Universitat Oberta de Catalunya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: UOC)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióUniversitat Oberta de Catalunya
Uoc masterbrand vertical.png
Seu central de la UOC.jpg
Seu central de la UOC
Dades bàsiques
Abreviació UOC
Tipus entitat universitat
Història
Fundació 6 octubre 1994
Fundadors Gabriel Ferraté Pascual
Activitat
Membre de Associació Catalana d'Universitats Públiques (2002)
Xarxa Vives d'Universitats
Alumnat 70.274[1] (2017/18)
PDI 4.550[1]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Rector Josep Anton Planell Estany
Format per Biblioteca de la UOC
Afiliacions Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP)
Xarxa Vives d'Universitats
European University Association
Xifres destacables
Pressupost 114.271.000 € (2018)
Altres dades
Premi(s)

Web Lloc web oficial

Modifica les dades a Wikidata

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat en línia[2][3] arrelada a Catalunya que forma les persones al llarg de la vida alhora que duu a terme recerca sobre la societat del coneixement.[4] El seu model educatiu es basa en la personalització i l’acompanyament de l’estudiant mitjançant l'aprenentatge en línia.[5]

L'oferta acadèmica de la UOC inclou: graus, màsters, estudis de postgrau, especialitzacions, seminaris, cursos, assignatures per a cursar lliurement, cursos d’idiomes i programes de doctorat.[6] Les llengües que s’utilitzen per desenvolupar l’activitat acadèmica són totes les que aquesta requereixi en cada moment.

Forma part de la Xarxa Vives d'Universitats, que integra universitats que imparteixen cursos en llengua catalana, anomenada així en honor a l'humanista Lluís Vives; i també és membre de l'ACUP, l'Associació Catalana d'Universitats Públiques,[7] i de la European Universities Association.[8]

L'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), l'eLearn Center (eLC) i l'eHealth Center són els tres centres de recerca de la UOC.

Aspectes fundacionals[modifica]

La UOC es va crear d’acord amb el mandat incorporat en la Moció 28/IV del Parlament de Catalunya,[9] pel qual s’instava al Govern de la Generalitat de Catalunya a adoptar les mesures pertinents per consolidar un sistema d’ensenyança universitària a distància en aquesta comunitat, adequat a la realitat social contemporània.

Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va impulsar la creació de la UOC, participant en el finançament del projecte i en la composició del Patronat que governa la UOC.[10] En concret, es constitueix mitjançant escriptura pública el 6 d’octubre de 1994, adoptant la forma jurídica d’una fundació, la Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).[11] 

A la vegada, la UOC va ser reconeguda mitjançant la Llei del Parlament de Catalunya 3/1995, de 6 d’abril,[9] de reconeixement de la UOC. 

Organització de la UOC[modifica]

Patronat[10][modifica]

La FUOC es regeix per un Patronat que està constituït en l'actualitat pels membres següents: 

Pere Vallès presideix el Patronat i el secretari general de la UOC,[12] Pere Fabra, exerceix de secretari.

L’administració, la gestió i la representació de la FUOC corresponen als òrgans de govern següents: el Patronat, la Comissió Permanent,[13] que actua com a òrgan permanent en l’administració i la gestió de la Fundació; i el Consell Assessor,[14] que assisteix el Patronat com a òrgan consultiu o assessor de la Fundació. 

Òrgans de govern[15][modifica]

Com a òrgans de govern unipersonals hi ha el rector,[16] que representa i governa la institució; els vicerectors,[16] que assisteixen el rector i duen a terme funcions que aquest encarrega; el secretari general,[12] que té assignades les funcions que li assigni el rector; i el gerent,[17] que dirigeix la gestió ordinària de la Universitat, així com les funcions de control legal, econòmic i pressupostari de l’activitat d'aquesta. 

