Paco Ignacio Taibo I

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaco Ignacio Taibo I
Biografia
Naixement(es) Francisco Ignacio Taibo Lavilla Modifica el valor a Wikidata
19 juny 1924 Modifica el valor a Wikidata
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 2008 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Activitat
OcupacióEscriptor, periodista i restaurador Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPaco Ignacio Taibo I Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPaco Ignacio Taibo II Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Ignacio Taibo Lavilla González Nava Suárez Vich Manjón, més conegut com a Paco Ignacio Taibo I (Gijón, 19 de juny de 1924Ciutat de Mèxic, 13 de novembre de 2008) fou un escriptor en llengua castellana, gastrònom i periodista hispano-mexicà.

Biografia[modifica]

Taibo va néixer el 19 de juliol de 1924 a la ciutat asturiana de Gijón. Va viure el seu primer exili en 1934, arran de la revolució d'aquest mateix any, i es va traslladar a Bèlgica amb el seu pare i el seu germà. En 1936 van tornar a Espanya i van viure molt de prop la Guerra Civil espanyola.

Taibo va iniciar la seva carrera periodística com a cronista del Tour de França. Posteriorment va ser redactor en cap i director de facto del diari asturià El Comerç. En 1959, en companyia de la seva esposa, Maricarmen Mahojo de Taibo i el seu fill gran, Paco Ignacio Taibo II, es va exiliar a Mèxic. Des de llavors va ser una figura important en l'àmbit del periodisme cultural i l'escena cinematogràfica, conreant amistat amb figures com Luis Buñuel, Luis Alcoriza, Pedro F. Miret i Amparo Rivelles. Els seus dos fills petits, el poeta Benito Taibo i el cineasta Carlos Taibo Mahojo, van néixer a Mèxic.

Des de 1981, Taibo I va ser director i fundador de la secció cultural d'El Universal. La seva caricatura "El Gato Culto" és ja molt famosa en el periòdic. Rebé el 15 de maig de 2008, al Palau de Belles Arts, el Premi Nacional de Periodisme de Mèxic. El 13 de novembre de 2008 va morir a l'edat de 83 anys a Ciutat de Mèxic per causa d'una pneumònia.[1]

Novel·les[modifica]

  • Juan M. N. (1955)
  • Fuga, hierro y fuego (1979)
  • Para parar las aguas del olvido (narrativa autobiogràfica, 1982)
  • Siempre Dolores (1984)
  • Pálidas Banderas (1989)
  • Flor de la tontería (1997)
  • Tres tuertos en el agua (inacabada, sense publicar)

Assajos[modifica]

  • Historia popular del cine
  • El cine por mis pistolas
  • El Indio Fernández
  • María Félix, La Doña
  • El libro de todos los moles
  • La Risa Loca (Enciclopedia del cine cómico)

Crònica i periodisme[modifica]

  • Ocurrencias
  • Notas de viaje
  • El hombre sin corbata y otras fabulaciones

Premis[modifica]

  • Premi de Periodisme Cultural Iberoamericà (2009)

Referències[modifica]

  1. «Muere Paco Ignacio Taibo I» (en castellà). ElUniversal.com.mx, 13-11-2008. [Consulta: 26 novembre 2008].