Circulació renal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search


La circulació als ronyons  i des dels ronyons.

La circulació renal fa referència als mecanismes encarregats de la irrigació sanguínia dels ronyons. Els dos ronyons reben normalment al voltant del 20% del volum cardíac; és a dir uns 1100-1200 ml/min. L'artèria renal entra en el ronyó a través de l'hili i després es ramifica progressivament fins a formar les artèries interlobars, les artèries arcuades o arciformes, les artèries interl·lobelars (o artèries radials) i les arterioles aferents successivament fins a formar els capil·lars glomerulars. És en aquests capil·lars on comença el procés de formació de l'orina en filtrar-se grans quantitats de soluts i líquid (aproximadament el 10-11% del flux sanguini renal).Els extrems distals dels capil·lars de cada glomèrul coalescent fins a formar l'arteriola eferent, que arriba a la segona xarxa capil·lar de les nefrones (unitats funcionals del ronyó): els capil·lars peritubulars, que envolten als túbuls renals i on té lloc la reabsorció tubular. La circulació renal té la particularitat de comptar amb dos jaços capil·lars, els capil·lars glomerulars i els peritubulars, que estan disposats en sèrie i separats per les arterioles eferents, que ajuden a regular la pressió hidroestàtica en els dos grups de capil·lars. D'aquesta manera a l'ajustar les resistència de les arterioles aferents i eferents, els ronyons poden regular la pressió hidroestàtica en els capil·lars glomerulars i peritubulars, canviant el filtrat glomerular, la reabsorció tubular o ambdues segons es requereixi.

Les taules de sota constitueixen un esquema molt simplificat de com la resistència de les arterioles regula el filtrat glomerular i la reabsorció tubular, processos que finalment determinaran la producció d'orina.

En funció de la resistència de l'arteriola aferent:

Resistència arteriolar aferent Filtració glomerular
Augmenta Disminueix
Disminueix Augmenta

Si augmenta la resistència de l'arteriola aferent, disminueix la pressió hidroestàtica glomerular i disminueix el Filtrat Glomerular (FG). Si disminueix la resistència de l'arteriola aferent per una dilatació de l'arteriola aferent, augmenta la pressió hidroestàtica glomerular i augmenta el FG.

En funció de la resistència de l'arteriola eferent:

Resistència arteriolar eferent Filtració glomerular Reabsorció tubular
Augmenta lleugerament Augmenta Augmenta
Augmenta molt (3 vegades més del normal) Disminueix Disminueix

Si augmenta lleugerament la resistència arteriolar eferent per vasoconstricció, augmenta la pressió hidroestàtica glomerular sense reduir massa el flux sanguini renal i el FG augmenta lleugerament. Si augmenta molt la resistència arteriolar eferent per vasoconstricció, es redueix el flux sanguini renal i disminueix el FG.[1]

Referències[modifica]

  1. Hall, John Edward; Guyton; Arthur Clifton. Tratado de fisiología médica (en castellà). 12. Elsevier España, 2012. ISBN 978-84-8086-819.