Granuloma

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaGranuloma
Granuloma mac.jpg
Vista al microscopi d'un granuloma (sense necrosi). modifica
Tipuslymphoproliferative disorders (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10L92
CIM-9686.1 i 709.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0112786 i 0186620 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006099 Modifica el valor a Wikidata

El mot granuloma és un terme emprat en medicina per anomenar una massa quasi esfèrica de cèl·lules immunes que formen un encapsulament aïllant entorn d'elements aliens al cos que el sistema immunitari és incapaç d'eliminar. Tals elements inclouen organismes contagiosos com bacteris i fongs; així com materials i petits cossos estranys,[1] com ara partícules d'or,[2] de silici, d'alumini,[3] de zinc, de carbó,[4] de mercuri,[5] fibres de cel·lulosa[6] o de llana de vidre,[7] estelles de fusta,[8] restes de parafina,[9] espines de cactus[10] o fragments de queratina[11] i de sutura.[12] Sigui quina sigui la seva naturalesa. un granuloma és un tipus especial de reacció inflamatòria i es dona en una àmplia varietat de malalties.[13]

Definició[modifica]

En patologia, un granuloma és una col·lecció organitzada de macròfags.[14]

Els macròfags (o histiòcits) són les cèl·lules que defineixen un granuloma. Aquests solen fusionar-se per a formar cèl·lules multinuclears gegants.[15] En els granulomes, dits macròfags prenen una semblança, si bé que vaga, a les cèl·lules epitelials, motiu pel qual a voltes són referits com a "epitelioides". El seu nucli sol prendre un aspecte allargat i és de major dimensions que en altres macròfags. Per altra banda el seu citoplasma és típicament més rosa quan es tenyeix amb eosina. Es creu que aquests canvis són una conseqüència de l'"activació" del macròfag en estar en contacte amb l'antigen.

L'altre terme clau en la definició citada és la paraula "organitzada". Els macròfags, en aquestes formacions, es presenten agrupats de tal forma que es fa difícil d'apreciar el límit de cada un d'aquests, és a dir, la col·lecció de macròfags s'organitza per tal d'aïllar l'antigen separant-lo de la resta del cos.

A banda d'aquests macròfags els granulomes solen presentar altres tipus de cèl·lules com limfòcits, neutròfils, eosinòfils, cèl·lules multinucleades gegants, fibroblasts i col·lagen amb canvis fibròtics. Les cèl·lules addicionals són a vegades una característica essencial per determinar la causa del granuloma. Per exemple, els granulomes amb eosinòfils nombrosos poden ser un símptoma de coccidioidomicosi o malaltia micòtica broncopulmonar al·lèrgica, i els granulomes amb neutròfils nombrosos suggereixen blastomicosi, granulomatosi de Wegener, pneumònia per aspiració o bartonel·losi.

En termes de la causa subjacent, la diferència entre granulomes i uns altres tipus d'inflamació és que els granulomes es formen en resposta a antígens que són resistents a cèl·lules inflamatòries "de primera resposta" com els neutròfils i eosinòfils. Sovint el factor desencadenant que provoca la formació dels granulomes és un patogen contagiós o una substància aliena al cos; però, de vegades, l'antigen és desconegut (com en la sarcoïdosi).

Els granulomes es donen en una varietat àmplia de malalties, tant infeccioses com no. Entre les infeccions caracteritzades per la formació de granulomes s'inclouen: tuberculosi, lepra, histoplasmosi, criptococcosi, coccidioidomicosi, blastomicosi, meningoencefalitis granulomatosa amèbica per Balamuthia mandrillaris,[16] escròfula per Mycobacterium scrofulaceum i altres micobacteris no tuberculosos[17] i bartonel·losi.[18] Exemples de malalties granulomatoses no infeccioses són sarcoïdosi, la malaltia de Crohn, beril·liosi,[19] talcosi,[20] certes patologies pulmonars ocupacionals molt específiques per inhalació de metalls com ara l'alumini o el titani,[21] etc. En algunes pneumonitis per hipersensibilitat derivades de l'exposició laboral a partícules orgàniques, com ara l'anomenada 'pulmó de granger', es formen granulomes laxos no necrotizants de predomini intersticial.[22]

Un tret important dels granulomes és si aquests contenen o no necrosi.

Els granulomes més comuns són els anomenats de o per cos estrany. Es formen per una reacció histològica davant la presència en els teixits de material aliè a l'organisme, el qual queda envoltat d'histiòcits, cèlul·les gegants multinucleades i una quantitat variable d'altres cèl·lules inflamatòries. Microscòpicament es poden observar en ells diferents característiques distintives, segons sigui la composició del cos estrany causal.[23]

Un tipus de granuloma que afecta preferentment als pescadors i a altres persones relacionades amb activitats marítimes professionals o recreatives és el produït per la retenció intradèrmica de restes de punxes d'equinoïdeus. Aquests granulomes nodulars, de patogènia no totalment aclarida, tenen uns 2-5 mm de diàmetre i un color blavós inicial que s'enfosqueix amb el temps, apareixen mesos després de la penetració de la punxa, són considerats granulomes al·lèrgics de cos estrany i quasi sempre mostren un patró histològic sarcoïdal.[24] La major part d'ells es localitzen als peus, als turmells i, sobretot, a les mans.[25] Sovint presenten edema i hiperqueratosi al seu voltant. El principal mecanisme implicat en la seva formació sembla una reacció tissular retardada contra les substàncies inorgàniques existents a les punxes (carbonat càlcic, sulfat de calci, carbonat de magnesi fosfats i sílice). En un ~20% dels casos d'aquesta mena de lesions granulomatoses es detecta una infecció concorrent per Mycobacterium marinum.[26]

Els granulomes subcutanis produïts per fragments de mina de llapis poden formar-se molt temps després d'haver sofert la lesió punxant inicial.[27] Tot i que els principals materials de la mina (grafit i argila) són biològicament inactius i no tòxics, a llarg termini es degraden i dispersen amb la consegüent progressiva fagocitosi de les restes, causant una reacció granulomatosa diferida que pot comprometre la fàscia i/o l'estructura articular més propera.[28] En algun cas, el seu color negre fa pensar en l'aparició d'un melanoma[29] o en l'existència d'un nevus melanocític induït per argíria localitzada.[30]

Denominacions particulars[modifica]

Relació ampliada de les denominacions recollides al Diccionari Enciclopèdic de Medicina:[31]

  • granuloma actínic : Fa referència a les lesions de la superfície cutània exposada crònicament a l'acció de la llum solar. També és anomenat necrobiosi lipoide atípica de la cara i del cuir cabellut, granuloma multiforme, granuloma de Miescher de la cara, granuloma anular elastolític de cèl·lules gegants i granuloma actínic de O'Brien (qui el descrigué per primera vegada l'any 1975).[32]
  • granuloma amèbic o ameboma: Lesió granulomatosa del còlon que s'observa algunes vegades en l'amebosi per Entamoeba histolytica i que pot semblar un procés cancerós.[33]
  • granuloma anular: Malaltia cutània benigna caracteritzada per una inflamació granulomatosa, de causa desconeguda, que es manifesta per una erupció de pàpules en forma d'anell. També és anomenat liquen anular.[34]
    • granuloma anular localitzat: Forma autolimitada de la malaltia que apareix a la superfície dorsal de mans i peus. Més del 50% dels casos es resolen espontàniament en el decurs dels dos anys posteriors a l'inici de les lesions.
    • granuloma anular disseminat: Varietat de granuloma anular en la que predomina una erupció de múltiples pàpules o nòduls, difusa, que afecta especialment les àrees de pell exposades al sol. S'ha relacionat amb la diabetis mellitus i la dislipèmia.[35]
    • granuloma anular subcutani: És un tipus molt poc freqüent que es veu quasi exclusivament en nens i en el que destaca l'aparició de petits nòduls durs sota la pell d'extremitats inferiors, natges, mans i cuir cabellut.[36]
    • granuloma anular perforant: Varietat de granuloma anular caracteritzada per la ulceració i necrosi central de les pàpules superficials, especialment a les mans i cames. Amb certa freqüència, sorgeix després d'un traumatisme.[37]

