Granuloma

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de malaltiaGranuloma
Granuloma mac.jpg
Vista al microscopi d'un granuloma (sense necrosi).
Tipus malaltia
Especialitat dermatologia
Classificació
CIM-10 L92
CIM-9 686.1, 709.4
Recursos externs
MeSH D006099
Modifica dades a Wikidata

El mot granuloma és un terme emprat en Medicina per anomenar una massa quasi esfèrica de cèl·lules immunes que formen un encapsulament aïllant entorn d'elements aliens al cos que el sistema immunitari és incapaç d'eliminar. Tals elements inclouen organismes contagiosos com bacteris i fongs; així com materials i petits cossos estranys,[1] com ara partícules de silici, de zinc, restes de parafina o fragments de queratina i de sutura.[2][3][4] Sigui quina sigui la seva naturalesa. un granuloma és un tipus especial de reacció inflamatòria i es dóna en una àmplia varietat de malalties.

Definició[modifica]

En patologia, un granuloma és una col·lecció organitzada de macròfags.[5]

Els macròfags (o histiòcits) són les cèl·lules que defineixen un granuloma. Aquests solen fusionar-se per a formar cèl·lules multinuclears gegants.[6] En els granulomes, dits macròfags prenen una semblança, si bé que vaga, a les cèl·lules epitelials, motiu pel qual a voltes són referits com a "epitelioides". El seu nucli sol prendre un aspecte allargat i és de major dimensions que en altres macròfags. Per altra banda el seu citoplasma és típicament més rosa quan es tenyeix amb eosina. Es creu que aquests canvis són una conseqüència de l'"activació" del macròfag en estar en contacte amb l'antigen.

L'altre terme clau en la definició citada és la paraula "organitzada". Els macròfags, en aquestes formacions, es presenten agrupats de tal forma que es fa difícil d'apreciar el límit de cada un d'aquests, és a dir, la col·lecció de macròfags s'organitza per tal d'aïllar l'antigen separant-lo de la resta del cos.

A banda d'aquests macròfags els granulomes solen presentar altres tipus de cèl·lules com limfòcits, neutròfils, eosinòfils, cèl·lules multinucleades gegants, fibroblasts i col·lagen amb canvis fibròtics. Les cèl·lules addicionals són a vegades una característica essencial per determinar la causa del granuloma. Per exemple, els granulomes amb eosinòfils nombrosos poden ser un símptoma de coccidioidomicosi o malaltia micòtica broncopulmonar al·lèrgica, i els granulomes amb neutròfils nombrosos suggereixen blastomicosi, granulomatosi de Wegener, pneumònia per aspiració o bartonel·losi.

En termes de la causa subjacent, la diferència entre granulomes i uns altres tipus d'inflamació és que els granulomes es formen en resposta a antígens que són resistents a cèl·lules inflamatòries "de primera resposta" com els neutròfils i eosinòfils. Sovint el factor desencadenant que provoca la formació dels granulomes és un patogen contagiós o una substància aliena al cos; però, de vegades, l'antigen és desconegut (com en la sarcoïdosi).

Els granulomes es donen en una varietat àmplia de malalties, tant infeccioses com no.[2] Entre les infeccions caracteritzades per la formació de granulomes s'inclouen: tuberculosi, lepra, histoplasmosi, criptococcosi, coccidioidomicosi, blastomicosi, escròfula per Mycobacterium scrofulaceum i altres micobacteris no tuberculosos[7] i bartonel·losi. Exemples de malalties granulomatoses no infeccioses són sarcoïdosi, la malaltia de Crohn, beril·liosi,[8] talcosi,[9] certes patologies pulmonars ocupacionals molt específiques per inhalació de metalls com ara l'alumini o el titani,[10] etc. En algunes pneumonitis per hipersensibilitat derivades de l'exposició laboral a partícules orgàniques, com ara l'anomenada 'pulmó de granger', es formen granulomes laxos no necrotizants de predomini intersticial.[11]

Un tret important dels granulomes és si aquests contenen o no necrosi.

Denominacions particulars[modifica]

Relació ampliada de les denominacions recollides al Diccionari Enciclopèdic de Medicina:[12]

