Immunohistoquímica

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Proteïna TH (en verd) als axons de neurones en un gangli mientèric.
Immunoreactivitat a la proteïna C9 del sistema del complement, en un miocardi amb un infart de menys de 6 h d'evolució. Tenyides de color marró (positivitat a la reacció) les zones de necrosi dels miocardiòcits. Microscopi òptic. 400X.[1]

La immunohistoquímica (IHQ) és un conjunt de tècniques d'histoquímica que permet reconèixer i/o diferènciar diferents trets o signes cel·lulars, mitjançant la unió antigen-anticòs.[2] IHQ pren el seu nom de la construcció llatina "in" (a l'interior) + el verb "munire" (reforçar, fortificar), la qual fa referència als anticossos usats en el procediment, de la paraula grega "ἱιστός/histós" que significa teixit i de la paraula del mateix origen "χημεία/khemeia" (mescla de líquids). La tinció immunohistoquímica es fa servir en el diagnòstic de cèl·lules anormals com les que es troben en els tumors cancerosos, entre altres patologies.[3] Determinats marcadors moleculars són característics de neoproliferacions i/o mort cel·lular (apoptosi).[4]

Història[modifica]

Pocs anys després del descobriment dels anticossos neutralitzants sèrics per Von Behring (1890), l'austríac Rudolf Kraus (1868-1932) desenvolupà el test de la precipitina, demostrant així l'existència d'una reacció entre els anticossos i els antígens. L'any 1923, l'immunòleg estatunidenc Michael Heidelberger[5] aconseguí quantificar aquesta reacció afegint tints als antígens i l'anglès John Marrack va fer possible visualitzar-la afegint tints als anticossos. Albert H. Coons[6] fou el primer en aplicar la fluorescència en procediments immunohistoquímics.[7] La IHQ fou emprada primordialment des de la dècada de 1940 per caracteritzar neoplàsies o tipificar agents infecciosos. Durant mig segle, els principals avenços es centraren en millorar la sensibilitat i l'especificitat de les tècniques i en augmentar el nombre de biomarcadors per teixits fixats amb formol i inclosos en blocs de parafina. La tendència actual, però, és aplicar la IHQ per detectar anomalies genètiques tumorals, trobar identificadors tissulars d'importància pronòstica i ajudar en la selecció eficaç de substàncies anticanceroses.[8] Els nous usos de la IHQ permeten la progressiva integració d'aquest conjunt de tècniques de laboratori dins dels procediments de la 'medicina personalitzada'.[9]

Aspectes metodològics[modifica]

Visualitzar la interacció anticòs antigen es pot fer de diverses maneres. En la més comuna (IHQ directa) un anticòs es conjuga a un enzim com la peroxidasa que pot catalitzar una reacció que produeix color. Alternativament l'anticòs pot ser unit a un fluoròfor com la fluoresceïna[10] o la rodamina (una substància orgànica heterocíclica derivada del xantè).[11] En la IHQ indirecta la senyal de l'anticòs s'amplia emprant capes successives de marcadors (polímers conjugats amb diferents anticossos primaris i agents reveladors), obtenint així una major sensibilitat que la IHQ directa.[12]

Els fluoròfors de nova generació (Alexa Fluor™, DyLight™) són, per regla general, més fotoestables i brillants i menys sensibles al pH que altres més antics amb característiques d'excitació i emissió similars. Aquestes substàncies poden unir-se de forma covalent als anticossos sense alterar la unió d'aquests amb els seus corresponents antígens, sent dita propietat molt útil per visualitzar de forma òptima els llocs on es produeix la reacció antigen-anticòs.

La fixació és un pas molt important per aconseguir tincions immunohistoquímiques de bona qualitat. És aconsellable fixar les mostres de teixit a tenyir amb formaldehid al 4% tamponat a pH 7,4. El temps de fixació no pot ser de menys de 24 h ni superior a 48. S'ha de recordar que certs antígens de superfície i receptors nuclears no toleren bé la fixació en formol i que en aquests casos és necessari recórrer a la congelació o la fixació breu amb acetona, cloroform o amb una mescla de les dues substàncies. Si la mostra necessita ser descalcificada és convenient utilitzar el mètode més suau, preferiblement EDTA. En cas de descalcificació prèvia amb àcids forts, és imprescindible efectuar un rentat curós de la mostra amb aigua.[13] Si el material és sotmès a inclusió en parafina, aquesta ha de tenir un punt de fusió baix, ja que a temperatures elevades es perd immunoreactivitat.

L'augment de la importància diagnòstica dels marcadors IHQs proteòmics i intracel·lulars fa imprescindible l'ús de tècniques dirigides a bloquejar l'activitat de les peroxidases endògenes del teixit, per tal d'evitar falsos positius i errors derivats d'alteracions artefactuals[14] en aquesta classe de tincions.[15]

Els falsos negatius (manca de reactivitat d'un anticòs davant l'antigen pel qual ha estat dissenyat) són força difícils de detectar. Poden ser causats per factors preanalítics (retard entre l'extracció de la mostra i la fixació, sobrefixació, desparafinat incomplet), analítics (dilució excessiva de l'anticòs primari o de qualsevol dels reactius emprats, temps d'incubació insuficient, omissió d'alguna etapa del protocol) o postanalítics (contratinció massa forta, interpretació errònia).