  • granuloma apical, periodontal o dental: Massa de teixit de granulació, normalment envoltada d'un sac fibrós que té contigüitat amb el lligament alveolodental, i que es troba al voltant de l'àpex de l'arrel d'una dent afectada de càries, en casos de periodontitis apical crònica.[38]
  • granuloma atípic o pseudopiogènic: Sinònim d'hiperplàsia angiolimfoide amb eosinofília. Es tracta d'una malaltia vasoproliferativa reactiva, caracteritzada per la presència de nòduls no dolorosos i molt vascularitzats al teixit dèrmic i subcutani de cap i coll, en forma de pàpules prominents múltiples o aïllades de color vermell fosc. L'etiologia és desconeguda. Histològicament, són formacions de vasos sanguinis hiperplàsics amb un endoteli hipertròfic i envoltats per un infiltrat ric en eosinòfils.[39]
  • granuloma axil·lar, zircònic o per desodorants: Granuloma degut a les sals de zirconi contingudes en certs productes antiperspirants. Acostuma a aparèixer en persones que s'afaiten les aixelles.[40] En un altre context, també ha estat descrit a conseqüència de tatuatges fets amb pigments vermells que contenen aquest element químic.[41]
  • granuloma de bari: Es produeix quan les partícules de sulfat de bari d'un ènema opac travessen la mucosa intestinal i provoquen una reacció de cos estrany, generalment al còlon o al recte. En casos molt singulars, els granulomes de bari es poden confondre amb un carcinoma rectal.[42] També són una rara causa d'anastomosi estenosant colònica subsegüent a unaperitonitis induïda per aquest mitjà de contrast.[43]
  • granuloma de beril·li: Originat per l'exposició crònica al beril·li. En el context d'una beril·liosi es veuen sobretot als pulmons, encara que poden sorgir també a fetge, melsa o miocardi. Morfològicament són similars als granulomes de la sarcoïdosi.[44] Poden aparèixer a la pell a conseqüència de la introducció accidental de partícules provinents de tubs fluorescents.[45]
  • granuloma bilharziòtic o esquistosòmic: granuloma format al voltant dels ous de Schistosoma mansoni o de Schistosoma haematobium en la bilharziosi.[46]
  • granuloma candidòtic o monilial: Conjunt de nòduls granulomatosos presents en casos de candidosi generalitzada de llarga durada. Es veu sobretot en persones amb alteracions immunològiques o malalties endocrines.[47]
  • granuloma de cèl·lules gegants juvenil o xantogranuloma juvenil. És una forma d'histiocitosi de cèl·lules no de Langerhans que apareix predominantment en l'edat pediàtrica como una lesió papulonodular petita i benigna, sovint al cap. Està associada a la NF tipus 1.[48]
  • granuloma coccidioïdal: Cap a les tres setmanes d'iniciar-se la infecció per Coccidioides, sigui disseminada o limitada als pulmons, la reacció inflamatòria inicialment inespecífica comença a formar granulomes epitelioides semblants als fol·licles de Köster de la tuberculosi. Tenen una zona central de necrosi caseosa, envoltada per macròfags distribuïts amb aspecte de palissada i cèlu·les gegants. La zona perifèrica l'ocupen cèlu·les mononuclears: limfòcits CD4 i CD8, cèl·lules NK, plasmòcits i cèl·lules células dendrítiques presentadores d'antígens. En les infeccions d'evolució crònica els granulomes són circumdats per fibres de col·lagen, que els separen del teixit sa i que amb el temps es calcifiquen. Les esferes de Coccidioides acostumen a ser observades lliures a les zones necròtiques o a l'interior de les cèlu·les gegants. Quan la reacció inflamatòria és poc eficaç, els granulomes coccidioïdals no tenen barrera de col·lagen, no són ferms i presenten àmplies àrees de supuració i necrosi liqüefacta.[49] Excepcionalment, apareixen en l'òrbita ocular.[50]
  • granuloma de colesterol: Lesió granulomatosa formada per cristalls d'èsters de colesterol. Acostuma a aparèixer dins de determinades porcions de l'os temporal,[51] sovint en relació a una otitis serosa crònica; encara que també s'ha descrit en altres localitzacions, com ara mama,[52] tiroide[53] o cervell.[54]
  • granuloma colibacil·lar: Característic de la malaltia de Hjärre, un tipus de granulomatosi sistèmica que afecta a les aus derivada d'una infecció per determinades soques patògenes de E. coli.[55][56]
  • granuloma de cos estrany: Dit de la reacció cutània de tipus histiocític amb formació de cèl·lules gegants enfront de cossos estranys.
  • granuloma criptogènic: Es veu, sense presentar trets necrotitzants, en alguns casos de malaltia de Hodgkin[57] i de pneumònia organitzada.
  • granuloma cutani parasitari o endèmic: Propi de la leishmaniosi cutània. Són granulomes no caseosos, relativament simples i formats per poblacions no gaire nombroses de cèl·lules mononucleades.[58]
  • granuloma de Durck o palúdic: Lesió granulomatosa observada algunes vegades en el cervell en casos fatals de malària cerebral. L'estudi histològic post mortem mostra acumulacions mal definides de cèl·lules glials al voltant de petits focus hemorràgics i de desmielinització en la substància blanca cerebral sense una reacció inflamatòria destacada.[59]
  • granuloma eosinòfil o xantomatós: Es veu ocasionalment en la forma cutània de la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.[60] El terme 'xantomatós' indica la presència de macròfags de citoplasma espumós plens d'ésters de colesterol en el granuloma, un fenomen que es dona en molts processos amb algun tipus d'alteració subjacent del metabolisme dels triglicèrids.[61]
  • granuloma de Fassbender o muscular agressiu: Forma especial de granuloma de la febre reumàtica, localitzat a les aurícules cardíaques de malalts afectats d'un defecte valvular subsegüent a una infecció per estreptococs del grup A betahemolític. Pot aparèixer també a miocardi o pericardi.[62]
  • granuloma facial o facial eosinofílic: Malaltia inflamatòria crònica de la pell de la cara, caracteritzada per lesions nodulars o discoides de color vermell o porpra o vermell blavós. No es coneix la seva etiologia, però l'aparició de les lesions en una zona exposada a la llum solar suggereix un origen actínic. Histològicament, s'observa una vasculitis dèrmica de petits vasos i un dens infiltrat inflamatori amb nombrosos eosinòfils, limfòcits, histiòcits i neutròfils. El tractament inclou injeccions intralesionals de corticoides, hidroxicloroquina i dapsona (un tipus de sulfamida), encara que els resultats no sempre són satisfactoris.[63] Un altre tipus molt diferent de granuloma facial és l'asèptic idiopàtic. Aquesta lesió dermatològica pediàtrica benigna té una patogènia obscura, però es creu que forma part de l'espectre clínic de la rosàcia i que s'associa en particular a la rosàcia granulomatosa d'inici infantil.[64] Es caracteritza per l'aparició d'un nòdul inflamatori no dolorós a la pell de la cara, sovint a la galta i de entre 1-2 cm de diàmetre aproximadament, amb aparença d'abscés però sense cap evidència de microorganismes patògens causals.[65] En adults, la rosàcia granulomatosa afecta sobretot la zona dels pòmuls i la regió perioral, formant pàpules eritematoses endurides que vistes al microscopi mostren una important dilatació dels capil·lars dèrmics associada a infiltrats limfohistiocìtics que envolten predominantment els fol·licles pilosos.[66]
  • granuloma fissurat o acantoma fissurat: Lesió produïda per la pressió de les ulleres sobre el solc retroauricular o el centre i els costats del pont nasal. Es caracteritza per un nòdul petit del color de la pell o amb un envermelliment inflamatori i amb una petita osca, arruga o fissura central dolorosa que li confereix un aspecte de 'gra de cafè'. En realitat no és un veritable granuloma, és el producte de canvis cutanis reactius (acantosi, hiperqueratosi i paraqueratosi) i de d'una resposta cel·lular inflamatòria davant fenòmens repetits de fricció i pressió.[67] Pot presentar-se a altres zones del cos.[68]
  • granuloma fungoide: Es veu en la micosi fungoide granulomatosa, un subtipus histològic infreqüent del limfoma cutani de cèl·lules T.[69]
  • granuloma letal de la línia mediana, granuloma gangrenós o granuloma idiopàtic de la línia mediana: Lesió granulomatosa destructiva que comença al nas o en els sins paranasals, en forma d'ulceracions cada vegada més grans, que condueix a la destrucció dels cornets, l'envà nasal, el paladar i les òrbites, amb infecció secundària dels teixits necrosats i possibilitat de mort per hemorràgies massives locals o per extensió del procés al cervell.[70] S'ha considerat la seva relació amb múltiples malalties, com són per exemple diverses micosis profundes, la gangrena de Meleney, el borm, la tularèmia i, sobretot, els limfomes de cèl·lules T.[71]
  • granuloma gluti infantil: Dermatosi del lactant caracteritzada per la presència a les natges i la part superointerna de les cuixes de nòduls simètrics rodons, violats, de 2 a 4 cm de diàmetre.[72]
  • granuloma gravídic: Antiga denominació del granuloma piògen o telangiectàsic. Fa un temps es pensava que aquest tipus de formació granulomatosa era pròpia de les embarassades a conseqüència de modificacions hormonals associades a la presa d'anticonceptius. En realitat, és una lesió reactiva que pot sorgir a la geniva per un raspallat agressiu o mala higiene bucal, afavorida per canvis en els nivells de progesterona i estrògens durant la gestació o la pubertat causants d'una resposta de proliferació tissular excessiva.[73]
  • granuloma hepàtic: Lesió granulomatosa del fetge d'etiologia molt diversa: infeccions (tuberculosi, lepra, brucel·losi, etc.), parasitosis (amebosi, anquilostomosi, esquistosomosi, giardiosi, etc.), malalties sistèmiques (sarcoïdosi, diferents formes de col·lagenosi), malalties digestives (colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, malaltia celíaca, etc.) o fàrmacs. Les dues causes més freqüents són la tuberculosi i la sarcoïdosi.
  • granuloma de Hodgkin: L'existència de granulomes epitelioides entre les formacions tumorals és freqüent en les manifestacions atípiques de la malaltia de Hodgkin. Poden complicar el diagnòstic del limfoma i comportar tractaments innecessaris amb antibiòtics i corticoides.[74]
  • granuloma inguinal: Es veu a aquesta zona en casos de limfogranuloma veneri, encara que pot ser conseqüència d'una infecció per Enterobius vermicularis[75] o per Klebsiella granulomatis.[76]
  • granuloma laringi: Projecció granulomatosa polipoide a la llum de la laringe, consecutiva habitualment al traumatisme produït per la intubació traqueal.[77]
  • granuloma de Leiker o multiforme: Granuloma necrobiòtic de la pell del coll, els braços i la part superior del tronc, en forma de pàpules arrodonides o ovalades confluents, de fins a 15 cm de diàmetre i amb un centre lleugerament deprimit. Present sobretot a l'Àfrica Central. Es pot confondre fàcilment amb les lesions inicials de la malaltia de Hansen. La seva causa primària és un dany acumulatiu del col·lagen dèrmic per acció de la radiació solar.[78]
  • granuloma lipoide: caracteritzat per acumulacions de fagòcits mononuclears procedents del sistema reticuloendotelial, que contenen lípids. S'ha descrit en casos de pneumònia lipídica per aspiració o inhalació d'olis de naturalesa diversa.[79]
  • granuloma lipofàgic: format com a resultat de la reacció inflamatòria provocada per focus de necrosi del teixit cel·lular subcutani (que es comporten com un cos estrany), generalment de la mamella, causats per traumatismes. També rep els noms de necrosi grassa traumàtica i esteatonecrosi.
  • granuloma de Majocchi o tricofític: Fol·liculitis profunda pròpia d'una forma rara de la tinya causada per Trichophyton rubrum i en alguns casos per Trichophyton verrucosum, un dermatòfit zoofílic transmès per contacte amb animals.[80] També és anomenat dermatofitosi profunda. Té una variant nodular, d'aspecte berrugós, que sorgeix ocasionalment als llavis.[81]
  • granuloma de Mignon: Lesió destructiva solitària que afecta la volta cranial i altres ossos dels infants i adults joves, avui dia anomenada granuloma eosinofílic ossi i considerada una forma d'histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.[82]
  • granuloma paracoccidioïdal: Les infeccions per Paracoccidioides spp. (P. brasiliensis i P. lutzii), uns fongs de dimorfisme termal endèmics a l'Amèrica del Sud,[83] provoquen una micosi sistèmica amb granulomes a pulmó, àrees mucocutànies i altres òrgans. A banda de cèlu·les gegants i cèl·lules mononuclears perifèriques, és característica en ells l'existència de llevats en gemmació múltiple al voltant d'una cèl·lula mare rodona més gran, oferint una peculiar imatge que recorda a una 'roda de timó'.[84]
  • granuloma piògen, sèptic o telangiectàsic: També anomenat hemangioma lobular capil·lar. Petita massa esferoide o ovoide de teixit de granulació molt vascularitzat, quasi sempre solitària, que freqüentment té una petita ulceració i que es projecta a través de la pell de la mà o dels dits. Sovint també es veu a les genives, mentre que els llavis són una localització poc comuna en aquest tipus de granuloma.[85] Es benigne i apareix en el lloc d'un petit traumatisme amb la infecció inespecífica subsegüent o com una reacció adversa a determinats fàrmacs.[86] El seu desenvolupament està influït per factors hormonals, probablement els estrògens i no és rar que sorgeixi en dones gestants.
  • granuloma de les piscines: Lesions granulomatoses cutànies produïdes per Mycobacterium balnei (actualment anomenat M. marinum), un microorganisme que infecta petites abrasions sofertes en les piscines, els aquaris o pel contacte amb certes espècies marines, com ara les del gènere Artemia.[87][88]
  • granuloma púdic: Terme ja obsolet emprat per denominar de forma genèrica les lesions granulomatoses ulcerades a les parts pudendes, sense especificació concreta del seu agent causal.[89]
  • granuloma reticulohistiocític: També anomenat reticulohistiocitoma. És un tipus de tumoració vermellosa i amb forma de cúpula de la pell que acostuma a presentar-se en solitari.[90] Té una variant múltiple, histològicament indistingible de les lesions de la reticulohistiocitosi multicèntrica, amb nòduls que poden aparèixer a qualsevol lloc del cos i de mida dispar.[91]
  • granuloma tropical: Propi de la fase secundària de la treponematosi no venèria anomenada pian o frambèsia. Acostuma a presentar-se uns mesos després de la primoinfecció, en forma en forma de pàpules granulomatoses cutànies protuberants i recurrents que poden tenir 5 cm de diàmetre i que deixen àrees despigmentades a la pell quan es curen. La seva histologia és similar a la dels granulomes sifilítics, amb un centre necròtic i presència d'algunes espiroquetes.[92]
  • granuloma tuberculós: Clàssica lesió de la fase exsudativa de la tuberculosi, també anomenada tubercle o fol·licle de Köster.[93]
  • granuloma ulcerós dels genitals: Es veu sobretot en casos de limfogranuloma veneri, encara que la infecció per Klebsiella granulomatis (donovanosi, una MTS endèmica en regions tropicals i subtropicals) també pot originar-lo.[94]
  • granuloma umbilical: Teixit de granulació, amb nombrosos fibroblasts i capil·lars, que es pot formar en el llombrígol dels nadons a conseqüència d'una cicatrització defectuosa o d'un excés de persistència tissular després de la caiguda del cordó umbilical. Ocasionalment, pot infectar-se. Per regla general, es tracta amb aplicacions tòpiques de nitrat de plata.[95]
  • granuloma veneri: terme que utilitzen alguns autors per referir-se al limfogranuloma veneri.
  • granuloma de Wegener: Propi de la poliangiïtis granulomatosa aguda, abans anomenada granulomatosi de Wegener. Aquesta malaltia es pot limitar als pulmons, on forma granulomes bilaterals necrotitzants mal definits i de predomini subpleural, associats a la destrucció de les parets de vasos de mida petita i mitjana; o afectar també a altres òrgans. En aquest cas, a banda dels pulmonars, els granulomes necròtics esplènics són els que es veuen amb major freqüència.[96]

