Ronyó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ronyons)
Salta a la navegació Salta a la cerca
1. Aparell urinari humà: 2. Ronyó, 3. Pelvis renal, 4. Urèter, 5. Bufeta urinària, 6. Uretra. (Costat esquerra amb secció frontal)
7. Glàndula suprarenal
Vasos: 8. Artèria i vena renals, 9. Vena cava inferior, 10. Aorta abdominal, 11. Artèria i vena ilíaques
Transparències: 12. Fetge, 13. Intestí gros, 14. Pelvis
Secció frontal del ronyó dret.
1. Càpsula renal, 2. Còrtex renal, 3. Columna, 4. Medul·la renal: 5. Piràmide i 6. Papil·la de la piràmide.
7. Pelvis renal, 8. Calze major, 9. Calze menor, 10. Urèter.
11. Corpuscle (del nefró)
Sistema vascular: 12. Arteriola i vènula interlobel·lars, 13. Artèria i vena arcuades, 14. Artèria i vena interlobulars, 15. Artèria renal, 16. Vena renal.
17. Hili renal, 18. Pol del ronyó (inferior) , 19. Greix del si renal.
Infotaula anatomiaRonyó
Kidney section.jpg
Detalls
Llatí ren
Part de aparell urinari i sistema endocrí
Artèria renal
Vena renal
Innervació Plexe renal
Identificadors
MeSH [1]
TA A08.1.01.001
FMA 7203 : multiaxialjeràrquic
Recursos externs
EB Online science/kidney
Terminologia anatòmica
Modifica les dades a Wikidata

Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars.

Cada dia els renyons processen uns 180 litres de sang.[1] per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

Embriologia[modifica]

Els ronyons dels mamífers es formen a partir del mesoderm intermedi. El seu procés de desenvolupament (nefrogènesi) té lloc en tres fases successives: pronefros, mesonefros i metanefros. El metanefros és l'estructura precursora del ronyó definitiu.[2]

Funcions del ronyó[modifica]

En els humans la seva mida és similar a la d'una tancada, té color vermell fosc i el seu pes és de 125 a 155g. Les seves funcions principals són:

  • Participar en l'homeòstasi del cos:
    • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
    • Regulant el volum dels fluids extracel·lulars, absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
    • Regulant la producció d'orina.
    • Controlant la reabsorció dels electròlits.
  • El ronyó també secreta dos hormones importants: l'eritropoetina, i la renina.
  • Participa en la formació de la vitamina D.
  • Forma glucosa (gluconeogènesi)[3]

Filtrat[modifica]

La filtració ocorre en petites unitats col·locades dintre dels ronyons anomenades nefrones. Cada ronyó té al voltant d'un milió de nefrones. A la nefrona, el glomèrul -que és un petit cabdell de capil·lars sanguinis- està envoltat per la càpsula de Bowman, que es continua amb un petit tub col·lector d'orina anomenat túbul, el qual té dues parts ben diferenciades funcionalment: túbul proximal i túbul distal. En les nefrones es produeix un complicat intercanvi de substàncies químiques (glucosa, aminoàcids, fosfat, cations sodi, anions clorur, cations potassi, cations calci, cations oxoni, anions hidrogencarbonat i aigua) a mesura que es va filtrant la sang i surten les deixalles (bàsicament urea, i en menor proporció creatinina, nitrogen, clorurs, cetoesteroïdes, fòsfor, amoni, i àcid úric) diluïdes amb l'aigua surten i entren al sistema urinari.

Al principi, els túbuls reben una barreja de deixalles i substàncies químiques que el cos encara pot usar. Els ronyons amiden les substàncies químiques, tals com el sodi, el fòsfor i el potassi, i les envien de tornada a la sang que les retorna al cos. D'aquesta manera, els ronyons regulen la concentració d'aquestes substàncies en el cos. Es necessita un equilibri correcte per a mantenir la vida, però les concentracions excessives poden ser perjudicials.

A més de retirar les deixalles, els ronyons alliberen tres hormones importants:

  1. Eritropoetina, que estimula la producció de glòbuls vermells per la medul·la òssia.
  2. Renina, que regula la pressió arterial
  3. La forma activa de la vitamina D, que ajuda a mantenir el calci per als ossos i l'equilibri químic normal del cos.

Malalties que afecten els ronyons[modifica]

Vegeu també: Nefrologia

Algunes malalties renals, sovint com a resultat de lesió o intoxicació, evolucionen amb rapidesa. Però gairebé totes les malalties dels ronyons destrueixen les nefrones lenta i progressivament. Potser passen molts anys o fins i tot decennis abans que es manifesti el dany.

Les dues causes de malaltia dels ronyons més comuns són la diabetis mellitus (que causa la nefropatia diabètica) i la hipertensió arterial.