L'estudi dels resultats ha de seguir uns criteris objectius de quantificació.[16] Per entendre i avaluar correctament aquest tipus de tincions, cal tenir presents alguns punts bàsics:[17][18]

- No existeix un marcador perfecte per cap mena de tumor.
- No existeix un mètode de fixació perfecte per tots els anticossos. 
- Si totes les estructures d'una secció de teixit semblen positives, el procediment IHQ està mal fet.
- Si el procediment està mal fet, qualsevol anticòs pot semblar positiu en qualsevol teixit.
- Si tot el tall histològic es tenyeix de marró (o de negre, o de vermell, etc.), la tinció no és vàlida.

La positivitat davant determinats marcadors IHQ es pot produir a diferents estructures cel·lulars i tissulars. Per exemple:

- Nucli: Ki-67, p63, WT-1, PR, ER, CDX-2, TTF-1.
- Nucli i citoplasma: S-100, Calretinina, p16.
- Citoplasma: PSA, citoqueratines, tiroglobulina.
- Membrana: CD45, CD3, CD20, HER2/neu, vil·lina.
- Membrana i aparell de Golgi: CD15, CD30.
- Matriu extracel·lular: Col·lagen tipus IV.

Es poden efectuar dobles tincions (o triples, inclús) immunohistoquímiques en una mateixa preparació tissular, sempre que els antígens a marcar no es trobin a la mateixa estructura (nucli, membrana, citoplasma),[19] existint un considerable nombre de combinacions possibles.[20]

La IHQ és un complement molt important, però no un substitut, de la histologia. Moltes patologies no tenen un anticòs diagnòstic únic i/o específic; per aquest motiu s'han dissenyat panells immunohistoquímics (agrupacions de diversos anticossos que han d'incloure almenys un anticòs negatiu) ajustats al diagnòstic histològic presumptiu d'un determinat procés, sigui tumoral o no, i que s'actualitzen segons l'evolució dels coneixements científics.[21]

Marcadors immunohistoquímics[modifica]

El nombre de marcadors immunohistoquímics emprats per la patologia quirúrgica i la citopatologia en la diagnosi de diferents malalties, no sempre tumorals, és molt gran. Un laboratori d'anatomia patològica d'un hospital universitari d'alt nivell pot tenir més de 300 anticossos i compostos disponibles per ser utilitzats com a biomarcadors en la investigació, diagnosi, pronòstic i predicció evolutiva de les alteracions presents en tota mena de teixits o cèl·lules.[22] Alguns d'ells són:

