28 de desembre

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
<< Desembre 2020 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31
Tots els dies
El 28 de desembre de 1895

El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosé (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs. Resten tres jorns per acabar l'any.

En Espanya i els països hispanoamericans (Argentina, Mèxic, el Perú, Veneçuela...) el 28 de desembre també és conegut com el Dia dels Innocents per l'onomàstica dels Sants Innocents, durant el qual la gent sol fer bromes («innocentades») i els mitjans publiquen notícies falses més o menys inversemblants (com el «dia d'enganar» a Menorca o «peix d'abril» a l'Alguer, Catalunya del Nord i altres llocs): el costum de les innocentades, d'origen medieval, està relacionat amb el regnat del bisbetó, que comença el 6 de desembre i acaba el dia 28.[1] En canvi, el costum de penjar càguiles en l'esquena de la gent és exclusiva d'aquest dia, com també les festes populars que tenen lloc a Ibi, Tremp o Xalans.

No obstant això, entre les efemèrides més notables del dia, hi ha fites històriques com la proclamació del primer Comte de Barcelona (Berà, l'any 801); el reconeixement de l'Imperi Romà d'Occident per part de l'Imperi Romà d'Orient (457); la tronada de l'Allerkindleinsflut (1248); la mort de Medici en la Batalla de Garellano (1503), després de la qual el Regne de Nàpols seria incorporat a la Corona d'Aragó; l'estrena del cinematògraf dels germans Lumière a París en la seva primera projecció cinematogràfica pública (1895) —a la qual assistí Georges Méliès, qui més tard faria pel·lícules–; i el tsunami de Messina (1908).

Entre totes les personalitats nascudes un 28 de desembre estan Tatlin (1885), F. W. Murnau (1888), Elvira de Hidalgo (1891), Stan Lee (1922), Maggie Smith (1934), Denzel Washington (1954), Quim Torra (1962) o Linus Torvalds (1969); quant a les defuncions, Rob Roy (1734), Ravel (1837), Sam Peckinpah (1984), Ricardo Tormo (1998), Susan Sontag (2004) o Joan Monleon (2009).

En el món del futbol sol ser un dia assenyalat perquè molts dels partits amistosos anuals que juguen les seleccions «autonòmiques» entre les festes de Nadal i Cap d'Any tenen lloc el 28 de desembre: l'últim, l'Euskadi-Catalunya de 2014.

Efemèrides[modifica]

Fets històrics
Any Lloc Efemèride Categoria
47 aC Adrumetum segona Guerra Civil Romana: Juli Cèsar hi desembarca guerra
418 Roma Bonifaci I esdevé Papa religió
457 Imperi Romà Lleó I d'Orient reconeix Majorià d'Occident com a emperador romà política
484 Regne de Tolosa Alaric II succeïx Euric en el tron política
801 Barcelona entren els francs i proclamen Berà com a primer Comte de Barcelona política
831 Aquisgrà Pipí I d'Aquitània fuig contra la voluntat de son pare, Lluís I el Pietós política
893 Dvin un terratrémol fa trenta mil morts desastres
1065 Westminster el rei Eduard el Confessor consagra l'abadia arquitectura
1223 Toruń l'Orde Teutònic li atorga l'estatut de ciutat política
1248 Slesvig-Holstein cau la tempesta coneguda com Allerkindleinsflut desastres
1271 Corona d'Aragó butla contra Jaume el Conqueridor per les campanyes a Occitània política
1287 Corona d'Aragó Alfons el Franc atorga els Privilegis de la Unió política
1503 Gaeta comença la batalla de Garellano entre Aragó i França guerra
1700 Espanya el consell de regència ordena supeditar la diplomàcia espanyola a França política
1705 Sant Mateu Guerra de Successió Espanyola: els botiflers assetgen la vila guerra
1774 Maharashtra l'exèrcit britànic ocupa Thana i Vasai guerra
1779 Roma estrena de l'òpera L'italiana in Londra de Cimarosa música
1783 Regió del Kuban la Porta reconeix el riu Kuban com a frontera geografia
1792 Ginebra proclamació del Govern Revolucionari local guerra
1798 París estrena de l'òpera bufa Les comédiens ambulants de François Devienne música
1804 Saragossa fundació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna religió
1808 Alt Empordà Guerra del Francés: comença la Batalla de Castelló d'Empúries guerra
1831 Illes Malvines l'USS Lexington destruïx la colònia argentina de Puerto Soledad guerra
1833 Madrid boda d'Agustín Muñoz amb Maria Cristina de Borbó política
1836 Adelaida John Hindmarsh proclama l'Austràlia Meridional colònia britànica política
1836 Imperi Espanyol Espanya reconeix la independència de Mèxic política
1846 EUA Iowa esdevé el 29é Estat de la Unió política
1850 Sydney el periòdic Empire (periòdic) publica el primer número periodisme
1859 París el gascó Charles de Freycinet esdevé Primer Ministre de França política
1870 Marsella dissolució de la Ligue du Midi original política
1878 París estrena de l'òpera de Jacques Offenbach Madame Favart música
1881 Catalunya la VVB inaugura el ferrocarril de Valls a Vilanova i la Geltrú i Barcelona[2] transport
1882 Rio Branco fundació de la ciutat, llavors un poblet al costat d'una factoria política
1894 Niça Auguste Charlois descobrix l'asteroid (398) Admete astronomia
Niça Auguste Charlois descobrix l'asteroid (425) Cornelia astronomia
1897 París estrena de l'obra teatral d'Edmond Rostand Cyrano de Bergerac arts escèniques
1901 Confederació Aro l'exèrcit britànic ocupa Arochukwu guerra
1902 Tibidabo col·locació de la primera pedra del Temple Expiatori del Sagrat Cor arquitectura
1904 Marsella descoberta del cometa 19P/Borrelly astronomia
1907 Barcelona publicació de l'últim número del setmanari La Tomasa literatura
1908 estret de Messina un tsunami fa vora cent mil morts a Messina i Reggio Calabria desastres
1909 Barcelona la Comissió de l'Eixample resol un litigi a favor de la Casa Milà arquitectura
1909 Madrid estrena de l'opereta d'Amadeu Vives La muela del rey Farfán música
1914 Barcelona Ramon Miquel i Planas publica El Noucentista literatura
1914 Commonwealth Jordi V del Regne Unit crea la condecoració de la Creu Militar guerra
1915 Castellroig Guerra italo-turca: el creuer francés Jeanne d'Arc rebutja un atac grecs guerra
1919 Vallès Occidental Ferrocarrils de Catalunya inaugura el tram Rubí-Terrassa transport
1934 Barcelona Manuel Azaña Díaz és absolt dels càrrecs de sublevació política
1934 URSS Udmúrtia esdevé una república socialista soviètica autònoma política
1936 Port d'Alacant Guerra Civil espanyola: el Kursk atraca amb ajuda soviètica guerra
1936 An Oriant Xavier de Langlais organitza la Gran Assemblea de l'Entesa dels Bretonòfons literatura
