Citopatologia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La citopatologia (del grec κύτος, kytos, "contenidor, cavitat"; πάθος, patos, "destí, dany", i -λογία, -logos, "coneixement") és una branca de la patologia i de l'anatomia patològica en particular, que estudia i diagnostica malalties a nivell cel·lular.

El primer en veure les aplicacions clíniques de la citologia fou el fisiòleg i anatomista Johannes Peter Müller, qui l'any 1838 descrigué cèl·lules canceroses exfoliades a la seva obra Über den feinern Bau und die Formen der krankhaften Geschwülste.[1] El metge irlandès Walter Hayle Walshe (1812–1892) identificà morfològicament cèl·lules de càncer de pulmó en frotis d'esput el 1846. La disciplina va ser perfeccionada per Rudolf Virchow i Joseph von Gerlach (1820–1896) a finals de la dècada de 1850, amb l'ús de tincions millorades per l'estudi de les extensions citològiques.[2]

Avui dia la seva ensenyança, fonamentada en les tradicionals preparacions microscòpiques, es combina amb tècniques de microscòpia virtual.[3] El perfeccionament dels sistemes de telepatologia permet la pràctica d'avaluacions presumptives a distància.[4] Aquesta tecnologia té les seves limitacions. No sempre és possible aplicar tècniques d'anàlisi d'imatge que reprodueixin acuradament el contingut de les preparacions citològiques i el processament digital del material in toto en tres dimensions origina artefactes i cúmuls cel·lulars que limiten la interpretació diagnòstica emprant alguns d'aquests sistemes.[5] Els nous mètodes de visualització histològica virtual de les mostres citopatològiques fan recomanables alguns canvis en el seu processament i muntatge, així com un escaneig multiaxial d'aquestes, per tal de mantenir una bona qualitat diagnòstica.[6]

Les mostres poden ser de:

  • Citologia exfoliativa: la més comuna és la prova de Papanicolau (PAP),[7] utilitzada com una eina de cribratge, per detectar lesions cervicals precanceroses i prevenir el càncer cervical uterí.[8] S'han desenvolupat sistemes automatitzats per aconseguir la interpretació ràpida de dita prova amb un cost baix reduint alhora l'índex de falsos negatius.[9] Però també n'hi ha d'altres: d'orina (principalment emprada en la diagnosi de neoplàsies vesicals, sovint amb el suport de mètodes citoquímics especials),[10] de líquid pleural, ascític o pericàrdic, etc. Cal destacar la citologia de mostres del tracte respiratori provinents d'esputs[11] i de rentats o raspallats broncoalveolars, un dels primers procediments emprats en Medicina per diagnosticar microscòpicament infeccions o tumoracions pulmonars.[12] Una alternativa a la PAP, més simple i econòmica i d'especial interès en mostres exfoliatives orals, és la tinció combinada de Leishman-Giemsa.[13] La citopatologia espectral és un mètode basat en els darrers avenços en micro-espectroscòpia infraroja que avalua ràpidament els canvis bioquímics i analitza les variacions anòmales en grans quantitats de cèl·lules exfoliades provinents de diversos teixits, com ara la mucosa oral, del tracte respiratori o del digestiu.[14][15]
  • Aspiració amb agulla fina (PAAF) o biòpsia-aspiració (agulla gruixuda). Les mostres obtingudes per biòpsia-aspiració són més grans que les de la PAAF i poden ser extretes de zones a las que no pot arribar-se amb altres procediments. En termes de dolor, tolerabilitat i complicacions, les dues tècniques són semblants; encara que presenten pros i contres diferents si s'avaluen altres paràmetres. Els seus criteris d'ús s'estableixen en funció de les dades clínico-radiològiques, de l'òrgan i de la localització i característiques del tipus de lesió a diagnosticar.[16][17]
  • Sediments: la centrifugació de cèl·lules provinents del sediment de mostres líquides i semilíquides, de biòpsies en fresc rentades amb sèrum fisiològic estèril o fixades amb formol o de residus de material obtingut en autòpsies, permet fer extensions o blocs cel·lulars que poden donar orientacions diagnòstiques de forma ràpida i simple.[18][19]
  • Empremtes: s'avalua microscòpicament el material present al portaobjectes, obtingut del teixit a estudiar -en viu o postmortem- per contacte o raspat, tenyint-lo abans d'una forma senzilla (amb blau de metilé, per exemple). És un mètode utilitzat sovint, a més de la biòpsia per congelació, per diagnosticar la naturalesa d'un tumor durant l'acte operatori.[20]

A banda de les tincions convencionals es poden emprar en el material citopatològic tècniques d'immunohistoquímica.[21] També, en tots els tipus de preparacions, incloent les convencionals o les líquides i les tenyides amb Papanicolau, Giemsa o marcadors immunocitoquímics (en aquest cas cal prèviament utilitzar 3-amino-9-etilcarbazole com a cromògen, ja que la diaminobencidina provoca autofluorescència nuclear que distorsiona els resultats), és possible aplicar procediments d'hibridació in situ per fluorescència.[22] La tinció de Feulgen és l'estàndard d'or en la citometria monocel·lular quantitativa d'ADN.[23]