  • ACTH: Classificació de tumors pituïtaris i diagnosi de determinats tumors de cèl·lules petites.[23]
  • Actinina-4: Una alta expressió d'aquest marcador en el carcinoma ovàric és indicació de mal pronòstic, amb independència de l'estadi en el que estigui.[24]
  • Alfa-fetoproteïna: Diagnòstic del hepatocarcinoma i de tumors ovàrics o testiculars.
  • Alfa-inhibina: Subunitat de la proteïna heterodimèrica inhibina que presenta immunoreactivitat en tumors de les cèl·lules de Sertoli, tumors adrenocorticals, lesions trofoblàstiques placentàries, tumors de cèl·lules granuloses de la vesícula biliar i dels ductes biliars extrahepàtics i alguns carcinomes de parts toves.[25]
  • Annexines: Aquesta família de proteïnes facilita la distinció entre processos malignes i benignes observats a diversos òrgans o estructures tissulars, com ara pròstata o pàncrees. L'annexina A1 és un marcador específic de la tricoleucèmia.[26]
  • Antigen prostàtic específic: Encara que és principalment conegut pel seu paper en la detecció del càncer de pròstata, també s'utilitza per identificar alteracions cel·lulars en teixits extraprostàtics, pronosticar certs tipus de càncer de mama o filiar l'origen de metàstasis carcinomatoses.[27]
  • Arginasa-1 (ARG1): L'arginasa-1 és un enzim que catalitza el procés d'hidròlisi de l'arginina a ornitina i urea en el cicle de la urea. En els teixits normals, només els hepatòcits expressen primàriament dit enzim. La gran majoria de carcinomes hepatocel·lulars expressen l'ARG-1, mentre es troba molt poques vegades en tumors no hepatocel·lulars. Per això, l'ARG-1 es considera un marcador eficaç per diferenciar els hepatocarcinomes d'altres neoplàsies que poden induir a confusió, sobretot en mostres amb material escàs.[28]
  • AUA1: Permet detectar cèl·lules epitelials malignes en mostres citopatològiques de líquids corporals.[29]
  • BAP-1 (BRCA1 Associated Protein 1): La tinció IHQ d'aquesta proteïna té particular interès en l'estudi de melanomes amb mutacions i en el diagnòstic del melanoma uveal.[30]
  • BCA-225: Una glicoproteïna expressada per diferents adenocarcinomes, especialment els de mama, ronyó, ovari i pulmó.[31]
  • BCL-10: Proteïna codificada pel gen homònim,[32] sobreexpressada en els limfomes tipus MALT.[33]
  • BG-8: Anticòs monoclonal que reconeix el grup sanguini Lewis (y) i que es fa servir per diferenciar els mesoteliomes dels adenocarcinomes.[34]
  • BRAF VE-1: Anticòs monoclonal molt sensible davant determinades mutacions del gen BRAF presents en càncers colorectals.[35]
  • BrdU (Bromodesoxiuridina): Identifica la replicació cel·lular. Útil per avaluar tumors i en l'investigació neurocientífica.[36]
  • CA-IX (anhidrasa carbònica IX): La CA-IX és un metal·loenzim que regula l'equilibri àcid-base. Té un paper clau en la progressió dels tumors, fent possible que les seves cèl·lules s'adaptin i sobrevisquin inclús sota condicions d'hipòxia. La proteïna de membrana CA-IX és positiva en el 85-100% dels carcinomes renals de cèl·lules clares i majoritàriament negativa en altres subtipus de càncer renal, com el carcinoma cromòfob i l'oncocitoma.[37]
  • Cadherina-1 (cadherina epitelial o E-cadherin): La pèrdua d'expressió d'aquesta proteïna està relacionada amb la progressió neoplàsica cap als teixits adjacents i els mecanismes de metastatització. A banda d'altres usos immunohistoquímics, permet diagnosticar diferents tipus de càncers de mama.[38]
  • CAL-2: Anticòs monoclonal d'utilitat en la diagnosi a moll d'os de certes malalties mieloproliferatives.[39] Detecta mutacions en la calreticulina; molt rellevants, per exemple, en neoplàsies com la mielofibrosi primària.[40]
  • Caspasa-3: És un dels elements de diagnosi i pronòstic de la malaltia de Hodgkin.[41]
  • Catepsina K: S'expressa en sarcomes de parts toves i determinats tumors renals.[42]
  • CD7: Proteïna de superfície dels limfòcits T, pertanyent a la superfamília de les immunoglobulines T del cromosoma 17q25.2-25.3 i implicada en les interaccions entre limfòcits T i B des de l'inici del desenvolupament limfoide. És un marcador IHQ utilitzat en la diagnosi, per exemple, del limfoma de cèl·lules NK i de la leucèmia limfocítica aguda de cèl·lules T.[43]
  • CD10: Leucèmia limfoblàstica aguda, carcinomes de cèl·lules renals o diagnosi diferencial de limfomes.[44]
  • CD23 (receptor de baixa afinitat per la IgE), també anomenat FcεRII): És una glicoproteïna de membrana que regula la producció de la IgE i que intervé en la diferenciació de les cèl·lules B. L'expressió normal del CD23 es limita a determinats subtipus de limfòcits, als monòcits i a les cèl·lules dendrítiques fol·liculars. La detecció d'aquesta proteïna és important per confirmar el diagnòstic del limfoma limfocític de cèl·lules petites/leucèmia limfàtica crònica o de neoplàsies de cèl·lules dendrítiques centrofol·liculars i la constatació de la seva absència ajuda en el diagnòstic diferencial dels limfomes de cèl·lules del mantell.[45]