1941 Kaluga Batalla de Moscou: les tropes soviètiques alliberen la ciutat guerra
1948 Somàlia Francesa II Guerra Mundial: Somàlia Britànica ocupa la costa per a la França Lliure guerra
1963 East London Jim Clark guanya el Gran Premi de Sud-àfrica del 1963 esport
1964 Roma Giuseppe Saragat (PSDI) esdevé President d'Itàlia política
1965 Rostock el Fußballclub Hansa Rostock s'independitza com a club futbol
1970 Saint-Luc la Crisi d'Octubre acaba amb la detenció de Paul Rose (FLQ) política
1971 EUA l'oficina de patents aprova la desgrapadora de Joseph A. Foitle[3] invents
1973 ? Johan Cruyff guanya una segona Pilota d'Or futbol
1975 Camp Nou el públic oneja senyeres per primera volta durant un Barça-Madrid futbol
1976 Albània la República Popular d'Albània esdevé República Popular Socialista d'Albània política
1976 Banfield última notícia de la desapareguda Claudia Falcone amb vida[4] política
1984 Espanya el Congrés dels Diputats aprova la Llei d'Objecció de Consciència guerra
1984 Santiago la Fundació Castelao entra en funcionament política
1986 París estrena mundial d'Offret, l'últim film d'Andrei Tarkovski cinema
1988 URSS Mikhaïl Gorbatxov crea l'Orde del Valor Personal política
1993 Bretanya crea les mancomunitats de Fouenant, Kemperle i Vigoudenn política
1993 Madrid Cas Banesto: el Banc d'Espanya intervé l'entitat economia
1994 Bretanya crea les mancomunitats de Gwerledan i Renk hag ar Froudveur política
1995 Espanya Antena 3 emet l'últim capítol de Farmacia de guardia i la primera gala Inocente, Inocente televisió
1995 Kamtapur l'Organització d'Alliberament de Kamtapur entra en funcionament política
1999 Turkmenistan el parlament proclama Saparmurat Niàzov president vitalici política
1999 Granada la selecció de futbol d'Andalusia guanya 1 a 0 contra Estònia futbol
2000 Bucarest Adrian Năstase (PSD) esdevé Primer Ministre de Romania política
2002 Atzeneta del Maestrat l'ajuntament en ple dimitix com a protesta pel trasllat del cicle d'ESO[5] política
2003 Guatemala Óscar Berger guanya la segona volta de les eleccions generals política
2004 Bucarest Călin Popescu-Tăriceanu (PNL) esdevé Primer Ministre de Romania política
2004 Espanya el Govern d'Espanya accepta el retorn dels Papers de Salamanca política
2004 Palomar Michael E. Brown és el primer astrònom a observar Haumea astronomia
2005 Baikonur llançament del primer satèl·lit GIOVE del sistema Galileo astronomia
2005 Cadis la selecció de futbol d'Andalusia guanya 4 a 1 contra Xina futbol
2005 Kitt Peak descoberta de l'asteroide potencialment perillós 2005 YU55 astronomia
2005 Santiago de Xile la policia fitxa Augusto Pinochet en el seu arrest domiciliari[6] política
2006 Mogadiscio guerra civil somali: els islamistes ixen de la ciutat davant el setge etíop guerra
2006 Torrent el Cos Nacional de Policia deté Rodolfo Almirón, cap de la Triple A política
2006 Saragossa la selecció de futbol d'Aragó guanya 1 a 0 contra Xile futbol
2006 Elx la selecció valenciana de futbol guanya 3 a 1 contra Perú futbol
2008 Països Catalans la Viquipèdia en català supera els cent cinquanta mil articles[7] cultura
2008 Pasarón la selecció de futbol femení de Galícia guanya 7 a 1 la de les Illes Balears futbol
2009 Benguela inauguració de l'Estadi Nacional d'Ombaka futbol
2010 Alcoi inauguració del Centre d'Art d'Alcoi belles arts
2010 Algèria Primavera Àrab: immolacions i manifestacions a tot el país política
2010 Espanya el canal de televisió CNN+ fa l'última emissió televisió
2010 Minsk Mikhail Miasnikovich esdevé primer ministre de Bielorússia política
2010 Montjuïc Catalunya guanya el II Trofeu Catalunya Internacional 4 a 0 contra Hondures futbol
2013 Corea del Sud vaga general de la Confederació Nacional de Sindicats política
2014 San Mamés la selecció de futbol del País Basc s'enfronta a la de Catalunya futbol
1792: proclamació del govern revolucionari de Ginebra
1836: Dia de la Proclamació (Austràlia)
1850: primer número d'Empire
1936: el Kursk al Port d'Alacant
1971: patent de la desgrapadora de Fotile
1973: Cruyff guanya una altra pilota d'or
2013: vaga general a Corea del Sud