Malalties caracteritzades per granulomes[modifica]

Tuberculosi[modifica]

Els granulomes de tuberculosi tendeixen a contenir necrosi, tot i que també hi poden ser presents granulomes no necrosats. Aquests solen presentar cèl·lules multinucleades gegants (d'unes 40-50 micres) amb 20 o més nuclis disposats en forma de ferradura a la perifèria del citoplasma o agrupats als dos pols cel·lulars (cèl·lula gegant de Langhans, producte de la fusió de diverses cèl·lules epitelioides i la posterior divisió dels seus nuclis sense separació citoplasmàtica), encara que aquestes no són específiques de la tuberculosi.[97] Moltes vegades a dins dels granulomes tuberculosos hi ha càseum, un material lipídic dens i groguenc resultant de la mort de fagòcits i bacils.[98]

Lepra[modifica]

En la lepra, els granulomes es troben a la pell i tendeixen a implicar nervis. L'aparició dels granulomes difereix segons el tipus precís de lepra.[99] A la lepra tuberculoide s'aprecien granulomes epitelioides que envolten els elements neurovasculars, amb un dens infiltrat linfocític perifèric que s'estén fins a la dermis. A la lepra lepromatosa no s'observen granulomes genuïns.[100]

Sífilis[modifica]

Un dels patrons de presentació de la sífilis tardana és el granulomatós.[101] En la sífilis granulomatosa és típica la presència de lesions papulars cutànies, sense descamació i eventualment ulcerades; les quals mostren histopatològicament una infiltració tissular inflamatòria per histiòcits, un nombre variable de limfòcits, cèl·lules plasmàtiques i multinucleades i positivitat a la tinció immunohistoquímica específica per Treponema pallidum.[102]

Esquistosomosi[modifica]

Les manifestacions produïdes per l'esquistosomosi depenen, sobretot, de la resposta tissular enfront dels ous dipositats pels helmints (esquistosomes). Els ous de S. hematobium provoquen granulomes coalescents a la submucosa de la bufeta urinària durant la fase inicial de la infecció, els quals tenen tendència a formar pseudotubercles envoltats d'una zona hiperèmica (congestiva). L'agrupació de dits tubercles granulomatosos, juntament amb la hiperplàsia de la mucosa i la hipertròfia de la part muscular de la paret de la bufeta, és l'origen de lesions nodulars o polipoides molt propenses a ulcerar-se i sagnar.[103]

Histoplasmosi[modifica]

Els granulomes es veuen en la majoria de les formes d'histoplasmosi (histoplasmosi aguda pulmonar o disseminada, histoplasmoma, histoplasmosi crònica). Els histoplasmes poden ser trobats dins dels granulomes mitjançant la pràctica de biòpsies, aspirats o frotis citopatològics i cultius microbiològics.

Criptococcosi[modifica]

La criptococcosi és una infecció causada per Cryptococcus neoformans (Torula histolytica), adquirida ordinàriament per inhalació i que afecta sobretot a malalts immunodeprimits (SIDA, limfomes, individus sotmesos a tractament prolongat amb corticoides), pacients amb insuficiència renal crònica, sarcoïdosi o cirrosi i persones que han rebut un trasplantament d'òrgans. Quan aquesta infecció es dona en persones sense afectacions en el seu sistema immunitari sol provocar la presència de granulomes. En aquests casos, el patró histològic reactiu més freqüent consisteix en granulomes circumscrits i compactes, formats per acumulacions d'histiòcits i cèl·lules multinucleades tipus Langerhans i de cos estrany amb nombrosos llevats intracitoplasmàtics fagocitats. De vegades, s'aprecien zones centrals de necrosi associades a canvis fibròtics en la perifèria del granuloma.[104]

Actinomicosi[modifica]

Els agents causals d'aquesta malaltia bacteriana són diversos microorganismes Gram-positius del gènere Actinomyces. Quan Actinomyces spp. envaeix els teixits es desenvolupa una infecció granulomatosa crònica caracteritzada per l'aparició de petites formacions de color groc i de 0,1–1 mm de diàmetre, anomenades 'grànuls de sofre'. Aquests grànuls tenen un conglomerat intern de filaments bacterians fragmentats amb una roseta perifèrica composta de polisacàrids molt estables que dificulten la seva fagocitosi. L'examen histopatològic demostra la presència en els granulomes de 1 a 3 'grànuls de sofre' en un 75% dels casos d'actinomicosi, els quals es veuen com masses basòfiles amb una aurèola eosinòfila amb la tinció d'HE.[105] L'osteomielitis granulomatosa acticomicótica afecta predominantment la regió craniofacial i pot provocar deformitats molt importants.[106] A. israelii és l'espècie que provoca amb major freqüència actinomicosis de localització diversa (predominantment orals i cervicofacials), formant granulomes supuratius que acostumen a disseminar-se localment.[107]

Rinosporidiosi[modifica]

És una malaltia parasitària granulomatosa d'inici insidiós i lenta evolució, causada pel microorganisme patogen Rhinosporidium seeberi.[108] Per regla general, la infecció s'adquireix al banyar-se en basses contaminades i no es transmet de persona a persona.[109] Afecta predominantment la membrana mucosa del nas i de la nasofaringe, tot i que amb menys freqüència apareix en altres localitzacions corporals, com ara els ulls[110] o la pell.[111]

Malaltia per esgarrapada de gat[modifica]

La malaltia (o febre) per esgarrapada de gat, també anomenada limforeticulosi benigna per inoculació, és una infecció provocada pel bacteri Bartonella henselae, típicament adquirida per una esgarrapada d'un gat infectat amb l'organisme. Els granulomes en aquesta malaltia es troben sobretot als ganglis limfàtics que drenen el lloc de la rascada. Tenen una zona central necròtica i una marcada tendència a formar microabscessos. Al microscopi, els bacteris poden ser identificats emprant la tinció de Warthin-Starry.[112] Ocasionalment sorgeixen al nervi òptic, donant la impressió clínica d'un procés tumoral a l'ull.[113] Rares vegades, en adults sense alteracions immunològiques, els granulomes per B. henselae afecten les vísceres.[114]

Rinoescleroma[modifica]

El rinoescleroma és una malaltia granulomatosa crònica del tracte respiratori, provocada per Klebsiella rhinoscleromatis (un diplobacil Gram-negatiu que resisteix la digestió de los macròfags i que només s'aprecia en un ~50% dels cultius). És molt rara a Europa occidental. Acostuma a colonitzar les fosses nasals, formant masses obstructives d'aspecte tumoral que evolucionen lentament. En casos greus la infecció es pot estendre i afectar laringe, tràquea, bronquis i llavis, arribant a estenosar la via aèria. Es distingeixen tres estadis histopatològics: exudatiu, granulomatós i escleròtic. Predominantment, la malaltia es diagnostica durant la fase granulomatosa. A les zones afectades s'observa hiperplàsia pseudoepiteliomatosa de l'epiteli i, per sota d'ell, bandes de col·làgen entremesclades amb un dens infiltrat inflamatori limfoplasmocitari format per abundants cèl·lules plasmàtiques, ocasionals cossos de Russell (inclusions globulars hialines constituïdes per immunoglobulines presents al citoplasma de les cèl·lules plasmàtiques)[115] i, sobretot, histiòcits de citoplasma vacuolar, alguns mostrant estructures bacil·lars al seu interior.[116]

Sarcoïdosi[modifica]

La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda caracteritzada per granulomes en múltiples òrgans i llocs del cos,[117] essent més comuns en pulmons i ganglis limfàtics de la cavitat toràcica, en especial als lòbuls pulmonars superiors. En la majoria de casos de sarcoïdosi, els granulomes no contenen focus de necrosi caseosa i estan envoltats per bandes concèntriques de teixit cicatricial fibròtic. La fibrosi acostuma a progressar cap a l'interior del granuloma. A la zona central d'aquest s'observa un nucli format per histiòcits, cèl·lules epitelioides (histiòcits mononuclears d'aspecte vesicular) i cèl·lules gegants multinucleades; amb limfòcits, algunes cèl·lules plasmàtiques i una quantitat variable de fibroblasts i col·lagen a la perifèria. Les cèl·lules gegants poden contenir inclusions citoplasmàtiques (cossos asteroides i de Schauman).[118] Dins del parènquima pulmonar, els granulomes mantenen una característica relació de proximitat amb les estructures limfàtiques dels espais intersticials peribroncovascular i subpleural. Amb el temps, els granulomes sarcoïdals tendeixen a agrupar-se i a formar lesions més grans. La TC pulmonar d'alta resolució habitualment mostra els granulomes en forma de nòduls de petit diàmetre (2–4 mm) ben definits i amb una distribució bilateral i simètrica de predomini perilimfàtic.[119] No és rar que els granulomes d'aquesta etiologia afectin els nervis facials i òptics.[120] Poden ser causa d'edema isquèmic del disc òptic i glaucoma neovascular.[121] S'han descrit casos d'associació entre la sarcoïdosi i la cirrosi biliar primària (una malaltia del fetge que cursa amb granulomes epitelioides hepàtics periductals).[122]

Hipogammaglobulinèmia granulomatosa[modifica]

Rep el nom també de malaltia granulomatosa associada a la immunodeficiència comuna variable. Es presenta en un 8-22% dels individus amb aquest defecte immunitari. En ella és característica la formació de granulomes no caseificants en diversos sistemes corporals,[123] pràcticament indistingibles vistos al microscopi dels que apareixen en la sarcoïdosi.[124]

Granulomatosi de Wegener[modifica]

La granulomatosi de Wegener (anomenada avui dia granulomatosi amb poliangiïtis) es una vasculitis primària necrotitzant sistèmica de petits vasos de etiologia desconeguda, associada majoritàriament a l'expressió d'anticossos anticitoplasma de neutròfils.[125] Aquesta vasculitis afecta predominantment el tracte respiratori (superior i inferior) i els ronyons i provoca un ampli i divers espectre de manifestacions clíniques: sinusitis, lesions òtiques i nasals, hemorràgies pulmonars intraalveolars, glomerulonefritis, neuropatía sensomotora o paquimeningitis. Apareix sobretot en adults d'entre 45 i 60 anys sense preferència de gènere i té una prevalença estimada a Europa de 22 casos/milió habitants.[126] Des del punt de vista anatomopatològic es caracteritza per la presència a la paret dels vasos de calibre petit i mitjà de granulomes mal definits, amb cèl·lules epitelioides i/o gegants disperses dins d'un substrat inflamatori mixt en el que s'observen cèl·lules plasmàtiques, limfòcits, eosinòfils, polimorfonuclears i limfòcits aïllats.[127] Escasses vegades, la malaltia només afecta cap i coll,[128] però tot i així la destrucció progressiva d'estructures locals importants (tracte respiratori inferior, sins, orella mitjana i nasofaringe) pot tenir un desenllaç fatal.[129]

Granulomatosi broncocèntrica[modifica]

Resposta patològica inespecífica a diversos tipus de lesions pulmonars que consisteix en una inflamació granulomatosa destructiva dels bronquíols i, menys freqüentment, també dels bronquis. Molts casos estan vinculats amb l'asma o a un procés infecciós de les vies aèries, però gairebé la meitat són idiopàtics.[130] L'examen histopatològic mostra una substitució de la mucosa i submucosa de la paret bronquial per granulomes d'aspecte epitelioide formats per histiòcits, juntament amb un important infiltrat eosinofílic que pot envoltar les petites estructures arterials properes. Alguna vegada es veuen focus de bronquiolitis obliterant.[131]

Granuloma pulmonar hialinitzant[modifica]

Aquesta rara malaltia es caracteritza per l'aparició d'un nòdul benigne -o més, amb freqüència- al pulmó, associada al dipòsit parenquimatós d'immunocomplexos originats per una infecció o per problemes d'autoimmunitat. Sovint, aquests nòduls poden semblar un càncer i superar els 4 cm de diàmetre.[132][133] Rarament, la malaltia apareix com una massa intrapulmonar que s'estén fins a la pleura.[134] Els pacients amb aquesta patologia poden no manifestar signes que facin sospitar-la -a banda dels radiològics- o presentar tos seca, dispnea, dolor toràcic inespecífic, fatiga i hemoptisi. El diagnòstic es fonamenta en l'examen anatomopatològic, el qual mostra cúmuls de làmines concèntriques amb notoris canvis d'hialinització central, formades per col·lagen i que suplanten al parènquima pulmonar. A la interfície entre la lesió i el parènquima adjacent s'observa un fort increment de la cel·lularitat amb presència de cèl·lules inflamatòries limfoplasmàtiques. Addicionalment poden existir agregats limfoides i granulomes de cos estrany.[135]

Malaltia de Crohn[modifica]

La malaltia de Crohn (MC) és una malaltia inflamatòria intestinal, pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal des de l'anus fins a la boca, causant una gran varietat de símptomes. Els granulomes són claus en la seva diagnosi, encara que és difícil diferenciar-los dels que apareixen en la tuberculosi intestinal sense realitzar l'estudi anatomopatològic d'una biòpsia endoscòpica.[136] Els granulomes en la MC és localitzen preferentment en la mucosa de l'intestí, no són confluents, no presenten necrosi caseosa i els signes d'inflamació crònica en la regió submucosa són moderats o inexistents.[137]

Síndrome de Wells[modifica]

Descrita l'any 1971, aquesta síndrome (també anomenada cel·lulitis eosinofílica) es caracteritza per presentar una dermatitis granulomatosa recurrent amb eosinofília, sovint semblant a una cel·lulitis bacteriana. A la fase aguda de la malaltia apareix una intensa infiltració dèrmica per granulòcits, predominantment eosinòfils, acompanyada d'edema. Després, es formen grups en pallisada d'histiòcits i eosinòfils envoltant un nucli de col·lagen amb restes cel·lulars i grànuls eosinofílics lliures que té un peculiar aspecte de flamarada. Gradualment, desapareixen els eosinòfils i queden granulomes que contenen els nuclis encerclats per histiòcits i cèl·lules gegants.[138]

Síndrome de Blau[modifica]

És una malaltia genètica inflamatòria autosòmica dominant que es manifesta a la pell, els ulls i les articulacions, causada per mutacions en el gen CARD15 (NOD2).[139] La simptomatologia acostuma a iniciar-se abans dels quatre anys, en forma de poliartritis, dermatitis i uveïtis amb presència de granulomes en els teixits afectats. Dits granulomes són epitelioides, no caseïficants, amb abundants cèl·lules gegants i envoltats per una corona de limfòcits i un nombre variable de fibroblasts, sent morfològicament bastant semblants als de la sarcoïdosi. En alguns casos, també apareix una nefritis granulomatosa.[140]

Síndrome de la pell laxa granulomatosa[modifica]

Rara variant de la micosi fungoide (limfoma cutani de cèl·lules T) que té una prevalença <1/1.000.000 persones.[141] Fou descrita per primera vegada amb aquest nom l'any 1978, si bé alguns autors fan servir termes diferents per denominar-la. La presentació clínica més comuna és l'aparició de plaques indurades, indolores i poiquilodèrmiques a les regions axil·lars i inguinals, encara que poden sorgir a altres zones corporals. Histològicament, aquesta condició es caracteritza por la presencia de infiltrats granulomatosos difusos sense canvis de caseïficació, compostos de limfòcits i histiòcits, a tota la dermis i de vegades també al teixit subcutani. Els nuclis dels limfòcits són pleomórfics, hipercromàtics i irregulars. A la dermis s'observen nombroses cèlul·les gegants multinucleades que fagociten els elements limfoides (emperipolesi) i les fibres elàstiques (elastofagocitosi). Les tincions immunohistoquímiques mostren uns limfòcits típicament positius a CD3 i CD4 i negatius o feblement positius a CD7 i CD8. L'etiologia exacta de la malaltia és, ara per ara, desconeguda. En algun cas, ha estat identificada una translocació cromosòmica particular.[142]

Malaltia granulomatosa crònica[modifica]

També anomenada síndrome de Bridges–Good, és un tipus d'immunodeficiència primària caracteritzat per l'alteració de les propietats fagocitàries dels glòbuls blancs.[143] Afecta sobretot als homes (~80% dels casos), al ser predominantment un trastorn hereditari lligat al cromosoma X.[144]

Quilitis granulomatosa[modifica]

En aquesta inusual forma de quilitis crònica es produeix una inflor dura i recurrent d'un o ambdós llavis,[145] observant-se histològicament en el teixit afectat un infiltrat granulomatós sense existència de necrosi caseosa format per cèl·lules epitelioides i cèl·lules gegants multinucleades, unes característiques histopatològiques que no sempre estan presents de forma constant, juntament amb un grau variable de limfedema i necrosi. La macroquilitis granulomatosa aïllada rep el nom de quilitis de Miescher i és una condició que es veu habitualment en la variant monosimptomàtica de la síndrome de Melkersson-Rosenthal.[146] La quilitis granulomatosa és una patologia classificada dins del grup de les granulomatosis orofacials i en un 10% dels casos ha estat descrita la seva associació amb la malaltia de Crohn.[147] S'ha observat en individus amb diverses intoleràncies alimentàries.[148]

Dermatitis granulomatosa perioral infantil[modifica]

Aquesta afecció és una variant clinicopatològica molt poc habitual de la dermatitis perioral clàssica, que afecta predominantment a pacients pediàtrics de raça negra. Es caracteritza per la presència de granulomes perifolicul·lars o parafolicul·lars, tuberculoides i sense necrosi central, al voltant de la boca, dels orificis nasals i dels ulls. Les lesions són papuloses o micronodulars, per regla general eritematoses i amb un curs fluctuant que pot perllongar-se durant mesos.[149] Usualment, és una malaltia benigna i autolimitada que sovint desapareix amb el temps de forma espontània sense deixar cicatrius.[150] Rares vegades, les lesions apareixen també al coll, regió superior del tronc, canells o inclús a àrees genitals.[151]

Mastitis granulomatosa idiopàtica[modifica]

És una malaltia inflamatòria infreqüent de la mama, de causa desconeguda, que apareix en dones premenopàusiques. Té unes característiques clíniques i radiològiques semblants a les de la tuberculosi i el càncer de pit.[152] Acostuma a presentar-se com una massa mamària palpable unilateral, de vegades abscesificada, amb retracció del mugró i limfadenopaties axil·lars. El seu diagnòstic no és fàcil i abans d'adoptar un criteri terapèutic definitiu es necessària la pràctica d'una biòpsia-aspiració citopatològica amb agulla gruixuda.[153]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Izquierdo, MJ; Requena, L «Granulomas por cuerpos extraños» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 1999 Nov; 90 (11), pp: 543-557. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 14 maig 2018].
  2. Yook, H; Kim, YH; Han, JH; Lee, JH; et al «A case of foreign body granuloma developing after gold thread acupuncture» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2022 Mar-Abr; 88 (2), pp: 222-224. DOI: 10.25259/IJDVL_258_2021. ISSN: 0973-3922. PMID: 35138066 [Consulta: 17 març 2022].
  3. González-García, R; Rodríguez Campo, FJ; Sastre Pérez, J; Escorial Hernández, V; et al «Granuloma de cuerpo extraño en región submandibular. La migración de partículas de silicato de aluminio desde la mucosa oral» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac, 2008 Gen-Feb; 30 (1), pp: 45-49. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 2 març 2022].
  4. Shibuya, R; Endo, Y; Fujisawa, A; Tanioka, M; Miyachi, Y «Granuloma caused by carbon deposition in the dermis» (en anglès). Case Rep Dermatol Med, 2014; Feb 20, pp: 686489. DOI: 10.1155/2014/686489. PMC: 4006551. PMID: 24826353 [Consulta: 9 març 2022].
  5. Bothale, KA; Mahore, SD; Pande, S; Dongre, T «Cutaneous mercury granuloma» (en anglès). Indian J Occup Environ Med, 2013 Gen-Abr; 17 (1), pp: 22-24. DOI: 10.4103/0019-5278.116369. PMC: 3777285. PMID: 24082644 [Consulta: 9 març 2022].
  6. Bendeck, SE; Leung, AN; Berry, GJ; Daniel, D; Ruoss, SJ «Cellulose granulomatosis presenting as centrilobular nodules: CT and histologic findings» (en anglès). AJR Am J Roentgenol, 2001 Nov; 177 (5), pp: 1151-1153. DOI: 10.2214/ajr.177.5.1771151. ISSN: 1546-3141. PMID: 11641191 [Consulta: 17 març 2022].
  7. Ferreira, AS; Moreira, VB; Castro, MCS; Soares, PJ; et al «Case report: analytical electron microscopy of lung granulomas associated with exposure to coating materials carried by glass wool fibers» (en anglès). Environ Health Perspect, 2010 Feb; 118 (2), pp: 249-252. DOI: 10.1289/ehp.0901110. PMC: 2831925. PMID: 20123612 [Consulta: 13 març 2022].
  8. Bouajina, E; Harzallah, L; Ghannouchi, M; Hamdi, I; et al «Foreign body granuloma due to unsuspected wooden splinter» (en anglès). Joint Bone Spine, 2006 Maig; 73 (3), pp: 329-331. DOI: 10.1016/j.jbspin.2005.04.009. ISSN: 1297-319X. PMID: 16495106 [Consulta: 13 març 2022].
  9. Arteaga, M; Colmenero, I; Noguera-Morel, L; Hernández-Martín, A; Torrelo, A «Paraffin granuloma of the foreskin» (en anglès). Diagn Pathol, 2020 Jul; 59 (7), pp: e255-e256. DOI: 10.1111/ijd.14800. ISSN: 1746-1596. PMID: 31998963 [Consulta: 14 febrer 2022].
  10. Madkan, VK; Abraham, T; Lesher Jr, JL «Cactus spine granuloma» (en anglès). Cutis, 2007 Mar; 79 (3), pp: 208-210. ISSN: 2326-6929. PMID: 17674586 [Consulta: 9 març 2022].
  11. Uehara, K; Yasuda, M; Ichimura, T; Yamaguchi, H; et al «Peritoneal keratin granuloma associated with endometrioid adenocarcinoma of the uterine corpus» (en anglès). Diagn Pathol, 2011 Oct 28; 6, pp: 104. DOI: 10.1186/1746-1596-6-104. PMC: 3216880. PMID: 22032179 [Consulta: 14 febrer 2022].
  12. Thirumaran, M; Jackson, A «Suture granuloma» (en anglès). Postgrad Med J, 2004 Gen; 80 (939), pp: 18. ISSN: 1469-0756. PMC: 1757967. PMID: 14760172 [Consulta: 14 febrer 2022].
  13. de Brito, T; Franco, MF «Granulomatous inflammation» (en anglès). Rev Inst Med Trop S Paulo, 1994 Abr; 36 (2), pp: 185-192. DOI: 10.1590/S0036-46651994000200016. ISSN: 1678-9946 [Consulta: 23 abril 2022].
  14. Adams, DO «The granulomatous inflammatory response. A review» (en anglès). Am J Pathol, 1976 Jul; 84 (1), pp:164-192. ISSN: 1525-2191. PMC: 2032357. PMID: 937513.
  15. Janeway's Immunobiology. Garland Science, 2008, p.372. 
  16. Cuevas, M; Smoje, G; Jofré, L; Ledermann, W; Noemí, I; Berwar, F; et al «Meningoencefalitis granulomatosa por Balamuthia mandrillaris: Reporte de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Chil Infect, 2006 Set; 23 (3), pp: 237-242. DOI: 10.4067/S0716-10182006000300007. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 1r agost 2019].
  17. Patel, KM «Granulomatous hepatitis due to Mycobacterium scrofulaceum: report of a case» (en anglès). Gastroenterology, 1981 Jul; 81 (1), pp: 156-158. ISSN: 0016-5085. PMID: 7239115 [Consulta: 24 agost 2018].
  18. Murano I, Yoshii H, Kurashige H, Sugio Y, Tsukahara M «Giant hepatic granuloma caused by Bartonella henselae» (en anglès). Pediatr Infect Dis J, 2001 Mar; 20 (3), pp: 319-320. ISSN: 1532-0987. PMID: 11303841 [Consulta: 26 juliol 2019].
  19. Williams, WJ «The beryllium granuloma» (en anglès). Proc R Soc Med, 1971 Set; 64 (9), pp: 946-948. ISSN: 0035-9157. PMC: 1812799. PMID: 4107145 [Consulta: 12 agost 2018].
  20. Iqbal A, Aggarwal B, Menon B, Kulshreshtha «Talc granulomatosis mimicking sarcoïdosis» (en anglès). Singapore Med J, 2008 Jul; 49 (7), pp: e168-e170. ISSN: 0037-5675. PMID: 18695849 [Consulta: 12 agost 2018].
  21. Tomioka H, Kaneda T, Katsuyama E, Kitaichi M, et al «Elemental analysis of occupational granulomatous lung disease by electron probe microanalyzer with wavelength dispersive spectrometer: Two case reports» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2016 Abr 26; 18, pp: 66-72. DOI: 10.1016/j.rmcr.2016.04.009. PMC: 4901174. PMID: 27330955 [Consulta: 24 agost 2018].
  22. Cano-Jiménez, E; Acuña, A; Botana, MI; Hermida, T; González, MG; Leiro, V; Martín, I; et al «Revisión de la enfermedad del pulmón de granjero» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2016 Jun; 52 (6), pp: 321–328. DOI: 10.1016/j.arbres.2015.12.001. ISSN: 1579-2129. PMID: 26874898 [Consulta: 12 setembre 2018].
  23. Franklin, M; Somach, S «Foreign body reaction» (en anglès). Skin nontumor: Dermal granulomatous and necrobiotic reaction patterns. PathologyOutlines, 2021; Oct 25 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 21 febrer 2022].
  24. de la Torre Fraga, JC «Estudio clínico y patológico de las reacciones cutáneas crónicas por picadura de espina de erizo de mar (Paracentrotus lividus, Lamarck)» (en angles). Actas Dermosifiliogr, 2002 Gen; 93(1), pp: 11-21. DOI: 10.1016/S0001-7310(02)79165-5. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 10 setembre 2019].
  25. Al-Kathiri L, Al-Najjar T, Sulaiman I «Sea Urchin Granuloma of the Hands: A Case Report» (en angles). Oman Med J, 2019 Jul; 34 (4), pp: 350-353. DOI: 10.5001/omj.2019.68. PMC: 6642712. PMID: 31360326 [Consulta: 10 setembre 2019].
  26. Kabigting, FD; Kempiak, SJ; Alexandrescu, DT; Yu, BD «Sea urchin granuloma secondary to Strongylocentrotus purpuratus and Strongylocentrotus franciscanus» (en angles). Dermatol Online J, 2009 maig 15; 15 (5), pp: 9. ISSN: 1087-2108. PMID: 19624987 [Consulta: 10 setembre 2019].
  27. Zelickson, BR; Goldberg, LH; Wu, W; Rubenzik, M; Motaparthi, K «Pencil-core Granuloma Forming 62 Years After Initial Injury» (en angles). Cutis, 2022 Gen; 109 (1), pp: E41-E42. DOI: 10.12788/cutis.0459. ISSN: 2326-6929. PMID: 35180071 [Consulta: 9 març 2022].
  28. Kulkami, A; Mangham, DC; Davies, AM; Grimer, RJ «Pencil-core granuloma of the distal radio-ulnar joint: An unusual presentation as soft-tissue sarcoma after 45 years» (en angles). J Bone Joint Surg Br, 2003 Jul; 85 (5), pp: 736-738. ISSN: 0301-620X. PMID: 12892202 [Consulta: 9 març 2022].
  29. Matsuoka, K; Tanaka, R; Nomura, T «Pencil-core granuloma» (en angles). CMAJ, 2022 Gen 10; 194 (1), pp: E14. DOI: 10.1503/cmaj.211094. PMC: 8800474. PMID: 35012948 [Consulta: 9 març 2022].
  30. Sharma, A «Graphite Foreign Body Misdiagnosed as a Blue Naevus-Like Localised Argyria» (en angles). Clin Cosmet Investig Dermatol, 2021 Set 16; 14, pp: 1253-1256. DOI: 10.2147/CCID.S317867. PMC: 8453428. PMID: 34557010 [Consulta: 9 març 2022].
  31. «Granuloma». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. Yaghoob R, Ranjbari N, Feily A «Actinic granuloma» (en anglès). Dermatol Pract Concept, 2014 Jul 31; 4 (3), pp: 31-32. DOI: 10.5826/dpc.0403a04. PMC: 4131994. PMID: 25126454 [Consulta: 15 maig 2018].
  33. Lin CC, Kao KY «Ameboma: a colon carcinoma-like lesion in a colonoscopy finding» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2013 Oct 9; 7 (3), pp: 438-441. DOI: 10.1159/000355880. PMC: 3884178. PMID: 24403882 [Consulta: 15 maig 2018].
  34. Cyr, PR «Diagnosis and management of granuloma annulare» (en anglès). Am Fam Physician, 2006 Nov 15; 74 (10), pp: 1729-1734. ISSN: 1532-0650. PMID: 17137003 [Consulta: 15 agost 2018].
  35. Pătraşcu V, Giurcă C, Ciurea RN, Georgescu CV «Disseminated granuloma annulare: study on eight cases» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2013; 54 (2), pp: 327-331. ISSN: 2066–8279. PMID: 23771077 [Consulta: 16 agost 2018].
  36. Reyes-Baraona F, Hasbún P, González S, Zegpi MS «Granuloma anular subcutáneo: reporte de un caso» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 2017; 88 (5), pp: 652-655. DOI: 10.4067/S0370-41062017000500013. ISSN: 0370-4106. PMID: 29546952 [Consulta: 17 agost 2018].
  37. Alves J, Barreiros H, Bártolo E «Perforating Granuloma Annulare - An Unusual Subtype of a Common Disease» (en anglès). Healthcare (Basel), 2014 Set 4; 2 (3), pp: 338-345. DOI: 10.3390/healthcare2030338. PMC: 4934595. PMID: 27429281 [Consulta: 17 agost 2018].
  38. Omoregie FO, Ojo MA, Saheeb B, Odukoya O «Periapical granuloma associated with extracted teeth» (en anglès). Niger J Clin Pract, 2011 Jul-Set; 14 (3), pp: 293-296. DOI: 10.4103/1119-3077.86770. ISSN: 1119-3077. PMID: 22037071 [Consulta: 17 agost 2018].