  • CD28: Indicador del grau de proliferació i supervivència de les cèl·lules del mieloma múltiple.[46]
  • CD31 i CD34: Marcadors epitelials útils per quantificar la progressió fibrosa en l'hepatitis alcohòlica.[47]
  • CD38 i ZAP-70: La seva expressió conjunta en moll d'os i/o ganglis limfàtics té valor pronòstic en la leucèmia limfocítica crònica.[48]
  • CD101: Identificació de les cèl·lules de Langerhans en la histiocitosi homònima.[49]
  • CD117: Diagnòstic de tumors de l'estroma gastrointestinal i de tumors mastocitàris.[50]
  • CD123 (subunitat alfa del receptor de la interleucina-3 humana): L'antigen d'aquesta glicoproteïna de membrana s'expressa intensament en les cèl·lules mare de pacients amb leucèmia mieloide aguda i al moll d'os dels individus afectats per una síndrome mielodisplàstica. També serveix per diagnosticar la malaltia de Kikuchi (limfadenitis crònica necrotizant)[51] i és fonamental en la identificació de la tricoleucèmia (leucèmia de cèl·lules peludes, un subtipus de leucèmia limfàtica crònica).[52]
  • CD207 (langerina): La langerina és una lectina de transmembrana tipus C que actua com a receptor endocític i està associada amb la formació dels grànuls de Birbeck de les cèl·lules de Langerhans. És un marcador altament selectiu d'aquestes cèl·lules i d'algunes altres cèl·lules dendrítiques del teixit limfoide[53] i de la dermis,[54] emprat en la diagnosi de la histiocitosi X i d'altres trastorns histiocitàris.[55] La positivitat IHQ a aquest marcador en les cèl·lules dendrítiques dèrmiques es relacionable amb el comportament biològic i la progressió dels melanomes.[56]
  • CD227 (anomenat també MUC1 o EMA: Epithelial Membrane Antigen): Marcador epitelial comú d'una glicoproteïna que s'expressa fortament en molts adenocarcinomes.[57]
  • Citoqueratina AE1/AE3: Combinació de dos anticossos, utilitzada per tenyir teixits fixats amb formol i inclosos en parafina, positiva en diferents tipus de tumors.[58] És molt útil per identificar micrometastàsis als ganglis limfàtics.[59]
  • CK5/6: Anticòs que mostra positivitat en cèl·lules basals, carcinomes de cèl·lules escatoses poc diferenciats i mesoteli.[60]
  • CK19: Aquesta citoqueratina àcida de massa atòmica molt petita (40 KDa) s'expressa en un gran nombre d'epitelis simples, incloent epitelis ductals i glandulars. La majoria dels carcinomes de mama presenten positivitat difusa a CK19, mentre que s'observa una expressió heterogènia únicament en alguns subtipus molt singulars de dita neoplàsia.[61]
  • CK20: És una citoqueratina de tipus I que es troba específicament a la mucosa gàstrica i intestinal. En IHQ els anticossos anti-CK20 es poden utilitzar per la diagnosi d'un ampli ventall d'adenocarcinomes d'estirp epitelial que contenen aquesta proteïna. Per exemple, s'identifica habitualment en càncers colorectals, carcinomes de cèl·lules transicionals i carcinomes de cèl·lules de Merkel, i està absent en càncers de pulmó, de pròstata i d'ovari no mucinosos. Es combina freqüentment amb anticossos anti-CK7 per distingir diferents formes de tumors glandulars.[62]
  • Cromogranina: Diferencia, per exemple, els feocromocitomes (quasi sempre positius) dels carcinomes adrenocorticals (quasi sempre negatius). En general, és un marcador de tumors neuroendocrins i ganglionars.[63]
  • DOG-1: Proteïna de funció desconeguda que s'expressa de forma selectiva en els GISTs (tumors de l'estroma gastrointestinal). S'han sintetitzat dos anticossos monoclonals (DOG-1.1 i DOG-1.3) que identifiquen diferents seqüències del pèptid. Avui dia, es disposa un d'un nou anticòs (K9) que aconsegueix resultats similars als de DOG-1 (.1 i .3).[64]
  • D2-40: Anticòs monoclonal que identifica una sialoglicoproteïna[65] de superfície de 40 KDa, que s'expressa en diversos tipus cel·lulars (endoteli limfàtic, cèl·lules germinals testiculars, cèl·lules fol·liculars dendrítiques, cèl·lules intersticials de Cajal, cèl·lules mioepitelials, cèl·lules basals d'epiteli glandular) i en tumors de naturalesa molt dispar (tumors de cèl·lules germinals, mesotelioma, carcinoma serós ovàric, sarcoma de Kaposi, tumors neurals). Aquest anticòs serveix per marcar de forma específica els vasos limfàtics, facilitant així la quantificació del compromís de dits vasos i del grau de limfoangiogènesi en neoplàsies malignes.[66][67]
  • Enolasa neuronal específica: Marcador de tumors neuroendocrins: neuroblastoma, tumor carcinoide, gastrinoma o tumor de Wilms; i d'alguns sarcomes i carcinomes indiferenciats de cèl·lules petites de pulmó. Té una alta especificitat per identificar micrometàstasis en moll d'os.[68]
  • Factor XIIIa: Proenzim relacionat amb la coagulació de la sang. Utilitzat primordialment com a marcador de proliferacions fibrohistiocitàries.[69]
  • Fascina: Proteïna expressada específicament per les cèl·lules dentrítiques, que es considerada un bon marcador de les cèl·lules de Reed-Sternberg, pròpies del limfoma de Hodgkin.[70]
