Universitat Autònoma de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Universitat Autònoma de Barcelona (1933-39)».
Universitat Autònoma de Barcelona
Simbol UAB.svg
Logotip UAB.svg
Dades base
Abreviació UAB
Tipus entitat universitat
Història
Fundació 1968
Activitat
Alumnat 34.419 (2010-2011[1])
PDI 3.566 (2009-2010)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Rector Margarita Arboix Arzo
Campus Bellaterra
Mar
Sabadell
Sant Pau
Torribera
Afiliacions Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles
European University Association
Universia
Venice International University
Xarxa Vives d'Universitats
Xifres destacables
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Pressupost 308.000.000 (2014)

Web www.uab.cat
Modifica dades a Wikidata

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968,[2] encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

La major part dels seus centres docents i serveis són al Campus de Bellaterra, situat a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Aquest és un entorn natural de 263 hectàrees de superfície, de les quals el 70% són boscos i àrees verdes. Aquest campus ofereix una gran varietat de serveis on es pot trobar tot allò necessari per a la vida acadèmica, social i quotidiana: des de restaurants, botigues i instal·lacions esportives i culturals fins a biblioteques i centres d'investigació. El curs 2015-2016 compta amb 13 facultats i escoles, una vuitantena de titulacions de grau, 12 biblioteques, més de 200 grups d'investigació i una seixantena de centres i instituts d'investigació. Té també centres docents a Sabadell (Vallès Occidental), i a la ciutat de Barcelona.

El Campus de Bellaterra disposa d'un conjunt residencial de 812 apartaments, Vila Universitària, amb una capacitat per a 2.193 persones i molt ben comunicada per tren i carretera, a només 35 minuts del centre de Barcelona.[3]

La UAB acull 226 grups de recerca, 57 departaments, 45 instituts i centres, així com 5 hospitals, que tenen una intensa activitat investigadora, reconeguda internacionalment. La UAB lidera la producció de tesis doctorals a Catalunya. Aposta per la innovació i l’emprenedoria i impulsa la transferència de coneixement, treballant en estreta col·laboració amb el teixit empresarial i científic de l’entorn, com ara el Barcelona Synchrotron Park. Forma part d’un dels pols científics i tecnològics més dinàmics de l’Europa mediterrània.

Rànkings[modifica | modifica el codi]

La UAB es troba entre les capdavanteres de l'àmbit espanyol en rànquings mundials com el QS World University Rankings (QS WUR), el Times Higher Education World University Rankings (THE WUR) i l’Academic Ranking of World Universities (ARWU), i ocupa una posició destacada a escala mundial entre les universitats joves segons les classificacions específiques per a universitats de menys de 50 anys elaborades per QS i Times Higher Education. Se situa en la posició 146 a escala mundial i com la millor universitat de l'Estat espanyol en el rànquing THE WUR 2015-2016. En l'àmbit europeu, la UAB es troba entre les cent primeres universitats en la posició 67. La UAB és la tercera universitat de l'Estat espanyol i se situa en la posició 190 mundial (i en la 87 a escala europea) segons el rànquing QS WUR 2015-2016, que classifica les 500 millors universitats del món. La UAB se situa entre les posicions 201 i 300 del món en la classificació ARWU, que elabora la Universitat Jiao Tong de Shanghai. En l'àmbit espanyol, la UAB apareix compartint la segona posició.

Història[modifica | modifica el codi]

La UAB fou creada per decret llei de 6 de juny de 1968, a l'article número 2. Només es van preveure quatre facultats: Medicina, Ciències, Filosofia i Lletres, i Ciències Econòmiques. Tot i que el 1968 només van començar les classes de Filosofia i Lletres, al Monestir de Sant Cugat, i les de medicina, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Un any més tard es van adquirir 96 hectàrees al municipi de Cerdanyola per 150 milions de pessetes (901.518 €). La decisió d'establir la universitat fora de la ciutat de Barcelona no fou casual. La seva ubicació a Cerdanyola es degué a la voluntat de dispersar els estudiants barcelonins per tal de reduir les protestes en contra del règim de Francisco Franco.

La primera promoció va comptar amb 147 alumnes i suposava un nou model, basat a incloure més seminaris pràctics amb pocs alumnes, diferent de la massificació de la Universitat de Barcelona.[4] Actualment també col·labora en el projecte Europeana, de digitalització de patrimoni cultural europeu.

Llista de rectors[modifica | modifica el codi]

Alguns professors destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també la categoria professors de la UAB.

