Ronyó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.
Infotaula anatomiaRonyó
Kidney section.jpg
Detalls
Llatíren
Part deaparell urinari i sistema endocrí Modifica el valor a Wikidata
Artèria renal
Vena renal
InnervacióPlexe renal
Identificadors
MeSH[1]
TAA08.1.01.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 7203 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/kidney Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars. Per regla general, el ronyó dret es situa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge en la regió dreta de l'abdomen. La seva zona convexa està orientada cap a la part lateral del cos i la còncava cap a la part medial. Al centre de la zona còncava es troba l'hil renal, per on entren l'artèria renal que subministra sang al ronyó i la vena renal que la drena. De l'hil també surt l'urèter, estructura tubular que recull l'orina i la porta fins a la bufeta urinària. Adjacents al pol superior de cada ronyó i envoltades pel teixit adipós perirenal estan situades les glàndules suprarenals.[1]

Cada dia els renyons processen uns 180 litres de sang.[2] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través dels urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

Embriologia[modifica]

Els ronyons dels mamífers es formen a partir del mesoderm intermedi. El seu procés de desenvolupament (nefrogènesi) té lloc en tres fases successives: pronefros, mesonefros i metanefros. El metanefros és l'estructura precursora del ronyó definitiu.[3]

Funcions del ronyó[modifica]

En els humans la seva mida és similar a la d'una tancada, té color vermell fosc i el seu pes és de 125 a 155g. Les seves funcions principals són:

  • Participar en l'homeòstasi del cos:
    • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
    • Regulant el volum dels fluids extracel·lulars, absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
    • Regulant la producció d'orina.
    • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  • El ronyó també secreta dos hormones importants: l'eritropoetina, i la renina.
  • Participa en la formació de la vitamina D.
  • Forma glucosa (gluconeogènesi)[4]

Filtrat[modifica]

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman, que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul, el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: túbul proximal i túbul distal.[5] En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, cations sodi, anions clorur, cations potassi, cations calci, cations oxoni, anions hidrogencarbonat i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.[6]

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.[7]
  2. Renina, que regula la pressió arterial
  3. La forma anàloga activa de la vitamina D (calcitriol),[8] que ajuda a mantenir el calci per als ossos i l'equilibri químic normal del cos.

Malalties que afecten els ronyons[modifica]

Vegeu també: Nefrologia

Algunes malalties renals, sovint com a resultat de lesió o intoxicació, evolucionen amb rapidesa. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica) i la hipertensió arterial.

Hereditàries o congènites[modifica]

Malaltia poliquística renal

Adquirides[modifica]

Càlcul renal
Quist renal simple[26] de grans dimensions

Referències[modifica]