La citologia en base líquida o monocapa és un mètode que permet augmentar la productivitat dels laboratoris encarregats d'efectuar grans projectes de cribratge citopatològic. Té un cost, però, superior al PAP i la interpretació de resultats requereix un entrenament especial per tal d'evitar diagnòstics erronis.[24]

Una de les fites de la citopatologia d'avui dia és crear protocols unificats a l'hora de seleccionar els tipus de mostres i la forma de fixació més adequada. Així mateix, determinar el nombre de cèl·lules necessari o ajustar específicament el processament preanalític d'aquestes per una aplicació correcte de les tecnologies de seqüenciació d'ADN de darrera generació, són objectius prioritaris.[25]

Referències[modifica]

  1. Müller, J «Über den feinern Bau und die Formen der krankhaften Geschwülste» (en alemany). Reimer. Berlin, 1838, pàgs: 81 [Consulta: 5 desembre 2017].
  2. Diamantis A, Magiorkinis E «Pioneers of exfoliative cytology in the 19th century: the predecessors of George Papanicolaou» (en anglès). Cytopathology, 2014 Ag; 25 (4), pp: 215-224. DOI: 10.1111/cyt.12074. ISSN: 1365-2303. PMID: 23763547 [Consulta: 5 desembre 2017].
  3. Van Es SL, Kumar RK, Pryor WM, Salisbury EL, Velan GM «Cytopathology whole slide images and adaptive tutorials for senior medical students: a randomized crossover trial» (en anglès). Diagn Pathol, 2016 Gen 8; 11: 1, pp: 11. DOI: 10.1186/s13000-016-0452-z. PMC: 4706725. PMID: 26746436 [Consulta: 23 novembre 2017].
  4. Collins, BT «Telepathology in Cytopathology: Challenges and Opportunities» (en anglès). Acta Cytol, 2013; 57 (3), pp: 221-232. DOI: 10.1159/000350718. ISSN: 0001-5547. PMID: 23635868 [Consulta: 26 desembre 2017].
  5. Nishat R, Ramachandra S, Behura SS, Kumar H «Digital cytopathology» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2017 Gen-Abr; 21(1), pp: 99–106. DOI: 10.4103/0973-029X.203767. PMC: 5406828. PMID: 28479695 [Consulta: 10 gener 2018].
  6. Van Es SL, Greaves J, Gay S, Ross J, et al «Constant Quest for Quality: Digital Cytopathology» (en anglès). J Pathol Inform, 2018 Abr 9; 9, pp: 13. DOI: 10.4103/jpi.jpi_6_18. PMC: 5907455. PMID: 29721361 [Consulta: 19 maig 2018].
  7. Mammas IN, Spandidos DA «George N. Papanicolaou (1883–1962), an exceptional human, scientist and academic teacher: An interview with Dr Neda Voutsa-Perdiki» (en anglès). Exp Ther Med, 2017 Oct; 14 (4), pp: 3346-3349. DOI: 10.3892/etm.2017.5011. PMC: 5639276. PMID: 29042918 [Consulta: 23 novembre 2017].
  8. Jenkins, D «Histopathology and cytopathology of cervical cancer» (en anglès). Dis Markers, 2007; 23 (4), pp: 199-212. ISSN: 1875-8630. PMC: 3851118. PMID: 17627056 [Consulta: 23 novembre 2017].
  9. Bengtsson E, Malm P «Screening for cervical cancer using automated analysis of PAP-smears» (en anglès). Comput Math Methods Med, 2014; 2014, pp: 842037. DOI: 10.1155/2014/842037. PMC: 3977449. PMID: 24772188 [Consulta: 3 desembre 2017].
  10. Saeb-Parsy K, Wilson A, Scarpini C, Corcoran M, et al «Diagnosis of bladder cancer by immunocytochemical detection of minichromosome maintenance protein-2 in cells retrieved from urine» (en anglès). Br J Cancer, 2012 Oct 9; 107 (8), pp: 1384-1391. DOI: 10.1038/bjc.2012.381. PMC: 3494445. PMID: 22968648 [Consulta: 6 gener 2018].
  11. Ammanagi AS, Dombale VD, Miskin AT, Dandagi GL, Sangolli SS «Sputum cytology in suspected cases of carcinoma of lung (Sputum cytology a poor man's bronchoscopy!)» (en anglès). Lung India, 2012 Gen-Mar; 29 (1), pp: 19–23. DOI: 10.4103/0970-2113.92356. PMC: 3276027. PMID: 22345909 [Consulta: 5 desembre 2017].
  12. Al-Abbadi, MA «Basics of cytology» (en anglès). Avicenna J Med, 2011 Jul-Set; 1 (1), pp: 18–28. DOI: 10.4103/2231-0770.83719. PMC: 3507055. PMID: 23210005 [Consulta: 5 desembre 2017].
