Infinitiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'infinitiu és una de les formes no personals del verb en moltes llengües (juntament amb el gerundi i el participi). Tenen propietats lèxiques properes al nom i no poden formar una oració simple llevat que estiguin dins una perífrasi verbal.

L'infinitiu en català[modifica | modifica el codi]

L'infinitiu en català dóna nom al verb, en el sentit que figura com a lema o entrada als diccionaris. També indica la conjugació o model que ha de seguir aquest verb: si l'infinitiu acaba en -ar és de la primera, si acaba en -re o -er de la segona i -ir de la tercera.

L'infinitiu en les llengües romàniques[modifica | modifica el codi]

L'ús en altres llengües romàniques és similar al català, hereu del llatí. En aquesta llengua els infinitius canviaven de veu o de mode i a més no anomenaven el verb (el model del qual sorgia de la primera persona del present). A més a més hi havia quatre conjugacions. Les llengües romàniques han simplificat aquest model.

Quan en els diferents idiomes s'usa l'infinitiu sol ser com a part d'una oració subordinada o com a abstracció, donat el seu caràcter nominal. Una excepció és el portuguès, que admet flexió d'aquesta forma com a verb ple.

L'infinitiu en les llengües germàniques[modifica | modifica el codi]

L'infinitiu en les llengües germàniques té un caràcter proper al romànic, fruit de l'avantpassat comú indoeuropeu. En alemany tampoc no actua com a designació o nom del verb, cosa que sí suceeix en anglès, on es considera la forma bàsica perquè no porta cap morfema i serveix d'arrel per a les altres (amb excepció del verb to be). La terminació original de la família era -en o -an, que s'ha conservat en la majoria de llengües que sí afegeixen desinències a l'infinitiu.

L'infinitiu en altres llengües[modifica | modifica el codi]

L'hebreu té dos infinitius, l'absolut (similar al català) i el construït, que concorda amb el pronom de persona i s'usa sobretot després de preposició. Aquesta forma entre personal i no personal es pot apreciar en altres idiomes i varietats.