  • FLI-1: Presenta una especial immunoreactivitat nuclear en el sarcoma d'Ewing i en els tumors neuroectodèrmics primitius perifèrics. Per aconseguir una major especificitat diagnòstica s'acostuma a fer servir conjuntament amb la glicoproteïna de superfície C99.[71]
  • Fosfohistona H3: Aquesta proteïna forma part de la cromatina i tenyeix adequadament les fases del procés de mitosi (profase, metafase, anafase i telofase). En un principi fou utilitzada en neuropatologia per diferenciar i estratificar els meningiomes benignes, atípics i anaplàsics segons el nombre de mitosis identificades.[72] Des de fa uns anys, s'apliquen les seves propietats per avaluar la malignitat de diversos tipus de càncers, com ara el de pit.[73] L′anàlisi combinatòria de les dades existents indicatives del grau d'expressió de la proteïna en malalts cancerosos ha posat de manifest la seva utilitat com a biomarcador pronòstic.[74]
  • Foxn1: És un factor en l'organogènesi del tim i de les paratiroides. S'empra en el diagnòstic dels tumors tímics, benignes o malignes. La tinció és nuclear en els timomes i difusa en els carcinomes tímics.[75]
  • GATA-3: Marcador multiespecífic, lligat al desenvolupament i funció de les cèl·lules epitelials ductals de diferents teixits. És una bona eina per caracteritzar carcinomes i tumors mesenquimals i neuroectodèrmics molt concrets.[76]
  • GFAP (proteïna glial fibril·lar àcida): Antígen característic dels astròcits i de les célul·les ependimàries del SNC. No s'expressa en els oligodendròcits ni en les neurones. Permet confirmar l'origen glial dels tumors cerebrals i és útil en el diagnòstic diferencial amb metàstasis o limfomes. És positiu en la gran majoria d'astrocitomes. Es també positiu en molts adenomes pleomòrfics de glàndula salival (81%), en tumors neuroectodèrmics centrals, neurilemmomes (58%), paragangliomes, feocromocitomes i mioepiteliomes. Negatiu en neuroblastomes i neurofibromes.[77]
  • Glipican-3: Proteïna oncofetal, existent en el teixit hepàtic normal del fetus i que s'expressa en alguns tumors derivats del sac vitel·lí i en els hepatocarcinomes.[78][79]
  • GLUT-1: Membre de la família de transportadors facultatius de la glucosa. Es veu fortament expressat en els carcinomes colorectals.[80]
  • GS (glutamina sintetasa): La glutamina sintetasa es un enzim citoplasmátic, regulat per la β-catenina, que combina el glutamat amb l'amoníac per produir l'aminoàcid glutamina. En el fetge normal, l'expressió de la GS es limita als hepatòcits de la zona 3 que voregen les venes centrals. En el càncer de fetge existeix una sobreexpressió difusa de la GS, fet que fa possible distingir nòduls hepàtics amb displàsia d'alt grau de hepatocarcinomes ben diferenciats. Es també útil per diferenciar entre la hiperplàsia nodular focal i l'adenoma hepatocelular.[81]
  • HBME1: És un anticós monoclonal que detecta un antigen present en la superfície de les microvellositats de les cèl·lules mesotelials, benignes i malignes (mesotelioma), característica que permet -sovint amb l'ajuda d'altres marcadors- la distinció del mesotelioma dels adenocarcinomes de diferents orígens. Així mateix, és positiu en algunes variants de càncer de tiroide.[82]
  • HER2/neu: Proteïna sobreexpressada en un 25-30% dels càncers de mama, indicant una alta agressivitat biològica del tumor.[83]
  • Hep Par-1 (Hepatocyte paraffin 1): Anticòs desenvolupat l'any 1993 emprant teixit hepàtic provinent d'un trasplantament de fetge, que reconeix un epítop existent a les mitocòndries dels hepatòcits neoplàsics i no neoplàsics, mentre que no s'observa a altres teixits normals. És un bon marcador del carcinoma hepatocel·lular i ajuda a distingir-lo de les metàstasis hepàtiques d'altres càncers. Estudis sistemàtics han posat de manifest que pot expressar-se ocasionalment també en diferents tipus tumorals, sent d'utilitat en molts panells de diagnosi IHQ.[84]
  • HHF35: Anticòs també anomenat actina muscular específica, que s'utilitza -conjuntament amb altres marcadors- en la diferenciació de tumors del múscul esquelètic.[85]
  • HHV8 (herpesvirus 8 humà): L'anticòs anti-HHV8 permet la detecció de l'antigen latent nuclear (LNA) de l'herpesvirus 8 humà implicat en la patogènia de algunes neoplàsies, como el sarcoma de Kaposi,[86] la malaltia de Castleman sistèmica i els limfomes primaris de cavitats.
  • HMB-45 (Human Melanoma Black): Anticòs monoclonal que reacciona davant un antigen present en els tumors melanocítics, la proteïna premelanosòmica o Pmel.[87] La major part dels melanomes són HMB-45 positius (60-90%); no obstant això, els melanomes fusocelul·lars i els desmoplàsics poden ser quasi negatius o només focalment positius. També mostra positivitat en algunes formes de nevus.[88]
  • Hormona anti-mülleriana: És un marcador específic dels tumors de les cèl·lules de Sertoli i d'altres tumors gonadals.[89]