  39. Gupta, M «Angiolymphoid hyperplasia with eosinophilia – A report of three cases» (en anglès). Our Dermatol Online, 2018 Gen; 9 (2), pp: 167-169. DOI: 10.7241/ourd.20182.16. ISSN: 2081-9390 [Consulta: 11 juny 2018].
  40. Williams S, Freemont AJ «Aerosol antiperspirants and axillary granulomata» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1984 Jun 2; 288 (6431), pp: 1651-1652. ISSN: 0267-0623. PMC: 1441443. PMID: 6426677 [Consulta: 17 agost 2018].
  41. Seok J, Choi SY, Kwon TR, Kim JH «Tattoo Granuloma Restricted to Red Dyes» (en anglès). Ann Dermatol, 2017 Des; 29 (6), pp: 824-826. DOI: 10.5021/ad.2017.29.6.824. PMC: 5705379. PMID: 29200786 [Consulta: 17 agost 2018].
  42. Gowda KK, Sinha SK, Chhabra P, Vaiphei K «Barium granuloma mimicking carcinoma rectum: an unusual presentation» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol, 2014 Jul-Set; 57 (3), pp: 506-507. DOI: 10.4103/0377-4929.138807. ISSN: 0377-4929. PMID: 25118765 [Consulta: 5 agost 2019].
  43. Kitajima, T; Tomizawa, K; Hanaoka, Y; Toda, S; Matoba, S; Kuroyanagi, H; Oota, Y «Anastomotic stenosis of the descending colon caused by barium granuloma formation following barium peritonitis: report of a case» (en anglès). Surgery Today, 2014 Nov; 44 (11), pp: 2153-2156. DOI: 10.1007/s00595-013-0696-0. PMC: 4194026. PMID: 23955478 [Consulta: 14 febrer 2022].
  44. Müller-Quernheim, J «Chronic beryllium disease» (en anglès). Orphanet encyclopaedia, 2005; Nov (rev), pàgs: 10 [Consulta: 18 maig 2018].
  45. Lederer H, Savage J «Beryllium Granuloma of the Skin» (en anglès). Br J Ind Med, 1954 Gen; 11 (1), pp: 45-48. ISSN: 0007-1072. PMC: 1037516. PMID: 13140818 [Consulta: 18 maig 2018].
  46. Swe T, Baqui A, Naing AT, Baqui T «Non-necrotizing colonic granuloma induced by schistosomiasis» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2016 Des 15; 6 (6), pp: 33114. DOI: 10.3402/jchimp.v6.33114. PMC: 5161784. PMID: 27987283 [Consulta: 15 maig 2018].
  47. Palacios YE, Villanueva RJ, Fernández R, Arenas R «Granuloma candidósico en un paciente diabético: informe de un caso» (en castellà). Dermatología CMQ, 2007; 5 (1), pp: 44-49. ISSN: 1665-4390 [Consulta: 5 agost 2018].
  48. Vega, J; Torrelo, A; Mediero, IG; Zambrano, A «Xantogranuloma juvenil múltiple y neurofibromatosis tipo I. Presentación de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2001 Maig; 92 (5), pp: 211-214. ISSN: 0001-7310 [Consulta: 25 juny 2018].
  49. Negroni, R; Arechavala, A; Maiolo, E «Coccidioidomicosis» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2010; 38 (5), pp: 179-188. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 21 maig 2018].
  50. Bittencourt, CE; Okezie, O; Tawansy, K; Peterson, EM; Minckler, DS «Pediatric coccidioidal orbital granuloma» (en anglès). Am J Ophthalmol Case Rep, 2022 Gen 20; 25, pp: 101302. DOI: 10.1016/j.ajoc.2022.101302. PMC: 8790595. PMID: 35112028 [Consulta: 14 febrer 2022].
  51. Hoa M, House JW, Linthicum FH, Go JL «Petrous apex cholesterol granuloma: pictorial review of radiological considerations in diagnosis and surgical histopathology» (en anglès). J Laryngol Otol, 2013 Abr; 127 (4), pp: 339-348. DOI: 10.1017/S0022215113000091. PMC: 3763740. PMID: 23442366 [Consulta: 29 agost 2018].
  52. Rezola, R; Alberro, JA; Laso, C; Imaña, J «Granuloma de colesterol de mama, una lesión que simula carcinoma mamario» (en castellà). Rev Senol Patol Mamar, 2002 Gen; 15 (1), pp: 17-19. ISSN: 1578-1399 [Consulta: 29 agost 2018].
  53. Noda K, Kodama S, Uemura N, Suzuki M «A rare case of cholesterol granuloma in the thyroid without an abnormality of lipid metabolism» (en anglès). Auris Nasus Larynx, 2010 Feb; 37 (1), pp: 134-136. DOI: 10.1016/j.anl.2009.02.013. ISSN: 0385-8146. PMID: 19423249 [Consulta: 29 agost 2018].
  54. Mendonça, R; Peron, CS; Stefani, MA; Gallo, P «Cerebral cholesterol granuloma: case report» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2007; 65 (2-B), pp: 540-541. DOI: 10.1590/S0004-282X2007000300036. ISSN: 1678-4227 [Consulta: 29 agost 2018].
  55. Schofield, FW «Hjarre and Wramby Disease in Turkeys (Coli-Granuloma)» (en anglès). Can J Comp Med Vet Sci, 1947 maig; 11 (5), pp: 141-143. ISSN: 0316-5957. PMC: 1661234. PMID: 17648260 [Consulta: 19 maig 2018].
  56. Sawale GK, Wadke P, Dhaygude VS, Moregaonkar SD «Pathomorphological Changes in Coligranuloma in Layer Birds» (en anglès). IJLR, 2017 Ag; 7 (8), pp: 281-284. DOI: 10.5455/ijlr.20170423030005. ISSN: 2277-1964 [Consulta: 19 maig 2018].
  57. Burgos RA, Foncuberta C, Tartas N, Vijnovich Barón A, Sanchez Ávalos JC «Linfoma Hodgkin con exuberante reacción granulomatosa» (en castellà). Hematología, 2012 maig-Ag; 16 (2), pp: 131-132. ISSN: 0329-0379 [Consulta: 14 maig 2018].
  58. Kaye PM, Beattie L «Lessons from other diseases: granulomatous inflammation in leishmaniasis» (en anglès). Semin Immunopathol, 2016 Mar; 38 (2), pp: 249-260. DOI: 10.1007/s00281-015-0548-7. PMC: 4779128. PMID: 26678994 [Consulta: 29 maig 2018].
  59. Sinha, AK «Malaria» (en anglès). APH Publishing Corporation, 2005, pp: 76. ISBN 9788176488341 [Consulta: 6 juny 2018].
  60. Melgarejo, C; Alca, E; Ramos, C; Feria, K; et al «Caso inusual de histiocitosis de células de Langerhans cutánea diseminada de larga evolución en una mujer adulta» (en castellà). Folia Dermatol Per, 2008; 19 (2), pp: 75-80. ISSN: 1029-1733 [Consulta: 18 juny 2018].
  61. Ferrando Barberá, J «Xantomatosis. Contribución a su estudio mediante métodos clínicos, bioquímicos, cromatográficos y ultraestructurales -Tesi doctoral-» (en castellà). Departament de Medicina. Universitat de Barcelona, 1977; Nov 15, pàgs: 114 [Consulta: 19 juny 2018].
  62. Kirk J, Cosh J «Rheumatoid heart disease» (en anglès). Ann Rheum Dis, 1969 Nov; 28 (6), pp: 680-681. ISSN: 0003-4967. PMC: 1031316. PMID: 5363252 [Consulta: 15 maig 2018].
  63. Ramos Garibay, A; Aquino Pérez, C; Chávez Bernal, JMI; Gonell Torres, RL «Granuloma facial. Presentación de un caso» (en castellà). Revista del Centro Dermatológico Pascua, 2015 Set-Des; 24 (2), pp: 89-92. ISSN: 1405-1710 [Consulta: 10 juny 2018].
  64. Orion C, Sfecci A, Tisseau L, Darrieux L, Safa G «Idiopathic Facial Aseptic Granuloma in a 13-Year-Old Boy Dramatically Improved with Oral Doxycycline and Topical Metronidazole: Evidence for a Link with Childhood Rosacea» (en anglès). Case Rep Dermatol, 2016 Jul 19; 8 (2), pp: 197-201. DOI: 10.1159/000447624. PMC: 5126615. PMID: 27920676 [Consulta: 8 juliol 2018].
  65. Zambrano Centeno, LB; Gómez González, C; Rojo López, M; Alonso Pacheco, ML «Granuloma aséptico facial idiopático» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2014; 7 (3), pp: 238-240. DOI: 10.4321/S1699-695X2014000300011. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 8 juliol 2018].
  66. Khokhar O, Khachemoune A «A case of granulomatous rosacea: sorting granulomatous rosacea from other granulomatous diseases that affect the face» (en anglès). Dermatol Online J, 2004 Jul 15; 10 (1), pp: 6. ISSN: 1087-2108. PMID: 15347488 [Consulta: 2 agost 2019].
  67. Deshpande NS, Sen A, Vasudevan B, Neema S «Acanthoma Fissuratum: Lest we Forget» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2017 Mar-Abr; 8 (2), pp: 141–143. DOI: 10.4103/2229-5178.202267. PMC: 5372440. PMID: 28405560 [Consulta: 16 maig 2018].
  68. Kennedy CM, Dewdney S, Galask RP «Vulvar granuloma fissuratum: a description of fissuring of the posterior fourchette and the repair» (en anglès). Obstet Gynecol, 2005 maig; 105 (5 Pt 1), pp: 1018-1023. DOI: 10.1097/01.AOG.0000158863.70819.53. ISSN: 1873-233X. PMID: 15863539 [Consulta: 16 maig 2018].
  69. Kogut, M; Hadaschik, E; Grabbe, S; Andrulis, M; et al «Granulomatous mycosis fungoides, a rare subtype of cutaneous T-cell lymphoma» (en anglès). JAAD Case Rep, 2015 Set; 1 (5), pp: 298–302. DOI: 10.1016/j.jdcr.2015.05.010. PMC: 4809220. PMID: 27051759 [Consulta: 17 maig 2018].
  70. Mallya, V; Singh, A; Pahwa, M «Lethal midline granuloma» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2013 Gen; 4 (1), pp: 37-39. DOI: 10.4103/2229-5178.105469. PMC: 3573451. PMID: 23440011 [Consulta: 14 febrer 2022].
  71. Castro, JI; Jiménez, MJ; Herrera, S «Linfoma nasal de células T/NK (granuloma letal de la línea media), una neoplasia agresiva. Reporte de un caso» (en castellà). Rev Otorrinolaringol Cir Cabeza Cuello, 2018 Jun; 78 (2), pp: 197-201. DOI: 10.4067/s0717-75262018000200197. ISSN: 0718-4816 [Consulta: 14 febrer 2022].
  72. Moraga Llop, FA; Gil Vernet, JM; Moragas, A; González, J «Granuloma gluteo infantil» (en castellà). Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 1977; 37 (4), pp: 680-681. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 16 maig 2018].
  73. Díaz Caballero, AJ; Orozco Páez, J; Tirado Amador, LR «Granuloma telangiectásico en cavidad oral» (en castellà). Rev Cubana Estomatol, 2013; 49 (2), pp: 219-225. ISSN: 0034-7507 [Consulta: 16 juny 2018].
  74. Aggarwal, P; Sharma, M; Nimbran, V; Kaur, K «Hodgkin Lymphoma With Granulomas. Demystifying The Dilemma» (en anglès). Annals Pathol Lab Med, 2018 Abr; 5 (4), pp: C72-C74. DOI: 10.21276/APALM.1861. ISSN: 2349-6983 [Consulta: 17 agost 2018].
  75. Karnauchow, PN «Enterobius vermicularis granuloma in the inguinal canal» (en anglès). Can Med Assoc J, 1961 Feb 18; 84, pp: 388-389. ISSN: 0008-4409. PMC: 1939242. PMID: 13751534 [Consulta: 17 maig 2018].
  76. Bezerra SM, Jardim MM, Silva VB «Granuloma inguinale (Donovanosis)» (en anglès). An Bras Dermatol, 2011 maig-Jun; 86 (3), pp: 585-586. DOI: 10.1590/S0365-05962011000300028. ISSN: 0365-0596. PMID: 21738983 [Consulta: 18 juny 2018].
  77. Cuestas, G; Rodríguez, V; Doormann, F; Bellia Munzón, P; Bellia Munzón, G «Granuloma laríngeo posintubación: una rara complicación de la intubación traqueal en pediatría. Caso clínico» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2017 Oct 1; 115 (5), pp: e315-e318. DOI: 10.5546/aap.2017.e315. ISSN: 1668-3501. PMID: 28895711 [Consulta: 18 juny 2018].
  78. Sharma YK, Ankadavar NS, Malik G, Patel RJ «A Rare Report of Granuloma Multiforme» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Gen-Feb; 61 (1), pp: 124. DOI: 10.4103/0019-5154.174168. PMC: 4763666. PMID: 26951760 [Consulta: 17 agost 2018].
