Sànscrit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sànscrit
संस्कृतम्
Parlat a: Índia; només a Mattur (Karnataka)com a llengua nativa)
Regió: Àsia
Parlants: 6,106 (cens 1981), d'entre centenars de milers i milions com a segona llengua
Rànquing: inferior a les 100 primeres,
Classificació genètica: Indoeuropea

Indoiraniana
Indoària
Sànscrit

estatus oficial
Llengua oficial de: Índia
Regulat per: No té regulació oficial
codis de la llengua
ISO 639-1 sa
ISO 639-2 san
ISO 639-3 SKT
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Saṃskṛtam, el nom en sànscrit

El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia[1] i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.[2]

El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com ho mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal.[3] Literalment vol dir "perfectament fet". Ve de sam (completament) i krita (fet, obra), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma (acció), i amb el llatí crim (fet discernible).

El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial als rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.[4] El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia.

Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Panini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, suggerint allò que més tard es diria llengües indoeuropees, entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nom[modifica | modifica el codi]

L'adjectiu verbal del sànscrit sáṃskṛta- es podria traduir com a "posar junt, construir, de forma bona o completament formada; refinada, adornada, molt elaborada". La paraula deriva de l'arrel saṃ-skar- "posar junt, compondre, arranjar, preparar",[5] on saṃ- "junt" (en anglès same) i (s)kar- "fer".

El terme en el significat genèric de "fet preparat, preparat, completat, acabat" es troba al Rigveda. També en el sànscrit vèdic, on es nominalitza neutre saṃskṛtám, significa "preparació, lloc preparat" i fins i tot "clausura ritual, lloc per un sacrifici".

Com a terme per "discurs refinat o elaborat" l'adjectiu només apareix en el sànscrit èpic i clàssic, en el Manusmriti i al Mahabharata. L'idioma referit com a saṃskṛta "la llengua amb cultura" té per definició sempre ser un idioma "sagrat" i "sofisticat", utilitzat per a discursos religiosos i apresos en l'antiga Índia, i contrastat amb les llengües parlades per la gent, prākṛta- "natural, sense art, normal, ordinari".

Varietat[modifica | modifica el codi]

El sànscrit clàssic és el registre estàndard establert a la gramàtica de Pànini, envers el segle IV aC. El seu estatus a les cultures de la Gran Índia és similar al del llatí i el grec a Europa. Ha tingut una influència significativa sobre la majoria de les llengües actuals del subcontinent indi, especialment a l'Índia, el Pakistan, Sri Lanka i el Nepal.[3]

La forma preclàssica del sànscrit es coneix com a «sànscrit vèdic». La llengua del Rigveda n'és la fase més antiga i arcaica que s'ha preservat, amb un nucli dur que es remunta fins al 1500 aC.[6] Això fa que el sànscrit del Rigveda sigui una de les formes documentades més antigues de qualsevol llengua indoirànica i un dels membres més antics documentats de les llengües indoeuropees, la família que també inclou el català i la majoria de llengües europees.[7]

Sànscrit vèdic[modifica | modifica el codi]

Manuscrit del Rigveda (padapatha) en devanagari (principis del segle XIX)
Article principal: Sànscrit vèdic

El sànscrit tal com el va definir Pànini havia sorgit de l'antiga forma «vèdica». Els orígens del sànscrit vèdic s'han pogut datar envers el 1500–1200 aC (el rigvèdic i el superestrat indoari a Mitanni). Els estudiosos sovint distingeixen el sànscrit vèdic i el sànscrit clàssic o «paninià» com a dialectes diferents. Tot i que són bastant similars, hi ha diferències significatives de fonologia, vocabulari, gramàtica i sintaxi. El sànscrit vèdic és la llengua dels vedes, una gran col·lecció d'himnes, encantacions (samhita) i discussions teològiques, religioses i filosòfiques dels brahmana i upanixad. Els lingüistes d'avui en dia consideren que els himnes mètrics dels samhita vèdics són els més antics i que van ser compostes per molts autors al llarg de segles de tradició oral. La fi del període vèdic és marcada per la composició de les upanixad, que formen la conclusió del corpus vèdic segons la visió tradicional. Tanmateix, els primers sutres també són de llengua i contingut vèdics.[8] Al voltant del mil·lenni I aC, el sànscrit vèdic va iniciar la seva transició de primera llengua a segona llengua de religió i aprenentatge.