Els òrgans de govern col·legiats estan formats pel Consell de Govern,[18] que és l’encarregat d’establir les línies generals de funcionament de la UOC; el Consell de Direcció,[19] que és l’òrgan permanent d’administració i gestió de la UOC i la seva missió és conduir els afers ordinaris de la institució; i la Comissió Estratègica, que té com a funcions principals proposar al Consell de Govern el pla estratègic i els plans d’objectius de cada curs i fer-ne el seguiment i la coordinació de l’execució, proposar al rector i al Consell de Govern accions estratègiques i específiques, afavorir la coordinació entre els diversos sectors de la UOC i facilitar a tots els seus membres la informació necessària per a assegurar que flueixi entre tota l’organització.[20] 

Així mateix, la UOC es regeix també per la Comissió Acadèmica, que segueix i coordina l’execució de l’activitat acadèmica d’acord amb el Pla estratègic de la UOC[21] i el Pla anual d’objectius, la coordinació i l’alineament estratègic de la docència, la recerca, la difusió i la transferència de tecnologia de la UOC, l’impuls dels programes interdisciplinaris, la promoció del desenvolupament de la comunitat acadèmica i dels seus membres, l’assessorament al rector, al Consell de Govern i a la Comissió Estratègica, en tots els àmbits de la vida acadèmica; i la Comissió de Gestió, que segueix i coordina l’activitat de gestió de la UOC d’acord amb el Pla anual d’objectius, el Pla estratègic vigent[21] i les directrius del Patronat de la Fundació, l’impuls de les mesures de gestió adequades per acomplir els objectius generals de la institució, l’assessorament al Consell de Govern i a les diferents comissions en tots els àmbits específics de gestió.[20]

Estudis (àrees docents)[modifica]

La UOC estructura l'oferta formativa en set estudis o àrees docents:[22]

  • d'Arts i Humanitats
  • de Ciències de la Salut
  • de Ciències de la Informació i de la Comunicació
  • de Dret i Ciència Política
  • d'Economia i Empresa
  • d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació
  • de Psicologia i Ciències de l'Educació

Oferta acadèmica[modifica]

La missió de la UOC és oferir formació al llarg de la vida. El compromís de la UOC amb la societat és afavorir que tota persona amb voluntat de millorar les seves capacitats i competències pugui accedir a la universitat, i d’aquesta manera fer créixer el nivell educatiu i les competències de la societat en general.[23] Tot el model educatiu, organitzatiu i normatiu de la UOC s’adreça a l’assoliment d’aquest objectiu, i és per això que a la UOC no s’apliquen numerus clausus. Així, a les titulacions oficials de primer cicle s’admet tothom que compleixi els criteris legals d’accés, i només s’apliquen criteris d’admissió en alguns màsters universitaris i en els programes de doctorat per assegurar que les persones que accedeixen a aquestes titulacions més especialitzades puguin seguir amb èxit els estudis.[24]

Avaluació[modifica]

22@ de la UOC, a Barcelona (Rambla del Poblenou).

El model d'avaluació a la UOC no és global per a totes les assignatures, sinó que cadascuna s'adapta al que més li convingui dins d'uns paràmetres establerts. Al ser una universitat no presencial, es basa en gran part en proves d'avaluació contínua, des d'ara PAC, que consisteixen en treballs a realitzar per estudiants i que s'han de lliurar dins d'uns marges temporals establerts. Això permet fer una primera valoració del treball de l'estudiant així com garantir que l'alumne és suficientment constant com per aprovar l'assignatura. Al llarg del semestre hi ha entre 3 i 6 PAC (generalment).[25]

La nota d'aquestes, però, es combina de diferents maneres. Hi ha assignatures que només es poden aprovar a través de PAC, però en la majoria de casos, tenen caràcter voluntari. Fent servir la notació Ex (examen), PV (Prova de validació, menys complexa que un examen, on es confirma que s'ha seguit l'assignatura) o PS (Prova de Síntesi), Pr (Pràctica) i AC (avaluació continuada), trobem diferents tipus d'avaluació. Alguns dels més usuals són (AC + Pr + PS) ó (Ex+Pr), i d'altres múltiples opcions.

Una de les singularitats de la universitat és que, excepte la nota final de l'assignatura, la resta no es dóna amb qualificacions numèriques, sinó que es fa servir la notació anglesa A, B, C+, C-, D i N.

