Jack Kirby

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJack Kirby
Jack Kirby (1982) (cropped).jpg
Biografia
Naixement 28 agost 1917
Nova York
Mort 6 febrer 1994 (76 anys)
Thousand Oaks
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Lloc d'enterrament Valhalla Memorial Park Cemetery Tradueix
Grup ètnic Jueus
Educació Institut Pratt
Activitat
Ocupació Dibuixant, escriptor, pintor, guionista, artista, ninotaire, entintador, artista visual, autor, guionista de còmics, dissenyador de personatges, artista d'storyboard i animador
Nom de ploma Jack Curtiss
Charles Nicholas
Fred Sande
Ted Grey
Curt Davis
Lance Kirby
Dimitri
Branca militar Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica
Conflicte Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Orion Tradueix
Premis

IMDB: nm0456158
Modifica les dades a Wikidata

Jack Kirby (Nova York, 28 d'agost de 1917 Thousand Oaks, 6 de febrer de 1994) és el nom artístic del dibuixant, guionista de còmics, i responsable editorial Jacob Kurtzberg. És un dels dibuixants de còmic més conegut dels Estats Units d'Amèrica, el seu sentit de la dinàmica, la compaginació espectacular i els seus diàlegs impressionants han fet escola. És el creador de personatges com, Els Quatre Fantàstics, Capità Amèrica, Thor, X-Men o Hulk, entre d'altres.[1]

Biografia i obra[modifica]

Jacob Kurtzberg era el fill d'una família modesta, d'immigrants Austríacs, que vivien al barri novaiorquès de Lower East Side. Aquest era un barri conflictiu, però va viure una infància relativament feliç, malgrat que hi sovintejaven les baralles. El fet, d'haver viscut moltes baralles de carrer, li va servir com a experiència per posteriorment, en els seus inicis, dibuixar els protagonistes dels seus còmics de superherois a l'hora de dibuixar les batusses entre ells.

Des de menut li varen agradar els contes i les històries fantàstiques, que en un principi li explicava la seva mare, però més endavant ho va complementar amb la lectura de còmics i pulps. Les aventures de Ciència-ficció, que llegia en algun d'aquests Pulps, el van impressionar en gran manera. Una altra de les influències li va venir per la lectura dels còmics, dels diaris, d'aquella època. En aquests diaris les tires diàries i els dominicals varen servir perquè dibuixants i guionistes de la talla de Hal Foster, amb el Príncep Valent, Milton Caniff, dibuixant de Terry and the pirates i la narrativa de Billy DeBeck a Barney Google, publiquessin els treballs que van influir en Jack Kirby.[2]

Amb catorze anys, va anar a estudiar a una escola d'art, però el seu talent natural era molt gran, i li costava molt d'adaptar-se a les estrictes normes de l'ensenyament artístic acadèmic, això va fer que abandones els estudis reglats, i es fes autodidacta. Aquest fet va fer que l'evolució, com a dibuixant fos una mica més lenta, i els seus dibuixos una mica matussers, però d'altra banda, el fet de no tenir pautes preestablertes, va fer que el seu dibuix, es desenvolupés amb llibertat, arribant a ser totalment innovador.[2] Jack Kirby, dibuixava per instint, i s'inventava els muscles del cos humà, perquè les seves figures tinguessin força i impacta visual, axó era, perquè mai no havia estudiat, anatomia humana amb profunditat, com ell mateix ha reconegut.[2] Encara a l'adolescència, no tenia clar si volia fer comics, premsa, animació o qualsevol activitat relacionada, el que si que tenia molt clar era que volia explicar històries.[2]

Joventut i inicis professionals[modifica]

Amb divuit anys, va entrar a treballar a un diari local, aquest va ser la seva primera feina, que consistia en petits treballs que firmava amb diferents pseudònims entre ells; Richard Lee, Ted Grey, Teddy, H.T.Elmo, Charles Nicolas o bé, Lancey Kirby. El pseudònim definitiu va ser el de Jack Kirby. Amb aquest nom es va fer famós i més endavant el va adoptar legalment, amb un gran disgust per part de la seva família.[2]

Als inicis va treballar d'aprenent als estudis Fleisher, que eren famosos pels seus dibuixos animats de Popeye i Betty Boop. D'allí va passar al Newpaper Syndicate l'any 1936, on va produir tires de prensa de premsa curtes com "Black Buccaneer", "Detective Riley", "Cyclone Burke", "Adbul Jones" i "Socko the Seadog", que va firmar com Jack Curtiss. L'any 1939 es va unir al famós equip Eisner & Iger. En aquesta època va treballar a les tires de The Lone Rider i Blue Beetle per companyies com Fox Syndicate utilizant pseudònims com Curt Davis, Fred Sande, Ted Grey o Charles Nicholas. A finals d'aquest any també va començar a fer servir el seu pseudònim Lance Kirby, que va canviar definitivament a Jack,[2] perquè li recordava a l'actor James Cagney. No obstant, l'ofenien aquells que van suggerir que va canviar el seu nom per amagar la seva herència jueva.[3]

Societat amb Simon[modifica]

A Joe Simon, el qui seria un dels seus companys al llarg de molts anys, el va conèixer en un d'aquests estudis, i van començar a col·laborar junts a Blue Bolt. Parlant en un panell de Comic-Con International de 1998 a San Diego, Califòrnia, Simon va explicar la reunió que es van conèixer quan Simon feia treball freelance i estava ocupat en Blue Bolt per Funnies Inc. Simon es va quedar impressionat quan va veure per primer cop el treball de Kirby. Ell li va demanar si podrien fer algun treball freelance junts i Simon va estar encantat i el va portar a la seva oficina. Van treballar junt pel segon número de Blue Bolt i va romandre un equip durant les dues dècades següents.

El 1940 va col·laborar en el capítol inicial de Captain Marvel Adventures per Fawcett, publicat l'any següent, i va començar a treballar a Timely, l'editorial de Martin Goodman que es convertiria en Marvel. Simon havia estat nomenat director de la companyia i conjuntament van crear al Capità América, que es va convertir immediatament en una icona americana.[4] Captain America Comics # 1 (març de 1941), que es va vendre el desembre de 1940 [5]- un any abans del bombardeig de Pearl Harbor, però que ja mostrava a l'heroi golpejant a Hitler a la mandíbula [6] - va vendre gairebé un milió de còpies. Es va vendre en qüestió de dies i el segon va tenir una tirada superior al milió de còpies. Després de l'èxit, Simon va demanar a Kirby que fos el director artístic de la companyia.[7][8] Es van mantenir en la sèrie reeixida com a equip fins el número 10 i es van establir com una força creativa notable en la indústria.[9] Després de publicar el primer número, Simon li va demanar a Kirby que s'unís al personal de Timely com a director artístic de la companyia.[10] Simon va ser nomenat editor de la companyia i va negociar amb Goodman que els donarien el 25 per cent de beneficis.

Malgrat l'èxit del personatge del Capità Amèrica, Simon tenia la impressió que Goodman no els pagava el percentatge de beneficis promès i va buscar feina per a tots dos a National Comics,[7] (més tard anomenat DC Comics). Simon i Kirby van negociar un acord que els pagaria una suma combinada de 500 dólars a la setmana, enfront dels 75 i 85 dólars que van guanyar respectivament a Timely.[11] Tement que Goodman no els pagués si savia que s'anaven a passar a la National, van mantenir l'acord en secret mentre continuaven produint treballs per a la companyia.[12] Quan Goodman va descobrir-ho els va dir que marxessin després d'acabar el desè número de Captain America Comics.[7]

Kirby i Simon van passar les primeres setmanes a National intentant idear nous personatges mentre la companyia buscava la millor manera d'utilitzar-los.[13] Després d’algunes assignacions fantasmes fallides, l’editor de National, Jack Liebowitz, els va dir que "símplement feu el que vulgueu". El duo va renovar Sandman a Adventure Comics i va crear el superheroi Manhunter.[14][15] Al juliol de 1942 van començar Boy Commandos, que va ser la sèrie d'un equip en obtenir el seu propi títol.[16] Va vendre més d'un milió de còpies al mes, convertint-se en el tercer títol més venut del país.[17] També van obtenir un èxit amb la Newsboy Legion a Star-Spangled Comics.[18] El 2010, l'escriptor i executiu de DC Comics, Paul Levitz, va assenyalar que "com Jerry Siegel i Joe Shuster, l'equip creatiu de Joe Simon i Jack Kirby era una marca de qualitat i un historial demostrat".[19]

Segona Guerra Mundial[modifica]

L'editor de la Nacional, Jack Liebowitz suposava que Simon i Kirby serien cridats a files per la Segona Guerra Mundial i els va encarregar que creesin material per publicar durant la seva absència. Ells van contractar escriptors, entintadors, lletristes i coloristes preparant material per un any. Va ser cridat el 7 de juny de 1943. Després d'un entrenament bàsic a Camp Stewart va ser assignat al 11è Regiment d'Infanteria. Va arribar a Normandia el 23 d'agost de 1944, dos mesos i mig després del Dia-D. Kirby recordava que un tinent, sabent que comandava un artista de còmic el va encarregar avançar-se als poblats i dibuixar mapes de reconeixement, una feina molt arriscada.[7]

Treballs després de la guerra[modifica]

Després de la Segona Guerra Mundial Kirby i Simon van trobar feina a Harvey Comics. Com els còmics de superherois van disminuir en popularitat, Simon i Kirby van començar a produir diverses històries en molts gèneres. En col·laboració amb Crestwood Publications, van desenvolupar l'empremta Prize Group, a través de la qual van publicar Boys' Ranch, el còmic de superherois Stuntman, i seguinda la moda per les pel·lícules en 3D, van crear Captain 3-D. Simon i Kirby, a més, van treballar independentment per a Hillman Periodicals (el crime fiction comic Real Clue Crime ) i per Crestwood Publications (Justice Traps the Guilty ).[20] L’equip també va llençar un primerenc còmic de terror, Black Magic, van produir còmics de crims i d’humor, i se'ls atribueix també la publicació del primer títol de còmics romàntics, Young Romance, començant una tendència reeixida.

A instàncies d'un venedor de Crestwood, Kirby i Simon van llançar la seva pròpia companyia de còmics, Mainline Publications,[21][22] a la fi de 1953 o principis de 1954, subarrendant l'espai de Harvey Publications del seu amic Al Harvey al 1860 a Broadway.[23] Mainline va publicar quatre títols: El western Bullseye: Western Scout ; el còmic de guerra Foxhole, ja que EC Comics i Atlas Comics (el nou nom de Timely, futura Marvel) van tenir èxit amb els còmics de guerra, els van promoure'ls com còmics escrits i dibuixats per veterans reals; In Love , ja que el seu antic còmic Young Love, encara era àmpliament imitat; i el còmic de crims Police Trap, que pretenia basar-se en comptes genuïns per part dels agents de seguretat. Donat que Atlas Comics havia rellançat Captain America en una nova sèrie el 1954, Kirby i Simon van crear Fighting American. Simon va recordar: "Pensem que els mostraríem com fer el Capità Amèrica".[24] Mentre que el còmic va representar inicialment al protagonista com a heroi dramàtic anticomunista, Simon i Kirby van convertir la sèrie en una sàtira de superherois amb el segon número, després de la "cacera de bruixes" i la reacció pública contra el senador dels Estats Units Joseph McCarthy.[21]

