Insuficiència cardíaca

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaInsuficiència cardíaca
Heartfailure.jpg
Tipus malaltia cardiovascular
Especialitat cardiologia
Localització cor
Símptomes Dispnea, Fatiga muscular i Edema
Tractament Diürètic
Examinacions Ecocardiografia i Electrocardiograma
Causat per infart miocardíac, Hipertensió arterial, Arítmia, alcoholisme, infecció i heart damage
Classificació
CIM-10 I50
CIM-9 428.0
ICPC2 K77
Recursos externs
DiseasesDB 16209
MedlinePlus 000158
eMedicine med/3552 emerg/108 radio/189 med/1367150 ped/2636
Patient UK heart-failure-diagnosis-and-investigation
MeSH D006333
NDL 00571034
Modifica dades a Wikidata

La insuficiència cardíaca (IC) és un trastorn en què un problema amb l'estructura o funció del cor en detriment de la seva capacitat de subministrar el flux de sang suficient per satisfer les necessitats del cos. La frase és sovint erròniament utilitzada per descriure altres malalties cardíaques relacionades, com ara l'infart de miocardi (atac cardíac) o una aturada cardíaca.

Les causes comunes d'insuficiència cardíaca són l'infart de miocardi i altres formes de malaltia isquèmica del cor, hipertensió arterial, malaltia valvular cardíaca i miocardiopatia. La insuficiència cardíaca pot causar una gran varietat de símptomes com ara falta d'aire (generalment pitjor que està posat, que és anomenat ortopnea), tos, inflor de turmells i la capacitat d'exercici reduïda. La insuficiència cardíaca és sovint infra-diagnosticada degut a la falta d'una definició universalment acceptada i desafiaments en el diagnòstic definitiu. El tractament habitualment consisteix en mesures d'estil de vida (com la disminució de la ingesta de sal) i els medicaments, i, de vegades dispositius o fins i tot cirurgia.

La insuficiència cardíaca és una situació comuna, costosa, incapacitant i mortal. En els països en desenvolupament, al voltant del 2% dels adults pateixen d'insuficiència cardíaca, però en els majors de 65 anys, això augmenta a 6,10%. Sobretot a causa dels costos d'hospitalització, s'associa amb una alta despesa en salut, els costos s'han estimat en el 2% del pressupost total del National Health Service al Regne Unit, i més de $35 mil milions als Unit Estats Units. La insuficiència cardíaca s'associa amb una reducció significativa de la salut física i mental, i per tant d'una notable disminució de la qualitat de vida. Amb l'excepció de la insuficiència cardíaca causada per condicions reversibles, la situació tendeix a empitjorar amb el temps. Encara que alguns pacients sobreviuen durant molts anys, progressió de la malaltia s'associa amb una taxa general de mortalitat anual del 10%.

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes símptomes d'insuficiència cardíaca són tradicionalment i un tant arbitràriament dividits en insuficiència cardíaca "esquerra" i "dreta", reconeixent que els ventricles esquerre i dret del cor subministren a diferents parts de la circulació. No obstant això, la insuficiència cardíaca no és exclusivament una fallada "cap enrere" (cap a la part de la circulació que drena en el ventricle en concret).

Hi ha diverses altres excepcions a una simple divisió esquerra-dreta dels símptomes d'insuficiència cardíaca. A més, la causa més comuna d'insuficiència cardíaca dreta es la insuficiència cardíaca esquerra.[1] El resultat és que els pacients presenten comunament els dos conjunts de signes i símptomes.

Insuficiència cardíaca esquerra[modifica]

La insuficiència del costat esquerre del cor dificulta el retorn de la sang procedent dels pulmons, causant símptomes respiratoris, així com la fatiga a causa d'un subministrament insuficient de sang oxigenada. signes respiratoris comuns són l'augment de la freqüència respiratòria i l'augment del treball respiratori (dispnea), ambdós signes inespecífics de dificultat respiratòria. Es presenten crepitants, auscultats inicialment en les bases pulmonars, i quan és greu, s'amplia a tots els camps pulmonars el que llavors suggereix el desenvolupament d'un edema pulmonar (líquid en el alvèols). La cianosi suggereix uns baixos nivells d'oxigen en sang, i és una senyal tardana d'edema pulmonar molt greu.

Insuficiència cardíaca dreta[modifica]

La insuficiència del costat dret del cor és causada sovint per un cor pulmonar, que en general és causat per dificultats de la circulació pulmonar, com ara hipertensió pulmonar o estenosi pulmonar.

L'examen físic la presència d'edema a les extremitats inferiors, ascites i hepatomegàlia. La pressió venosa jugular s'avalua freqüentment com un marcador de l'estat de la circulació, que pot ser augmentada mostrant un reflux hepatojugular.