  • granuloma actínic : Fa referència a les lesions de la superfície cutània exposada crònicament a l'acció de la llum solar. També és anomenat necrobiosi lipoide atípica de la cara i del cuir cabellut, granuloma multiforme, granuloma de Miescher de la cara, granuloma anular elastolític de cèl·lules gegants i granuloma actínic de O'Brien (qui el descrigué per primera vegada l'any 1975).[13]
  • granuloma amèbic o ameboma: Lesió granulomatosa del còlon que s'observa algunes vegades en l'amebosi per Entamoeba histolytica i que pot semblar un procés cancerós.[14]
  • granuloma anular: Malaltia cutània benigna caracteritzada per una inflamació granulomatosa, de causa desconeguda, que es manifesta per una erupció de pàpules en forma d'anell. També és anomenat liquen anular.[15]
    • granuloma anular localitzat: Forma autolimitada de la malaltia que apareix a la superfície dorsal de mans i peus. Més del 50% dels casos es resolen espontàniament en el decurs dels dos anys posteriors a l'inici de les lesions.
    • granuloma anular disseminat: Varietat de granuloma anular en la que predomina una erupció de múltiples pàpules o nòduls, difusa, que afecta especialment les àrees de pell exposades al sol. S'ha relacionat amb la diabetis mellitus i la dislipèmia.[16]
    • granuloma anular subcutani: És un tipus molt poc freqüent que es veu quasi exclusivament en nens i en el que destaca l'aparició de petits nòduls durs sota la pell d'extremitats inferiors, natges, mans i cuir cabellut.[17]
    • granuloma anular perforant: Varietat de granuloma anular caracteritzada per la ulceració i necrosi central de les pàpules superficials, especialment a les mans i cames. Amb certa freqüència, sorgeix després d'un traumatisme.[18]
  • granuloma apical, periodontal o dental: Massa de teixit de granulació, normalment envoltada d'un sac fibrós que té contigüitat amb el lligament alveolodental, i que es troba al voltant de l'àpex de l'arrel d'una dent afectada de càries, en casos de periodontitis apical crònica.[19]
  • granuloma atípic o pseudopiogènic: Sinònim d'hiperplàsia angiolimfoide amb eosinofília. Es tracta d'una malaltia vasoproliferativa reactiva, caracteritzada per la presència de nòduls no dolorosos i molt vascularitzats al teixit dèrmic i subcutani de cap i coll, en forma de pàpules prominents múltiples o aïllades de color vermell fosc. L'etiologia és desconeguda. Histològicament, són formacions de vasos sanguinis hiperplàsics amb un endoteli hipertròfic i envoltats per un infiltrat ric en eosinòfils.[20]
  • granuloma axil·lar, zircònic o per desodorants: Granuloma degut a les sals de zirconi contingudes en certs productes antiperspirants. Acostuma a aparèixer en persones que s'afaiten les aixelles.[21] En un altre context, també ha estat descrit com a conseqüència de tatuatges fets amb pigments vermells que contenen aquest element químic.[22]
  • granuloma de beril·li: Originat per l'exposició crònica al beril·li. En el context d'una beril·liosi es veuen sobretot als pulmons, encara que poden sorgir també a fetge, melsa o miocardi. Morfològicament són similars als granulomes de la sarcoïdosi.[23] Poden aparèixer a la pell a conseqüència de la introducció accidental de partícules provinents de tubs fluorescents.[24]
  • granuloma bilharziòtic o esquistosòmic: granuloma format al voltant dels ous de Schistosoma mansoni o de Schistosoma haematobium en la bilharziosi.[25]
  • granuloma candidòtic o monilial: Conjunt de nòduls granulomatosos presents en casos de candidosi generalitzada de llarga durada.
  • granuloma de cèl·lules gegants juvenil o xantogranuloma juvenil. És una forma d'histiocitosi de cèl·lules no de Langerhans que apareix predominantment en la edat pediàtrica como una lesió papulonodular petita i benigna, sovint al cap. Està associada a la NF tipus 1.[26]
  • granuloma coccidioïdal: Cap a les tres setmanes d'iniciar-se la infecció per Coccidioides, sigui disseminada o limitada als pulmons, la reacció inflamatòria inicialment inespecífica comença a formar granulomes epitelioides semblants als fol·licles de Köster de la tuberculosi. Tenen una zona central de necrosi caseosa, envoltada per macròfags distribuïts amb aspecte de palissada i cèlu·les gegants. La zona perifèrica l'ocupen cèlu·les mononuclears: limfòcits CD4 i CD8, cèl·lules NK, plasmòcits i cèl·lules células dendrítiques presentadores d'antígens. En les infeccions d'evolució crònica els granulomes són circumdats per fibres de col·lagen, que els separen del teixit sa i que amb el temps es calcifiquen. Les esferes de Coccidioides acostumen a ser observades lliures a les zones necròtiques o a l'interior de les cèlu·les gegants. Quan la reacció inflamatòria és poc eficaç, els granulomes coccidioïdals no tenen barrera de col·lagen, no són ferms i presenten àmplies àrees de supuració i necrosi liqüefacta.[27]
  • granuloma de colesterol: Lesió granulomatosa formada per cristalls d'èsters de colesterol. Acostuma a aparèixer dins de determinades porcions de l'os temporal,[28] sovint en relació a una otitis serosa crònica; encara que també s'ha descrit en altres localitzacions, com ara mama,[29] tiroide[30] o cervell.[31]
  • granuloma colibacil·lar: Característic de la malaltia de Hjärre, un tipus de granulomatosi sistèmica que afecta a les aus derivada d'una infecció per determinades soques patògenes de E. coli.[32][33]
  • granuloma de cos estrany: Dit de la reacció cutània de tipus histiocític amb formació de cèl·lules gegants enfront de cossos estranys.
  • granuloma criptogènic: Es veu, sense presentar trets necrotitzants, en alguns casos de malaltia de Hodgkin[34] i de pneumònia organitzada.
  • granuloma cutani parasitari o endèmic: Propi de la leishmaniosi cutània. Són granulomes no caseosos, relativament simples i formats per poblacions no gaire nombroses de cèl·lules mononucleades.[35]
  • granuloma de Durck o palúdic: Lesió granulomatosa observada algunes vegades en el cervell en casos fatals de malària cerebral. L'estudi histològic post mortem mostra acumulacions mal definides de cèl·lules glials al voltant de petits focus hemorràgics i de desmielinització en la substància blanca cerebral sense una reacció inflamatòria destacada.[36]
  • granuloma eosinòfil o xantomatós: Es veu ocasionalment en la forma cutània de la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.[37] El terme 'xantomatós' indica la presència de macròfags de citoplasma espumós plens d'ésters de colesterol en el granuloma, un fenomen que es dóna en molts processos amb algun tipus d'alteració subjacent del metabolisme dels triglicèrids.[38]
  • granuloma facial o facial eosinofílic: Malaltia inflamatòria crònica de la pell de la cara, caracteritzada per lesions nodulars o discoides de color vermell o porpra o vermell blavós. No es coneix la seva etiologia, però l'aparició de les lesions en una zona exposada a la llum solar suggereix un origen actínic. Histològicament, s'observa una vasculitis dèrmica de petits vasos i un dens infiltrat inflamatori amb nombrosos eosinòfils, limfòcits, histiòcits i neutròfils. El tractament inclou injeccions intralesionals de corticoides, hidroxicloroquina i dapsona (un tipus de sulfamida), encara que els resultats no sempre són satisfactoris.[39] Un altre tipus molt diferent de granuloma facial és l'asèptic idiopàtic. Aquesta lesió dermatològica pediàtrica benigna té una patogènia obscura, però es creu que forma part de l'espectre clínic de la rosàcia i que s'associa en particular a la rosàcia granulomatosa d'inici infantil.[40] Es caracteritza per l'aparició d'un nòdul inflamatori no dolorós a la pell de la cara, sovint a la galta i de entre 1-2 cm de diàmetre aproximadament, amb aparença d'abscés però sense cap evidència de microorganismes patògens causals.[41]
  • granuloma de Fassbender o muscular agressiu: Forma especial de granuloma de la febre reumàtica, localitzat a les aurícules cardíaques de malalts afectats d'un defecte valvular subsegüent a una infecció per estreptococs del grup A betahemolític. Pot aparèixer també a miocardi o pericardi.[42]
  • granuloma fissurat o acantoma fissurat: Lesió produïda per la pressió de les ulleres sobre el solc retroauricular o el centre i els costats del pont nasal. Es caracteritza per un nòdul petit del color de la pell o amb un envermelliment inflamatori i amb una petita osca, arruga o fissura central dolorosa que li confereix un aspecte de 'gra de cafè'. En realitat no és un veritable granuloma, és el producte de canvis cutanis reactius (acantosi, hiperqueratosi i paraqueratosi) i de d'una resposta cel·lular inflamatòria davant fenòmens repetits de fricció i pressió.[43] Pot presentar-se a altres zones del cos.[44]
  • granuloma fungoide: Es veu en la micosi fungoide granulomatosa, un subtipus histològic infreqüent del limfoma cutani de cèl·lules T.[45]
  • granuloma letal de la línia mediana, granuloma gangrenós o granuloma idiopàtic de la línia mediana: Lesió granulomatosa destructiva que comença al nas o en els sins paranasals, en forma d'ulceracions cada vegada més grans, que condueix a la destrucció dels cornets, l'envà nasal, el paladar i les òrbites, amb infecció secundària dels teixits necrosats i possibilitat de mort per hemorràgies massives locals o per extensió del procés al cervell. S'ha considerat la seva relació amb múltiples malalties, com són per exemple diverses micosis profundes, la gangrena de Meleney, el borm, la tularèmia i, sobretot, els limfomes de cèl·lules T.[46]
  • granuloma gluti infantil: Dermatosi del lactant caracteritzada per la presència a les natges i la part superointerna de les cuixes de nòduls simètrics rodons, violats, de 2 a 4 cm de diàmetre.[47]
  • granuloma gravídic: Antiga denominació del granuloma piògen o telangiectàsic. Fa un temps es pensava que aquest tipus de formació granulomatosa era pròpia de les embarassades com a conseqüència de modificacions hormonals associades a la presa d'anticonceptius. En realitat, és una lesió reactiva que pot sorgir a la geniva per un raspallat agressiu o mala higiene bucal, afavorida per canvis en els nivells de progesterona i estrògens durant la gestació o la pubertat causants d'una resposta de proliferació tissular excessiva.[48]
  • granuloma hepàtic: Lesió granulomatosa del fetge d'etiologia molt diversa: infeccions (tuberculosi, lepra, brucel·losi, etc.), parasitosis (amebosi, anquilostomosi, esquistosomosi, giardiosi, etc.), malalties sistèmiques (sarcoïdosi, diferents formes de col·lagenosi), malalties digestives (colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, malaltia celíaca, etc.) o fàrmacs. Les dues causes més freqüents són la tuberculosi i la sarcoïdosi.
  • granuloma de Hodgkin: L'existència de granulomes epitelioides entre les formacions tumorals és freqüent en les manifestacions atípiques de la malaltia de Hodgkin. Poden complicar el diagnòstic del limfoma i comportar tractaments innecessaris amb antibiòtics i corticoides.[49]
  • granuloma inguinal: Es veu a aquesta zona en casos de limfogranuloma veneri, encara que pot ser conseqüència d'una infecció per Enterobius vermicularis[50] o per Klebsiella granulomatis.[51]
  • granuloma laringi: Projecció granulomatosa polipoide a la llum de la laringe, consecutiva habitualment al traumatisme produït per la intubació traqueal.[52]
  • granuloma de Leiker o multiforme: Granuloma necrobiòtic de la pell del coll, els braços i la part superior del tronc, en forma de pàpules arrodonides o ovalades confluents, de fins a 15 cm de diàmetre i amb un centre lleugerament deprimit. Present sobretot a l'Àfrica Central. Es pot confondre fàcilment amb les lesions inicials de la malaltia de Hansen. La seva causa primària és un dany acumulatiu del col·lagen dèrmic per acció de la radiació solar.[53]
  • granuloma lipoide: caracteritzat per acumulacions de fagòcits mononuclears procedents del sistema reticuloendotelial, que contenen lípids. S'ha descrit en casos de pneumònia lipídica per aspiració o inhalació d'olis de naturalesa diversa.[54]
  • granuloma lipofàgic: format com a resultat de la reacció inflamatòria provocada per focus de necrosi del teixit cel·lular subcutani (que es comporten com un cos estrany), generalment de la mamella, causats per traumatismes. També rep els noms de necrosi grassa traumàtica i esteatonecrosi.
  • granuloma de Majocchi o tricofític: Fol·liculitis profunda pròpia d'una forma rara de la tinya causada per Trichophyton rubrum. També és anomenat dermatofitosi profunda. Té una variant nodular, d'aspecte berrugós, que sorgeix ocasionalment als llavis.[55]
  • granuloma de Mignon: Lesió destructiva solitària que afecta la volta cranial i altres ossos dels infants i adults joves, avui dia anomenada granuloma eosinofílic ossi i considerada una forma d'histiocitosi de cèl·lules de Langerhans.[56]
  • granuloma paracoccidioïdal: Les infeccions per Paracoccidioides spp. (P. brasiliensis i P. lutzii), uns fongs de dimorfisme termal endèmics a l'Amèrica del Sud,[57] provoquen una micosi sistèmica amb granulomes a pulmó, àrees mucocutànies i altres òrgans. A banda de cèlu·les gegants i cèl·lules mononuclears perifèriques, és característica en ells l'existència de llevats en gemmació múltiple al voltant d'una cèl·lula mare rodona més gran, oferint una peculiar imatge que recorda a una 'roda de timó'.[58]
  • granuloma piògen, sèptic o telangiectàsic: Petita massa esferoide o ovoide de teixit de granulació molt vascularitzat, que freqüentment té una petita ulceració i que es projecta a través de la pell de la mà o dels dits. Sovint també es veu a les genives. Apareix en el lloc d'un petit traumatisme amb la infecció inespecífica subsegüent.[59]
  • granuloma de les piscines: Lesions granulomatoses cutànies produïdes per Mycobacterium balnei (actualment anomenat M. marinum), un microorganisme que infecta petites abrasions sofertes en les piscines, els aquaris o pel contacte amb certes espècies marines, com ara les del gènere Artemia.[60][61]
  • granuloma púdic: Terme ja obsolet emprat per denominar de forma genèrica les lesions granulomatoses ulcerades a les parts pudendes, sense especificació concreta del seu agent causal.[62]
  • granuloma reticulohistiocític: També anomenat reticulohistiocitoma. És un tipus de tumoració de la pell que acostuma a ser solitari. Té una variant múltiple, histològicament indistingible de les lesions de la reticulohistiocitosi multicèntrica, amb nòduls que poden aparèixer a qualsevol lloc del cos i de mida dispar.[63]
  • granuloma tropical: Propi de la fase secundària de la treponematosi no venèria anomenada pian o frambèsia. Acostuma a presentar-se uns mesos després de la primoinfecció, en forma en forma de pàpules granulomatoses cutànies protuberants i recurrents que poden tenir 5 cm de diàmetre i que deixen àrees despigmentades a la pell quan es curen. La seva histologia és similar a la dels granulomes sifilítics, amb un centre necròtic i presència d'algunes espiroquetes.[64]
  • granuloma tuberculós: Clàssica lesió de la fase exsudativa de la tuberculosi, també anomenada tubercle o fol·licle de Köster.[65]
  • granuloma ulcerós dels genitals: Es veu sobretot en casos de limfogranuloma veneri, encara que la infecció per Klebsiella granulomatis (donovanosi, una MTS endèmica en regions tropicals i subtropicals) també pot originar-lo.[66]
  • granuloma umbilical: Teixit de granulació, amb nombrosos fibroblasts i capil·lars, que es pot formar en el llombrígol dels nadons a conseqüència d'una cicatrització defectuosa o d'un excés de persistència tissular després de la caiguda del cordó umbilical. Ocasionalment, pot infectar-se. Per regla general, es tracta amb aplicacions tòpiques de nitrat de plata.[67]
  • granuloma veneri: Limfogranuloma veneri.
  • granuloma de Wegener: Propi de la poliangiïtis granulomatosa aguda, abans anomenada granulomatosi de Wegener. Aquesta malaltia es pot limitar als pulmons, on forma granulomes bilaterals necrotitzants mal definits i de predomini subpleural, associats a la destrucció de les parets de vasos de mida petita i mitjana; o afectar també a altres òrgans. En aquest cas, a banda dels pulmonars, els granulomes necròtics esplènics són els que es veuen amb major freqüència.[68]