També van fer feina addicional com autònoms per Hillman Periodicals i per Crestwood Publications. Van treballar en tot tipus de géneres, com la serie negra, historietes infantils, romàntiques, de terror o westerns a còmics com Police Trap o Bullseye. El nº1 de Young Romance va ser el gran èxit de Simon i Kirby en aquests anys. Posteriorment van crear Young Love, Young Brides i In Love.[25] Després que Timely, ara convertida en Atlas, rellancès al Capità América van crear Fighting American. Simon recordava: "pensàvem que els havíem d'ensenyar com com fer al Capità América".[7]

La col·laboració va acabar el 1955 quan la indústria del còmic es va veure afectada per la autocensura, la publicitat negativa i la caiguda de les vendes. Simon "volia fer altres coses i em vaig quedar amb els còmics", va recordar Kirby el 1971. "Va estar bé. No hi havia cap raó per continuar la col·laboració i ens vam separar com amics."[26] Simon es va passar principalment a la publicitat i l'art comercial, tornant als còmics de vegades. L'equip de Simon i Kirby es va reunir breument el 1959 amb Simon escrivint i col·laborant en art per Archie Comics, on el duo va actualitzar el superheroi the Shield al segon número de The Double Life of Private Strong (juny-agost de 1959) i Simon va crear. el superheroi La Mosca;[27] van col·laborar en els dos primers números de The Adventures of the Fly (agost.–setembre de 1959), i Simon i altres artistes, incloent Al Williamson, Jack Davis i Carl Burgos, van fer quatre números abans que Simon es passés a l'art comercial.

Després de Simon[modifica]

Després de treballar a Archie Comics i National/DC, va tornar a Timely (llavors Atlas i poc després, Marvel) on va començar una nova era pel còmic de superherois al costat de l'escriptor y editor Stan Lee.

L'any 1970 va tornar a D.C. sota direcció editorial de Carmine Infantino, on va crear la seva obra El Quart Món a sèries com Superman's Pal Jimmy Olsen i als nous títols Nous Deus, Mister Miracle i Forever People. Amb El Quart Món Kirby pretenia continuar la seva reflexió sobre mitologia i divinitat començats als 4 Fantàstics i Thor. També va crear altres sèries com OMAC, Kamandi, The Demon o una nova encarnació de Sandman, treballant novament amb Joe Simon per darrer cop.

Al 1975 va tornar a Marvel, on va crear al Eterns (1976, Machine Man (1977) i Dinosaure Diabòlic (1978).

Al mateix 1978 comença a treballar en dibuixos animats, allunyant-se cada cop més dels còmics, encara que a 1982 va crear Destroyer Duck, amb l'escriptor Steve Gerber on tracten el tema dels drets d'autor pel que ambdós autor lluitaven.

Personatges i llegat[modifica]