Sànscrit clàssic[modifica | modifica el codi]

Durant més de 2.000 anys, hi va haver un ordre cultural que va exercir influència sobre l'Àsia Meridional, l'Àsia Interior, l'Àsia del Sud-est i, en certa mesura, l'Àsia Oriental.[9] Una forma significativa de sànscrit postvèdic és el sànscrit de les obres èpiques hindús, el Ramayana i el Mahabharata. Generalment, es considera que les diferències entre la llengua de Pànini i la de les obres èpiques són degudes a interferència dels pràcrits o «innovacions», és a dir, no es tracta de formes prepaninianes.[10] Els estudiosos del sànscrit tradicional coneixen aquestes diferències amb el nom d'ārṣa (आर्ष), que significa «dels rixis», el títol que portaven tradicionalment els autors d'aquestes obres. En alguns contextos hi ha més «pracritismes» (préstecs de la llengua vulgar) que en el sànscrit clàssic pròpiament dit. El sànscrit híbrid budista és una llengua literària amb una forta influències de l'indoari mitjà, que es basa en textos budistes en pràcrit que més tard van ser assimilats en diferents mesures a l'estàndard del sànscrit clàssic.[11]

Segons Tiwari (1955), el sànscrit clàssic tenia quatre dialectes principals: paścimottarī (nord-occidental, septentrional o occidental),madhyadeśī (central), pūrvi (oriental) i dakṣiṇī (meridional, va sorgir al període clàssic). Els predecessors dels tres primers dialectes fins i tot estan documentats als brahmanes vèdics, del qual el primer era considerat el més pur (Kauṣītaki Brāhmaṇa, 7.6).

Història i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Tauletes escrites en idioma sànscrit: el Devi Mahatmya o "les glòries de la deessa Devi", manuscrit sobre full de palma, amb l'antiga escriptura bhujimol (de Bihar o del Nepal, segle XI).

El sànscrit és membre de la subfamília de les llengües indoiranianes de la família de llengües indoeuropees. Els seus parents més antics més propers són el persa antic i l'avèstic, llengües iranianes.[12] Dins de la gran família de llengües indoeuropees, el sànscrit comparteix canvis de sons característics amb les llengües Satem (particularment les llengües eslaves i bàltiques), també amb el grec.[13]

Amb l'objectiu d'explicar les característiques comunes compartides pel sànscrit amb altres llengües indoeuropees, alguns savis proposen la teoria de la hipòtesi de migració, afirmant que els parlants originals del que seria el sànscrit va arribar al que ara és Índia i Pakistan del nord-est en algun moment a principis del segon mil·lenni aC.[14] Les proves d'aquesta teoria són la relació tan propera de les llengües indoiranianes amb els idiomes bàltics i eslaus, canvis de vocabulari amb les llengües uralianes, que no són idiomes indoeuropeus, i les paraules indoeuropees per fauna i flora.[15]

Els texts atestats en sànscrit més antics són els texts hindús del Rigveda, que daten cap a finals del segon mil·lenni abans de Crist. No hi ha testimonis escrits de sobreviure en un període antic. Tanmateix, els savis estan segurs que la transmissió oral de texts és fiable: eren literatura cerimonial, de la qual la seva pronunciació es considerava crucial per a la seva eficàcia lingüística.[16]

Des del Rigveda fins als temps de Pànini (segle IV aC) el desenvolupament del sànscrit es pot observar en altres texts vèdics: el Samaveda, Yajurveda, Atharvaveda, Brahmanas, i Upanishads. Durant aquest temps, el prestigi de la llengua, utilitzada per a propòsits sagrats, i la importància ajuntada a la seva enunciació correcta va servir tot com a forces conservatives poderoses que resistien el procés normal de canvi lingüístic.[17] Tanmateix, hi ha un clar desenvolupament lingüístic de cinc nivells del vèdic des del Rigveda fins al llenguatge dels Upanishads i els Suturas més antics (com el Baudhayana)[18]

La gramàtica més antiga del sànscrit sobrevivent és l'Aṣṭādhyāyī ("Gramàtica en vuit capítols") de Pànini. És essencialment una gramàtica perspectiva, i.e., una autoritat que defineix el sànscrit correcte, encara que conté parts descriptives, majoritàriament per justificar algunes formes vèdiques que han esdevingut estranyes en temps de Pànini.