Malalties caracteritzades per granulomes[modifica]

Tuberculosi[modifica]

Els granulomes de tuberculosi tendeixen a contenir necrosi, tot i que també hi poden ser presents granulomes no necrosats. Aquests solen presentar cèl·lules multinucleades gegants (d'unes 40-50 micres) amb 20 o més nuclis disposats en forma de ferradura a la perifèria del citoplasma o agrupats als dos pols cel·lulars (cèl·lula gegant de Langhans, producte de la fusió de diverses cèl·lules epitelioides i la posterior divisió dels seus nuclis sense separació citoplasmàtica), tot i que aquestes no són específiques de la tuberculosi.[69]

Lepra[modifica]

En la lepra, els granulomes es troben a la pell i tendeixen a implicar nervis. L'aparició dels granulomes difereix segons el tipus precís de lepra.[70] A la lepra tuberculoide s'aprecien granulomes epitelioides que envolten els elements neurovasculars, amb un dens infiltrat linfocític perifèric que s'estén fins a la dermis. A la lepra lepromatosa no s'observen granulomes genuïns.[71]

Esquistosomosi[modifica]

Les manifestacions produïdes per l'esquistosomosi depenen, sobretot, de la resposta tissular enfront dels ous dipositats pels helmints (esquistosomes). Els ous de S. hematobium provoquen granulomes coalescents a la submucosa de la bufeta urinària durant la fase inicial de la infecció, els quals tenen tendència a formar pseudotubercles envoltats d'una zona hiperèmica (congestiva). L'agrupació de dits tubercles granulomatosos, juntament amb la hiperplàsia de la mucosa i la hipertròfia de la part muscular de la paret de la bufeta, és l'origen de lesions nodulars o polipoides molt propenses a ulcerar-se i sagnar.[72]

Histoplasmosi[modifica]

Els granulomes es veuen en la majoria de les formes d'histoplasmosi (histoplasmosi aguda pulmonar o disseminada, histoplasmoma, histoplasmosi crònica). Els histoplasmes poden ser trobats dins dels granulomes mitjançant la pràctica de biòpsies, aspirats o frotis citopatològics i cultius microbiològics.

Criptococcosi[modifica]

La criptococcosi és una infecció causada per Cryptococcus neoformans (Torula histolytica), adquirida ordinàriament per inhalació i que afecta sobretot a malalts immunodeprimits (SIDA, limfomes, individus sotmesos a tractament prolongat amb corticoides), pacients amb insuficiència renal crònica, sarcoïdosi o cirrosi i persones que han rebut un trasplantament d'òrgans. Quan aquesta infecció es dóna en persones sense afectacions en el seu sistema immunitari sol provocar la presència de granulomes. En aquests casos, el patró histològic reactiu més freqüent consisteix en granulomes circumscrits i compactes, formats per acumulacions d'histiòcits i cèl·lules multinucleades tipus Langerhans i de cos estrany amb nombrosos llevats intracitoplasmàtics fagocitats. De vegades, s'aprecien zones centrals de necrosi associades a canvis fibròtics en la perifèria del granuloma.[73]

Actinomicosi[modifica]

Els agents causals d'aquesta malaltia bacteriana són diversos microorganismes Gram-positius del gènere Actinomyces. Quan Actinomyces spp. envaeix els teixits es desenvolupa una infecció granulomatosa crònica caracteritzada per l'aparició de petites formacions de color groc i de 0,1–1 mm de diàmetre, anomenades 'grànuls de sofre'. Aquests grànuls tenen un conglomerat intern de filaments bacterians fragmentats amb una roseta perifèrica composta de polisacàrids molt estables que dificulten la seva fagocitosi. L'examen histopatològic demostra la presència en els granulomes de 1 a 3 'grànuls de sofre' en un 75% dels casos d'actinomicosi, els quals es veuen com masses basòfiles amb una aurèola eosinòfila amb la tinció d'HE.[74] L'osteomielitis granulomatosa acticomicótica afecta predominantment la regió craniofacial i pot provocar deformitats molt importants.[75] A. israelii és l'espècie que provoca amb major freqüència actinomicosis de localització diversa (predominantment orals i cervicofacials), formant granulomes supuratius que acostumen a disseminar-se localment.[76]

Malaltia per esgarrapada de gat[modifica]