Cinema[modifica]

27 de desembre · 28 de desembre · 29 de desembre

El 1895 —ara fa &0000000000000124000000124 anys, &0000000000000277000000277 dies— els germans Lumière estrenaren llur projector cinematogràfic, en una sessió a la qual assistí Georges Méliès com a públic.

Còmics[modifica]

anterior · 28 de desembre · següent
Stan Lee, 2011
Stan Lee fon un escriptor, guionista, actor ocasional, editor i productor novaiorqués nascut el 1922, cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics en la dècada de 1960, quasi tots amb Jack Kirby, com els 4 Fantàstics, Hulk, els X-Men originals, el Poderós Thor i els Venjadors; amb Steve Ditko, Spiderman i Doctor Estrany; i, amb Bill Everett, Daredevil. Stan Lee introduí així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del gènere superheroic. A més, va ser durant anys el cap de Marvel Comics.
Chris Ware, 2009
Chris Ware (n. 1967) és un autor estatunidenc, conegut per la sèrie The Acme Novelty Library, que inclou la novel·la gràfica Jimmy Corrigan, the Smartest Kid on Earth, reconeguda tant per la crítica com pel públic, sent publicada en múltiples països i havent obtingut abundants guardons (va guanyar, entre d'altres, el Guardian First Book Award de 2001 -sent la primera vegada que una novel·la gràfica guanya un premi literari al Regne Unit- i també el premi al millor àlbum al Festival del Còmic d'Angulema, França el 2003). La seva obra, a més, ha sortit dels mitjans impresos per arribar als circuits habituals de l'art, sent exposada en diversos museus, com el Whitney Museum of American Art (2002) i el Museum of Contemporary Art, Chicago (2006). El seu estil, inspirat principalment en els dibuixants de còmics nord-americans de principis del segle XX (Winsor McCay i Frank King, entre d'altres) i el disseny gràfic de les publicacions d'aquesta època, encara que de vegades acusat de fred, demostra un domini exquisit de les capacitats del medi, així com un afany continu d'experimentació, podent considerar-se a Chris Ware com uns dels principals renovadors del gènere en l'actualitat.
Altres efemèrides
Herb Gardner (n. 1934) · P. J. Holden (n. 1969) · Star Wars: Purge (2005)

Videojocs[modifica]

27 de desembre · 28 de desembre · 29 de desembre

El 1993 —ara fa &000000000000002600000026 anys, &0000000000000277000000277 dies— eixí a la venda Jurassic Park (videojoc de NES) a Europa.

El 2004 —ara fa &000000000000001500000015 anys, &0000000000000277000000277 dies— s'estrenà Gran Turismo 4 en PS2 als Japons.

Altres efemèrides[8]
Castlevania: The Adventure ReBirth (2009) · Sonic (1991) · The Sword of Hope (1989) · Victory Run (1987)

Naixements[modifica]

Naiximents (ordenats per defecte pel primer cognom)
A. Nom i llinatges Activitat Origen E
1934 Alasdair Gray escriptor escocés &000000000000008500000085

Països Catalans[modifica]


Resta del món[modifica]