Alguns alumnes destacats[modifica | modifica el codi]

Centres d'investigació (Esfera UAB)[9][modifica | modifica el codi]

La Plaça Cívica del campus de Bellaterra
  • Centre de Visió per Computador
  • Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial - CSIC
  • Centre Nacional de Microelectrònica
  • Institut Català de Nanotecnologia
  • Institut de Ciència de Materials de Barcelona
  • Institut de Física d'Altes Energies
  • Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental
  • Centre de Recerca Matemàtica
  • Institut d'Anàlisi Econòmica
  • Sincrotró ALBA ubicat al Barcelona Synchrotron Park conegut localment com a Parc de l'Alba.[cal citació]
  • Institut de Govern i Polítiques Públiques[10]

Campus[modifica | modifica el codi]

Del Mar (Medicina)[modifica | modifica el codi]

El Campus Universitari del Mar és una instal·lació interuniversitària de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut Municipal d'Assistència Sanitària (IMAS). El campus està situat al barri de la Barceloneta, a Barcelona, al costat de l'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Allotja la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.[11]

Torribera (Alimentació)[modifica | modifica el codi]

El Campus de l'Alimentació de Torribera és un campus universitari que entrà en funcionament el 2010 i agrupa els estudis i la recerca especialitzada en alimentació. El campus està impulsat conjuntament entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona i es troba a Santa Coloma de Gramenet, a l'antic sanatori mental.[12][13]

Festa Major[modifica | modifica el codi]

Cartell de la Festa Major 2007

La Festa Major de la UAB és una jornada festiva organitzada cada any al campus de Bellaterra de la UAB per la comunitat estudiantil i les autoritats universitàries. Totes les activitats es duen a terme en paral·lel a les hores lectives, per tant, l'horari acadèmic resta inalterat. Tot i això, algunes classes queden suspeses, previ acord entre estudiants i professor. Antigament es feia coincidir en divendres, però a partir del curs 2003-2004 i degut a la nombrosa assistència de menors d'edat, es traslladà a dijous. Sempre s'ha fet coincidir amb el primer dijous de novembre.

Publicacions [cal citació][modifica | modifica el codi]

El Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona neix el 1979. Com a editorial universitària, la seva activitat està centrada en el suport a la docència mitjançant la publicació de materials didàctics dirigits a les titulacions impartides a la mateixa universitat, en la contribució a la difusió de l'activitat científicotècnica, a través de la publicació de llibres, revistes científiques i tesis doctorals, així com en la promoció dels vincles i les transferències del coneixement entre la universitat i la societat, a través de la publicació de diverses obres de caràcter cultural. Les principals línies de treball del Servei de Publicacions estan centrades a promoure la publicació de llibres en format electrònic i en impulsar el llançament de noves col·leccions de caràcter divulgatiu.

L'hortet[modifica | modifica el codi]

41° 30′ 11.95″ N, 2° 6′ 2.2″ E / 41.5033194°N,2.100611°E / 41.5033194; 2.100611

L'Hortet de l'Autònoma fou un hort ecològic autogestionat per estudiants de la universitat.[14] creat l'any 2002 quan un grup d'estudiants de ciències va decidir ocupar simbòlicament els jardins del rectorat per reivindicar un espai al campus on es pogués practicar l'agricultura ecològica. Així va ser com va néixer l'Hortet de l'Autònoma. Amb el temps, el rectorat va cedir un terreny de 0,3 ha al costat dels camps d'experimentació de la universitat.[15] Va contribuir a formar els estudiants a les tècniques tradicionals del camp i els mètodes de l'agricultura ecològica, a apropar el món agrícola a la comunitat universitària, a transmetre idees sobre agroecologia, per la pràctica, l'organització d'actes públics i la publicació del butlletí La Mala Herba i a recuperar varietats autòctones.[16]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sánchez, Sònia. «Les universitats catalanes debaten la seva integració». Falta indicar la publicació [Barcelona], 23/10/2011, p.14-15. ISSN: 2014-010X.
  2. «Universitat Autònoma de Barcelona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Vila Universitària de la Universitat Autònoma de Barcelona
  4. Revista El campus de l'Autònoma. Núm. 46
  5. https://books.google.es/books?id=zzIALy5zzfMC
  6. [enllaç sense format] http://www.aqu.cat/doc/doc_10014599_1.pdf
  7. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0256838.xml
  8. [enllaç sense format] http://www.uab.cat/web/coneix-la-uab-cei/historia-de-la-uab-1345661464091.html
  9. Instituts i centres de recerca, a uab.cat
  10. «Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP)». UAB. [Consulta: 31 març 2013].
  11. «El Campus Universitari del Mar de Barcelona arrenca amb un miler d'alumnes de la UAB i la UPF». El Punt Avui, 23/10/2009. [Consulta: 10 març 2013].
  12. Mascaró, V.; Biosca, C.. «Tret de sortida al nou campus universitari de Santa Coloma». Avui, 25 de febrer del 2009.
  13. Martínez, Isabel. «Arrenca el campus de l'Alimentació de Torribera». El Punt. Barcelonès Nord, 15 de setembre del 2010.
  14. Aragay Esmerat, 2010, p. 92-95.
  15. Aragay Esmerat, 2010, p. 90.
  16. Aragay Esmerat, 2010, p. 92.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • UAB, 25 anys
  • Aragay Esmerat, Addaia. «Hortet de l'Autonoma». Els horts urbans de Barcelona : Les experiències d'Horts Urbans Comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental, 2010, pàg. 90-95 [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Autònoma de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata