Insuficiència cardíaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Insuficiència cardíaca
Classificació i recursos externs
CIM-10 I50
CIM-9 428.0
DiseasesDB 16209
MedlinePlus 000158
eMedicine med/3552 emerg/108 radio/189 med/1367150 ped/2636
MeSH D006333

La insuficiència cardíaca (IC) és un trastorn en què un problema amb l'estructura o funció del cor en detriment de la seva capacitat de subministrar el flux de sang suficient per satisfer les necessitats del cos. La frase és sovint erròniament utilitzada per descriure altres malalties cardíaques relacionades, com ara l'infart de miocardi (atac cardíac) o una aturada cardíaca.

Les causes comunes d'insuficiència cardíaca són l'infart de miocardi i altres formes de malaltia isquèmica del cor, hipertensió arterial, malaltia valvular cardíaca i miocardiopatia. La insuficiència cardíaca pot causar una gran varietat de símptomes com ara falta d'aire (generalment pitjor que està posat, que és anomenat ortopnea), tos, inflor de turmells i la capacitat d'exercici reduïda. La insuficiència cardíaca és sovint infra-diagnosticada degut a la falta d'una definició universalment acceptada i desafiaments en el diagnòstic definitiu. El tractament habitualment consisteix en mesures d'estil de vida (com la disminució de la ingesta de sal) i els medicaments, i, de vegades dispositius o fins i tot cirurgia.

La insuficiència cardíaca és una situació comú, costosa, incapacitant i mortal. En els països en desenvolupament, al voltant del 2% dels adults pateixen d'insuficiència cardíaca, però en els majors de 65 anys, això augmenta a 6.10%. Sobretot a causa dels costos d'hospitalització, s'associa amb una alta despesa en salut, els costos s'han estimat en el 2% del pressupost total del National Health Service al Regne Unit, i més de $35 mil milions als Unit Estats Units. La insuficiència cardíaca s'associa amb una reducció significativa de la salut física i mental, i per tant d'una notable disminució de la qualitat de vida. Amb l'excepció de la insuficiència cardíaca causada per condicions reversibles, la situació tendeix a empitjorar amb el temps. Encara que alguns pacients sobreviuen durant molts anys, progressió de la malaltia s'associa amb una taxa general de mortalitat anual del 10%.

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Els símptomes depenen del tipus d'insuficiència cardíaca que es pateix. La insuficiència cardíaca es classifica segons el costat afectat del cor i també segons la seva gravetat.[1]

El cor pot dividir-se en dos costats, el dret i l'esquerre. Cada costat està format per dues cavitats: l'aurícula i el ventricle. Les aurícules reben la sang de les venes i els ventricles l'expulsen del cor cap a les artèries, que la distribueixen pel cos. El costat dret del cor rep la sang utilitzada per l'organisme i l'envia als pulmons, on s'oxigena. El costat esquerre del cor rep la sang oxigenada dels pulmons i l'envia a la resta de l'organisme.[1]

Si el costat del cor afectat és el dret es pateix insuficiència cardíaca dreta. Els seus símptomes principals són: inflor de turmells i abdomen, molèsties digestives, disminució del nombre de miccions i de la quantitat d'orina, i ungles i llavis lleugerament blavosos. Moltes vegades el costat dret del cor queda afectat de forma secundària per la malaltia del costat esquerre.[1]

Si el costat afectat és l'esquerre es pateix insuficiència cardíaca esquerra, que es manifesta amb dificultat per respirar, tos, expectoració rosada, cansament exagerat, etc. Pot ser també que tots dos costats del cor estiguin afectats.[1]

Diagnòstic[modifica | modifica el codi]

El diagnòstic d'insuficiència cardíaca se sol establir quan apareixen alguns dels símptomes o signes descrits anteriorment. No obstant això, pot ser necessari fer algunes exploracions, que ajuden a determinar com funciona el cor i com aquest funcionament repercuteix en l'organisme. Entre aquestes proves hi pot haver una analítica general, una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. També sol ser convenient sotmetre's a una ecocardiografia (prova que determina les estructures i el moviment del cor). En casos especials pot caldre fer una prova d'esforç o una angiografia o cateterisme (per via venosa o arterial s'introdueix un líquid o contrast que, mitjançant raigs X, mostra el recorregut de la sang per les venes, les artèries o les cavitats del cor).[1]

Tractament[modifica | modifica el codi]

En primer lloc cal saber que, tot i que la majoria de vegades la insuficiència cardíaca no es pot curar com a tal, sí que es pot tractar de forma efectiva, de manera que es poden millorar els símptomes i la qualitat de vida, com també alentir la progressió de la malaltia i així millorar-ne el pronòstic.[1]

En segon lloc, cal tenir en compte que el tractament no consisteix solament en "algun fàrmac" que recepta el metge o la metgessa, sinó que cal integrar tota una sèrie d'actituds i comportaments juntament al fet de prendre correctament la medicació prescrita, de manera que els malalts i la seva família entren a formar part de l'estratègia terapèutica de la malaltia.[1]

  • Medicació: La medicació està dissenyada per disminuir la fatiga física i millorar la respiració i la irrigació dels teixits. D'altra banda, hi ha fàrmacs que poden ajudar a prevenir o disminuir la progressió i l'empitjorament de la malaltia. El tractament és diferent per a cada persona. El tractament farmacològic només és efectiu si es pren de forma correcta. Variar les dosis, no seguir la prescripció mèdica, prendre més o menys quantitat de pastilles, deixar de prendre la medicació a causa d'un refredat o de qualsevol altra patologia, etc., pot agreujar la malaltia.[1]
  • Cirugia: Tot i que en la majoria dels casos la insuficiència cardíaca té un tractament exclusivament mèdic, segons la causa que la produeixi els cardiòlegs poden proposar un procediment quirúrgic (operació) o de revascularització (per exemple, una angioplàstia o dilatació d'artèria coronària). Aquests procediments van encaminats a tractar la malaltia principal que es pateix, però, en fer-ho, poden millorar o fins i tot fer desaparèixer els símptomes. Alguns malalts amb insuficiència cardíaca, si compleixen unes característiques determinades, poden beneficiar-se de la implantació d'un marcapassos especial, amb capacitat de tornar a sincronitzar l'activitat elèctrica i mecànica del cor. També hi ha malalts que poden necessitar la implantació d'un dispositiu desfibril·lador, que és un tipus de marcapassos amb capacitat per produir descàrregues elèctriques que pot solucionar certes arítmies cardíaques. No tots els malalts es beneficien d'aquests procediments especials. En casos molt excepcionals, l'última opció terapèutica pot ser el trasplantament cardíac, tractament que només es du a terme en centres molt especialitzats i que requereix un seguiment molt complex.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insuficiència cardíaca