  • El Capità América i el seu company Bucky: van ser creats per Joe Simon i Jack Kirby l'any 1940. Tot i que el Capità América estava desaparegut quan es van fundar el Venjadors, es considera un membre fundador. A Bucky només el va dibuixar als deus primers números de Captain America Comics a principi dels quaranta i a flashbacks, ja que Stan Lee el va matar en el mateix còmic en que reapareixia el Capità América, al número 4 de The Avengers. Molt posteriorment es va explicar que havia sobreviscut.
  • Els Quatre Fantàstics: Els Quatre Fantàstics són els personatges de ficció d'un còmic dels Estats Units d'Amèrica creat per Stan Lee al guió i Jack Kirby al dibuix, fou publicat per primera vegada el novembre de 1961, i és considerat el començament de l'Univers Marvel. El grup el formen Mister Fantàstic, la Torxa Humana, La Dona Invisible i La Cosa, encara que puntualment ha tingut altres membres. Fantastic Four ha estat considerada durant dècades com l'espina vertebral de tot l'Univers Marvel. Va formar equip amb Stan Lee durant cent números de la mateixa (encara que amb diferents entintadors), el que va suposar un rècord que no va estar superat fins al 2006 quan Brian Michael Bendis i Mark Bagley van arribar al nº101 de Ultimate Spider-Man. El nou rècord es va establir en els 111 números amb l'adéu de Bagley de la sèrie, mentre Bendis continuaba amb altres dibuixants.
  • Hank Pym: va ser creat per Stan Lee y el seu germà Larry Lieber a l'argument i guió y amb dibuxos de Kirby al número 27 de Tales to Astonish (1962). En aquesta història descubria un sèrum per reduir el seu tamany a la mida d'una formiga, però se n'empenedia i el destruïa quan aconseguia tornar a la normalitat, però el retrobaríem el mateix any ja convertit en super-heroi amb el nom d'Home Formiga a partir del número 35 de la mateixa sèrie. Posteriorment adoptaria diferents al·lies. Els mateixos autors serien responsables de la creació de la seva companya, la Vespa l'any següent, al número 44 de Tales to Astonish.
  • El Doctor Mort: es el gran enemic dels Quatre Fantàstics, aparegut per primera vegada al número 5 de Fantastic Four (1962). És el dictador d'una nació europea imaginària anomenada Latveria.
  • Hulk: es un superheroi, concebut per Stan Lee i dibuixat per Kirby creat l'any 1962. Inicialment va ser l'únic fracàs de Lee i Kirby, ja que la seva primera col·lecció, titulada The Incredible Hulk, va tancar després de només 6 números, però va continuar apareixent en altres col·leccions. Fou l' artífex de la creació dels Venjadors, manipulat per Loki. Posteriorment va passar a publicar-se a Tales to Astonish que va canviar de títol al nº102 recuperant el nom de The Incredible Hulk. Als anys setanta va ser un dels primers membres dels Defensors junt amb Namor i el Doctor Strange.
  • Thor: Thor és un superheroi de l'Univers Marvel, també creat l'any 1962 per Stan Lee com guionista i dibuix de Kirby, inspirant-se en el déu nòrdic homònim. Va formar part del grup d'els Venjadors des de la seva fundació l'any 1963. Les seves històries solen barrejar temes mitològics i fantàstics. També van crear bona part dels secundaris i enemics de la sèrie com Loki, Odin, Jane Foster, Balder o Sif.
  • Nick Furia: es un heroi sense poders. Creat l'any 1963 per una sèrie bèlica ambientada a la Segonda Guerra Mundial titulada Sgt. Fury encara que portava a portada el títolo "Sgt. Fury and his Howling Commandos". El mateix any s'establia la seva connexió amb l'Univers Marvel del present quan Reed Richards, el futur líder dels Quatre Fantàstics apareixia a la sèrie durant la guerra i Furia li tornava la visita al present a la sèrie Fantastic Four.
  • Els Inhumans: van anar apareixent a partir de març de 1965 en que té lloc el debut de Medusa al número 36 de Fantastic Four sense explicar-se el seu origen que s'aniria explicant poc a poc amb la presentació de la resta de la família real.
  • Pantera Negra: és un personatge de ficció que debutà a Fantastic Four nº52, també l'any 1966.

A més va participar en el procés creatiu de Spiderman i Iron Man, del que va crear les primeres armadures.

El març del 2018 es va anunciar que es duria al cinema la seva obra El Quart Món.[28]

Referències[modifica]