  • Inestabilitat de microsatèl·lits: Determinats anticossos monoclonals demostren la manca de tinció de certes proteïnes implicades en aquest error gènic. S'utilitzen sovint en l'estudi de carcinomes endometrials i colònics.[90]
  • INI-1 (Integrase Interactor 1). Proteïna involucrada en la remodelació cromatínica i en la regulació transcripcional que s'expressa en tots els tipus cel·lulars. També rep el nom de BAF-47. La seva manca d'expressió és pròpia dels tumors rabdoides[91] i del carcinoma medul·lar renal.[92]
  • Involucrina: Aquesta és una proteïna precursora de l'epiteli poliestratificat que s'expressa a la capa còrnia de l'epidermis. Existeix un increment de la seva expressió en els carcinomes epidermoides ben diferenciats i en malalties relacionades amb trastorns de la queratizització (psoriasi, dermatitis atòpica, ictiosi laminar, malaltia de Darier-White,[93] malaltia de Hailey-Hailey,[94] etc.). L'anticòs contra dita proteïna es fa servir, per exemple, per distingir entre la psoriasi i alguns tipus de nevus.[95]
  • Ki67: Marcador de la proliferació cel·lular. Ajuda a distingir els processos benignes dels malignes i a tipificar el grau dels tumors.[96]
  • Mesotelina: Glicoproteïna útil en la identificació i diagnòstic diferencial dels mesoteliomes.[97]
  • MGB (mamaglobina): La mamaglobina és una glicoproteïna citoplasmàtica que s'expressa en l'epiteli mamari normal i en un 50-80% dels carcinomes de mama.[98] És un marcador sensible i amb alta especificitat per aquests carcinomes i, combinat amb altres anticossos (GCDFP-15,[99] receptors hormonals, citoqueratines), s'utilitza per filiar metàstasis. Cal tenir present la seva positivitat ocasional en melanomes (6%) i en carcinomes endometrioides, siguin d'endometri (57%) o d'ovari (40%).[100]
  • Mieloperoxidasa: Enzim lisosòmic que es tenyeix fortament en el citoplasma de les cèl·lules mieloides neoplàsiques. És un marcador IHQ sensible i específic per la leucèmia mieloide aguda i permet diferenciar-la d'altres tipus de leucèmies.[101]
  • Miogenina i Mio-D1: Marcadors emprats en el diagnòstic dels rabdomiosarcomes (uns tumors malignes del múscul estriat).[102]
  • MOC-31: Anticòs monoclonal que reconeix la glicoproteïna epitelial EGP-2, la qual s'expressa en un ampli ventall de carcinomes, especialment els adenocarcinomes.[103]
  • MPM-2 i PHH3: Són marcadors de l'activitat mitòtica i permeten quantificar el nombre de mitosis en un teixit tumoral.[104]
  • MPT64: Antigen per micobacteris, emprat en el diagnòstic histopatològic de la tuberculosi.[105]
  • MUC2 (Glicoproteïna secretora de mucina-2): S'expressa a les cèl·lules caliciformes intestinals i de l'epiteli respiratori. L'antigen és útil per identificar carcinomes mucinosos de còlon, mama, pàncrees, ovari i estómac.[106]
  • Napsina-A: La napsina A és una proteïnasa aspàrtica funcional que s'expressa en els pneumòcits tipus II del parènquima pulmonar normal i en los túbuls contornejats proximals del ronyó. La seva expressió en els carcinomes pulmonars varia segons la varietat histològica. S'ha descrit positivitat citoplasmàtica granular en més del 90% de los adenocarcinomes primaris de pulmó, sent negatius el carcinoma escatós i el carcinoma de cèl·lules petites.[107]
  • Neuronatina (NNAT): És una proteïna involucrada en l'homeòstasi catiònica cerebral durant el desenvolupament embrionari del sistema nerviós i que en adults normals només s'expressa en la glàndula pituïtària. Fora d'aquesta estructura la seva expressió s'associa a la progressió de determinades neoplàsies, com ara el glioblastoma, el neuroblastoma i alguns tipus de càncers de pulmó; així com amb l'apoptosi de les cèl·lules pancreàtiques induïda per la glucosa.[108] Es considera un marcador pronòstic en els carcinomes pulmonars de cèl·lules no petites.[109]
  • NITEGE: Marcador dels hexapèptids generats per l'escissió de l'aggrecà (un dels principals proteoglicans que formen la matriu extracel·lular del teixit cartilaginós),[110] emprat per avaluar la degeneració dels meniscs.[111]
  • OCT4 (Octamer-binding transcription factor 4): Marcador nuclear de gran sensibilitat i especificitat pel diagnòstic dels germinomes (tumors de cèl·lules germinals malignes sense diferenciació histològica, localitzats a les gònades, el mediastí i la regió pineal)[112] i especialment valuós per identificar micrometastases d'aquesta estirp.[113]
  • PAX8 (Paired box gene-8 protein): La proteïna PAX-8 s'expressa pràcticament en tots els carcinomes fol·liculars i papil·lars de tiroides, així como en un gran nombre de carcinomes anaplàstics, mentre que es negativa o focal en el carcinoma medul·lar de tiroides. També es troba en la majoria de carcinomes d'endometri (98%) i en las distintes variants de carcinoma ovàric: serós (79-100%), endometrioide (38-93%), de cèl·lules clares (76-100%), de cèl·lules transicionals (67-100%) i mucinós (40%). Es detecta en una gran part de carcinomes de cèl·lules renals (89%), en l'oncocitoma renal (61-81%) i en timomes (32%).[114] Ara per ara, PAX8 és el marcador més sensible i específic pel diagnòstic IHQ del carcinoma de cèl·lules renals i el carcinoma d'ovari.