No es coneix amb precisió quan es van començar a parlar llengües indoeuropees al nord de l'Índia. Normalment es pressuposa que els primers estats com la cultura de Harappa estaven formades per pobles no indoeuropeus. Suposadament el relat del Rig Veda parla dels aris, vinguts del nord del riu Indus que haurien estat la causa de la fi de la cultura de Harappa. Així en algun moment del segon mil·lenni aC, pobles indoeuropeus haurien penetrat al nord de l'Índia. Els primers testimonis escrits en llengües indoeuropees estan en sànscrit vèdic, la llengua en què es van escriure els textos vèdics. Almenys a partir del començament del primer mil·lenni aC es va escampar pel terç nord de l'Índia, en una escriptura anomenada brahmi.

El sànscrit no és exactament una llengua morta, perquè algunes desenes de milers de parlants de l'Índia declaren tenir-la com la seva llengua vehicular habitual a determinats contextos. De fet, encara avui s'ensenya a llegir i escriure a les escoles i llars per tota l'Índia, encara que sempre com a segona llengua. Alguns brahmans arriben a considerar-lo com la seva llengua materna. D'acord amb informes actualitzats, està revifant com a llengua local al poble de Mattur, prop de Shimoga, a Karnataka.[19]

Fonètica[modifica | modifica el codi]

El sànscrit clàssic distingeix sobre uns 36 fonemes. Malgrat tot, hi ha alguns al·lòfons i els sistemes d'escriptura del sànscrit generalment els indiquen, això fa que aquests distingeixin 48 sons diferents.

Els sons tradicionalment es llisten en l'ordre de: vocals (Ach), diftongs (Hal), anusvara i visarga, consonants oclusives (Sparśa) i consonants nasals, i finalment les consonants líquides i les consonants fricatives, escrit tot plegat en IAST com s'ensenya tot seguit

a ā i ī u ū ṛ ṝ ḷ ḹ; e ai o au(IAST)
ṃ ḥ(IAST)
k kh g gh ṅ; c ch j jh ñ; ṭ ṭh ḍ ḍh ṇ; t th d dh n; p ph b bh m(IAST)
y r l v; ś ṣ s h(IAST)

Un altre sistema d'ordenament alternatiu és el de Shiva Sutra de Pāṇini(IAST).

Vocals[modifica | modifica el codi]

Les vocals del sànscrit clàssic amb llur símbol de paraula d'inici en devanagari, la marca diacrítica amb la consonant प् (/p/) i la pronunciació de /p/+vocal en l'AFI

Lletra प् Pronunciació Pronunciació amb /p/ IAST equiv.
/ɐ/ or /ə/ /pɐ/ or /pə/ a
पा /ɑː/ /pɑː/ ā
पि /i/ /pi/ i
पी /iː/ /piː/ ī
पु /u/ /pu/ u
पू /uː/ /puː/ ū
पृ /ɻ/ /pɻ/
पॄ /ɻː/ /pɻː/
पॢ /ɭ/ /pɭ/
पॣ /ɭː/ /pɭː/
पे /eː/ /peː/ e
पै /əi/ /pəi/ ai
पो /oː/ /poː/ o
पौ /əu/ /pəu/ au

Les vocals /e/ i /o/ segueixen com unes variants al·lòfones dels diftongs proto-indo-irànics /ai/ i /au/ i estan categoritzats com diftongs pels gramàtics sànscrits encara que siguin en realitat, fonèticament, dues simples vocals llargues. (Mirar amunt).