La malaltia (o febre) per esgarrapada de gat, també anomenada limforeticulosi benigna per inoculació, és una infecció provocada pel bacteri Bartonella henselae, típicament adquirida per una esgarrapada d'un gat infectat amb l'organisme. Els granulomes en aquesta malaltia es troben sobretot als ganglis limfàtics que drenen el lloc de la rascada. Tenen una zona central necròtica i una marcada tendència a formar microabscessos. Al microscopi, els bacteris poden ser identificats emprant la tinció de Warthin-Starry.[77] Ocasionalment sorgeixen al nervi òptic, donant la impressió clínica d'un procés tumoral a l'ull.[78] Rares vegades, en adults sense alteracions immunològiques, els granulomes per B. henselae afecten les vísceres.[79]

Rinoescleroma[modifica]

El rinoescleroma és una malaltia granulomatosa crònica del tracte respiratori, provocada per Klebsiella rhinoscleromatis (un diplobacil Gram-negatiu que resisteix la digestió de los macròfags i que només s'aprecia en un ~50% dels cultius). És molt rara a Europa occidental. Acostuma a colonitzar les fosses nasals, formant masses obstructives d'aspecte tumoral que evolucionen lentament. En casos greus la infecció es pot estendre i afectar laringe, tràquea, bronquis i llavis, arribant a estenosar la via aèria. Es distingeixen tres estadis histopatològics: exudatiu, granulomatós i escleròtic. Predominantment, la malaltia es diagnostica durant la fase granulomatosa. A les zones afectades s'observa hiperplàsia pseudoepiteliomatosa de l'epiteli i, per sota d'ell, bandes de col·làgen entremesclades amb un dens infiltrat inflamatori limfoplasmocitari format per abundants cèl·lules plasmàtiques, ocasionals cossos de Russell (inclusions globulars hialines constituïdes per immunoglobulines presents al citoplasma de les cèl·lules plasmàtiques)[80] i, sobretot, histiòcits de citoplasma vacuolar, alguns mostrant estructures bacil·lars al seu interior.[81]

Sarcoïdosi[modifica]

La sarcoïdosi és una malaltia de causa desconeguda caracteritzada per granulomes en múltiples òrgans i llocs del cos,[82] essent més comuns en pulmons i ganglis limfàtics de la cavitat toràcica, en especial als lòbuls pulmonars superiors. En la majoria de casos de sarcoïdosi, els granulomes no contenen focus de necrosi caseosa i estan envoltats per bandes concèntriques de teixit cicatricial fibròtic. La fibrosi acostuma a progressar cap a l'interior del granuloma. A la zona central d'aquest s'observa un nucli format per histiòcits, cèl·lules epitelioides (histiòcits mononuclears d'aspecte vesicular) i cèl·lules gegants multinucleades; amb limfòcits, algunes cèl·lules plasmàtiques i una quantitat variable de fibroblasts i col·lagen a la perifèria. Les cèl·lules gegants poden contenir inclusions citoplasmàtiques (cossos asteroides i de Schauman).[83] Dins del parènquima pulmonar, els granulomes mantenen una característica relació de proximitat amb les estructures limfàtiques dels espais intersticials peribroncovascular i subpleural. Amb el temps, els granulomes sarcoïdals tendeixen a agrupar-se i a formar lesions més grans. La TC pulmonar d'alta resolució habitualment mostra els granulomes en forma de nòduls de petit diàmetre (2–4 mm) ben definits i amb una distribució bilateral i simètrica de predomini perilimfàtic.[84] No és rar que els granulomes d'aquesta etiologia afectin els nervis facials i òptics.[85] Poden ser causa d'edema isquèmic del disc òptic i glaucoma neovascular.[86] S'han descrit casos d'associació entre la sarcoïdosi i la cirrosi biliar primària (una malaltia del fetge que cursa amb granulomes epitelioides hepàtics periductals).[87]

Granulomatosi de Wegener[modifica]

La granulomatosi de Wegener (anomenada avui dia granulomatosi amb poliangiïtis) es una vasculitis primària necrotitzant sistèmica de petits vasos de etiologia desconeguda, associada a l'expressió d'anticossos anticitoplasma de neutròfils. Aquesta vasculitis afecta predominantment el tracte respiratori (superior i inferior) i els ronyons i provoca un ampli i divers espectre de manifestacions clíniques: sinusitis, lesions òtiques i nasals, hemorràgies pulmonars intraalveolars, glomerulonefritis, neuropatía sensomotora o paquimeningitis. Apareix sobretot en adults d'entre 45 i 60 anys sense preferència de gènere i té una prevalença estimada a Europa de 22 casos/milió habitants.[88] Des del punt de vista anatomopatològic es caracteritza per la presència a la paret dels vasos de calibre petit i mitjà de granulomes mal definits, amb cèl·lules epitelioides i/o gegants disperses dins d'un substrat inflamatori mixt en el que s'observen cèl·lules plasmàtiques, limfòcits, eosinòfils, polimorfonuclears i limfòcits aïllats.[89] Escasses vegades, la malaltia només afecta cap i coll.[90]

Granuloma pulmonar hialinitzant[modifica]

Aquesta rara malaltia es caracteritza per l'aparició d'un nòdul benigne -o més, amb freqüència- al pulmó, associada al dipòsit parenquimatós d'immunocomplexos originats per una infecció o per problemes d'autoimmunitat. Sovint, aquests nòduls poden semblar un càncer i superar els 4 cm de diàmetre.[91][92] Rarament, la malaltia apareix com una massa intrapulmonar que s'esten fins a la pleura.[93] Els pacients amb aquesta patologia poden no manifestar signes que facin sospitar-la -a banda dels radiològics- o presentar tos seca, dispnea, dolor toràcic inespecífic, fatiga i hemoptisi. El diagnòstic es fonamenta en l'examen anatomopatològic, el qual mostra cúmuls de làmines concèntriques amb notoris canvis d'hialinització central, formades per col·lagen i que suplanten al parènquima pulmonar. A la interfície entre la lesió i el parènquima adjacent s'observa un fort increment de la cel·lularitat amb presència de cèl·lules inflamatòries limfoplasmàtiques. Addicionalment poden existir agregats limfoides i granulomes de cos estrany.[94]

Malaltia de Crohn[modifica]

La malaltia de Crohn (MC) és una malaltia inflamatòria intestinal, pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal des de l'anus fins a la boca, causant una gran varietat de símptomes. Els granulomes són claus en la seva diagnosi, encara que és difícil diferenciar-los dels que apareixen en la tuberculosi intestinal sense realitzar l'estudi anatomopatològic d'una biòpsia endoscòpica.[95] Els granulomes en la MC és localitzen preferentment en la mucosa de l'intestí, no són confluents, no presenten necrosi caseosa i els signes d'inflamació crònica en la regió submucosa són moderats o inexistents.[96]

Síndrome de Wells[modifica]

Descrita l'any 1971, aquesta síndrome (també anomenada cel·lulitis eosinofílica) es caracteritza per presentar una dermatitis granulomatosa recurrent amb eosinofília, sovint semblant a una cel·lulitis bacteriana. A la fase aguda de la malaltia apareix una intensa infiltració dèrmica per granulòcits, predominantment eosinòfils, acompanyada d'edema. Després, es formen grups en pallisada d'histiòcits i eosinòfils envoltant un nucli de col·lagen amb restes cel·lulars i grànuls eosinofílics lliures que té un peculiar aspecte de flamarada. Gradualment, desapareixen els eosinòfils i queden granulomes que contenen els nuclis encerclats per histiòcits i cèl·lules gegants.[97]

Síndrome de Blau[modifica]

És una malaltia genètica inflamatòria autosòmica dominant que es manifesta a la pell, els ulls i les articulacions, causada per mutacions en el gen CARD15 (NOD2).[98] La simptomatologia acostuma a iniciar-se abans dels quatre anys, en forma de poliartritis, dermatitis i uveïtis amb presència de granulomes en els teixits afectats. Dits granulomes són epitelioides, no caseïficants, amb abundants cèl·lules gegants i envoltats per una corona de limfòcits i un nombre variable de fibroblasts, sent morfològicament bastant semblants als de la sarcoïdosi. En alguns casos, també apareix una nefritis granulomatosa.[99]

Malaltia granulomatosa crònica[modifica]