Diagnòstic[modifica]

L'anamnesi junt amb l'exploració física permeten la sospita o el diagnòstic de la insuficiència cardíaca. Habitualment es requereix fer algunes exploracions complementàries com unes anàlisis generals (amb determinació del pèptid natriurètic), una radiografia de tòrax i un electrocardiograma. Seguidament també sol ser convenient una ecocardiografia. En casos especials pot caldre fer una prova d'esforç, una angiografia o un cateterisme cardíac.[2]

Estadiatge[modifica]

Classificació funcional de la New York Heart Association (NYHA):

Classe Clínica
I Sense limitació en l'activitat física. L'activitat ordinària no ocasiona excessiva fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
II Lleugera limitació en l'activitat física. Confortables en repòs. L'activitat ordinària ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
III Marcada limitació en l'activitat física. Confortables en repòs. Activitat física menor que l'ordinària ocasiona fatiga, palpitacions, dispnea o dolor anginós.
IV Incapacitat per dur a terme qualsevol activitat física sense incomoditat. Els símptomes d'insuficiència cardíaca o de síndrome anginós poden estar presents fins i tot en repòs. Si es realitza qualsevol activitat física, la incomoditat augmenta.

Si bé el seu ús està molt estès, la puntuació de la NYHA no és molt reproduïble i no prediu amb fiabilitat en la distància que pot recórrer o la tolerància a l'exercici del pacient en proves formals.[3]

Tractament[modifica]

En primer lloc cal saber que, tot i que la majoria de vegades la insuficiència cardíaca no es pot curar com a tal, sí que es pot tractar de forma efectiva, de manera que es poden millorar els símptomes i la qualitat de vida, com també alentir la progressió de la malaltia i així millorar-ne el pronòstic.[2]

En segon lloc, cal tenir en compte que el tractament no consisteix solament en "algun fàrmac" que recepta el metge o la metgessa, sinó que cal integrar tota una sèrie d'actituds i comportaments juntament al fet de prendre correctament la medicació prescrita, de manera que els malalts i la seva família entren a formar part de l'estratègia terapèutica de la malaltia.[2]

El tractament se centra en la millora dels símptomes i la prevenció de la progressió de la malaltia. També cal detectar i tractar les causes reversibles de la insuficiència cardíaca (per exemple, infecció, anèmia, tirotoxicosi, arítmia, hipertensió). Els tractaments inclouen modificacions en l'estil de vida i medicació, alguns tractaments quirúrgics (en alguns casos, per exemple en valvulopaties) i, rarament, el trasplantament de cor (o de cor i pulmons).

Medicació[modifica]

La medicació està dissenyada per disminuir la fatiga física i millorar la respiració i la irrigació dels teixits. D'altra banda, hi ha fàrmacs que poden ajudar a prevenir o disminuir la progressió i l'empitjorament de la malaltia. El tractament és diferent per a cada persona. El tractament farmacològic només és efectiu si es pren de forma correcta. Variar les dosis, no seguir la prescripció mèdica, prendre més o menys quantitat de pastilles, deixar de prendre la medicació a causa d'un refredat o de qualsevol altra patologia, etc., pot agreujar la malaltia.[2]

Cirurgia[modifica]

Segons la causa que la produeixi els cardiòlegs poden proposar un procediment quirúrgic (operació) o de revascularització (per exemple, una angioplàstia o dilatació d'artèria coronària). Aquests procediments van encaminats a tractar la malaltia principal que es pateix, però, en fer-ho, poden millorar o fins i tot fer desaparèixer els símptomes. Alguns malalts amb insuficiència cardíaca, si compleixen unes característiques determinades, poden beneficiar-se de la implantació d'un marcapassos especial, amb capacitat de tornar a sincronitzar l'activitat elèctrica i mecànica del cor. També hi ha malalts que poden necessitar la implantació d'un dispositiu desfibril·lador, que és un tipus de marcapassos amb capacitat per produir descàrregues elèctriques que pot solucionar certes arítmies cardíaques. No tots els malalts es beneficien d'aquests procediments especials. En casos molt excepcionals, l'última opció terapèutica pot ser el trasplantament cardíac, tractament que només es duu a terme en centres molt especialitzats i que requereix un seguiment molt complex.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Insuficiència cardíaca Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Heart Failure: Signs and Symptoms». UCSF Medical Center.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Insuficiència cardíaca». Canal Salut. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
  3. «Limitations of the New York Heart Association functional classification system and self-reported walking distances in chronic heart failure». Heart, 93, 4, 2007, pàg. 476–82. DOI: 10.1136/hrt.2006.089656. PMC: 1861501. PMID: 17005715.

Enllaços externs[modifica]