  1. Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Riñón» (en castellà). A: Atlas de Histología vegetal y animal. Órganos animales. Departamento de Biología Funcional y Ciencias de la Salud, Facultad de Biología. Universidad de Vigo, 2019; Abr 10 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 27 juliol 2020].
  2. Laso Guzmán, Francisco J. Patología General. Introducción a la medicina clínica. Barcelona: Masson, 2004, pàgs: 401 i següents. ISBN 84-458-1338-2. 
  3. Uberos, J; Muñoz, A «Embriología, anatomía y fisiología renal» (en castellà). A: Nefrourología infantil, Cap. 1 (Formación continuada en Pediatría. Monografia nº1); Ed. Alhulia, 1998, pp: 19-32. ISBN 84-95136-11-2 [Consulta: 6 juliol 2019].
  4. De Castro S; Pérez J.L. Manual de Patología General. Barcelona: Elsevier Masson, 2006; 6ª Edició, p. 391. ISBN 84-458-1540-7. 
  5. Madrazo-Ibarra, A; Vaitla, P «Histology, Nephron» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Mar 13; NBK554411 (rev), pàgs: 9. PMID: 32119298 [Consulta: 8 juliol 2020].
  6. Castaño Bilbao, I; Slon Roblero, MF; García-Fernández, N «Estudios de función renal: función glomerular y tubular. Análisis de la orina» (en castellà). NefroPlus (Rev. Nefrología), 2009 Feb; 2 (1), pp: 1-62. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 7 juliol 2020].
  7. Shih, HM; Wu, CJ; Lin, SL «Physiology and pathophysiology of renal erythropoietin-producing cells» (en anglès). J Formos Med Assoc, 2018 Nov; 117 (11), pp: 955-963. ISSN 0929-6646. DOI: 10.1016/j.jfma.2018.03.017. PMID: 29655605 [Consulta: 27 juliol 2020].
  8. Lung, BE; Mowery, ML; Komatsu, DEE «Calcitriol» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 3; NBK526025 (rev), pàgs: 4. PMID: 30252281 [Consulta: 27 juliol 2020].
  9. Elumalai, G; Mampa, MS «Renal agenesis: Embryological basis and its clinical importance» (en anglès). Elixir Embryology, 2017 Gen; 103, pp: 44464-44468. ISSN: 2229-712X [Consulta: 6 juliol 2019].
  10. Schreuder, MF «Hipoplasia renal» (en castellà). Orphanet, 2014 Oct; ORPHA:93101 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 6 juliol 2019].
  11. Knipe, H; Skandhan, AKP; Divjak, E; et al «Ectopic kidney» (en anglès). Radiopaedia, 2019; Jun (rev), pàgs: 14 [Consulta: 9 juliol 2019].
  12. Yousefichaijan, P; Maghsudlu, F; Rafiei, M «Multicystic dysplastic kidney and related epidemiologic factors» (en anglès). J Renal Inj Prev, 2017; 6 (3), pp: 236-239. DOI: 10.15171/jrip.2017.44. ISSN: 2345-2781 [Consulta: 5 juliol 2019].
  13. Natsis K, Piagkou M, Skotsimara A, Protogerou V, et al «Horseshoe kidney: A review of anatomy and pathology» (en anglès). Surg Radiol Anat, 2014 Ag; 36 (6), pp: 517-526. DOI: 10.1007/s00276-013-1229-7. ISSN: 0930-1038. PMID: 24178305 [Consulta: 5 juliol 2019].
  14. Iwanaga J, Watanabe K, Saga T, Tahara N, et al «Anatomical and Radiological Analyses of L-shaped Kidney with Vascular Anomalies» (en anglès). Kurume Med J, 2018 Feb 26; 64 (1-2), pp: 21-24. DOI: 10.2739/kurumemedj.MS6400005. ISSN: 1881-2090. PMID: 28603157 [Consulta: 7 juliol 2019].
  15. Kurklinsky AK, Rooke TW «Nutcracker Phenomenon and Nutcracker Syndrome» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2010 Jun; 85 (6), pp: 552-559. DOI: 10.4065/mcp.2009.0586. PMC: 2878259. PMID: 20511485 [Consulta: 6 juliol 2019].
  16. GARD «Renal nutcracker syndrome» (en anglès). Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/NIH, 2017; Jun 22 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 4 abril 2019].
  17. Nouri, A; Zizi, M; Karmouni, T; El Khader, K; et al «Le syndrome de Fraley symptomatique: A propos d’une observation» (en francès). Afr J Urol, 2012 Des;18 (4), pp: 192-195. DOI: 10.1016/j.afju.2012.08.010. ISSN: 1110-5704 [Consulta: 8 juliol 2020].
  18. Bäumner, S; Weber, LT «Nephropathic Cystinosis: Symptoms, Treatment, and Perspectives of a Systemic Disease» (en anglès). Front Pediatr, 2018 Mar 14; 6, pp: 58. DOI: 10.3389/fped.2018.00058. PMC: 5861330. PMID: 29594088 [Consulta: 11 juliol 2020].
