Urèter

Urèter

Detalls
Llatí	ureter
Part de	aparell urinari i tracte urinari superior
Artèria nodridora	artèria vesical superior
Identificadors
MeSH	D014513
TA	A08.2.01.001
FMA	9704  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1225
EB Online	science/ureter
Terminologia anatòmica

1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis

En l'anatomia humana, els urèters són tubs musculars que impulsen l'orina des dels ronyons fins a la bufeta urinària. En els éssers humans adults, els urèters tenen generalment uns 25-30 cm de llarg i 3-4 mm de diàmetre.

Els urèters s'originen de la pelvis renal a la cara medial de cada ronyó i baixen cap a la bufeta per la part davantera del psoes major. Els urèters creuen la cresta ilíaca, prop de la bifurcació de les artèries ilíaques. Aquesta "unió pieloureteral" és un lloc comú per a la impactació dels càlculs renals (l'altra és la vàlvula ureterovesical). Després els urèters baixen posteroinferiorment a les parets laterals de la pelvis i seguidament es corben anteriormedialment per entrar a la bufeta per la part posterior, en la unió vesicoureteral (passant per dins de la paret de la bufeta durant uns pocs centímetres). El reflux de l'orina es veu impedit per les vàlvules conegudes com a vàlvules ureterovesicals.

En la dona, els urèters passen pel mesometri en el camí de la bufeta.

Els urèters es troben també en totes les altres espècies amniotes, tot i els conductes de diferents, tenen la mateixa funció en els amfibis i peixos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Urèter