Vés al contingut

Jacques Amyot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Amyot

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 octubre 1513 Modifica el valor a Wikidata
casa natal de Jacques Amyot (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1593 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Auxerre (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAuxerre Modifica el valor a Wikidata
Bisbe d'Auxerre
11 desembre 1570 –
← Philippe de LenoncourtFrançois de Donadieu (en) Tradueix →
Maître de la Librairie du Roi (en) Tradueix
1567 – 1593
← Pierre de Montdoré (en) TradueixJacques-Auguste de Thou →
Gran capellà de França
1560 – 1591
← Charles d'HumièresRenaud de Beaune → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversity of Bourges (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1571–), traductor, sacerdot catòlic, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPierre Danes Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióPierre de Gondi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron
Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Casa natal de Jacques Amyot, carrer de Saint Aspais, Melun.

Jacques Amyot (casa natal de Jacques Amyot, 30 d'octubre de 1513 - Auxerre, 6 de febrer de 1593) fou un escriptor i traductor renaixentista francès.

Va néixer, fill de pares pobres, a Melun. Va fer els seus estudis a París, sense més socors que un pa que la seva mare li enviava cada setmana des del poble.Sense llum per il·luminar-se, Amyot estudiava moltes vegades a la llum de la lluna o prop d'alguna espelma que penjava en els atris de les esglésies. La seva constància i el seu talent, no obstant això, van vèncer totes les dificultats. Amyot, en acabar els seus estudis, va ser nomenat catedràtic; després va ser preceptor dels fills d'Enric II de França i bisbe d'Auxerre.

La seva traducció al francès de les Vides dels nobles grecs i romans, de Plutarc va servir de base per a la traducció a l'anglès feta per Thomas North.