A. Lloc Personalitat Categoria
1164 Japó Rokujō, 79é Emperador del Japó (1165-1168) política
1522 Oudenaarde Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos política
1550 Ronda Vicente Espinel, músic i poeta del segle d'or espanyol literatura
1630 Emden (Baixa Saxònia) Ludolf Backhuysen, pintor de marines belles arts
1731 Los Realejos José Viera y Clavijo, il·lustrat canari cultura
1740 Wolfenbüttel Johann Schwanberg, compositor saxó música
1753 Estocolm John Wikmanson, compositor suec música
1769 Rennes Auguste Hilarion, comte de Kératry política
1783 Viena Wenzel Gallenberg, compositor austríac música
1805 Saragossa Tomás Genovés y Lapetra, compositor d'òpera i sarsuela música
1812 Berlín Julius Rietz, compositor berlinés música
1819 Palma Joaquim Jovellar i Soler, President del Govern d'Espanya (1876) guerra
1841 Barcelona Albert de Sicília Llanas i Castells, comediògraf i periodista satíric literatura
1842 Verchères Calixa Lavallée, compositor de l'himne del Canadà música
1845 Olive Homer Newton Bartelett, compositor novaiorqués música
1851 Torí Francesco Tamagno, tenor dramàtic música
1852 Santa Cruz Leonardo Torres Quevedo, inventor i esperantiste càntabre cultura
1855 Montevideo Juan Zorrilla de San Martín, escriptor i polític uruguaià política
1856 Staunton Woodrow Wilson, 28é President dels Estats Units política
1865 Lausana Félix Vallotton, pintor i gravador belles arts
1869 Alcover Josep Aladern, escriptor i coeditor d'En Patufet i Occitània literatura
1870 Shapwick Charles Bennett, atleta anglés esport
1872 Sant Sebastià Pío Baroja y Nessi, escriptor de la Generació del 98 literatura
1878 Nàpols Riccardo Tagliacozzo, violiniste napolità música
1880 Còrdova José Guerra, president de la Diputació de Còrdova (1931) política
1880 Vinařice Rudolf Vohanka, compositor txec música
1883 Cheyenne Lloyd Fredendall, general estatunidenc en la II Guerra Mundial guerra
1885 Brea de Aragón Cayo Vela Marqueta, compositor aragonés música
1885 Khàrkiv Vladímir Tatlin, fundador del Constructivisme belles arts
1887 Manlleu Manuel Vilà i Dalmau, poeta i autor de la Cançó dels Pelegrins literatura
1888 Bielefeld F. W. Murnau, director de cinema alemany cinema
1890 Alba Roberto Longhi, historiador de l'art piemontés belles arts
1891 Vall-de-roures Elvira de Hidalgo, soprano lleugera música
1894 Riga Hermanis Matisons, jugador d'escacs letó esport
1896 Brooklyn Roger Sessions, compositor estatunidenc[10] música
1897 Podosinovski Ivan Kóniev, comandant militar soviètic guerra
1899 Montuïri Joan Mas Verd, batle durant la Segona República Espanyola política
1902 Varsòvia Tomasz Stankiewicz, cicliste polonés esports
1903 Budapest John von Neumann, precursor de la informàtica ciència
1903 Duquesne Earl Hines, pianiste afroamericà de jazz música
1904 Iekaterinoslav Fanny Rosenfeld, atleta canadenca esports
1908 Minneapolis Lew Ayres, cineasta estatunidenc cinema
1909 Edimburg David Murray, pioner de la Formula 1 esport
1909 Iekaterinoslav Ievgueni Vutxètitx, escultor soviètic belles arts
1910 Barcelona Manuel Capdevila i Massana, pintor i orfebre belles arts
1913 Doyet Raymond Passat, cicliste alvernés esport
1916 S. Jors de Maremne Guy Lapébie, cicliste gascó esport
1917 S. Maria de Meià Sebastià Piera i Llobera, membre de l'Exèrcit Roig i del PSUC guerra
1919 Esporles Manel Antoni Esteva i Corró, defensa mallorquí futbol
1921 Alger Rouiched, actor còmic cabilià arts escèniques
1922 Manhattan Stan Lee, creador de còmics de superherois còmics
1925 Akokoro Milton Obote, ex president d'Uganda política
1925 Figueres Josep Fajol Mercader, alcalde de Figueres (1979) política
1925 Kopstal Willy Kemp, cicliste luxemburgués esport
1928 Cuenca Patricio Cueva Jaramillo, periodiste i pintor cultura
1928 el Guinardó Màrius Sampere i Passarell, poeta barceloní literatura
1931 París Guy Debord, autor de La societat de l'espectacle literatura
1934 Ilford Maggie Smith, actriu anglesa (Orde de l'Imperi Britànic) cinema
1939 Alingsås Conny Andersson, pilot suec de Formula 1 esport