  • PD-L1: Biomarcador tumoral relacionat amb la supressió del sistema immune i l'agressivitat d'alguns càncers, com ara els de glàndules salivals.[115]
  • Periferina: Proteïna que forma part de la família dels filaments intermedis del citoesquelet. Sent un marcador d'ampli propòsit, s'ha comprovat que s'expressa de forma estable en certs tumors neuroendocrins de la pell.[116]
  • PGP9.5 (Protein gene product 9.5): Proteïna de 27 KDa, estructural i immunològicament diferent de l'enolasa neuronal específica, que s'expressa a neurones i fibres nervioses de tots els nivells del sistema nerviós central i perifèric, a moltes cèl·lules neuroendocrines, a segments dels túbuls renals, a les cèl·lules de Leydig testiculars, als òvuls i també a algunes cèl·lules del cos luti d'embarassades i no embarassades. Té múltiples usos en IHQ; com, per exemple, diferenciar el neurotecoma cel·lular d'altres lesions cutànies benignes.[117]
  • PLAP: Anticòs monoclonal contra la fosfatasa alcalina placentària que serveix per diferenciar tumors de cèl·lules germinals, extragonadals, ovàrics o testiculars.[118]
  • Prosteïna (p501s): Marcador prostàtic específic que s'expressa exclusivament en el citoplasma de les cèl·lules glandulars benignes i malignas. El seu grau d'expressió ajuda a diagnosticar els carcinomes de pròstata primaris i metastàtics.[119][120]
  • PrPC: Proteïna priònica implicada en la gènesi de la malaltia de Parkinson.[121]
  • p16 (INK4a): Proteïna codificada pel gen supressor CDKN2[122] situat al cromosoma 9p21 i inhibidora de les quinases dependents de ciclines cdk4 y cdk6, les quals participen en la regulació de la fase G1 del cicle cel·lular. L'expressió d'aquesta proteïna és mínima en cèl·lules normals i no es detecta emprant procediments immunohistoquímics. Per contra, la p16 (INK4a) es troba sobreexpressada en la lesió escatosa intraepitelial de cèrvix uterí relacionada amb el VPH, sobretot en la d'alt grau. És molt evident en el carcinoma escatós cervical i en lesions per soques de VPH associades a un elevat risc de progressió.[123]
  • p27: Inhibidor de la cinasa dependent de ciclina utilitzar en el pronòstic dels carcinomes pulmonars de cèl·lules grans.[124]
  • p40 (ΔNp63): L'anticòs reconeix la isoforma ΔNp63 de la proteïna p63 i té una alta especificitat per cèl·lules esquamoses i basals. S'utilitza en el diagnòstic del carcinoma esquamós pulmonar i del carcinoma urotelial.[125]
  • p120 catenina: Diferenciació entre carcinoma lobular i ductal de mama i diagnòstic del carcinoma lobular metastàtic de dit origen.[126]
  • Sinaptofisina: Glicoproteïna vesicular sinàptica de membrana molt ubiqua. Marcador IHQ d'ús habitual en teixits neuroendocrins i neurals per identificar un ampli ventall de neoplàsies, entre elles: neuroblastoma, retinoblastoma, feocromocitoma, tumors carcinoides, carcinoma de cèl·lules petites, medul·loblastoma. Per regla general s'utilitza conjuntament amb la cromogranina A.[127]
  • SV-40 (Simian Virus 40): Antigen que permet identificar una oncoproteïna expressada per un dels virus de la família Polyomaviridae, el SV-40, la qual -a banda de ser dit virus un patogen oportunista en simis i humans- està implicada en la gènesi tumoral, ja que altera les funcions de la proteïna supressora tumoral p53.[128]
  • T311 (tirosinasa): Indispensable en el diagnòstic i diferenciació de neoplàsies melanocítiques.[129]
  • TLE-1 (Transducin-like enhancer of split 1): Marcador dels sarcomes sinovials.[130]
  • Tenascina C: Glicoproteïna sintetitzada pels fibroblasts que s'expressa normalment durant l'embriogènesi, la reparació tissular, el creixement o la inflamació. En les neoplàsies la seva expressió/sobreexpressió IHQ es correlaciona amb una conducta tumoral agressiva i és un signe de mal pronòstic.[131][132]
  • TTF-1: Marcador altament específic de tumors primaris pulmonars i tiroïdals.[133]
  • TUBB3 (β-tubulina tipus 3): Proteïna que forma part dels microtúbuls cel·lulars i que té una alta expressió en diferents càncers de gran agressivitat, entre ells els adenocarcinomes esofàgics.[134]
  • Vimentina: Durant molts anys es va pensar que aquesta proteïna només s'expressava en les cèl·lules mesenquimals, sent considerada un marcador IHQ específic dels sarcomes. Avui dia se sap que, a banda d'aquests tumors, també presenta positivitat en diferents tipus de carcinomes, com ara les neoplàsies papil·lars sòlides de pàncrees, algunes neoplàsies del còrtex adrenal o determinats melanomes.[135]
  • Vitronectina: Marcador que es fa servir, a més d'altres, per avaluar el comportament d'alguns tumors de cèl·lules gegants d'os i teixits tous i la capacitat de migració dels astrocitomes.[136]
  • WT-1: Especialment útil en el diagnòstic del tumor de Wilms i altres tumors renals pediàtrics.[137]