També anomenada síndrome de Bridges–Good, és un tipus d'immunodeficiència primària caracteritzada per l'alteració de les propietats fagocitàries dels glòbuls blancs. Més del 50% dels casos de malaltia granulomatosa crònica (MGC) tenen un patró hereditari derivat d'un tret recessiu lligat específicament al cromosoma X i afecten només als homes. La resta dels casos és genèticament autosòmica recessiva. Les mutacions responsables de la MGC afecten als gens gp91phox (forma lligada al cromosoma X), p22phox, p47phox i p67phox.[100] Aquestes mutacions impedeixen la formació de certes espècies reactives de l'oxigen (en especial el radical superòxid) emprades pels leucòcits per eliminar molts patògens bacterians i fúngics, sobretot els catalasa-positius.[101] Això permet el desenvolupament d'infeccions granulomatoses de tota mena a múltiples localitzacions, de vegades inusuals.[102] Ara per ara, l'únic tractament curatiu per la malaltia és el trasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques. En un futur, la teràpia gènica podria ser una opció viable pels malalts afectes d'aquest trastorn immunològic.[103]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Izquierdo, MJ; Luis Requena, L «Granulomas por cuerpos extraños» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 1999 Nov; 90 (11), pp: 543-557. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 14 maig 2018].
  2. 2,0 2,1 Woodard BH, Rosenberg SI, Farnham R, Adams DO «Incidence and nature of primary granulomatous inflammation in surgically removed material». American Journal of Surgical Pathology, 6, 2, 1982, pàg. 119–129. DOI: 10.1097/00000478-198203000-00004. PMID: 7102892.
  3. . Hunter DC, Logie JR «Suture granuloma». British Journal of Surgery, 75, 11, 1988, pàg. 1149–1150. DOI: 10.1002/bjs.1800751140. PMID: 3208057.
  4. . Chen KT, Kostich ND, Rosai J «Peritoneal foreign body granulomas to keratin in uterine adenocantoma». Archives of Pathology and Laboratory Medicine, 102, 4, 1978, pàg. 174–177. ISSN: 0003-9985. PMID: 580709.
  5. Adams, DO «The granulomatous inflammatory response. A review». American Journal of Pathology, 84, 1, 1976, pàg. 164–191. ISSN: 0002-9440. PMC: 2032357. PMID: 937513.
  6. Janeway's Immunobiology. Garland Science, 2008, p.372. 
  7. Patel, KM «Granulomatous hepatitis due to Mycobacterium scrofulaceum: report of a case» (en anglès). Gastroenterology, 1981 Jul; 81 (1), pp: 156-158. ISSN: 0016-5085. PMID: 7239115 [Consulta: 24 agost 2018].
  8. Williams, WJ «The beryllium granuloma» (en anglès). Proc R Soc Med, 1971 Set; 64 (9), pp: 946-948. ISSN: 0035-9157. PMC: 1812799. PMID: 4107145 [Consulta: 12 agost 2018].
  9. Iqbal A, Aggarwal B, Menon B, Kulshreshtha «Talc granulomatosis mimicking sarcoidosis» (en anglès). Singapore Med J, 2008 Jul; 49 (7), pp: e168-e170. ISSN: 0037-5675. PMID: 18695849 [Consulta: 12 agost 2018].
  10. Tomioka H, Kaneda T, Katsuyama E, Kitaichi M, et al «Elemental analysis of occupational granulomatous lung disease by electron probe microanalyzer with wavelength dispersive spectrometer: Two case reports» (en anglès). Respir Med Case Rep, 2016 Abr 26; 18, pp: 66-72. DOI: 10.1016/j.rmcr.2016.04.009. PMC: 4901174. PMID: 27330955 [Consulta: 24 agost 2018].
  11. Cano-Jiménez. E; Acuña, A; Botana, MI; Hermida, T; et al «Revisión de la enfermedad del pulmón de granjero» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2016 Jun; 52 (6), pp: 321–328. DOI: 10.1016/j.arbres.2015.12.001. ISSN: 1579-2129. PMID: 26874898 [Consulta: 12 setembre 2018].
  12. «Granuloma». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. Yaghoob R, Ranjbari N, Feily A «Actinic granuloma» (en anglès). Dermatol Pract Concept, 2014 Jul 31; 4 (3), pp: 31-32. DOI: 10.5826/dpc.0403a04. PMC: 4131994. PMID: 25126454 [Consulta: 15 maig 2018].
  14. Lin CC, Kao KY «Ameboma: a colon carcinoma-like lesion in a colonoscopy finding» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2013 Oct 9; 7 (3), pp: 438-441. DOI: 10.1159/000355880. PMC: 3884178. PMID: 24403882 [Consulta: 15 maig 2018].
  15. Cyr, PR «Diagnosis and management of granuloma annulare» (en anglès). Am Fam Physician, 2006 Nov 15; 74 (10), pp: 1729-1734. ISSN: 1532-0650. PMID: 17137003 [Consulta: 15 agost 2018].
  16. Pătraşcu V, Giurcă C, Ciurea RN, Georgescu CV «Disseminated granuloma annulare: study on eight cases» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2013; 54 (2), pp: 327-331. ISSN: 2066–8279. PMID: 23771077 [Consulta: 16 agost 2018].
  17. Reyes-Baraona F, Hasbún P, González S, Zegpi MS «Granuloma anular subcutáneo: reporte de un caso» (en castellà). Rev Chil Pediatr, 2017; 88 (5), pp: 652-655. DOI: 10.4067/S0370-41062017000500013. ISSN: 0370-4106. PMID: 29546952 [Consulta: 17 agost 2018].
  18. Alves J, Barreiros H, Bártolo E «Perforating Granuloma Annulare - An Unusual Subtype of a Common Disease» (en anglès). Healthcare (Basel), 2014 Set 4; 2 (3), pp: 338-345. DOI: 10.3390/healthcare2030338. PMC: 4934595. PMID: 27429281 [Consulta: 17 agost 2018].
  19. Omoregie FO, Ojo MA, Saheeb B, Odukoya O «Periapical granuloma associated with extracted teeth» (en anglès). Niger J Clin Pract, 2011 Jul-Set; 14 (3), pp: 293-296. DOI: 10.4103/1119-3077.86770. ISSN: 1119-3077. PMID: 22037071 [Consulta: 17 agost 2018].
  20. Gupta, M «Angiolymphoid hyperplasia with eosinophilia – A report of three cases» (en anglès). Our Dermatol Online, 2018 Gen; 9 (2), pp: 167-169. DOI: 10.7241/ourd.20182.16. ISSN: 2081-9390 [Consulta: 11 juny 2018].
  21. Williams S, Freemont AJ «Aerosol antiperspirants and axillary granulomata» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1984 Jun 2; 288 (6431), pp: 1651-1652. ISSN: 0267-0623. PMC: 1441443. PMID: 6426677 [Consulta: 17 agost 2018].
  22. Seok J, Choi SY, Kwon TR, Kim JH «Tattoo Granuloma Restricted to Red Dyes» (en anglès). Ann Dermatol, 2017 Des; 29 (6), pp: 824-826. DOI: 10.5021/ad.2017.29.6.824. PMC: 5705379. PMID: 29200786 [Consulta: 17 agost 2018].
  23. Müller-Quernheim, J «Chronic beryllium disease» (en anglès). Orphanet encyclopaedia, 2005; Nov (rev), pàgs: 10 [Consulta: 18 maig 2018].
  24. Lederer H, Savage J «Beryllium Granuloma of the Skin» (en anglès). Br J Ind Med, 1954 Gen; 11 (1), pp: 45-48. ISSN: 0007-1072. PMC: 1037516. PMID: 13140818 [Consulta: 18 maig 2018].
  25. Swe T, Baqui A, Naing AT, Baqui T «Non-necrotizing colonic granuloma induced by schistosomiasis» (en anglès). J Community Hosp Intern Med Perspect, 2016 Des 15; 6 (6), pp: 33114. DOI: 10.3402/jchimp.v6.33114. PMC: 5161784. PMID: 27987283 [Consulta: 15 maig 2018].