Graduats[modifica]

El total de graduats acumulats amb dades del curs 2017-2018: 71.598 [26]

Rectors[modifica]

Rector/a Mandat
Gabriel Ferraté Pascual 1995 — 2005
Imma Tubella Casadevall 2005 — 2013
Josep A. Planell i Estany 2013 — actualitat

Revistes acadèmiques[modifica]

Els estudis de la UOC impulsen les següents publicacions:

  • Artnodes. Revista d'art, ciència i tecnologia
  • BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació (coeditada amb la Universitat de Barcelona)
  • COMeIN. Revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació.
  • Dictatorships & democracies. Journal of History and Culture (coeditada amb la Fundació Carles Pi i Sunyer)
  • Digithum. Una perspectiva relacional sobre cultura, individu i societat en la modernitat tardana (coeditada amb la Universitat d'Antioquia - Colòmbia)
  • ETHE. International Journal of Educational Technology in Higher Education (coeditada amb la Universitat de Los Andes - Colòmbia)
  • IDP. Revista d'internet, dret i política
  • Mosaic. Revista de tecnologies i comunicació multimèdia impulsada pels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
  • Internet Policy Review. Journal of internet regulation (coeditada amb l'Alexander Von Humboldt Institute for Internet and Society - HIIG)
  • UOC R&I Working Papers
  • Oikonomics. Revista d'economia, empresa i societat impulsada pels Estudis d'Economia i Empresa.

Espais de coneixement en xarxa[modifica]

La UOC, en col·laboració amb altres institucions educatives i culturals, ha posat en marxa i actualitza permanentment projectes digitals de difusió i transferència del coneixement a la xarxa.[27]

Alguns dels més rellevants són:

  • LletrA, la literatura catalana a internet. Una plataforma de coneixement sobre la literatura catalana, en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i l'Institut Ramon Llull. En versió catalana, castellana i anglesa.
  • Manuel Castells. Producció científica. El web de la producció científica del professor Manuel Castells. Desenvolupat per la UOC i la Fundación Telefónica, el web recull l'obra de Manuel Castells.
  • Debats d'Educació. Iniciativa de la Fundació Jaume Bofill i la UOC per a impulsar el debat social sobre el futur de l'educació.
  • Música de poetes. Cançons i poesia per a usos didàctics a les aules de llengua i literatura catalanes. En col·laboració amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
  • Mestresclass. Un espai col·laboratiu destinat a potenciar l'ús de l'autoedició de vídeo amb finalitats docents. Els vídeos que s'hi afegeixen els edita el professorat català.
  • Argus. Una publicació digital mensual per conèixer els millors continguts sobre literatura que hi ha a internet.

La Biblioteca de la UOC està directament relacionada amb el coneixement en xarxa. Ofereix els recursos d'informació i els serveis necessaris per a desenvolupar l'activitat acadèmica dins la universitat, ja sigui d’aprenentatge, com de docència o de recerca. La Biblioteca és accessible des de les aules del Campus Virtual, des del Campus Virtual i des del portal de la UOC.[28]

Càtedres[modifica]

  • Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social
  • Càtedra UNESCO d'Alimentació, Cultura i Desenvolupament
  • Càtedra Miró
  • Càtedra Telefónica-UOC de Disseny i Creació Multimèdia
  • Càtedra UOC-BSA per a la Recerca Aplicada i l'Anàlisi de Dades en Salut
  • Càtedra IBM-UOC de Ciberseguretat[29]

Biblioteca[modifica]

Recorregut virtual per la Biblioteca de la UOC

La Biblioteca de la UOC és una biblioteca universitària en línia creada el 1995,[30] que dona suport a la docència, recerca i gestió de la seva comunitat d'usuaris (estudiants, professors i investigadors) de la Universitat Oberta de Catalunya.[31][32]

Inicialment estava ubicada al número 3 de l'Avinguda de les Drassanes de Barcelona.[33] Des del 2005, la biblioteca es gestiona del Campus UOC ubicat al barri de Poblenou de Barcelona.[34][35] Des d'allà es dona servei a una comunitat de més de 70.000 usuaris, que es baixen anualment més d'un milió de documents a text complet, dels quals 316.000 són llibres electrònics: més de 1.650 articles i 860 llibres electrònics cada dia.[36]

