Diürètic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de compost químicDiürètic
Substància químicaterme de ChEBI Ontology Modifica el valor a Wikidata

Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.[1] S'utilitzen medicinalment per reduir la hipertensió arterial, ja sigui sola o en combinació amb altres substàncies, en les cardiopaties congestives, i en totes aquelles situacions clíniques en les quals és necessària una major eliminació de líquids (edemes, accidents cerebrals vasculars, retorn venós alterat, cirrosi hepàtica...). Tots els diürètics augmenten l’excreció d’aigua del cos, a través dels ronyons.

En general es tracta de substàncies de gran efectivitat i de baix cost, pel qual són imprescindibles en medicina. Un diürètic no ha de ser necessàriament perjudicial; moltes substàncies quotidianes com el te, el cafè, la pinya o els espàrrecs són diürètics suaus, ja que en la seva majoria, aquests compostos contenen cafeïna o substàncies diürètiques com la teofil·lina. També l'etanol és diürètic. L'abús de diürètics pot arribar a provocar deshidratació, hipotensió arterial, alcalosi[2] hipocalèmica,[3] entre altres alteracions potencialment severes.

Alternativament, un antidiurètic, com la vasopressina[4] (hormona antidiurètica), és un agent o medicament que redueix l'excreció d'aigua per l'orina.

Usos mèdics[modifica]

En medicina, els diürètics s’utilitzen per tractar la insuficiència cardíaca, la cirrosi hepàtica, la hipertensió, la grip, la intoxicació per aigua i algunes malalties renals. Alguns diürètics, com l’acetazolamida, ajuden a fer l’orina més alcalina i són útils per augmentar l’excreció de substàncies com l’aspirina en casos de sobredosi o intoxicació. De vegades, els diürètics són mal gestionats per persones amb trastorn alimentari, especialment per persones amb bulímia nerviosa, amb l'objectiu de perdre pes.[5]

Les accions antihipertensives[6] d'alguns diürètics (tiazides i diürètics de bucle en particular) són independents del seu efecte diürètic.[7][8] És a dir, la reducció de la pressió arterial no es deu a la disminució del volum sanguini resultant de l’augment de la producció d’orina, sinó que es produeix a través d’altres mecanismes i a dosis inferiors a les necessàries per produir la diüresi. La indapamida es va dissenyar específicament tenint en compte això i té una finestra terapèutica més gran per a la hipertensió (sense diüresi pronunciada) que la majoria dels altres diürètics.[9]

Tipologia[modifica]

Hi ha diverses classes de diürètics, i cadascuna funciona de manera diferent.

Diürètics tiazídics[modifica]

Diürètics de nansa[modifica]

Diürètics inhibidors de l'anhidrasa carbònica[modifica]

Diürètics estalviadors de potassi[modifica]

Inhibidors dels canals de sodi

Antagonistes de l'aldosterona

Diürètics osmòtics[modifica]

Plantes amb propietats diürètiques[modifica]

Algunes plantes amb propietats diürètiques són la farigola i l'all.

Referències[modifica]

  1. «diürètic». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  2. «alcalosi». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  3. «hipopotassèmia». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 8 agost 2021].
  4. Franco Hidalgo, S.; Prieto de Paula, J. M.; Nalotto, L.; Martín Carbayo, J. L. «Síndrome de secreción inadecuada de hormona antidiurética por fármacos» (en castellà). Medicina de Familia. SEMERGEN, 37, 3, 01-03-2011, pàg. 142–147. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.05.004. ISSN: 1138-3593.
  5. Hassink, Sandra G. Obesidad infantil/ Pediatric Obesity: Prevencion, Intervenciones Y Tratamiento En Atencion Primaria/ Prevention, Intervention, and Treatment Strategies for Primary Care (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2010-02, p. 301. ISBN 978-84-9835-237-5. 
  6. Zwieten, P. A. Van. Pharmacology of Antihypertensive Drugs (en anglès). Elsevier, 2013-10-22. ISBN 978-1-4832-5724-2. 
  7. Shah, Shaukat, et al «Mechanism of antihypertensive effect of thiazide diuretics» (en anglès). American Heart Journal, 95, 5, 01-05-1978, pàg. 611–618. DOI: 10.1016/0002-8703(78)90303-4. ISSN: 0002-8703.
  8. Ballew, Jennifer R.; Fink, Gregory D. «Characterization of the antihypertensive effect of a thiazide diuretic in angiotensin II-induced hypertension» (en anglès). Journal of Hypertension, 19, 9, 2001-09, pàg. 1601–1606. DOI: 10.1097/00004872-200109000-00012. ISSN: 0263-6352.
  9. Olde Engberink, Rik H.G.; Frenkel, Wijnanda J.; van den Bogaard, Bas; Brewster, Lizzy M.; Vogt, Liffert «Effects of Thiazide-Type and Thiazide-Like Diuretics on Cardiovascular Events and Mortality». Hypertension, 65, 5, 01-05-2015, pàg. 1033–1040. DOI: 10.1161/HYPERTENSIONAHA.114.05122.
  10. Wile, David «Diuretics: a review» (en anglès). Annals of Clinical Biochemistry, 49, 5, 01-09-2012, pàg. 419–431. DOI: 10.1258/acb.2011.011281. ISSN: 0004-5632.
  11. «Thiazides». National Library of Medicine. [Consulta: 8 agost 2021].
  12. «Thiazide+Diuretics». US National Library of Medicine. [Consulta: 8 agost 2021].
  13. 13,0 13,1 Beyer, K H «Chlorothiazide. How the thiazides evolved as antihypertensive therapy.». Hypertension, 22, 3, 01-09-1993, pàg. 388–391. DOI: 10.1161/01.HYP.22.3.388.
  14. Organization, World Health; Group, International Society of Hypertension Writing «2003 World Health Organization (WHO)/International Society of Hypertension (ISH) statement on management of hypertension» (en anglès). Journal of Hypertension, 21, 11, 2003-11, pàg. 1983–1992. DOI: 10.1097/00004872-200311000-00002. ISSN: 0263-6352.
  15. Supuran, Claudiu T.; Scozzafava, Andrea «Carbonic anhydrase inhibitors and their therapeutic potential». Expert Opinion on Therapeutic Patents, 10, 5, 01-05-2000, pàg. 575–600. DOI: 10.1517/13543776.10.5.575. ISSN: 1354-3776.
  16. Rose, Principal discussant: Burton D. «Diuretics». Kidney International, 39, 2, 1991-02, pàg. 336–352. DOI: 10.1038/ki.1991.43. ISSN: 0085-2538.
  17. Weber, Karl T.; Villarreal, Daniel «Aldosterone and antialdosterone therapy in congestive heart failure». The American Journal of Cardiology, 71, 3, 1993-01, pàg. A3–A11. DOI: 10.1016/0002-9149(93)90238-8. ISSN: 0002-9149.
  18. Widmaier, Eric P.; Raff, Hershel; Strang, Kevin T.; Vander, Arthur J. Vander's human physiology : the mechanisms of body function. Boston : McGraw-Hill Higher Education, 2008, p. 108-112. ISBN 978-0-07-304962-5. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diürètic