  26. Vega, J; Torrelo, A; Mediero, IG; Zambrano, A «Xantogranuloma juvenil múltiple y neurofibromatosis tipo I. Presentación de dos casos y revisión de la literatura» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2001 Maig; 92 (5), pp: 211-214. ISSN: 0001-7310 [Consulta: 25 juny 2018].
  27. Negroni, R; Arechavala, A; Maiolo, E «Coccidioidomicosis» (en castellà). Med Cutan Iber Lat Am, 2010; 38 (5), pp: 179-188. ISSN: 0210-5187 [Consulta: 21 maig 2018].
  28. Hoa M, House JW, Linthicum FH, Go JL «Petrous apex cholesterol granuloma: pictorial review of radiological considerations in diagnosis and surgical histopathology» (en anglès). J Laryngol Otol, 2013 Abr; 127 (4), pp: 339-348. DOI: 10.1017/S0022215113000091. PMC: 3763740. PMID: 23442366 [Consulta: 29 agost 2018].
  29. Rezola, R; Alberro, JA; Laso, C; Imaña, J «Granuloma de colesterol de mama, una lesión que simula carcinoma mamario» (en castellà). Rev Senol Patol Mamar, 2002 Gen; 15 (1), pp: 17-19. ISSN: 1578-1399 [Consulta: 29 agost 2018].
  30. Noda K, Kodama S, Uemura N, Suzuki M «A rare case of cholesterol granuloma in the thyroid without an abnormality of lipid metabolism» (en anglès). Auris Nasus Larynx, 2010 Feb; 37 (1), pp: 134-136. DOI: 10.1016/j.anl.2009.02.013. ISSN: 0385-8146. PMID: 19423249 [Consulta: 29 agost 2018].
  31. Mendonça, R; Peron, CS; Stefani, MA; Gallo, P «Cerebral cholesterol granuloma: case report» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2007; 65 (2-B), pp: 540-541. DOI: 10.1590/S0004-282X2007000300036. ISSN: 1678-4227 [Consulta: 29 agost 2018].
  32. Schofield, FW «Hjarre and Wramby Disease in Turkeys (Coli-Granuloma)» (en anglès). Can J Comp Med Vet Sci, 1947 Maig; 11 (5), pp: 141-143. ISSN: 0316-5957. PMC: 1661234. PMID: 17648260 [Consulta: 19 maig 2018].
  33. Sawale GK, Wadke P, Dhaygude VS, Moregaonkar SD «Pathomorphological Changes in Coligranuloma in Layer Birds» (en anglès). IJLR, 2017 Ag; 7 (8), pp: 281-284. DOI: 10.5455/ijlr.20170423030005. ISSN: 2277-1964 [Consulta: 19 maig 2018].
  34. Burgos RA, Foncuberta C, Tartas N, Vijnovich Barón A, Sanchez Ávalos JC «Linfoma Hodgkin con exuberante reacción granulomatosa» (en castellà). Hematología, 2012 Mai-Ag; 16 (2), pp: 131-132. ISSN: 0329-0379 [Consulta: 14 maig 2018].
  35. Kaye PM, Beattie L «Lessons from other diseases: granulomatous inflammation in leishmaniasis» (en anglès). Semin Immunopathol, 2016 Mar; 38 (2), pp: 249-260. DOI: 10.1007/s00281-015-0548-7. PMC: 4779128. PMID: 26678994 [Consulta: 29 maig 2018].
  36. Sinha, AK «Malaria» (en anglès). APH Publishing, 2005, pp: 76 ISBN 9788176488341 [Consulta: 6 juny 2018].
  37. Melgarejo, C; Alca, E; Ramos, C; Feria, K; et al «Caso inusual de histiocitosis de células de Langerhans cutánea diseminada de larga evolución en una mujer adulta» (en castellà). Folia Dermatol Per, 2008; 19 (2), pp: 75-80. ISSN: 1029-1733 [Consulta: 18 juny 2018].
  38. Ferrando Barberá, J «Xantomatosis. Contribución a su estudio mediante métodos clínicos, bioquímicos, cromatográficos y ultraestructurales -Tesi doctoral-» (en castellà). Departament de Medicina. Universitat de Barcelona, 1977; Nov 15, pàgs: 114 [Consulta: 19 juny 2018].
  39. Ramos Garibay, A; Aquino Pérez, C; Chávez Bernal, JMI; Gonell Torres, RL «Granuloma facial. Presentación de un caso» (en castellà). Rev Cent Dermatol Pascua, 2015 Set-Des; 24 (2), pp: 89-92. ISSN: 1405-1710 [Consulta: 10 juny 2018].
  40. Orion C, Sfecci A, Tisseau L, Darrieux L, Safa G «Idiopathic Facial Aseptic Granuloma in a 13-Year-Old Boy Dramatically Improved with Oral Doxycycline and Topical Metronidazole: Evidence for a Link with Childhood Rosacea» (en anglès). Case Rep Dermatol, 2016 Jul 19; 8 (2), pp: 197-201. DOI: 10.1159/000447624. PMC: 5126615. PMID: 27920676 [Consulta: 8 juliol 2018].
  41. Zambrano Centeno, LB; Gómez González, C; Rojo López, M; Alonso Pacheco, ML «Granuloma aséptico facial idiopático» (en castellà). Rev Clin Med Fam, 2014; 7 (3), pp: 238-240. DOI: 10.4321/S1699-695X2014000300011. ISSN: 2386-8201 [Consulta: 8 juliol 2018].
  42. Kirk J, Cosh J «Rheumatoid heart disease» (en anglès). Ann Rheum Dis, 1969 Nov; 28 (6), pp: 680-681. ISSN: 0003-4967. PMC: 1031316. PMID: 5363252 [Consulta: 15 maig 2018].
  43. Deshpande NS, Sen A, Vasudevan B, Neema S «Acanthoma Fissuratum: Lest we Forget» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2017 Mar-Abr; 8 (2), pp: 141–143. DOI: 10.4103/2229-5178.202267. PMC: 5372440. PMID: 28405560 [Consulta: 16 maig 2018].
  44. Kennedy CM, Dewdney S, Galask RP «Vulvar granuloma fissuratum: a description of fissuring of the posterior fourchette and the repair» (en anglès). Obstet Gynecol, 2005 Maig; 105 (5 Pt 1), pp: 1018-1023. DOI: 10.1097/01.AOG.0000158863.70819.53. ISSN: 1873-233X. PMID: 15863539 [Consulta: 16 maig 2018].
  45. Kogut M, Hadaschik E, Grabbe S, Andrulis M, et al «Granulomatous mycosis fungoides, a rare subtype of cutaneous T-cell lymphoma» (en anglès). JAAD Case Rep, 2015 Set; 1 (5), pp: 298–302. DOI: 10.1016/j.jdcr.2015.05.010. PMC: 4809220. PMID: 27051759 [Consulta: 17 maig 2018].
  46. Mollinedo Rocha ME, Colque Cano MW, Coila Saca YP, Colque Colque V, Guzmán M «Granuloma letal de la linea media. A propósito de un caso» (en castellà). Revista SCientífica, 2010; 8 (1), pp: 22-24. ISSN: 2313-7843 [Consulta: 17 agost 2018].
  47. Moraga Llop, FA; Gil Vernet, JM; Moragas, A; González, J «Granuloma gluteo infantil» (en castellà). Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 1977; 37 (4), pp: 680-681. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 16 maig 2018].
  48. Díaz Caballero, AJ; Orozco Páez, J; Tirado Amador, LR «Granuloma telangiectásico en cavidad oral» (en castellà). Rev Cubana Estomatol, 2013; 49 (2), pp: 219-225. ISSN: 0034-7507 [Consulta: 16 juny 2018].
  49. Aggarwal, P; Sharma, M; Nimbran, V; Kaur, K «Hodgkin Lymphoma With Granulomas. Demystifying The Dilemma» (en anglès). Annals of Pathology and Laboratory Medicine, 2018 Abr; 5 (4), pp: C72-C74. DOI: 10.21276/APALM.1861. ISSN: 2349-6983 [Consulta: 17 agost 2018].
  50. Karnauchow, PN «Enterobius vermicularis granuloma in the inguinal canal» (en anglès). Can Med Assoc J, 1961 Feb 18; 84, pp: 388-389. ISSN: 0008-4409. PMC: 1939242. PMID: 13751534 [Consulta: 17 maig 2018].
  51. Bezerra SM, Jardim MM, Silva VB «Granuloma inguinale (Donovanosis)» (en anglès). An Bras Dermatol, 2011 Maig-Jun; 86 (3), pp: 585-586. DOI: 10.1590/S0365-05962011000300028. ISSN: 0365-0596. PMID: 21738983 [Consulta: 18 juny 2018].