1939 Arcisate Giuseppe Fezzardi, cicliste llombard ciclisme
1941 Oostrozebeke Georges Vandenberghe, cicliste flamenc ciclisme
1942 Artesa de Lleida Salvador Jové i Peres, eurodiputat català (1994-2004) política
1942 Badalona Julià de Jòdar i Muñoz, escriptor literatura
1942 Heusden-Zolder Roger Swerts, cicliste limburgués ciclisme
1943 Lima Juan Luis Cipriani, cardenal peruà religió
1943 Oviedo Agustín Marina Pérez, alcalde de Castelldefels (1979-2002) pel PSC política
1944 Lenoir Kary Banks Mullis, Premi Nobel de Química ciència
1946 Amagon Mike Beebe, governador d'Arkansas (Partit Demòcrata) política
1947 Buenos Aires Miguel Quinteros, Gran Mestre Internacional escacs
1950 Filadèlfia Hugh McDonald, baixiste de Bon Jovi i altres artistes música
1950 Silsden Martin Lampkin, pilot de trial esport
1953 París Richard Clayderman, pianiste de música lleugera música
1954 Mount Vernon Denzel Washington, actor afroamericà cinema
1955 Changchun Liu Xiaobo, Premi Nobel de la Pau (2010) política
1955 Intà Aleksandras Abišala, ex Primer Ministre lituà (1992) política
1956 Barcelona Miguel Noguer Castellví, metge i campió de vela esports
1957 Figueres Joan Ribera Díaz, pedagog educació
1957 Sevilla Javier Arenas Bocanegra, polític andalús (PP) política
1958 Mascara Lakhdar Belloumi, futboliste algerià futbol
1958 Singapur Terry Butcher, entrenador de la lliga escocesa de futbol futbol
1958 Bagneaux Gilles Leroy, escriptor francès, Premi Goncourt 2007 literatura
1959 Krineholm Tomas Gustafson, campió de patinatge de velocitat sobre gel esport
1959 Madrid Ana Torroja, cantant i ex membre de Mecano música
1959 Viena Stefan Kindermann, Gran Mestre Internacional escacs
1960 Shizuoka Shinichi Morishita, porter japonés futbol
1962 Blanes Quim Torra, editor, escriptor, i President de la Generalitat de Catalunya literatura
1962 Las Anod Abdi Bile, atleta somali esport
1963 Aberdâr Simon Thomas, polític gal·lés (Plaid Cymru) política
1963 Agen Béatrice Uria-Monzon, mezzosoprano gascona música
1963 Zulueta Eugenio Bustingorri Oiz, futboliste navarrés futbol
1965 Mie Kazuo Echigo, centrecampiste japonés futbol
1965 Wolverhampton Goldie, compositor i discjòquei de música electrònica música
1966 La Orotava Isidro García García, defensa canari futbol
1966 Perusa Giulia Gam, actriu brasilera televsió
1968 Vejle Brian Steen Nielsen, centrecampiste danés futbol
1969 Hèlsinki Linus Torvalds, informàtic creador del nucli Linux informàtica
1969 Lima Juan Reynoso, futboliste peruà futbol
1971 les Franqueses Sergi Barjuan i Esclusa, futbolista de la Primera Divisió futbol
1972 Sevilla Antonio José González Santos, futboliste andalús futbol
1972 Mount Isa Patrick Rafter, teniste australià esport
1974 Sint-Niklaas Glenn d'Hollander, cicliste flamenc ciclisme
1975 Nagoya Kazusa Murai, dobladora japonesa audiovisual
1978 Donetsk Ievgueni Miroixnitxenko, Gran Mestre Internacional escacs
1978 Sevilla Alejandro Campano Hernando, futboliste andalús futbol
1979 Buenos Aires Daniel Gastón Montenegro, futboliste argentí futbol
1979 Frankfurt Senna Guemmour, cantant pop música
1979 Hudiksvall Noomi Rapace, actriu sueca (Lisbeth Salander) cinema
1979 São Luís Rafael Leitão, Gran Mestre Internacional escacs
1979 Yonkers James Blake, teniste afroamericà esport
1981 Maasluis Khalid Boulahrouz, defensa d'origen amazic futbol
1981 Nova York Sienna Miller, actriu i dissenyadora de moda cinema
1982 França Jennifer Decker, actriu (Flyboys: Herois de l'aire) cinema
1983 Barcelona Albert Riera Vidal, centrecampista en la lliga australiana de futbol futbol
1983 Pinilla Álvaro Antón Camarero, futboliste de Primera Divisió futbol
1984 Kinshasa Leroy Halirou Lita, futboliste de la Football League Championship futbol
1984 Neftekamsk Denís Khismatul·lin, Gran Mestre Internacional escacs
1985 Nova Orleans Taryn Terrell, lluitadora professional esport
1986 Nottingham Tom Huddlestone, futboliste de la FA Premier League futbol
1990 Madrid Marcos Alonso Mendoza, lateral esquerre futbol

