Biblioteca Nacional de França
Bibliothèque nationale de France
| |||||
|
|||||
![]() Sala oval de la Biblioteca Richelieu | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | BnF i BNF ![]() | ||||
Tipus | Biblioteca nacional | ||||
Indústria | gestion des bibliothèques et des archives (fr) ![]() ![]() | ||||
Forma jurídica | establiment públic nacional de caràcter administratiu ![]() | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Bibliothèque nationale (en) ![]() ![]() | ||||
Creació | 1461[1] | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Couperin Consortium International GLAM Labs Community European Bureau of Library, Information and Documentation Associations Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus Consortium of European Research Libraries IIIF Consortium International Internet Preservation Consortium Open Preservation Foundation (en) ![]() IFLA ![]() | ||||
Tipus de documents | llibres, revistes, periòdics, arxius sonors i enregistraments de música, patents, bases de dades, mapes, segells, dibuixos i manuscrits | ||||
Mida de la col·lecció o exhibició | 40.428.000 peces (31 desembre 2019) ![]() | ||||
Visitants anuals | 926.000 (2018) ![]() | ||||
Element explotat : | |||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Altra seu |
| ||||
Presidència | Laurence Engel (2016–) ![]() | ||||
Gerent/director | Kévin Riffault (en) ![]() ![]() | ||||
Empleats | 2.239 (2019) ![]() | ||||
Entitat matriu | Ministeri de Cultura de França ![]() | ||||
Filial | |||||
Propietari de | |||||
Indicador econòmic | |||||
Pressupost | 225 M€ (2019) ![]() | ||||
Identificador ISIL | FR-751131015 i FR-759999999 ![]() | ||||
Identificador libraries.org | 3388 ![]() | ||||
Lloc web | bnf.fr | ||||
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792,[2] coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món. Té l'estatut d'establiment públic. Les seves activitats estan repartides entre diferents seus, la principal és la seu François Mitterrand, situada al barri de Tolbiac, al 13è districte, a la vora sud de París. També és àmpliament coneguda per Gallica, la seva biblioteca digital. Un decret de l'any 1537, que segueix encara en vigor, exigeix que la Biblioteca Nacional de França guardi un exemplar de totes les obres publicades a França. Actualment, allotja en total més de 13 milions de llibres i 350.000 volums enquadernats de manuscrits, a més de col·leccions de mapes, monedes, documents, estampes i registres sonors.
La seu històrica fou projectada per l'arquitecte Jean Louis Pascal la dècada del 1920 i fou oberta al públic el 1936.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Clarke, Jack A. «French Libraries in Transition». The Library Quarterly, Vol. 37, No. 4, Oct. 1967.
- ↑ Priebe, Paul M. «From Bibliothèque du Roi to Bibliothèque Nationale: The Creation of a State Library, 1789–1793». The Journal of Library History, 17, 4, 1982, pàg. 389–408. JSTOR: 25541320.
- ↑ «Templo del saber en papel». GEO, 297, 2011, pàg. 15.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Nacional de França |