Notes importants:

  • Hi ha alguns signes llistats en taules de l'escriptura Devangari:
    • El diacrític anomenat anusvāra, (IAST: ). S'usa tant per indicar la nasalització d'una vocal en la síl·laba ([◌̃] com per representar el so d'una /n/ o /m/ sil·làbica; p.e. पं /pəŋ/.
    • El diacrític anomenat visarga, representa el so /əh/ (IAST: ); p.e. पः /pəh/.
    • El diacrític anomenat chandrabindu, no s'incloïa tradicionalment als escrits en devangari pel sànscrit, s'usa intercambiablement amb l'anusvāra per indicar la nasalització d'una vocal; p.e. पँ /pə̃/.
  • Si una consonant necessita ser escrita sola sense cap vocal que la segueixi, se li escriu el diacrític halanta/virāma a sota seu (प्).
  • Els antics gramàtics de sànscrit classificaven el sistema vocàlic en velars, retroflexes, palatals i oclusives més que en centrals, anteriors i posterioirs.

Consonants[modifica | modifica el codi]

Labial
Ōshtya
Labiodental
Dantōshtya
Dental
Dantya
Retroflexa
Mūrdhanya
Palatal
Tālavya
Velar
Kanthya
Glotal
Oclusiva
Sparśa
No aspirada
Alpaprāna
p [p] b [b] t [t̪] d [d̪] [ʈ] [ɖ] c [c͡ç] j [ɟ͡ʝ] k [k] g [ɡ]
Aspirada
Mahāprāna
ph [pʰ] bh [bʱ] th [t̪ʰ] dh [d̪ʱ] ṭh [ʈʰ] ḍh [ɖʱ] ch [c͡çʰ] jh [ɟ͡ʝʱ] kh [kʰ] gh [ɡʱ]
Nasal
Anunāsika
m [m] n [n̪] [ɳ] ñ [ɲ] [ŋ]
Semivocal
Antastha
v [ʋ] y [j]
Líquida
Drava
l [l] r [r]
Fricativa
Ūshman
s [s̪] [ʂ] ś [ɕ] [h] h [ɦ]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gramàtica del sànscrit

Tradició gramàtica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vyakarana

La tradició gramàtica del sànscrit (vyakarana, una de les sis vedangues) va començar a finals del període vèdic i va culminar en l'Astadhyayi de Pànini, que es componen de 3.990 sutres (als voltants del segle V aC). Més o menys un segle després de Pànini (cap al 400 aC), Katyayana va compondre vārtika basant-se en sutres de Pànini. Patanjali, que va viure tres segles després de Pànini, va escriure el Mahābhāṣya, o «Gran Comentari», sobre l'Astadhyayi i les vārtika. A causa d'aquests antics gramàtics del sànscrit, aquesta gramàtica és coneguda amb el nom de «Trimuni Vyakarana». Per aclarir el significat dels sutres, Jayaditya i Vamana van escriure el comentari Kasika envers el 600 ac. La gramàtica paniniana es basa en 14 Xiva sutres (aforismes). S'hi abreuja tot el matrika, o alfabet. Aquesta forma abreujada es coneix com a Pratyāhara.[20]

Verbs[modifica | modifica el codi]

Article principal: Verbs sànscrits

El sànscrit té deu categories verbals que es divideixen en dos grans grups: atemàtics i temàtics. Els verbs temàtics s'anomenen d'aquesta manera perquè tenen una a (la vocal temàtica) entre l'arrel i la desinència. En general, els verbs temàtics són més regulars. Els exponents que es fan servir en la conjugació verbal inclouen prefixos, sufixos, infixos i reduplicació. Totes les arrels tenen un zero, una guna i una vrddhi. Si la vocal del zero és V, la vocal guna és considerada tradicionalment a + V, mentre que la vocal vrddhi és ā + V.