Necrològiques[modifica]

Defuncions (ordenades per defecte pel primer cognom)
M. Nom i llinatges Activitat Origen E
1932 Manuel Ainaud i Sánchez dibuixant barceloní &000000000000004700000047
2018 Irene Balaguer i Felip pedagoga barcelonina &000000000000007000000070
2018 Moncho Calabuch cantant barceloní
1957 Lluís de Lassaletta i Delclós explorador barceloní &000000000000003600000036
1446 Climent VIII de Peníscola antipapa terolenc &000000000000007600000076
1931 Joan Ferrer Miró pintor costumiste vilanoví &000000000000008100000081
1934 Pau Gargallo i Catalán escultor maellà &000000000000005300000053
2009 Joan Monleon Novejarque artiste escènic valentí &000000000000008300000083
1578 Montserrat Poch bandoler vallbonenc &000000000000005000000050
2019 Amèlia Riera i Toyos artista barcelonina &000000000000009100000091
1903 Enriqueta Rodon i Asencio monja barcelonina &000000000000004000000040
1952 Carme Sala i Bigas monja tonenca &000000000000003200000032
2012 Joaquim Soms i Janer sardaniste pinedenc &000000000000009800000098
1998 Ricardo Tormo Blaya motocicliste aiacorí &000000000000004600000046
2017 Lluís Virgili i Farrà director manresà &000000000000009200000092
2008 Quentin C. Aanenson pilot de guerra estatunidenc &000000000000008700000087
1936 John Cornford poeta anglés &0000000000000104000000104
2019 Mirko Crepaldi cicliste vènet &000000000000004700000047
2019 Maria Creveling Remilia videojugadora estatunidenca &000000000000002400000024
1902 Hieronim Czarnowski escaquiste varsovià &000000000000006800000068
1945 Theodore Dreiser escriptor estatunidenc &000000000000007400000074
1218 Robert II de Dreux comte normand &000000000000006400000064
1947 Víctor Manuel III d'Itàlia monarca napolità &000000000000007800000078
863 Abu-Ibrahim Àhmad (أبو إبراهيم أحمد) emir aglàbida &000000000000002800000028
1694 Maria II d'Anglaterra i d'Escòcia monarca londinenca &000000000000003200000032
1800 Jordi XII de Kartli (გიორგი XII) monarca georgià &000000000000005400000054
1837 Gaspare del Bufalo sacerdot romà &000000000000005100000051
821 Leidrat de Lió bisbe francó &000000000000007800000078
1622 Francesc de Sales teòleg savoià &000000000000005500000055
1728 Anna Sofia de Saxònia-Gotha-Altenburg princesa saxona &000000000000005800000058
1491 Bertoldo di Giovanni escultor renaixentiste florentí &000000000000005600000056
1406 Maria de Luna reina consort aragonesa &000000000000005300000053
1503 Pere II de Mèdici l'Infortunat senyor florentí &000000000000003100000031
1975 Antonio Ferri enginyer aeronàutic italià &000000000000006300000063
1558 Hermann Finck compositor saxó &000000000000003100000031
2017 Sue Grafton escriptora estatunidenca &000000000000007700000077
1963 Paul Hindemith compositor alemany &000000000000006800000068
1925 Serguei Iessenin (Серге́й Есе́нин) poeta líric rus &000000000000003000000030
1932 Léon Jaussely urbaniste tolosà &000000000000005700000057
2017 Divi Kervella traductor al bretó parisenc &000000000000006000000060
2015 Lemmy Kilmister músic de rock anglés &000000000000007000000070
1870 Aleksei Lvov (Алексе́й Львов) compositor estonià &000000000000007200000072
2019 Thanos Mikrútsikos (Θάνος Μικρούτσικος) compositor grec &000000000000007200000072
2018 Amos Oz escriptor israelià &000000000000007900000079
1708 Joseph Pitton de Tournefort botànic provençal &000000000000005200000052
2018 Shehu Shagari ex president nigerià &000000000000009300000093
1971 Max SteinerEl delator, 1935El delator, 1935Now, Voyager, 1942Since You Went Away, 1944 compositor de cine vienés &000000000000008300000083
1983 Dennis Wilson músic de pop californià &000000000000003900000039
1367 Ashikaga Yoshiakira (足利 義詮?) shōgun japonés &000000000000003700000037

Països Catalans

Resta del món

Funeral de Víctor Manuel III
A. Lloc Personalitat N.
1656 París Laurent de La Hyre, pintor barroc belles arts
1706 Rotterdam Pierre Bayle, filòsof francés cultura
1734 Escòcia Rob Roy, heroi popular escocés política
1736 Viena Antonio Caldara, compositor vènet d'òpera música
1758 Saragossa Lluís Serra, compositor i mestre de capella música
1837 París Maurice Ravel, compositor francès[12] música
1847 Baroda Sayaji Rao II Gaikwar, maharajà política
1887 Sant Privat Josep Estartús, militar carlí guerra
1890 Nuoro Attilio Deffenu, teòric polític sard política
1893 Corneysthorpe Richard Spruce, botànic anglés botànica
1926 Telfs Alfons Schlögl, compositor tirolés música
1928 Montegiorgio Domenico Alaleona, compositor italià música
1942 Theresienstadt Alfred Flatow, gimnasta jueu esport
1949 Brooklyn John Edward Lovelock, atleta neozelandeś esport
1949 Gènova Ottavio Barbieri, futboliste lígur futbol
1959 Madrid Ante Pavelić, fundador d'Ústaixa política
1962 França Marcel Aubert, historiador de l'art belles arts
1963 Brumath Camille Dahlet, nacionalista alsacià política
1966 St. Helena Carl Osburn, campió de tir olímpic esport
1981 Woodland Hills Allan Dwan, cineasta canadenc cinema
1984 Inglewood Sam Peckinpah, director californià cinema
1972 París Jon Mirande, escriptor i traductor en basc literatura
1980 Mèxic Alfredo Barrera Vásquez, maianiste cultura
1980 París Marcel Langiller, davanter francés futbol
1980 Romania Mircea Pârligras, Gran Mestre Internacional escacs
1983 Montfermeil Eugène Chaboud, pilot de Fórmula 1 esport
2004 Nova York Susan Sontag, assagista literatura
2006 Tòquio Komei Abe, compositor i violoncel·liste música
2009 Huntington The Rev, bateria d'Avenged Sevenfold música
2017 ? Ronald Baensch, cicliste australià (78 a.) deport
Una càguila o llufa penjada
Els Enfarinats d'Ibi (2009)