  79. Papla B, Urbańczyk K, Gil T, Talar P, Kużdżał J «Exogenous lipoid pneumonia (oil granulomas of the lung)» (en anglès). Polish Journal of Pathology, 2011 Des; 62 (4), pp: 269-273. ISSN: 2084-9869. PMID: 22246914 [Consulta: 13 setembre 2018].
  80. Marco Campos, S; Pariente Martín, M; Sequí Canet, JM; Angelats Romero, CM «Granuloma de Majocchi» (en castellà). Anales de Pediatría, 2019 Oct; 91 (4), pp: 274-275. ISSN: 1695-4033. PMID: 30220592 [Consulta: 14 febrer 2022].
  81. Swali R, Ramos-Rojas E, Tyring S «Majocchi granuloma presenting as a verrucous nodule of the lip» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2018 Gen 10; 31 (1), pp: 115-116. DOI: 10.1080/08998280.2017.1391574. PMC: 5903502. PMID: 29686577 [Consulta: 17 maig 2018].
  82. Lichtenstein L, Jaffe HL «Eosinophilic granuloma of bone: With report of a case» (en anglès). Am J Pathol, 1940 Set; 16 (5), pp: 595-604. ISSN: 0002-9440. PMC: 1965122. PMID: 19970524 [Consulta: 7 juny 2018].
  83. Martinez, R «Epidemiology of paracoccidioidomycosis» (en anglès). Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, 2015 Set; 57 (Supl 19), pp: 11–20. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700004. PMC: 4711199. PMID: 26465364 [Consulta: 25 juny 2018].
  84. Tsutsumi, Y «Paracoccidioidomycosis» (en anglès). Pathology of Infectious Diseases, 2004; Jul, case 173, pàgs: 2 [Consulta: 25 juny 2018].
  85. Ravi, V; Jacob, M; Sivakumar, A; Saravanan, S; Priya, K «Pyogenic granuloma of labial mucosa: A misnomer in an anomolous site» (en anglès). Journal of Pharmacy and Bioallied Sciences, 2012 Ag; 4 (Supl 2), pp: S194-S196. DOI: 10.4103/0975-7406.100269. PMC: 3467924. PMID: 23066251 [Consulta: 14 febrer 2022].
  86. Vences Carranza, M; Novales, J; Martínez, V; Medina, A «Granuloma piógeno. Correlación clínico-patológica» (en castellà). Dermatología Rev Mex, 2005 maig-Jun; 49 (3), pp: 101-108. ISSN: 0185-4038 [Consulta: 15 juny 2018].
  87. Black MM, Eykyn SJ «The successful treatment of tropical fish tank granuloma (Mycobacterium marinum) with co-trimoxazole» (en anglès). Br J Dermatol, 1977 Des; 97 (6), pp: 689-692. DOI: 10.1111/j.1365-2133.1977.tb14279.x. ISSN: 1365-2133. PMID: 603751 [Consulta: 19 maig 2018].
  88. Leblanc J, Webster D, Tyrrell GJ, Chiu I «Mycobacterium marinum infection from sea monkeys» (en anglès). Can J Infect Dis Med Microbiol, 2012; 23 (4), pp: e106-e108. ISSN: 1712-9532. PMC: 3597408. PMID: 24294280 [Consulta: 19 maig 2018].
  89. Curjel, DF «Ulcerating Granuloma of the Pudenda» (en anglès). Ind Med Gaz, 1917 Set; 52 (9), pp: 305–310. ISSN: 0019-5863. PMC: 5176539. PMID: 29007696 [Consulta: 19 juny 2018].
  90. Behera, B; Kumari, R; Thappa, DM; Gochhait, D «Dermoscopic features of a case of solitary reticulohistiocytoma» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2020 Jul-Ag; 86 (4), pp: 435-438. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_916_18. ISSN: 0973-3922. PMID: 32445312 [Consulta: 14 febrer 2022].
  91. Jackson, R «Solitary Reticulohistiocytic Granuloma» (en anglès). Can Med Assoc J, 1958 Abr 15; 78 (8), pp: 602–603. ISSN: 0008-4409. PMC: 1829841. PMID: 13536925 [Consulta: 10 juny 2018].
  92. Radolf, JD «Treponema» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 36 (Baron S, editor). The University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK7716, pàgs: 11. PMID: 21413263 [Consulta: 9 juny 2018].
  93. Bentabol Moreno, G «Primoinfección tuberculosa. Patogenia y clínica» (en castellà). Arch Bronconeumol, 1983 Nov-Des 1983; 19 (6), pp: 225-279. DOI: 10.1016/S0300-2896(15)32276-6. ISSN: 0300-2896 [Consulta: 19 maig 2018].
  94. Gaviria-Sánchez, V; Monterrosa-Castro, A; Fernández-Daza, E «Úlcera genital por Klebsiella granulomatis (Donovanosis) en una pareja heterosexual» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2015 Ag; 80 (4), pp: 324-330. DOI: 10.4067/S0717-75262015000400007. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 19 maig 2018].
  95. Araneda Piña, L; Astudillo Manosalva, C; Rostion Allel, C «Patología del ombligo» (en castellà). Revista Pediatría Electrónica, 2015; 12 (1), pp: 28-39. ISSN: 0718-0918 [Consulta: 3 juny 2018].
  96. Vega La Rotta, G; Olierserra, T; Arboleda, G; Alvarado, C «Una enfermedad sistémica que imita una infección pulmonar grave: poliangeítis granulomatosa aguda» (en castellà). Rev Med Sanitas, 2014; 17 (3), pp: 159-166. ISSN: 0123-4250 [Consulta: 3 juny 2018].
  97. Kumar SN, Prasad TS, Narayan PA, Muruganandhan J «Granuloma with Langhans giant cells: An overview» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2013 Set; 17 (3), pp: 420-423. DOI: 10.4103/0973-029X.125211. PMC: 3927347. PMID: 24574664 [Consulta: 15 juliol 2018].
  98. Ehlers, S; Schaible, UE «The granuloma in tuberculosis: dynamics of a host–pathogen collusion» (en anglès). Front Immunol, 2013 Gen 7; 3, pp: 411. DOI: 10.3389/fimmu.2012.00411. PMC: 3538277. PMID: 23308075 [Consulta: 23 abril 2022].
  99. Hoyos-Gómez, C; Cardona-Castro, N «Reacciones leprosas» (en castellà). Revista Universidad CES Medicina, 2016; 30 (2), pp: 200-209. DOI: 10.21615/cesmedicina.30.2.7. ISSN: 2215-9177 [Consulta: 15 maig 2018].
  100. Concha, M; Cossio, ML; Salazar, I; Fich, F «Enfermedad de Hansen: Revisión a propósito de un caso» (en castellà). Rev Chil Infect, 2008; 25 (1), pp: 64-69. DOI: 10.4067/S0716-10182008000100013. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 3 juny 2018].
  101. Lee, CL; Gru, AA; Wong, HK; Nagarajan, P «Granulomatous Syphilis: A Pattern to Remember. Case Report and Review of Literature» (en anglès). Clin Microbial, 2014; 4 (1), pp: 1000184. DOI: 10.4172/2327-5073.1000184. ISSN: 2327-5073 [Consulta: 1r març 2022].
  102. Fernández Camporro, A; Calzada González, JM; Arcos González, P; Rodríguez Díaz, E «Sífilis secundaria granulomatosa: presentación de un caso sospechado a partir de los hallazgos histológicos» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2022; Gen 4, pp: 1-3. DOI: 10.1016/j.ad.2021.07.007. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 1r març 2022].
  103. Tzanetou, K; Adamis, G; Andipa, E; Zorzos, C; Ntoumas, K; Armenis, K; Kontogeorgos, G; Malamou-Lada, E; Gargalianos, P «Urinary Tract Schistosoma haematobium Infection: A Case Report» (en anglès). J Travel Med, 2007 Set-Oct; 14 (5), pp: 334-337. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2007.00137.x. ISSN: 1708-8305. PMID: 17883465 [Consulta: 2 juny 2018].
  104. Gazzoni, AF; Bittencourt Severo, C; Ferreira Salles, E; Severo, LC «Histopathology, serology and cultures in the diagnosis of cryptococcosis» (en anglès). Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, 2009 Set-Oct; 51 (5), pp: 255-259. DOI: 10.1590/S0036-46652009000500004. ISSN: 1678-9946 [Consulta: 31 maig 2018].
  105. Valour, F; Sénéchal, A; Dupieux, C; Karsenty, J; Lustig, S; Breton, P; Gleizal, A; et al «Actinomycosis: etiology, clinical features, diagnosis, treatment, and management» (en anglès). Infect Drug Resist, 2014 Jul 5; 7, pp: 183-197. DOI: 10.2147/IDR.S39601. PMC: 4094581. PMID: 25045274 [Consulta: 17 juliol 2018].
  106. Sharma V, Kaushal D, Elhence P «A case of chronic granulomatous craniofacial osteomielitis» (en anglès). IDCases, 2018 Feb 13; 12, pp: 171-172. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.01.012. PMC: 6010923. PMID: 29942784 [Consulta: 14 setembre 2018].
  107. Veenakumari, L; Sridevi, C «Actinomycosis in histopathology - Review of literature» (en anglès). International Archives of Integrated Medicine, 2017; 4 (9), pp: 195-206. ISSN: 2394-0034 [Consulta: 19 setembre 2018].
  108. Fredricks, DN; Jolley, JA; Lepp, PW; Kosek, JC; Relman, DA «Rhinosporidium seeberi: a human pathogen from a novel group of aquatic protistan parasites» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2000 Maig- Jun; 6 (3), pp: 273-282. DOI: 10.3201/eid0603.000307. PMC: 2640875. PMID: 10827117 [Consulta: 9 maig 2022].
  109. Prakash, M; Johnny, JC «Rhinosporidiosis and the pond» (en anglès). J Pharm Bioallied Sci, 2015 Abr; 7 (Supl 1), pp: S59-S62. DOI: 10.4103/0975-7406.155804. PMC: 4439710. PMID: 26015750 [Consulta: 9 maig 2022].
  110. Senaratne, T; Edussuriya, K; Dhanapala, M; Bandara, A; Arseculeratne, S «Ocular rhinosporidiosis with staphyloma formation: a case with unusual features» (en anglès). Eye Brain, 2011 Gen 12; 3, pp: 1-4. DOI: 10.2147/EB.S13342. PMC: 5436220. PMID: 28539772 [Consulta: 9 maig 2022].
  111. Sen, S; Agrawal, W; Das, S; Nayak, PS «Disseminated Cutaneous Rhinosporidiosis: Revisited» (en anglès). Indian J Dermatol, 2020 Maig-Jun; 65 (3), pp: 204-207. DOI: 10.4103/ijd.IJD_419_19. PMC: 7292466. PMID: 32565561 [Consulta: 9 maig 2022].
  112. Arguence, O «Infections systémiques à Bartonella henselae: à propos d'une observation -Tesi doctoral-» (en francès). Faculté de Médecine. Université Henri Poincaré-Nancy 1, 2003; Maig, pàgs: 148 [Consulta: 15 juliol 2018].
  113. Aziz HA, Plesec TP, Sabella C, Udayasankar UK, Singh AD «Cat Scratch Disease: Expanded Spectrum» (en anglès). Ocul Oncol Pathol, 2016 Oct; 2 (4), pp: 246-250. DOI: 10.1159/000447063. PMC: 5091126. PMID: 27843905 [Consulta: 29 maig 2018].
  114. García, JC; Núñez, MJ; Castro, B; Fernández, JM; Portillo, A; Oteo, JA «Hepatosplenic cat scratch disease in immunocompetent adults: report of 3 cases and review of the literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2014 Oct; 93 (17), pp: 267-279. DOI: 10.1097/MD.0000000000000089. PMC: 4602414. PMID: 25398062 [Consulta: 15 juliol 2018].
  115. Castanedo Cázares, JP; Martinez Rosales, KI «Rhinoscleroma» (en anglès). New England Journal of Medicine, 2015 Jun 18; 372 (25), pp: e33. DOI: 10.1056/NEJMicm1411602. ISSN: 1533-4406. PMID: 26083225 [Consulta: 22 setembre 2018].
  116. Alcalá Pérez, D; Arias, AC; Navarrete, G «Rinoescleroma. Comunicación de un caso» (en castellà). Dermatol Rev Mex, 2009; 53 (3), pp: 156-159. ISSN: 0185-4038 [Consulta: 22 setembre 2018].
  117. Iannuzzi M, Rybicki BA, Teirstein AS «Sarcoidosis» (en anglès). New England Journal of Medicine, 357, 21, 2007, pp: 2153–2165. DOI: 10.1056/NEJMra071714. ISSN: 1533-4406. PMID: 18032765 [Consulta: 16 maig 2018].
