Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals. És una paraula invariable que uneix altres mots, sintagmes o frases en un discurs i per tant és un nexe (també anomenat relacionant, unió o enllaç segons les diferents escoles lingüístiques).
Algunes conjuncions tenen un significat propi, d'altres només l'adquireixen en funció del context dels elements units per elles. Quan un grup de paraules actuen en bloc com una conjunció s'anomenen locucions conjuntives.
Tipus de conjuncions en català[modifica]
Aquí hi ha llistes dels diferents tipus de conjuncions en català, amb exemples (també apareixen locucions conjuntives). Les coordinants uneixen elements al mateix nivell sintàctic, mentre que les subordinants fan dependre un element de l'altre.
- Coordinades:
- Copulatives: i, ni...
- Disjuntives: o, bé, o sinó...
- Adversatives: però, sinó que, no obstant això, malgrat això, tanmateix...
- Distributives: ara... ara, adés... adés, ni...ni, ja... ja, l'un... l'altre, sia... sia, sia... o...
- Explicatives: és a dir, això és, o siga...
- Il·latives: doncs, per tant, en conseqüència, tant de bo...
- Continuatives: encara, endemés, a més, a més a més, encara més, fins i tot...
- Subordinades:
- Completives: que...
- De temps: després que, mentre...
- De manera: com, tal que...
- Condicionals: si, sempre que...
- Concessives: malgrat, encara que, tot i que...
- Consecutives: en conseqüència, per tant...
- Causals: perquè, car, ja que...
- Comparatives: més...que, menys...que...
- Finals: perquè, a fi que, per tal que...
- De lloc: on, allà on...
 |
Vegeu la categoria Conjuncions al Viccionari, amb una llista de mots sobre conjuncions. |