  19. Vankalakunti, M; Gupta, K; Kakkar, N; Das, A «Renal-hepatic-pancreatic dysplasia syndrome (Ivemark's syndrome)» (en anglès). Diagn Pathol, 2007 Jul 2; 2, pp: 24. DOI: 10.1186/1746-1596-2-24. PMC: 1919354. PMID: 17605805 [Consulta: 11 juliol 2020].
  20. Klouwer, FCC; Berendse, K; Ferdinandusse, S; Wanders, RJA; et al «Zellweger Spectrum Disorders: Clinical Overview and Management Approach» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2015 Des 1; 10, pp: 151. DOI: 10.1186/s13023-015-0368-9. PMC: 4666198. PMID: 26627182 [Consulta: 11 juliol 2020].
  21. Nyguyen, D; Riordan-Eva, P «Abnormal optic discs and renal failure: papillorenal syndrome» (en anglès). Acta Ophthalmol Scand, 2006 Des; 84 (6), pp: 823-824. DOI: 10.1111/j.1600-0420.2006.00688.x. ISSN: 1600-0420. PMID: 17083547 [Consulta: 16 juliol 2020].
  22. Zeybek, C; Basbozkurt, G; Hamcan, S; et al «Collapsing Glomerulopathy in a Child with Galloway-Mowat Syndrome» (en anglès). Case Rep Nephrol, 2016 Jun 14; 2016, pp: 4386291. DOI: 10.1155/2016/4386291. PMC: 4923528. PMID: 27403357 [Consulta: 8 juliol 2020].
  23. Salomon, R; Saunier, S; Niaudet, P «Nephronophthisis» (en anglès). Pediatr Nephrol, 2009 Des; 24 (12), pp: 2333-2344. DOI: 10.1007/s00467-008-0840-z. PMC: 2770134. PMID: 18607645 [Consulta: 9 juliol 2020].
  24. Isnard, P; Rabant, M; Labaye, J; Antignac, C; et al «Karyomegalic Interstitial Nephritis: A Case Report and Review of the Literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2016 Maig 20; 95 (20), pp: e3349. DOI: 10.1097/MD.0000000000003349. PMC: 4902386. PMID: 27196444 [Consulta: 11 juliol 2020].
  25. Camacho Díaz, J; Garcia González, MM; Giménez Llort, A; Camacho Díaz, E; Garcia Garcia, L «Malaltia de Cacchi Ricci en l'infant. Revisió de 34 casos». But Soc Cat Pediatr, 1992; 52, pp: 179-182. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 9 juliol 2020].
  26. Park, H; Kim, CS «Natural 10-year history of simple renal cysts» (en anglès). Korean J Urol, 2015 May; 56 (5), pp. 351-6. DOI: 10.4111/kju.2015.56.5.351. PMID: 25964835 [Consulta: 28 desembre 2015].
  27. Grupo Español de Estudio de la Nefropatía Diabética (GEENDIAB); Navarro González, J; Mora-Fernández, C; Macía Heras, M; et al «Fisiopatología de la nefropatía diabética» (en castellà). NefroPlus, 2008 Feb; 1 (1), págs: 27. ISSN: 1888-9700 [Consulta: 5 juliol 2019].
  28. Couser, WG; Johnson, RJ «The etiology of glomerulonephritis: roles of infection and autoimmunity» (en anglès). Kidney Int, 2014 Nov; 86 (5), pp: 905-914. DOI: 10.1038/ki.2014.49. ISSN: 1523-1755. PMID: 24621918 [Consulta: 11 juliol 2020].
  29. Zakharova, EV; Shubin, A; Makarova, T; Vorobyova, «Polyarteritis Nodosa with Real Arteries and Vein Involvement and Urological Manifestations: Case Report» (en anglès). Urol Nephrol Open Access, 2017; 5 (3), pp: 00174. DOI: 10.15406/unoaj.2017.05.00174. ISSN: 2378-3176 [Consulta: 16 juliol 2020].
  30. Alexander, MP; Dasari, S; Vrana, JA; Riopel, J; et al «Congophilic Fibrillary Glomerulonephritis: A Case Series» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2018 Set; 72 (3), pp: 325-336. DOI: 10.1053/j.ajkd.2018.03.017. ISSN: 0272-6386. PMID: 29866458 [Consulta: 11 juliol 2020].
  31. Aeddula, NR; Baradhi, KM «Reflux Nephropathy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 30; NBK526055 (rev), pàgs: 7. PMID: 30252311 [Consulta: 20 juliol 2020].
  32. Wijkström, J; Leiva, R; Elinder, CG; Leiva, S; et al «Clinical and Pathological Characterization of Mesoamerican Nephropathy: A New Kidney Disease in Central America» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2013 Nov; 62 (5), pp: 908-918. DOI: 10.1053/j.ajkd.2013.05.019. ISSN: 1523-6838. PMID: 23850447 [Consulta: 20 juliol 2019].
  33. Golla, A; Goli, R; Nagalla, VK; Kiran, BV; et al «Warfarin-related Nephropathy» (en anglès). Indian J Nephrol, 2018 Set-Oct; 28 (5), pp: 378–381. DOI: 10.4103/ijn.IJN_3_17. PMC: 6146722. PMID: 30271000 [Consulta: 20 juliol 2019].