  118. Rosen, Y «Pathology of sarcoidosis» (en anglès). Semin Respir Crit Care Med, 2007 Feb; 28 (1), pp: 36-52. DOI: 10.1055/s-2007-970332. ISSN: 1069-3424. PMID: 17330191 [Consulta: 19 maig 2018].
  119. Criado, E; Sánchez, M; Ramírez, J; Arguis, P; de Caralt, TM; Perea, RJ; Xaubet, A «Pulmonary sarcoidosis: typical and atypical manifestations at high-resolution CT with pathologic correlation» (en anglès). Radiographics, 2010 Oct; 30 (6), pp: 1567-1586. DOI: 10.1148/rg.306105512. ISSN: 0271-5333. PMID: 21071376 [Consulta: 19 maig 2018].
  120. Ibitoye RT, Wilkins A, Scolding NJ «Neurosarcoidosis: a clinical approach to diagnosis and management» (en anglès). J Neurol, 2017 Maig; 264 (5), pp: 1023-1028. DOI: 10.1007/s00415-016-8336-4. PMC: 5413520. PMID: 27878437 [Consulta: 13 juny 2018].
  121. Vereecken M, Hollanders K, De Bruyn D, Ninclaus V, et al «An atypical case of neurosarcoidosis presenting with neovascular glaucoma» (en anglès). J Ophthalmic Inflamm Infect, 2018 Abr 18; 8 (1), pp: 7. DOI: 10.1186/s12348-018-0149-4. PMC: 5906415. PMID: 29671151 [Consulta: 13 juny 2018].
  122. Fuentes RE, Varella AB, Alonso-Fernández A «Asociación de dos enfermedades granulomatosas raras» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2011 Maig; 47 (5), pp: 264-265. DOI: 10.1016/j.arbres.2010.12.007. ISSN: 0300-2896. PMID: 21440357 [Consulta: 8 setembre 2018].
  123. Ardeniz, O; Cunningham-Rundles, C «Granulomatous disease in common variable immunodeficiency» (en anglès). Clin Immunol, 2009 Nov; 133 (2), pp: 198-207. DOI: 10.1016/j.clim.2009.05.001. PMC: 2760682. PMID: 19716342 [Consulta: 24 abril 2022].
  124. Zambito, JR; Shah, PR; Scott, G; Evans, A; Beck, LA «CVID-associated Granulomatous Dermatosis Resembling Sarcoïdosis» (en anglès). Skin, The Journal of Cutaneous Medicine, 2019 Jul 8; 3 (4), pp: 253–257. DOI: 10.25251/skin.3.4.4. PMID: 2574-1624 [Consulta: 24 abril 2022].
  125. Cantillo, JDJ; Adres Díaz, JE; Andrade, RE «Granulomatosis de Wegener: Una enfermedad de varias caras» (en castellà). Acta Med Colomb, 2007 Jul-Set; 32 (3), pp: 136-144. ISSN: 0120-2448 [Consulta: 21 febrer 2022].
  126. León-Ortiz AG, Guáman-Crespo JO, Sánchez-Zúñiga MJ, Carrillo-Esper R «Granulomatosis con poliangitis, granulomatosis de Wegener» (en castellà). Med Int Méx, 2017 maig; 33 (3), pp: 421-426. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 25 juliol 2018].
  127. Mueller A, Holl-Ulrich K, Lamprecht P, Gross WL «Germinal centre-like structures in Wegener's granuloma: the morphological basis for autoimmunity?» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2008 Ag; 47 (8), pp: 1111-1113. DOI: 10.1093/rheumatology/ken202. ISSN: 1462-0332. PMID: 18515866 [Consulta: 25 juliol 2018].
  128. Kühn D, Hospowsky C, Both M, Hey M, Laudien M «Manifestation of granulomatosis with polyangiitis in head and neck» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2018 Mar-Abr; 36 Supl 111 (2), pp: S78-S84. ISSN: 1593-098X. PMID: 29799391 [Consulta: 25 juliol 2018].
  129. Saaiq, M «Locally advanced Wegener's Granulomatosis of face culminating in death» (en anglès). Ann Pak Inst Med Sci, 2010; 6 (1), pp: 67-69. ISSN: 1815-2287 [Consulta: 26 juliol 2019].
  130. Hernández-Pérez, JM; Pérez-Negrín, L «Granulomatosis broncocéntrica idiopática» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2006 Gen; 42 (1), pp: 45. DOI: 10.1016/s1579-2129(06)60114-6. ISSN: 1579-2129. PMID: 16426525 [Consulta: 26 juliol 2019].
  131. Weisenberg, E «Bronchocentric granulomatosis» (en anglès). Lung: Noninfectious granulomatous inflammation. PathologyOutlines, 2021; Mar 18 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 23 abril 2022].
  132. Düzgün N, Kurtipek E, Esme H, Eren Karanis Mİ, Tolu İ «Pulmonary Hyalinizing Granuloma Mimicking Metastatic Lung Cancer» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2015 Ag; 2015, pp: 610417. DOI: 10.1155/2015/610417. PMC: 4540980. PMID: 26347384 [Consulta: 30 juliol 2018].
  133. Kawase, S; Matsumoto, R; Imai, S; Kawaguchi, K; Hata, Y; et al «Pulmonary Hyalinizing Granuloma Mimicking Primary Lung Cancer» (en anglès). Intern Med, 2018 Des 15; 57 (24), pp: 3615-3617. DOI: 10.2169/internalmedicine.1277-18. PMC: 6355427. PMID: 30101935 [Consulta: 1r març 2022].
  134. Brandão V, Marchiori E, Zanetti G, Abdalla G, Ventura N, Lamas Constantino C, Leite Pereira M, et al «Hyalinizing granuloma: an unusual case of a pulmonary mass» (en anglès). Case Rep Med, 2010 Jun; 2010, pàgs: 984765. DOI: 10.1155/2010/984765. PMC: 2892707. PMID: 20592998 [Consulta: 18 setembre 2018].
  135. Boutayeb, L; Gené-Hijós, M; Mayayo, E «Granuloma pulmonar hialinizante» (en castellà). Archivos de Bronconeumología, 2012 Set; 48 (9), pp: 344-345. DOI: 10.1016/j.arbres.2012.03.005. ISSN: 1579-2129. PMID: 22743038 [Consulta: 18 setembre 2018].
  136. Ye Z, Lin Y, Cao Q, He Y, Xue L «Granulomas as the Most Useful Histopathological Feature in Distinguishing between Crohn's Disease and Intestinal Tuberculosis in Endoscopic Biopsy Specimens» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Des; 94 (49), pp: e2157. DOI: 10.1097/MD.0000000000002157. PMC: 5008488. PMID: 26656343 [Consulta: 29 maig 2018].
  137. Sakuraba, A; Iwao, Y; Matsuoka, K; Naganuma, M; Ogata, H; et al «Endoscopic and pathologic changes of the upper gastrointestinal tract in Crohn's disease» (en anglès). Biomed Res Int, 2014 Feb; 2014, pp: 610767. DOI: 10.1155/2014/610767. PMC: 3929992. PMID: 24672792 [Consulta: 29 maig 2018].
  138. Sinno, H; Lacroix, JP; Lee, J; Izadpanah, A; Borsuk, R; et al «Diagnosis and management of eosinophilic cellulitis (Wells' syndrome): A case series and literature review» (en anglès). Can J Plast Surg, 2012 Estiu; 20 (2), pp: 91-97. ISSN: 1195-2199. PMC: 3383552. PMID: 23730155 [Consulta: 24 juliol 2018].
  139. Wang, X; Kuivaniemi, H; Bonavita, G; Mutkus, L; Mau, U; Blau, E; Inohara, N; Nunez, G; et al «CARD15 mutations in familial granulomatosis syndromes: a study of the original Blau syndrome kindred and other families with large-vessel arteritis and cranial neuropathy» (en anglès). Arthritis Rheum, 2002 Nov; 46 (11), pp: 3041-3045. DOI: 10.1002/art.10618. ISSN: 0004-3591. PMID: 12428248 [Consulta: 10 agost 2018].
  140. Wouters CH, Maes A, Foley KP, Bertin J, Rose CD «Blau syndrome, the prototypic auto-inflammatory granulomatous disease» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2014 Ag 6; 12, pp: 33. DOI: 10.1186/1546-0096-12-33. PMC: 4136643. PMID: 25136265 [Consulta: 10 agost 2018].
  141. Cerroni, L «Granuloma chalazodérmico» (en castellà). Orphanet, 2009 Jun; ORPHA:33111 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 1r agost 2019].
  142. Maheswari, SU; Sampath, V; Ramesh, A «Granulomatous slack skin syndrome: Report of a unique case» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2018; 84 (2), pp: 169-173. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_727_16. ISSN: 0973-3922. PMID: 29067930 [Consulta: 1r agost 2018].
  143. Song, EK; Jaishankar, GB; Saleh, H; Jithpratuck, W; Sahni, R; Krishnaswamy, G «Chronic granulomatous disease: a review of the infectious and inflammatory complications» (en anglès). Clin Mol Allergy, 2011 Maig 31; 9 (1), pp: 10. DOI: 10.1186/1476-7961-9-10. PMC: 3128843. PMID: 21624140 [Consulta: 14 febrer 2022].
  144. Lent-Schochet, D; Jialal, I «Chronic Granulomatous Disease» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Des 30; NBK493171 (rev), pàgs:. PMID: 29630223 [Consulta: 2 març 2022].
  145. Critchlow, WA; Chang, D «Cheilitis Granulomatosa: A Review» (en anglès). Head Neck Pathol, 2014 Jun; 8 (2), pp: 209-213. DOI: 10.1007/s12105-013-0488-2. PMC: 4022933. PMID: 24057987 [Consulta: 1r març 2022].
  146. Gossman W, Agrawal M, Jamil RT, Gharbi A, Sonthalia S «Cheilitis Granulomatosa (Miescher Melkersson Rosenthal Syndrome)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Jul 11; NBK470396 (rev), pàgs: 5. PMID: 29261927 [Consulta: 3 agost 2019].
  147. Portela Romero, M; Ventura Victoria, MA; Iglesias Otero, M; do Muiño Joga, M; Bugarín González, R «Macroquelia, queilitis granulomatosa y enfermedad de Crohn» (en castellà). Semergen, 2013 Nov-Des; 39 (8), pp: 450-452. DOI: 10.1016/j.semerg.2012.07.008. ISSN: 1578-8865. PMID: 24315077 [Consulta: 3 agost 2019].
  148. Vibhute, NA; Vibhute, AH; Daule, NR «Cheilitis Granulomatosa: A Case Report with Review of Literature» (en anglès). Indian J Dermatol, 2013 Maig; 58 (3), pp: 242. DOI: 10.4103/0019-5154.110858. PMC: 3667309. PMID: 23723497 [Consulta: 1r març 2022].
  149. Calzado, L; Galera, CM; Arrue, I; Rodríguez-Peralto, JL; et al «Dermatitis perioral granulomatosa infantil» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2004 Nov; 95 (9), pp: 580-582. DOI: 10.1016/S0001-7310(04)76888-X. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 9 setembre 2019].
  150. Tiengo, A; Barros, HR; Carvalho, DB; Oliveira, GM; Romiti, N «Case for diagnosis: childhood granulomatous periorificial dermatitis» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 Jul-Ag; 88 (4), pp: 660-662. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132021. PMC: 3760953. PMID: 24068149 [Consulta: 9 setembre 2019].
  151. Milagre, ACX; Almeida, APM; Rezende, HD; Almeida, LM; Peçanha, MAP «Granulomatous perioral dermatitis with extra-facial involvement in childhood: Good therapeutic response with oral azithromycin» (en anglès). Rev Paul Pediatr, 2018 Oct-Des; 36 (4), pp: 511-514. DOI: 10.1590/1984-0462/;2018;36;4;00004. PMC: 6322805. PMID: 29995140 [Consulta: 9 setembre 2019].
  152. Jiménez González, M; Melero López, A; Sánchez Gabaldon, R «Mastitis granulomatosa» (en castellà). Clin Invest Gin Obst, 2015 Jul-Set; 42 (3), pp: 141-144. DOI: 10.1016/j.gine.2014.02.001. ISSN: 0210-573X [Consulta: 23 març 2022].
  153. Thomas, VM; Alexander, SA; Bindal, P; Vredenburgh, J «Idiopathic Granulomatous Mastitis-A Mystery Yet to be Unraveled: A Case Series and Review of Literature» (en anglès). Cureus, 2020 Feb 5; 12 (2), pp: e6895. DOI: 10.7759/cureus.6895. PMC: 7059874. PMID: 32195062 [Consulta: 23 març 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granuloma