  1. Diccionario del cómic (en castellà). Pag.157. Larousse Planeta, S.A., 1996, p. 336. ISBN 978-84-8016-259-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Jack Kirby (en castellà). 4. El Boletin, 1997, p. 102 (Extras El Boletin). 
  3. Jones, Gerard. Basic Books. Men of Tomorrow: Geeks, Gangsters, and the Birth of the Comic Book, 2004, p. 197. ISBN 978-0-465-03657-8. 
  4. Sanderson "1940" a Gilbert (2008), pàg. 18: "Simon i Kirby van decidir crear un altre heroi que va ser la seva resposta a la tirania totalitària a l'estranger".
  5. Markstein, Don. «Captain America» (en anglès). Don Markstein's Toonopedia. [Consulta: 13 abril 2019].
  6. Daniels, Les. Harry N. Abrams. Marvel: Five Fabulous Decades of the World's Greatest Comics (en anglès), 1991, p. 37. ISBN 978-0-8109-3821-2. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee, and the American Comic Book Revolution (en anglesa). Bloomsbury Pub. Ltd., 2004, p. 296. ISBN 978-1422359013. 
  8. Per investigador Keif Fromm, Alter Ego vol. 3, # 49, p. 4
  9. Jones, Gerard. Men of Tomorrow: Geeks, Gangsters, and the Birth of the Comic Book (Basic Books, 2004; trade paperback ISBN 0-465-03657-0), p. 200
  10. Ro, Ronin. Bloomsbury Publishing. Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee and the American Comic Book Revolution (en anglès), 2004, p. 21. ISBN 1-58234-345-4. 
  11. Ro, pàg. 25-26
  12. Ro, pàg. 29
  13. Ro, pàg. 28
  14. Ro, pàg. 30
  15. Wallace, Daniel; Dolan, Hannah, ed.. «1940s». A: Dorling Kindersley. DC Comics Year By Year A Visual Chronicle (en anglès), 2010, p. 41. ISBN 978-0-7566-6742-9. 
  16. Wallace "1940" a Dolan, pàg. 41 "El tema inaugural de Boy Commandos va representar el primer títol original de Joe Simon i Jack Kirby des que van començar a DC (encara que els personatges havien debutat aquell any al Detectiu Comics # 64.)"
  17. Ro, pàg. 32
  18. Wallace "1940" a Dolan, pàg. 41 "Joe Simon i Jack Kirby van treure el seu talent a un segon títol amb els còmics Star-Spangled , que van abordar tant el Guardian com el Newsboy Legion al número 7".
  19. Levitz, Paul. «The Golden Age 1938–1956». A: Taschen. 75 Years of DC Comics The Art of Modern Mythmaking (en anglès), 2010, p. 131. ISBN 9783836519816. 
  20. Jack Kirby a Grand Comics Database.
  21. 21,0 21,1 Ro, pàg. 54
  22. Beerbohm, Robert Lee «The Mainline Story: An Initial Examination» (en anglès). Jack Kirby Collector. TwoMorrows Publishing [Raleigh, Carolina del Nort], 25, Agost 1999 [Consulta: 13 abril 2019].
  23. Simon, 1990, pàg. 24
  24. Ro, pàg. 52
  25. Real Love: The Best of the Simon and Kirby Love Comics, 1940s-1950s. (en anglesa). Eclipse Books, 1988, p. 164. ISBN 978-0913035634. 
  26. «I Created an Army of Characters, and Now My Connection with Them Is Lost». entrevista a The Great Electric Bird radio show, WNUR-FM, Northwestern University, Evanston, Illinois, 14-05-1971. transcrita a The Nostalgia Journal (27) August 1976. Reprimpressa a Milo, George, ed.. Fantagraphics Books. The Comics Journal Library, Volume One: Jack Kirby (en anglès), 2002, p. 16. ISBN 1-56097-466-4. 
  27. Groth, Gary «Joe Simon Interviewed» (en anglès). The Comics Journal. Fantagraphics Books [Seattle, Washington], 134, Febrer 1990, pàg. 106.
  28. «Warner portarà al cinema la saga de còmics 'El Quart Món' de Jack Kirby» (en ca). Ara.cat.

Bibliografia[modifica]

  • Jack Kirby. Extras vol. 4. El Boletin, 1997, p. 102 (Extras El Boletin).  (castellà)
  • Tales to Astonish: Jack Kirby, Stan Lee, and the American Comic Book Revolution (en anglesa). Bloomsbury Pub. Ltd., 2004, p. 296. ISBN 978-1422359013.  (anglès)
  • Real Love: The Best of the Simon and Kirby Love Comics, 1940s-1950s. (en anglesa). Eclipse Books, 1988, p. 164. ISBN 978-0913035634.  (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jack Kirby Modifica l'enllaç a Wikidata