  52. Cuestas G, Rodríguez V, Doormann F, Bellia Munzón P, Bellia Munzón G «Granuloma laríngeo posintubación: una rara complicación de la intubación traqueal en pediatría. Caso clínico» (en castellà). Arch Argent Pediatr, 2017 Oct 1; 115 (5), pp: e315-e318. DOI: 10.5546/aap.2017.e315. ISSN: 1668-3501. PMID: 28895711 [Consulta: 18 juny 2018].
  53. Sharma YK, Ankadavar NS, Malik G, Patel RJ «A Rare Report of Granuloma Multiforme» (en anglès). Indian J Dermatol, 2016 Gen-Feb; 61 (1), pp: 124. DOI: 10.4103/0019-5154.174168. PMC: 4763666. PMID: 26951760 [Consulta: 17 agost 2018].
  54. Papla B, Urbańczyk K, Gil T, Talar P, Kużdżał J «Exogenous lipoid pneumonia (oil granulomas of the lung)» (en anglès). Pol J Pathol, 2011 Des; 62 (4), pp: 269-273. ISSN: 2084-9869. PMID: 22246914 [Consulta: 13 setembre 2018].
  55. Swali R, Ramos-Rojas E, Tyring S «Majocchi granuloma presenting as a verrucous nodule of the lip» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2018 Gen 10; 31 (1), pp: 115-116. DOI: 10.1080/08998280.2017.1391574. PMC: 5903502. PMID: 29686577 [Consulta: 17 maig 2018].
  56. Lichtenstein L, Jaffe HL «Eosinophilic granuloma of bone: With report of a case» (en anglès). Am J Pathol, 1940 Set; 16 (5), pp: 595-604. ISSN: 0002-9440. PMC: 1965122. PMID: 19970524 [Consulta: 7 juny 2018].
  57. Martinez, R «Epidemiology of paracoccidioidomycosis» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2015 Set; 57 (Supl 19), pp: 11–20. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700004. PMC: 4711199. PMID: 26465364 [Consulta: 25 juny 2018].
  58. Tsutsumi, Y «Paracoccidioidomycosis» (en anglès). Pathology of Infectious Diseases, 2004; Jul, case 173, pàgs: 2 [Consulta: 25 juny 2018].
  59. Vences Carranza, M; Novales, J; Martínez, V; Medina, A «Granuloma piógeno. Correlación clínico-patológica» (en castellà). Dermatología Rev Mex, 2005 maig-Jun; 49 (3), pp: 101-108. ISSN: 0185-4038 [Consulta: 15 juny 2018].
  60. Black MM, Eykyn SJ «The successful treatment of tropical fish tank granuloma (Mycobacterium marinum) with co-trimoxazole» (en anglès). Br J Dermatol, 1977 Des; 97 (6), pp: 689-692. DOI: 10.1111/j.1365-2133.1977.tb14279.x. ISSN: 1365-2133. PMID: 603751 [Consulta: 19 maig 2018].
  61. Leblanc J, Webster D, Tyrrell GJ, Chiu I «Mycobacterium marinum infection from sea monkeys» (en anglès). Can J Infect Dis Med Microbiol, 2012; 23 (4), pp: e106-e108. ISSN: 1712-9532. PMC: 3597408. PMID: 24294280 [Consulta: 19 maig 2018].
  62. Curjel, DF «Ulcerating Granuloma of the Pudenda» (en anglès). Ind Med Gaz, 1917 Set; 52 (9), pp: 305–310. ISSN: 0019-5863. PMC: 5176539. PMID: 29007696 [Consulta: 19 juny 2018].
  63. Jackson, R «Solitary Reticulohistiocytic Granuloma» (en anglès). Can Med Assoc J, 1958 Abr 15; 78 (8), pp: 602–603. ISSN: 0008-4409. PMC: 1829841. PMID: 13536925 [Consulta: 10 juny 2018].
  64. Radolf, JD «Treponema» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 36 (Baron S, editor). The University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK7716, pàgs: 11. PMID: 21413263 [Consulta: 9 juny 2018].
  65. Bentabol Moreno, G «Primoinfeccion tuberculosa. Patogenia y clinica» (en castellà). Arch Bronconeumol, 1983 Nov-Des 1983; 19 (6), pp: 225-279. DOI: 10.1016/S0300-2896(15)32276-6. ISSN: 0300-2896 [Consulta: 19 maig 2018].
  66. Gaviria-Sánchez, V; Monterrosa-Castro, A; Fernández-Daza, E «Úlcera genital por Klebsiella granulomatis (Donovanosis) en una pareja heterosexual» (en castellà). Rev Chil Obstet Ginecol, 2015 Ag; 80 (4), pp: 324-330. DOI: 10.4067/S0717-75262015000400007. ISSN: 0717-7526 [Consulta: 19 maig 2018].
  67. Araneda Piña, L; Astudillo Manosalva, C; Rostion Allel, C «Patología del ombligo» (en castellà). Rev Ped Elec, 2015; 12 (1), pp: 28-39. ISSN: 0718-0918 [Consulta: 3 juny 2018].
  68. Vega La Rotta, G; Olierserra, T; Arboleda, G; Alvarado, C «Una enfermedad sistémica que imita una infección pulmonar grave: poliangeítis granulomatosa aguda» (en castellà). Rev Med Sanitas, 2014; 17 (3), pp:159-166. ISSN: 0123-4250 [Consulta: 3 juny 2018].
  69. Kumar SN, Prasad TS, Narayan PA, Muruganandhan J «Granuloma with Langhans giant cells: An overview» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2013 Set; 17 (3), pp: 420-423. DOI: 10.4103/0973-029X.125211. PMC: 3927347. PMID: 24574664 [Consulta: 15 juliol 2018].
  70. Hoyos-Gómez, C; Cardona-Castro, N «Reacciones leprosas» (en castellà). Rev CES Med, 2016; 30 (2), pp: 200-209. DOI: 10.21615/cesmedicina.30.2.7. ISSN: 2215-9177 [Consulta: 15 maig 2018].
  71. Concha, M; Cossio, ML; Salazar, I; Fich, F «Enfermedad de Hansen: Revisión a propósito de un caso» (en castellà). Rev Chil Infect, 2008; 25 (1), pp: 64-69. DOI: 10.4067/S0716-10182008000100013. ISSN: 0716-1018 [Consulta: 3 juny 2018].
  72. Tzanetou K, Adamis G, Andipa E, Zorzos C, et al «Urinary Tract Schistosoma haematobium Infection: A Case Report» (en anglès). J Travel Med, 2007 Set-Oct; 14 (5), pp: 334-337. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2007.00137.x. ISSN: 1708-8305. PMID: 17883465 [Consulta: 2 juny 2018].
  73. Gazzoni, AF; Bittencourt Severo, C; Ferreira Salles, E; Severo, LC «Histopathology, serology and cultures in the diagnosis of cryptococcosis» (en anglès). Rev Inst Med Trop Sao Paulo, 2009 Set-Oct; 51 (5), pp: 255-259. DOI: 10.1590/S0036-46652009000500004. ISSN: 1678-9946 [Consulta: 31 maig 2018].
  74. Valour F, Sénéchal A, Dupieux C, Karsenty J, et al «Actinomycosis: etiology, clinical features, diagnosis, treatment, and management» (en anglès). Infect Drug Resist, 2014 Jul 5; 7, pp: 183-197. DOI: 10.2147/IDR.S39601. PMC: 4094581. PMID: 25045274 [Consulta: 17 juliol 2018].
  75. Sharma V, Kaushal D, Elhence P «A case of chronic granulomatous craniofacial osteomielitis» (en anglès). IDCases, 2018 Feb 13; 12, pp: 171-172. DOI: 10.1016/j.idcr.2018.01.012. PMC: 6010923. PMID: 29942784 [Consulta: 14 setembre 2018].
  76. Veenakumari, L; Sridevi, C «Actinomycosis in histopathology - Review of literature» (en anglès). International Archives of Integrated Medicine, 2017; 4 (9), pp: 195-206. ISSN: 2394-0034 [Consulta: 19 setembre 2018].
  77. Arguence, O «Infections systémiques à Bartonella henselae: à propos d'une observation -Tesi doctoral-» (en francés). Faculté de Médecine. Université Henri Poincaré-Nancy 1, 2003; Maig, pàgs: 148 [Consulta: 15 juliol 2018].
  78. Aziz HA, Plesec TP, Sabella C, Udayasankar UK, Singh AD «Cat Scratch Disease: Expanded Spectrum» (en anglès). Ocul Oncol Pathol, 2016 Oct; 2 (4), pp: 246-250. DOI: 10.1159/000447063. PMC: 5091126. PMID: 27843905 [Consulta: 29 maig 2018].
  79. García JC, Núñez MJ, Castro B, Fernández JM, et al «Hepatosplenic cat scratch disease in immunocompetent adults: report of 3 cases and review of the literature» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2014 Oct; 93 (17), pp: 267-279. DOI: 10.1097/MD.0000000000000089. PMC: 4602414. PMID: 25398062 [Consulta: 15 juliol 2018].