Els temps verbals (una manera bastant imprecisa de referir-s'hi, ja que expressen més conceptes que simplement el temps) s'organitzen en quatre «sistemes» (així com gerundis i infinitius o formes com ara intensius/freqüentatius, desideratius, causatius i benedictius que deriven de formes més bàsiques) basats en les diferents formes radicals (les que deriven de les arrels verbals) que es fan servir en la conjugació. Els quatre sistemes temporals són:

Substantius[modifica | modifica el codi]

Article principal: Substantius sànscrits

El sànscrit és una llengua molt flexionada, amb tres gèneres (masculí, femení i neutre) i tres nombres (singular, plural i dual). Té vuit casos gramaticals: el nominatiu, el vocatiu, l'acusatiu, l'instrumental, el datiu, l'ablatiu, el genitiu i el locatiu.

Parentiu indoeuropeu[modifica | modifica el codi]

El sànscrit, igual que les altres llengües indoàries està estretament emparentat amb les llengües iràniques, parlant així de la branca de llengües indoiràniques o indoàries. El sànscrit en certs aspectes es considera una llengua conservadora que reflecteix particularment bé alguns trets dels idiomes protoindoeuropeus més recents. Es pot considerar com una llengua propera a l'antecessor de les modernes llengües indoàries de l'Índia. Unes altres llengües indoàries posteriors al sànscrit són:

Escriptura en sànscrit

Durant molt de temps es va pensar que el sànscrit era l'origen d'aquestes llengües. Però l'evidència actual ha provat que el sànscrit no és l'antecessor directe o "llengua mare" de les modernes llengües indoàries, sinó més aviat una branca paral·lela.

L'arcaisme del sànscrit, particularment de les consonants, es veu quan es compara amb unes altres llengües antigues com el llatí, el grec o fins i tot llengües modernes com el lituà que retenen un bon nombre d'arcaismes. Encara que tots aquests idiomes han tingut molts canvis fonètics i gramaticals que han apartat la seva estructura de la del protoindoeuropeu clàssic, encara mantenen algunes similituds remarcables. Per exemple, el següent proverbi, escrit en sànscrit, en lituà modern, en grec i en llatí, mostra aquestes similituds:

Text sànscrit escrit en diversos alfabets: «Que Siva beneeixi els qui es delecten en el llenguatge dels déus» (Kalidasa)
Sànscrit: "Devas adāt dantas, devas dāsyati dhānās."
Lituà: "Dievas davė dantis, Dievas duos duonos."
Grec: "Dseús dédōke édontas, Dseús dōsei hartoús".
Llatí: "Deus dedit dentes, Deus dabit panes."
Castellà: "Dios nos dio dientes, Dios nos dará pan".
Català: "Déu ens va donar dents, Déu ens donarà pa".

Paraules derivades[modifica | modifica el codi]

Algunes paraules derivades del sànscrit, algunes a través de l'àrab, estan visiblement relacionades, ja que comparteixen la seva arrel indoeuropea amb algun terme sànscrit, o per ser préstecs d'origen sànscrit al català a través d'altres llengües:

  • escacs (préstec de l'àrab, però d'origen sànscrit:Chatur Anga, 'quatre membres').
  • càmfora, karpūrā, 'substància química'
  • sucre (préstec de l'àrab, d'origen sànscrit sukha, 'dolç')
  • sofre (préstec de l'àrab, d'origen sànscrit śulbāri, 'enemic del coure'; sent śulbā o śulva: 'coure'; Ari, ' enemic ').
  • bramar (bhramaráh: bramar).
  • capità (kapitha:cap ).
  • caixmir, classe de llana(kashmiri).
  • cítara, (sitar).
  • cucúlid, família d'aus (kokila).
  • cúrcuma: condiment semblant al safrà (kunkuma: 'safrà').

Cognats visibles[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat encara subsisteixen paraules del català que són parents etimològics evidents de paraules del sànscrit:

  • brillant, manera de tallar el diamant (bahrií, 'que brilla').
  • calendari, (del llatí Kal + enda; en sànscrit kala:temps).
  • capità, (kapitha).
  • donació, donar (del llatí donare, en sànscrit dadasi 'ell dóna').
  • deïtat (llatí deítas, sànscrit Deva, 'déu').
  • dent (llatí denti; sànscrit dant, 'dent')
  • déu (llatí deus, sànscrit Deva, 'déu')
  • dreta (llatí dexter; sànscrit daksina, hàbil, dret)
  • dormir (llatí dormire; sànscrit drati)
  • Júpiter (llatí Iu-piter, 'pare dels déus'; sànscrit Diaus-pitar, 'pare del cel').
  • serp, (sarpe).
  • sopa, (supa).

