1993
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Tipus | any |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1993 (MCMXCIII) |
Islàmic | 1414 – 1415 |
Xinès | 4689 – 4690 |
Hebreu | 5753 – 5754 |
Calendaris hindús |
2048 – 2049 (Vikram Samvat) 1915 – 1916 (Shaka Samvat) 5094 – 5095 (Kali Yuga) |
Persa | 1371 – 1372 |
Armeni | 1442 |
Rúnic | 2243 |
Ab urbe condita | 2746 |
Efemèrides | |
Naixements - Defuncions | |
Categories | |
Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
Anys | |
1990 1991 1992 - 1993 - 1994 1995 1996 | |
Dècades | |
1960 1970 1980 - 1990 - 2000 2010 2020 | |
Segles | |
segle xix - segle xx - segle xxi | |
![]() |
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Contingut
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 17 de febrer - Catalunya: el Parlament de Catalunya declara Els Segadors l'himne oficial de Catalunya.
- 14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum en què s'aprova la primera Constitució del país, convertint-se en un estat independent, de dret, democràtic i social.
- 28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
Cultura[modifica]
- Publicació de la novel·la Panorama interior en gris d'Antoni Serra i Bauçà.
- Resta del món
- 1 de gener
- Comunitat Econòmica Europea - elimina les barreres comercials i crea el Mercat Comú Europeu.
- Txecoslovàquia deixa d'existir després de 74 anys d'història, en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
- 20 de gener - EUA: Bill Clinton, es converteix en el 42è president dels Estats Units.
- 26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
- 1 de març - Espanya: el preu del litre de gasolina súper arriba a les 100 pessetes.
- 23 de març
- Garri Kaspàrov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseeix en Kaspàrov del seu darrer títol mundial d'escacs
- Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
- 16 d'abril - Níger: Comença al mandat de Mahamane Ousmane com a president de Níger. Primer president escollit democràticament.
- 1 de maig - Neuendorf (Alemanya): Reobertura del Pas de barca de Kronsnest.
- juliol - Estació Antàrtica Neozelandesa de Vanda (Antàrtida): s'arriba a 89.5 °C sota zero, la temperatura més baixa mai enregistrada a la Terra.[1]
- 9 d'agost - Bèlgica: Albert II de Bèlgica és coronat Rei de Bèlgica.
- 25 d'octubre
- Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador.
- Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
- 30 de desembre - Israel i el Vaticà: aquests dos estats estableixen relacions diplomàtiques.
- 28 de desembre - Madrid: Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat.
Cinema i televisió[modifica]
M/d | Direcció | Títol | Gènere |
---|---|---|---|
00/00 | John Doe![]() |
pel·lícula | slasher |
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 17 de febrer, Cervera, la Segarra: Marc Márquez i Alenta, pilot català de motociclisme.
- 25 de setembre, Sant Esteve de Sesrovires: Rosalía Vila i Tobella, cantaora catalana de flamenc
- Resta del món
- 9 de maig, Cincinnati, Ohio: Bonnie Rotten, actriu pornogràfica i model estatunidenca
- 7 de juliol, San Antonio, Texas, EUA: Ally Brooke, cantant i integrant de la banda estatunidenca Fifth Harmony.
- 10 de juliol, South Shields, Tyne i Wear, Anglaterra: Perrie Edwards, cantant i integrant de la banda britànica Little Mix.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 12 de gener, València: Carles Mira, guionista i director de cinema valencià (n. 1947).
- 28 de gener, Palma: Josep Maria Llompart de la Peña, poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.
- 9 de febrer, Barcelona (el Barcelonès: Albert Viladot i Presas, periodista català (n. 1954)
- 11 d'abril: Guillem Agulló, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
- 27 de març, València: Vicent Andrés Estellés, poeta (n. 1924).
- 6 d'octubre, Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
- 1 de setembre, Barcelona: Adolf Cabané i Pibernat, músic que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-74).
- 16 de novembre, Barcelona: Tomàs Garcés i Miravet, advocat, poeta, traductor i professor universitari català (82 anys).
- Resta del món
- 6 de gener: Rudolf Nuréiev, ballarí rus.
- 20 de gener, Tolochenaz, cantó de Vaud, Suïssa: Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.
- 24 de febrer, Londres, Regne Unit: Bobby Moore, futbolista anglès (51 anys).
- 14 de març: Heinz Tobien, paleontòleg alemany.
- 19 de juny, Perranarworthal, Cornualla: William Golding, escriptor anglès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1983.
- 20 d'abril, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Cantinflas, actor còmic mexicà (n. 1911)
- 31 de juliol, Motril, Espanya: Balduí de Bèlgica, rei de Bèlgica (n. 1930).
- 31 d'octubre, Roma, Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (n. 1920).
- 1 de novembre, Madrid: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la síntesi de l'ADN.
- 22 de novembre: María Antonia Zorraquino Zorraquino, investigadora i bioquímica espanyola.
- 4 de desembre, Los Angeles, Califòrnia: Frank Zappa, compositor, guitarrista, cantant i productor discogràfic estatunidenc (52 anys).
- 6 de desembre Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Don Ameche, actor i director de cinema (85 anys)
Referències[modifica]
- ↑ Peláez, Orfidio «Memorias de la Antártida». Diario Gramma: órgano oficial del Comité Central del Partido Comunista de Cuba, 27-03-2007.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1993 ![]() |