  13. Metgud R, Surbhi G, Naik S, Patel S «Spritzer: For diagnostic cytopathology» (en anglès). J Cancer Res Ther, 2017 Oct-Des; 13 (6), pp: 964-967. DOI: 10.4103/0973-1482.174548. ISSN: 0973-1482. PMID: 29237960 [Consulta: 6 gener 2018].
  14. Papamarkakis K, Bird B, Schubert JM, Miljković M, et al «Cytopathology by Optical Methods: Spectral Cytopathology of the Oral Mucosa» (en anglès). Lab Invest, 2010 Abr; 90 (4), pp: 589-598. DOI: 10.1038/labinvest.2010.1. PMC: 2847622. PMID: 20142808 [Consulta: 13 gener 2018].
  15. Akalin A, Mu X, Kon MA, Ergin A, et al «Classification of malignant and benign tumors of the lung by infrared spectral histopathology (SHP)» (en anglès). Lab Invest, 2015 Abr; 95 (4), pp: 406-421. DOI: 10.1038/labinvest.2015.1. ISSN: 0023-6837. PMID: 25664390 [Consulta: 13 gener 2018].
  16. Jeong EJ, Chung SR, Baek JH, Choi YJ, et al «A Comparison of Ultrasound-Guided Fine Needle Aspiration versus Core Needle Biopsy for Thyroid Nodules: Pain, Tolerability, and Complications» (en anglès). Endocrinol Metab (Seoul), 2018 Mar; 33 (1), pp: 114-120. DOI: 10.3803/EnM.2018.33.1.114. ISSN: 5874187. PMID: 29589393 [Consulta: 19 maig 2018].
  17. Mitra S, Dey P, et al «Fine-needle aspiration and core biopsy in the diagnosis of breast lesions: A comparison and review of the literature» (en anglès). Cytojournal, 2016 Ag 31; 13, pp: 18. DOI: 10.4103/1742-6413.189637. PMC: 5019018. PMID: 27651820 [Consulta: 19 maig 2018].
  18. Khan S, Omar T, Michelow P «Effectiveness of the cell block technique in diagnostic cytopathology» (en anglès). J Cytol, 2012 Jul-Set; 29 (3), pp: 177–182. DOI: 10.4103/0970-9371.101167. PMC: 3480766. PMID: 23112458 [Consulta: 23 novembre 2017].
  19. Zhang H, Wen J, Xu PL, Chen R, et al «Role of Liquid-based Cytology and Cell Block in the Diagnosis of Endometrial Lesions» (en anglès). Chin Med J (Engl), 2016 Jun 20; 129 (12), pp: 1459-1463. DOI: 10.4103/0366-6999.183431. PMC: 4910370. PMID: 27270542 [Consulta: 23 novembre 2017].
  20. Gómez-Macías GS, Barboza-Quintana O, Segura-Luna JJ, Miranda-Maldonado I, et al «Impronta citológica: herramienta en el diagnóstico transoperatorio» (en castellà). Rev Med Inst Mex Seguro Soc, 2012; 50 (6), pp: 599-608. ISSN: 0187-0491 [Consulta: 28 novembre 2017].
  21. Fowler LJ, Lachar WA «Application of immunohistochemistry to cytology» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2008 Mar; 132 (3), pp: 373-383. DOI: 10.1043/1543-2165(2008)132[373:AOITC]2.0.CO;2. ISSN: 0003-9985. PMID: 18318580 [Consulta: 31 desembre 2017].
  22. Savic S, Bubendorf L «Common Fluorescence In Situ Hybridization Applications in Cytology» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Dec; 140 (12), pp: 1323-1330. DOI: 10.5858/arpa.2016-0202-RA. ISSN: 0003-9985. PMID: 27479335 [Consulta: 31 desembre 2017].
  23. Biesterfeld S, Beckers S, Del Carmen Villa Cadenas M, Schramm M «Feulgen staining remains the gold standard for precise DNA image cytometry» (en anglès). Anticancer Res, 2011 Gen; 31 (1), pp: 53-58. ISSN: 1791-7530. PMID: 21273580 [Consulta: 6 gener 2018].
  24. Eurocytology «Citología en base líquida» (en castellà). Leonardo da Vinci Programme, 2014; Curs N819, pàgs: 17 [Consulta: 2 juny 2018].
  25. Vigliar E, Malapelle U, de Luca C, Bellevicine C, Troncone G «Challenges and opportunities of next-generation sequencing: a cytopathologist's perspective» (en anglès). Cytopathology, 2015 Oct; 26 (5):, pp: 271-283. DOI: 10.1111/cyt.12265. ISSN: 1365-2303. PMID: 26399861 [Consulta: 6 gener 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Citopatologia Modifica l'enllaç a Wikidata