Des de 2009 col·labora amb el magatzem GEPA (Garantia d'Espai per a la Perpetuïtat de l'Accés) una iniciativa del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ubicada a Lleida i que funciona com a magatzem cooperatiu creat per conservar i preservar documents poc consultats.[37] Dona serveis tant a estudiants de la UOC com a investigadors i professorat, i gestionen les revistes científiques de la UOC, entre les quals destaquen Artnodes, BID, Digithum o IDP, entre d'altres. L'any 2017 la va publicar un recorregut en realitat virtual pel seu personal.[38] N'han exercit de directors Dora Pérez, Josep Torn i, des de finals de 2015, Ciro Llueca i Fonollosa.[39]

Honoris Causa[modifica]

Alumnes Destacats[modifica]

Professors Destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Universitat Oberta de Catalunya. «Fets i xifres».
  2. «Registro de Universidades, Centros y Títulos (RUCT)». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 9 desembre 2014].
  3. Ley 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya. Butlletí Oficial de l'estat, núm. 148 del 22 de juny de 1995, pàgines 18816 a 18819.
  4. «Què s'investiga - Recerca i innovació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  5. «Model educatiu - La Universitat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  6. «Tots els estudis - Estudia a la UOC» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  7. Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). «Universitats públiques de Catalunya».
  8. European Universities Association. «EUA welcomes new members» (en anglès).
  9. 9,0 9,1 «Llei 3/1995, de 6 d'abril, de reconeixement de la Universitat Oberta de Catalunya» (en català). Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2014].
  10. 10,0 10,1 10,2 «Patronat - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  11. «Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  12. 12,0 12,1 «Secretari general - Organització i govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  13. «Comissió Permanent - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  14. «Consell Assessor - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  15. «Òrgans de govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  16. 16,0 16,1 «Rector i vicerectors - Òrgans de govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  17. «Gerent - Organització i govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  18. «Consell de Govern - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  19. «Consell de Direcció - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  20. 20,0 20,1 «Òrgans de coordinació i representació - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  21. 21,0 21,1 «Pla Estratègic 2014-2020 - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  22. «Estudis (àrees docents) - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  23. «Missió, visió i valors - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  24. Memòria del curs 2016-2017 de la Universitat Oberta de Catalunya.
  25. «Guia de l'Estudiant - L'Avaluació (Universitat Oberta de Catalunya)».
  26. Catalunya, Universitat Oberta de. «Fets i xifres - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)». www.uoc.edu. [Consulta: 24 desembre 2016].
  27. «Espais de coneixement en xarxa» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  28. «Biblioteca de la UOC. Coneix-nos» (en català). [Consulta: 16 gener 2016].
  29. «Càtedres - Universitat Oberta de Catalunya (UOC)» (en català). [Consulta: 16 novembre 2015].
  30. «La biblioteca de la UOC y el documento electronico» (en es). El profesional de la información, 1998. [Consulta: 24 gener 2017].
  31. País, Ediciones El «La UOC saca al mercado a su primera promoción de graduados» (en es). EL PAÍS, 10-05-2004.
  32. Vallez, Mari «L'evolució de la biblioteca de la UOC: perspectives de futur» (en ca). Academia.edu.
  33. «El proyecto Biblioteca Multimedia Virtual» (en es). Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC, 2000. [Consulta: 22 gener 2017].
  34. García, Pilar «De cuna textil a 'fábrica' de profesionales» (en es). El Periódico de Catalunya, 15-12-2010.
  35. País, Ediciones El «La UOC estrenará sede en el Distrito 22@ en otoño de 2004» (en es). EL PAÍS, 22-02-2003.
  36. «"La col·lecció digital supera el milió de baixades", UOC - 2018» (en català). UOC. [Consulta: 22 novembre 2018].
  37. «La Biblioteca de la UOC col·laborarà amb un magatzem de conservació d'obres poc consultades». CCMA, 7 febrer del 2009. [Consulta: 23 gener 2017].
  38. Julián Marquina
  39. «Organigrama de la Biblioteca de la UOC» (en català). UOC, 2016. [Consulta: 23 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Oberta de Catalunya Modifica l'enllaç a Wikidata