Verb atributiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El verb copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb ell, actuant únicament com a unió o còpula. Els verbs atributius o copulatius catalans són ser, estar i semblar.[1] No totes les llengües tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'àrab clàssic no té un verb traduïble per "ser"), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Així, es pot dir "La taula és vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, però, afegeixen un matís existencial que no hi és a la simple juxtaposició.

De vegades els verbs atributius poden perdre aquest caràcter, com per exemple a la frase "sembla que plourà", on el verb és impersonal però predicatiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Tipus de verbs». [Consulta: 31 març 2014].