Festes locals i nacionals[modifica]

Lloc Celebració
Austràlia Meridional Proclamation Day («Dia de la Proclamació»)
Castellvell del Camp Festa de la Banya (des de 1851)[13]
Alcoi funcions especials del Tirisiti
Bellmunt del Priorat Badejada[14]
Ibi Festa dels Enfarinats o de la Justícia Nova (des de 1981)[15]
L'Alcúdia i altri Recital dels Innocents (des de 2005)[16]
Elx Vinguda de la Mare de Déu de l'Assumpció
Manresa La Innocentada (espectacle teatral costumista)[14]
Reus llançament del coet Espeteck[14]
Terrassa Festa de la Llufa[14]
Tremp (ciutat) Aixecada del ninot[17]
Un loco de la Vela (Veneçuela, 2011)

Festes populars[modifica]

A més d'innocentades o notícies falses com les de l'1 d'abril, el 28 de desembre és la data de moltes festes de folls, danses i altres tradicions populars:

A Veneçuela, el Dia dels Innocents té diferents noms i costums en cada un dels estats:[21]

  • Caicara de Maturín: la Fiesta del Mono.
  • Estat Lara i Guárico: los Zaragozas.
  • Estat Mérida, Trujillo i Portuguesa: Fiesta de los Locos y Locainas; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
  • Estat Miranda: ballen els Boleros.
  • Naiguatá i Osma: el Gobierno de las Mujeres; en altres pobles de Mérida ballen la dansa tradicional dels Giros de San Benito.
  • La Vela de Coro (Falcón): ixen els Locos de la Vela, en la qual el personatge del Correo passa per les cases on un altre personatge, la Mojiganga, havia deixat una invitació el dia 27.[22]

Santoral[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. CCMA Les innocentades van de baixa després de més de 600 anys d'història
  2. Ubach i Soler, Tomàs M. «El Ferrocarril:La xarxa Catalana». Barcelona, KETRES Editora 1984 ISBN 84-85256-39-5
  3. Google Patents US 3,630,486 A (anglès)
  4. Derechos.org Caso Nº 33: Falcone, María Claudia (castellà)
  5. VilaWeb Castelló de la Plana La totalitat de l'ajuntament d'Atzeneta del Maestrat dimiteix en protesta per la no creació d'un centre d'ESO a la població
  6. CCMA L'exdictador Pinochet, fitxat per primer cop com a presumpte delinqüent
  7. VilaWeb La Viquipèdia ja té 150.000 articles publicats
  8. «This Day in Gaming». GameSpot. [Consulta: 23 juny 2020].
  9. Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1. 
  10. Olmstead, Andrea. «Sessions, Roger (Huntington)». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.25507 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  11. «Amèlia Riera i Toyos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2020].
  12. Kelly, Barbara L. «Ravel, (Joseph) Maurice». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.52145 [Consulta: 13 abril 2020]. 
  13. 13,0 13,1 Festes.org Impostos i peatges festius
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Festes.org Altres celebracions
  15. 15,0 15,1 15,2 Festes.org Ajuntaments de farsa
  16. VilaWeb Ontinyent' La nit musical dels Innocents es trasllada a Ontinyent
  17. Festes.org Llufes
  18. 18,0 18,1 Festes.org El Rei Moixó/Pàixero
  19. Altres barcelones Les innocentades de la Barcelona gremial
  20. Etnocat La festa dels Innocents
  21. En tiempo libre El día de los inocentes en Venezuela (castellà)
  22. VenAventours Los Locos de la Vela (castellà)