Curiositats[modifica | modifica el codi]

A la novel·la Cent anys de solitud (1967), de Gabriel García Márquez (1927-), Aureliano Buendía aprèn sànscrit per comprendre el contingut dels manuscrits on Melquíades va profetitzar un segle d'història de tota la família.

El 1998 la cantant Madonna va gravar un disc titulat Ray of light, fortament influït per l'hinduisme, la càbala i altres doctrines. Un dels temes del disc es titula Shanti/ashtangi, conté versos del Ioga taravali, així com versos originals, cantats íntegrament en sànscrit.

Alguns fans de la banda de rock gòtic Evanescence afirmen [cal citació] que les dues lletres E del logo estan en lletra devànagari (que s'utilitzen per escriure en sànscrit), la qual cosa és falsa (les lletres són clarament llatines). El logo té una línia horitzontal sobre totes les seves lletres, que fa assemblar-ho a les lletres devánagari.

Els membres del grup ucraïnès de black metall Drudkh sostenen [cal citació] que el seu nom és una paraula sànscrida que significa 'arbre'. Podrien referir-se als termes dru (द्रु) o dāru (दारु).

El tema musical "The Child In Us" de l'àlbum " Le Roi Est Mort, Vive Le Roi! " d'Enigma (projecte musical electrònic alemany) també s'escolta sànscrit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Constitució Índia, Article 344(1) & Art.345 (en anglès)
  2. Sanskrit is second official language in Uttarakhand – The Hindustan Times
  3. 3,0 3,1 Staal, J.F.. «Sanskrit and Sanskritization». The Journal of Asian Studies. Association for Asian Studies, 22, 3, 1963, p. 261–275. DOI: 10.2307/2050186.
  4. Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès)
  5. Monier-Williams (1898:1120)
  6. Macdonell (2004:?)
  7. Burrow (2001:?)
  8. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Witzel
  9. Pollock (2001:393)
  10. Oberlies (2003:xxvii-xxix)
  11. Edgerton (1953:?)
  12. Masica, p. 32
  13. Masica, p. 33
  14. Masica, pp. 36–37
  15. Masica, p. 38
  16. * Meier-Brügger, Michael; Matthias Fritz, Manfred Mayrhofer, Charles Gertmenian (trans.). Indo-European Linguistics. Berlin; New York: Walter de Gruyter, p. 20. ISBN 3110174332. 
  17. Keith, Arthur Berriedale. A history of Sanskrit literature. Delhi: Motilal Banarsidass, 1993, p. 4. ISBN 8120809793. 
  18. M.Witzel, Inside the Texts-Beyond the Texts, Harvard1997
  19. curpg-1.cms TimesOfIndia.IndiaTimes.com/Articleshow/msid-1199965, curpg-1.cms Ús actual del sànscrit (en anglès)
  20. Abhyankar (1986:?)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Abhyankar, Kashinath V. A dictionary of Sanskrit Grammar. 134 (en anglès). Oriental Institute, 1986. 
  • Briggs, Rick. «Knowledge Representation in Sanskrit and Artificial Intelligence (PDF)» (en anglès). AI Magazine, 6, 1, 1985.
  • Burrow, T. Sanskrit language (en anglès). Motilal Banarsidass, 2001. ISBN 81-208-1767-2. 
  • Chatterji, Suniti Kumar. Indo-Aryan and Hindi (en anglès). Firma K. L. Mukhopadhyay, 1960. 
  • Edgerton, F. Buddhist Hybrid Sanskrit grammar and dictionary (en anglès). Yale University Press, 1953. 
  • van Gulik, Robert. Siddham; an essay on the history of Sanskrit studies in China and Japan (en anglès). International Academy of Indian Culture, 1956. ISBN 81-7742-038-0. 
  • Pujol, Òscar. Diccionari Sànscrit-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sànscrit
Viquipèdia
Hi ha una edició en sànscrit de la Viquipèdia