  80. Castanedo Cázares, JP; Martinez Rosales, KI «Rhinoscleroma» (en anglès). N Engl J Med, 2015 Jun 18; 372 (25), pp: e33. DOI: 10.1056/NEJMicm1411602. ISSN: 1533-4406. PMID: 26083225 [Consulta: 22 setembre 2018].
  81. Alcalá Pérez, D; Arias, AC; Navarrete, G «Rinoescleroma. Comunicación de un caso» (en castellà). Dermatol Rev Mex, 2009; 53 (3), pp: 156-159. ISSN: 0185-4038 [Consulta: 22 setembre 2018].
  82. Iannuzzi M, Rybicki BA, Teirstein AS «Sarcoidosis» (en anglès). New England Journal of Medicine, 357, 21, 2007, pàg. 2153–2165. DOI: 10.1056/NEJMra071714. ISSN: 1533-4406. PMID: 18032765 [Consulta: 16 maig 2018].
  83. Rosen, Y «Pathology of sarcoidosis» (en anglès). Semin Respir Crit Care Med, 2007 Feb; 28 (1), pp: 36-52. DOI: 10.1055/s-2007-970332. ISSN: 1069-3424. PMID: 17330191 [Consulta: 19 maig 2018].
  84. Criado E, Sánchez M, Ramírez J, Arguis P, et al «Pulmonary sarcoidosis: typical and atypical manifestations at high-resolution CT with pathologic correlation» (en anglès). Radiographics, 2010 Oct; 30 (6), pp: 1567-1586. DOI: 10.1148/rg.306105512. ISSN: 0271-5333. PMID: 21071376 [Consulta: 19 maig 2018].
  85. Ibitoye RT, Wilkins A, Scolding NJ «Neurosarcoidosis: a clinical approach to diagnosis and management» (en anglès). J Neurol, 2017 Maig; 264 (5), pp: 1023-1028. DOI: 10.1007/s00415-016-8336-4. PMC: 5413520. PMID: 27878437 [Consulta: 13 juny 2018].
  86. Vereecken M, Hollanders K, De Bruyn D, Ninclaus V, et al «An atypical case of neurosarcoidosis presenting with neovascular glaucoma» (en anglès). J Ophthalmic Inflamm Infect, 2018 Abr 18; 8 (1), pp: 7. DOI: 10.1186/s12348-018-0149-4. PMC: 5906415. PMID: 29671151 [Consulta: 13 juny 2018].
  87. Fuentes RE, Varella AB, Alonso-Fernández A «Asociación de dos enfermedades granulomatosas rares» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2011 Maig; 47 (5), pp: 264-265. DOI: 10.1016/j.arbres.2010.12.007. ISSN: 0300-2896. PMID: 21440357 [Consulta: 8 setembre 2018].
  88. León-Ortiz AG, Guáman-Crespo JO, Sánchez-Zúñiga MJ, Carrillo-Esper R «Granulomatosis con poliangitis, granulomatosis de Wegener» (en castellà). Med Int Méx, 2017 Maig; 33 (3), pp: 421-426. ISSN: 0186-4866 [Consulta: 25 juliol 2018].
  89. Mueller A, Holl-Ulrich K, Lamprecht P, Gross WL «Germinal centre-like structures in Wegener's granuloma: the morphological basis for autoimmunity?» (en anglès). Rheumatology (Oxford), 2008 Ag; 47 (8), pp: 1111-1113. DOI: 10.1093/rheumatology/ken202. ISSN: 1462-0332. PMID: 18515866 [Consulta: 25 juliol 2018].
  90. Kühn D, Hospowsky C, Both M, Hey M, Laudien M «Manifestation of granulomatosis with polyangiitis in head and neck» (en anglès). Clin Exp Rheumatol, 2018 Mar-Abr; 36 Supl 111 (2), pp: S78-S84. ISSN: 1593-098X. PMID: 29799391 [Consulta: 25 juliol 2018].
  91. Düzgün N, Kurtipek E, Esme H, Eren Karanis Mİ, Tolu İ «Pulmonary Hyalinizing Granuloma Mimicking Metastatic Lung Cancer» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2015 Ag; 2015, pp: 610417. DOI: 10.1155/2015/610417. PMC: 4540980. PMID: 26347384 [Consulta: 30 juliol 2018].
  92. Kawase S, Matsumoto R, Imai S, Kawaguchi K, et al «Pulmonary Hyalinizing Granuloma Mimicking Primary Lung Cancer» (en anglès). Intern Med, 2018; Ag 10, pàgs:. DOI: 10.2169/internalmedicine.1277-18. PMID: 30101935 [Consulta: 18 setembre 2018].
  93. Brandão V, Marchiori E, Zanetti G, Abdalla G, et al «Hyalinizing granuloma: an unusual case of a pulmonary mass» (en anglès). Case Rep Med, 2010 Jun; 2010, pàgs: 984765. DOI: 10.1155/2010/984765. PMC: 2892707. PMID: 20592998 [Consulta: 18 setembre 2018].
  94. Boutayeb L, Gené-Hijós M, Mayayo E «Granuloma pulmonar hialinizante» (en castellà). Arch Bronconeumol, 2012 Set; 48 (9), pp: 344-345. DOI: 10.1016/j.arbres.2012.03.005. ISSN: 1579-2129. PMID: 22743038 [Consulta: 18 setembre 2018].
  95. Ye Z, Lin Y, Cao Q, He Y, Xue L «Granulomas as the Most Useful Histopathological Feature in Distinguishing between Crohn's Disease and Intestinal Tuberculosis in Endoscopic Biopsy Specimens» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2015 Des; 94 (49), pp: e2157. DOI: 10.1097/MD.0000000000002157. PMC: 5008488. PMID: 26656343 [Consulta: 29 maig 2018].
  96. Sakuraba A, Iwao Y, Matsuoka K, Naganuma M, et al «Endoscopic and pathologic changes of the upper gastrointestinal tract in Crohn's disease» (en anglès). Biomed Res Int, 2014 Feb; 2014, pp: 610767. DOI: 10.1155/2014/610767. PMC: 3929992. PMID: 24672792 [Consulta: 29 maig 2018].
  97. Sinno H, Lacroix JP, Lee J, Izadpanah A, et al «Diagnosis and management of eosinophilic cellulitis (Wells’ syndrome): A case series and literature review» (en anglès). Can J Plast Surg, 2012 Estiu; 20 (2), pp: 91-97. ISSN: 1195-2199. PMC: 3383552. PMID: 23730155 [Consulta: 24 juliol 2018].
  98. Wang X, Kuivaniemi H, Bonavita G, Mutkus L, et al «CARD15 mutations in familial granulomatosis syndromes: a study of the original Blau syndrome kindred and other families with large-vessel arteritis and cranial neuropathy» (en anglès). Arthritis Rheum, 2002 Nov; 46 (11), pp: 3041-3045. DOI: 10.1002/art.10618. ISSN: 0004-3591. PMID: 12428248 [Consulta: 10 agost 2018].
  99. Wouters CH, Maes A, Foley KP, Bertin J, Rose CD «Blau syndrome, the prototypic auto-inflammatory granulomatous disease» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2014 Ag 6; 12, pp: 33. DOI: 10.1186/1546-0096-12-33. PMC: 4136643. PMID: 25136265 [Consulta: 10 agost 2018].
  100. Fernandez, J «Chronic Granulomatous Disease (CGD)» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Jun (rev), pàgs: 3 [Consulta: 27 agost 2018].
  101. Bachwani, M; Vyas, K «An updated review on chronic granulomatous disease» (en anglès). International Journal of Institutional Pharmacy and Life Sciences, 2012 Mar-Abr; 2 (2), pp: 244-257. ISSN: 2249-6807 [Consulta: 27 agost 2018].
  102. Schwenkenbecher P, Neyazi A, Donnerstag F, Ringshausen FC, et al «Chronic Granulomatous Disease First Diagnosed in Adulthood Presenting With Spinal Cord Infection» (en anglès). Front Immunol, 2018 Jun 4; 9, pp: 1258. DOI: 10.3389/fimmu.2018.01258. PMC: 5994559. PMID: 29915596 [Consulta: 27 agost 2018].
  103. Arnold DE, Heimall JR «A Review of Chronic Granulomatous Disease» (en anglès). Adv Ther, 2017 Dec; 34 (12), pp: 2543-2557. DOI: 10.1007/s12325-017-0636-2. PMC: 5709447. PMID: 29168144 [Consulta: 27 agost 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Granuloma Modifica l'enllaç a Wikidata