Hereditàries o congènites[modifica]

Malaltia poliquística renal

Adquirides[modifica]

Càlcul renal
Quist renal simple[12] de grans dimensions

Referències[modifica]

  1. Laso F.J.. Patología General. Masson, 2004, p. 401 i ss. ISBN 84-458-1338-2. 
  2. Uberos, J; Muñoz, A «Embriología, anatomia y fisiologia renal» (en castellà). A: Nefrourología infantil, Cap. 1 (Formación continuada en Pediatría. Monografia nº1); Ed. Alhulia, 1998, pp: 19-32. ISBN 84-95136-11-2 [Consulta: 6 juliol 2019].
  3. De Castro S; Pérez J.L. Manual de Patología General. Elsevier Masson, 2006, p. 391. ISBN 84-458-1540-7. 
  4. Elumalai, G; Mampa, MS «Renal agenesis: Embryological basis and its clinical importance» (en anglès). Elixir Embryology, 2017 Gen; 103, pp: 44464-44468. ISSN: 2229-712X [Consulta: 6 juliol 2019].
  5. Schreuder, MF «Hipoplasia renal» (en castellà). Orphanet, 2014 Oct; ORPHA:93101 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 6 juliol 2019].
  6. Knipe, H; Skandhan, AKP; Divjak, E; et al «Ectopic kidney» (en anglès). Radiopaedia, 2019; Jun (rev), pàgs: 14 [Consulta: 9 juliol 2019].
  7. Yousefichaijan, P; Maghsudlu, F; Rafiei, M «Multicystic dysplastic kidney and related epidemiologic factors» (en anglès). J Renal Inj Prev, 2017; 6 (3), pp: 236-239. DOI: 10.15171/jrip.2017.44. ISSN: 2345-2781 [Consulta: 5 juliol 2019].
  8. Natsis K, Piagkou M, Skotsimara A, Protogerou V, et al «Horseshoe kidney: A review of anatomy and pathology» (en anglès). Surg Radiol Anat, 2014 Ag; 36 (6), pp: 517-526. DOI: 10.1007/s00276-013-1229-7. ISSN: 0930-1038. PMID: 24178305 [Consulta: 5 juliol 2019].
  9. Iwanaga J, Watanabe K, Saga T, Tahara N, et al «Anatomical and Radiological Analyses of L-shaped Kidney with Vascular Anomalies» (en anglès). Kurume Med J, 2018 Feb 26; 64 (1.2), pp: 21-24. DOI: 10.2739/kurumemedj.MS6400005. ISSN: 1881-2090. PMID: 28603157 [Consulta: 7 juliol 2019].
  10. Kurklinsky AK, Rooke TW «Nutcracker Phenomenon and Nutcracker Syndrome» (en anglès). Mayo Clin Proc, 2010 Jun; 85 (6), pp: 552-559. DOI: 10.4065/mcp.2009.0586. PMC: 2878259. PMID: 20511485 [Consulta: 6 juliol 2019].
  11. GARD «Renal nutcracker syndrome» (en anglès). Diseases, National Center for Advancing Translational Sciences/NIH, 2017; Jun 22 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 4 abril 2019].
  12. Park, H; Kim, CS «Natural 10-year history of simple renal cysts» (en anglès). Korean J Urol, 2015 May; 56 (5), pp. 351-6. DOI: 10.4111/kju.2015.56.5.351. PMID: 25964835 [Consulta: 28 desembre 2015].
  13. Grupo Español de Estudio de la Nefropatía Diabética (GEENDIAB); Navarro González, J; Mora-Fernández, C; Macía Heras, M; et al «Fisiopatología de la nefropatía diabètica» (en castellà). NefroPlus, 2008 Feb; 1 (1), págs: 27. ISSN: 1888-9700 [Consulta: 5 juliol 2019].
  14. Rosenberg AZ, Kopp JB «Focal Segmental Glomerulosclerosis» (en anglès). Clin J Am Soc Nephrol, 2017 Mar 7; 12 (3), pp: 502-517. DOI: 10.2215/CJN.05960616. PMC: 5338705. PMID: 28242845 [Consulta: 6 juliol 2019].
  15. González Monte, E «Nefropatías intersticiales» (en castellà). Nefrología al día (Lorenzo V, López Gómez JM; Eds.) SEN, 2015; Jun 12 (rev), págs: 19. ISSN: 2659-2606 [Consulta: 5 juliol 2019].
  16. Wang SF, Lo WO «Benign neoplasm of kidney: Angiomyolipoma» (en anglès). J Med Ultrasound, 2018 Jul-Set; 26 (3), pp: 119-122. DOI: 10.4103/JMU.JMU_48_18. PMC: 6159326. PMID: 30283196 [Consulta: 5 juliol 2019].
  17. Williams GM, Lynch DT «Renal Oncocytoma» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 4; NBK537263 (rev), pàgs: 4. PMID: 30725948 [Consulta: 5 juliol 2019].
  18. Algaba, F «Renal Adenomas: Pathological Differential Diagnosis with Malignant Tumors» (en anglès). Adv Urol, 2008; Oct, pp: 974848. DOI: 10.1155/2008/974848. PMC: 2563151. PMID: 18846240 [Consulta: 5 juliol 2019].
  19. Talwar A, Kishore M, Bhardwaj M, Chauhan DS «Primitive neuroectodermal tumor of the kidney: A rare case report» (en anglès). J Lab Physicians, 2018 Jul-Set; 10 (3), pp: 351-353. DOI: 10.4103/JLP.JLP_42_18. PMC: 6052811. PMID: 30078975 [Consulta: 7 juliol 2019].
  20. Llort Sales, A; Gros Subias, L «Tumores renales en la infancia y adolescencia» (en castellà). Pediatr Integral, SEPEAP, 2016 Set; XX (7), pp: 447– 457. ISSN: 1135-4542 [Consulta: 5 juliol 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ronyó