  34. Rosenberg AZ, Kopp JB «Focal Segmental Glomerulosclerosis» (en anglès). Clin J Am Soc Nephrol, 2017 Mar 7; 12 (3), pp: 502-517. DOI: 10.2215/CJN.05960616. PMC: 5338705. PMID: 28242845 [Consulta: 6 juliol 2019].
  35. Resel Folkersma, LE «Clasificación y clínica de la hidronefrosis primaria» (en castellà). Clínicas urológicas de la Complutense, 2002; 9, pp: 55-68. ISBN 84-95215-38-1. ISSN: 1133-0414 [Consulta: 8 juliol 2020].
  36. González Monte, E «Nefropatías intersticiales» (en castellà). Nefrología al día (Lorenzo V, López Gómez JM; Eds.) SEN, 2015; Jun 12 (rev), págs: 19. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 5 juliol 2019].
  37. Vaidya, SR; Aeddula, SR «Nephrocalcinosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 29; NBK537205 (rev), pàgs: 6. PMID: 30725890 [Consulta: 11 juliol 2020].
  38. Jaipaul, N «Necrosis tubular aguda (NTA)» (en castellà). Manual MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2019; Feb (rev), pàgs: 4 [Consulta: 11 juny 2020].
  39. Cannata Andía, JB; Díaz Corte, C «Osteodistrofia renal. Etiopatogenia, diagnóstico, prevención y tratamiento» (en castellà). Uninet, Universidad de Burgos - FBIS (1st Congress of Nephrology in Internet), 2000, pàgs: 7 [Consulta: 20 juliol 2020].
  40. Vaidya, PN; Finnigan, NA «Page Kidney» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Maig 29; NBK482486 (rev), pàgs: 4. PMID: 29494093 [Consulta: 11 juliol 2020].
  41. Segovia, E «Síndrome cardio-renal: diagnóstico y tratamiento» (en castellà). Medwave, 2011 Maig; 11 (05), pp: e5028. ISSN 0717-6384. DOI: 10.5867/medwave.2011.05.5028 [Consulta: 27 juliol 2020].
  42. Hernández-Ordóñez, SO «Síndrome nefrótico» (en castellà). Rev. El residente, 2008 Set-Des; 3 (3), pp: 90-96. ISSN: 2310-2799 [Consulta: 11 juliol 2020].
  43. Tanaka, M; Tsujimoto, H; Yamamoto, K; Shimoda, S; et al «Clinicopathological Features of Progressive Renal Involvement in TAFRO Syndrome: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Oct; 96 (40), pp: e8216. DOI: 10.1097/MD.0000000000008216. PMC: 5738011. PMID: 28984775 [Consulta: 9 juliol 2020].
  44. Nasr, SH; Satoskar, AR; Markowitz, GS; Valeri, AM; et al «Proliferative Glomerulonephritis with Monoclonal IgG Deposits» (en anglès). J Am Soc Nephrol, 2009 Set; 20(9), pp: 2055–2064. DOI: 10.1681/ASN.2009010110. PMC: 2736767. PMID: 19470674 [Consulta: 16 juliol 2020].
  45. Wang SF, Lo WO «Benign neoplasm of kidney: Angiomyolipoma» (en anglès). J Med Ultrasound, 2018 Jul-Set; 26 (3), pp: 119-122. DOI: 10.4103/JMU.JMU_48_18. PMC: 6159326. PMID: 30283196 [Consulta: 5 juliol 2019].
  46. Williams GM, Lynch DT «Renal Oncocytoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 4; NBK537263 (rev), pàgs: 4. PMID: 30725948 [Consulta: 5 juliol 2019].
  47. Vakiti, A; Padala, SA; Mewawalla, P «Myeloma Kidney» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 27; NBK499952 (rev), pàgs: 8. PMID: 29763127 [Consulta: 11 juliol 2020].
  48. Algaba, F «Renal Adenomas: Pathological Differential Diagnosis with Malignant Tumors» (en anglès). Adv Urol, 2008; Oct, pp: 974848. DOI: 10.1155/2008/974848. PMC: 2563151. PMID: 18846240 [Consulta: 5 juliol 2019].
  49. Talwar A, Kishore M, Bhardwaj M, Chauhan DS «Primitive neuroectodermal tumor of the kidney: A rare case report» (en anglès). J Lab Physicians, 2018 Jul-Set; 10 (3), pp: 351-353. DOI: 10.4103/JLP.JLP_42_18. PMC: 6052811. PMID: 30078975 [Consulta: 7 juliol 2019].
  50. Llort Sales, A; Gros Subias, L «Tumores renales en la infancia y adolescencia» (en castellà). Pediatr Integral, SEPEAP, 2016 Set; XX (7), pp: 447– 457. ISSN: 1135-4542 [Consulta: 5 juliol 2019].
  51. Cairns, P «Renal Cell Carcinoma» (en anglès). Cancer Biomark, 2010; 9 (1-6), pp: 461-473. DOI: 10.3233/CBM-2011-0176. PMC: 3308682. PMID: 22112490 [Consulta: 11 juliol 2019].
  52. Andeen, NK; Tretiakova, M «Urothelial carcinoma of renal pelvis» (en anglès). Bladder, ureter & renal pelvis, Urothelial carcinoma-invasive. PathologyOutlines.com, 2020; Jul 10 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 11 juliol 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ronyó