Lupus eritematós sistèmic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaLupus eritematós sistèmic
Butterflyrash.jpg
Dibuix de la típica erupció en "ales de papallona" que es troba en el lupus
Tipus lupus eritematós i malaltia reumàtica
Epònim llop
Especialitat immunologia, reumatologia i dermatologia
Medicació ciclosporina, azatioprina, hidroxicloroquina, ciclofosfamida i triamcinolone Tradueix
Associació genètica STAT4 Tradueix, TNPO3 Tradueix, MTG1 Tradueix, ITGAM Tradueix, FCGR2A Tradueix, CD80 Tradueix, CREBL2 Tradueix, GPR19 Tradueix, SLC29A3 Tradueix, SEZ6L2 Tradueix, DDA1 Tradueix, BANK1 Tradueix, TNFAIP3 Tradueix, TNIP1 Tradueix, UBE2L3 Tradueix, UHRF1BP1 Tradueix, CLEC16A Tradueix, WDFY4 Tradueix, SLC15A4 Tradueix, ELF1 Tradueix, RASGRP3 Tradueix, AFF1 Tradueix, LEF1 Tradueix, TNXB Tradueix, LAMC2 Tradueix, OR4A15 Tradueix, NAALADL2 Tradueix, TMC2 Tradueix, ETS1 Tradueix, BLK Tradueix, PXK Tradueix, NTNG2 Tradueix i HLA-DQA1 Tradueix
Exàmens Lupus band test Tradueix
Classificació
CIM-10 L93, M32
CIM-9 710.0
CIAP L99
Recursos externs
OMIM 152700
DiseasesDB 12782
MedlinePlus 000435
eMedicine med/2228 emerg/564
Patient UK systemic-lupus-erythematosus-pro
MeSH C17.300.480
UMLS CUI C0024141
DOID DOID:9074
Modifica dades a Wikidata

El lupus eritematós sistèmic (LES) és una malaltia autoimmunitària crònica. En els casos de lupus, el sistema immunitari ataca les cèl·lules de l'organisme i els teixits, produint inflamació i mal a causa de la unió d'autoanticossos a les cèl·lules de l'organisme, i al dipòsit de complexos antigen-anticòs. El lupus pot afectar qualsevol part de l'organisme, encara que els llocs més freqüents són el cor, les articulacions, la pell, els pulmons, els vasos sanguinis, el fetge, els ronyons i el sistema nerviós. El curs de la malaltia és impredictible, amb alternança de períodes de crisi i de remissió. El lupus és més habitual en dones i les primeres manifestacions de la malaltia s'observen sovint entre els 15 i els 45 anys.[1] Per ara no té cura i els símptomes es tracten principalment amb corticosteroides i immunosupressors.

Signes i símptomes[modifica]

Símptomes comuns de lupus

El LES és una de diverses malalties conegudes com a «grans imitadors» perquè sovint imita o es confon amb altres malalties. El LES és una qüestió clàssica en la diagnosi diferencial, atès que els símptomes del LES varien àmpliament i van i vénen de forma impredictible, la qual cosa en dificulta el diagnòstic. Hi ha pacients que en pateixen els símptomes inexplicables sense tractar pròpiament el LES durant anys.[2]

Etimologia[modifica]

L'origen del nom es desconeix, el terme lupus deriva del nom llatí per a "llop", tal vegada a causa d'una basta similitud entre l'erupció facial que presenten alguns dels pacients amb lupus i la cara d'un llop. La malaltia normalment exhibeix -al nas i les galtes- un eritema malar amb forma d'ales de papallona. D'allí «erythro» que deriva del grec ερυθρός, vermell. Se n'ha proposat una explicació encara més estranya que indica que el terme lupus no prové directament del llatí, sinó d'un estil francès de màscara (loup = llop de carnestoltes) que les dones usaven al voltant dels ulls.[3]

Història[modifica]

El terme lupus ja el feia servir el metge del segle XII Rogerius, qui el va utilitzar per a descriure l'eritema malar clàssic. Una altra fita fou l'any 1872, quan Moric Kaposi va reconèixer la manifestació sistèmica de la malaltia. El període modern comença el 1948 amb el descobriment de les cèl·lules del lupus (encara que l'ús d'aquestes cèl·lules com a indicadors de diagnòstic ha estat ara abandonat en gran part) i es caracteritza pels avanços en el nostre coneixement de la fisiologia i les característiques clíniques i de laboratori de la malaltia, així com els avenços en el tractament. La medicació útil per a la malaltia va ser descoberta per primera vegada el 1894, quan es va divulgar per primera vegada que la quinina era una teràpia efectiva. Quatre anys després, l'ús de salicilats en conjunció amb la quinina va demostrar ser encara més beneficiós. Aquest va ser el millor tractament disponible per als pacients fins a mitjan segle vint quan Philip Showalter Hench va descobrir l'eficàcia dels corticoesteroides en el tractament del lupus eritematós sistèmic.

Malgrat els efectes beneficiosos que va presentar l'ús de corticoesteroides, es van presentar casos en què aquesta medicació va fer més mal que bé als pacients.

El 10 de maig va ser declarat com el Dia Mundial del Lupus.[4]

Epidemiologia[modifica]

La prevalença en la població general, depenent de la zona, es troba entre 4 i 250 casos per cada 100.000 habitants.

Això no obstant, aquestes estadístiques varien segons el lloc al món: a l'Amèrica del Nord, Àsia i al nord d'Europa afecta 40 de cada 100.000 habitants, però la incidència és major entre la població iberoamericana i afroamericana.

Prop de 90% dels casos correspon al grup de dones en edat fèrtil (Relació dona / home: 9/1).

Referències[modifica]

  1. Lupus.org
  2. «Lupus Eritematoso Sistemico (Lupus)» (en castellà). American College of Rheumatology. [Consulta: 8 desembre 2013].
  3. Quevauvilliers; Léon Perlemuter. Diccionario de Enfermería Enciclopedia practica (en castellà). 2a ed.. Elsevier, España, 2004, p. 486. ISBN 8445812513. 
  4. «Día Mundial del Lupus» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2013].


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lupus eritematós sistèmic Modifica l'enllaç a Wikidata