Referències[modifica]

  1. Ilczuk, T; Wasiutynski, A; et al «Possible role of complement factors and their inhibitors in the myocardial infarction: an immunohistochemical study» (en anglès). Cent Eur J Immunol, 2014; 39 (2), pp. 253-9. DOI: 10.5114/ceji.2014.43731. PMID: 26155132 [Consulta: 4 desembre 2015].
  2. Ramos-Vara, JA «Technical Aspects of Immunohistochemistry». Vet Pathol, 42, 4, 2005, pàg. 405–426. DOI: 10.1354/vp.42-4-405. PMID: 16006601.
  3. Alexandris, A; Liu, AK; et al «Differential expression of galanin in the cholinergic basal forebrain of patients with Lewy body disorders» (en anglès). Acta Neuropathol Commun, 2015 Dec 1; 3 (1): 77. DOI: 10.1186/s40478-015-0249-4. PMID: 26621352 [Consulta: 6 desembre 2015].
  4. Zeestraten, EC; Benard, A; et al «The prognostic value of the apoptosis pathway in colorectal cancer: a review of the literature on biomarkers identified by immunohistochemistry» (en anglès). Biomark Cancer, 2013 Jul 4; 5, pp. 13-29. DOI: 10.4137/BIC.S11475. PMID: 24179395 [Consulta: 6 desembre 2015].
  5. Van Epps, HL «Michael Heidelberger and the demystification of antibodies» (en anglès). J Exp Med, 2006 Gen 23; 203 (1), pp: 5. DOI: 10.1084/jem.2031fta. PMC: 2118068. PMID: 16523537 [Consulta: 8 desembre 2018].
  6. McDevitt, H O «Albert Hewett Coons (1912—1978), A Biographical Memoir» (en anglès). National Academy of Sciences. National Academies Press, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 8 desembre 2018].
  7. Childs, GV «History of Immunohistochemistgry» (en anglès). A: Pathobiology of Human Disease: A Dynamic Encyclopedia of Disease Mechanisms (McManus LM, Mitchell RN; Eds.) Part III, Elsevier Science Publishers, 2014; Ag, pp: 3775-3796 ISBN 978-0-12-386457-4. DOI: 10.1016/B978-0-12-386456-7.07401-3 [Consulta: 8 desembre 2018].
  8. Ramos-Vara JA, Miller MA «When Tissue Antigens and Antibodies Get Along: Revisiting the Technical Aspects of Immunohistochemistry—The Red, Brown, and Blue Technique» (en anglès). Vet Pathol, 2014 Gen; 51 (1), pp: 42-87. DOI: 10.1177/0300985813505879. ISSN: 1544-2217. PMID: 24129895 [Consulta: 23 abril 2018].
  9. McCourt CM, Boyle D, James J, Salto-Tellez M «Immunohistochemistry in the era of personalised medicine» (en anglès). J Clin Pathol, 2013 Gen; 66 (1), pp: 58-61. DOI: 10.1136/jclinpath-2012-201140. ISSN: 0021-9746. PMID: 23002284 [Consulta: 6 novembre 2018].
  10. Johnson, M «FITC/Fluorescein» (en anglès). MATER METHODS, 2011; 1: 189 (overview 2015-09-03). DOI: 10.13070/mm.en.1.189 [Consulta: 6 desembre 2015].
  11. Hunter, F; Xie, J; et al «Rhodamine-RCA in vivo labeling guided laser capture microdissection of cancer functional angiogenic vessels in a murine squamous cell carcinoma mouse model» (en anglès). Mol Cancer, 2006 Feb 3; 5, pp: 5. DOI: 10.1186/1476-4598-5-5. PMC: 1420324. PMID: 16457726 [Consulta: 6 desembre 2015].
  12. Bennet, P; Wilson, M «Immunohistochemistry – direct, indirect and sandwiches» (en anglès). The Agar Scientific Website, Agar Scientific Ltd, 2015; Gen 5, pàgs: [Consulta: 15 novembre 2018].
  13. Vaquero, M «Manual de Calidad de Inmunohistoquímica en Anatomia Patológica» (en castellà). Hospital Donostia. Osakidetza, 2007, pàgs: 34 [Consulta: 26 abril 2018].
  14. Gown, AM «Diagnostic Immunohistochemistry: What Can Go Wrong and How to Prevent It» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2016 Set; 140 (9), pp: 893-898. DOI: 10.5858/arpa.2016-0119-RA. ISSN: 1543-2165. PMID: 27575264 [Consulta: 17 juny 2018].
  15. Radulescu RT, Boenisch T «Blocking endogenous peroxidases: a cautionary note for immunohistochemistry» (en anglès). J Cell Mol Med, 2007 Nov-Des; 11 (6), pp: 1419. DOI: 10.1111/j.1582-4934.2007.00185.x. PMC: 4401301. PMID: 18053079 [Consulta: 17 juny 2018].
  16. Buesa, RJ «Quantifying Quality: A Review and Scale Proposal» (en anglès). Journal of Histotechnology, 2005; 28 (82), pp: 89-97. DOI: 10.1179/his.2005.28.2.89. ISSN: 0147-8885 [Consulta: 23 febrer 2018].
  17. Gown, AM «Immunohistochemistry: The Complexity of the Simple» (en anglès). Journal of Histotechnology, 1999 Set; 22 (3), pp: 161. DOI: 10.1179/his.1999.22.3.161. ISSN: 2046-0236 [Consulta: 23 abril 2018].
  18. Swanson, PE «HIERanarchy: The State of the Art in Immunohistochemistry» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1997 Feb; 107 (2), pp: 139-140. DOI: 10.1093/ajcp/107.2.139. ISSN: 1943-7722. PMID: 9024061 [Consulta: 23 abril 2018].
  19. Gattoretti, G «Immunohistochemistry Double Staining Protocol» (en anglès). Protocol Database. IHC World, 2011, pàgs: 4 [Consulta: 8 novembre 2018].
  20. Krenacs T, Krenacs L, Raffeld M «Multiple antigen immunostaining procedures» (en anglès). Methods Mol Biol, 2010; 588, pp: 281-300. DOI: 10.1007/978-1-59745-324-0_28. ISSN: 1064-3745. PMID: 20012839 [Consulta: 8 novembre 2018].
  21. Liu H, Shi J, Anandan V, Wang HL, et al «Reevaluation and Identification of the Best Immunohistochemical Panel (pVHL, Maspin, S100P, IMP-3) for Ductal Adenocarcinoma of the Pancreas» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2012 Jun; 136 (6), pp: 601-609. DOI: 10.5858/arpa.2011-0326-OA. ISSN: 1543-2165. PMID: 22646265 [Consulta: 8 desembre 2018].
  22. Bishop, PW «An immunohistochemical vade mecum» (en anglès). e-immunohistochemistry.info, 2012; Oct, pàgs: 520 [Consulta: 16 febrer 2018].
  23. Chretien MF, Pouplard-Barthelaix A, Dubois MP, Simard C, Rèbel A «Somatostatin and adrenocorticotrophic hormone like immunoreactivity in small cell carcinoma of the lung» (en anglès). J Clin Pathol, 1986 Abr; 39 (4), pp: 418-422. ISSN: 1472-4146. PMC: 499838. PMID: 2871048 [Consulta: 17 febrer 2018].
  24. Yamamoto S, Tsuda H, Honda K, Kita T, et al «Actinin-4 expression in ovarian cancer: a novel prognostic indicator independent of clinical stage and histological type» (en anglès). Mod Pathol, 2007 Des; 20 (12), pp: 1278-1285. DOI: 10.1038/modpathol.3800966. ISSN: 1530-0285. PMID: 17873890 [Consulta: 17 febrer 2018].
  25. Schraith DF, Hahm GK, Niemann TH, DeYoung BR «Alpha-inhibin immunoreactivity in soft-tissue neoplasia» (en anglès). Mod Pathol, 2003 Des; 16 (12), pp: 1205-1209. DOI: 10.1097/01.MP.0000095647.58306.DB. ISSN: 1530-0285. PMID: 14681320 [Consulta: 1r desembre 2018].
  26. Miller, RT «Annexin A1: A New Marker for Hairy Cell Leukemia» (en anglès). ProPath, 2005; Nov, pàgs: 2 [Consulta: 16 febrer 2018].
  27. Olsson AY, Bjartell A, Lilja H, Lundwall A «Expression of prostate-specific antigen (PSA) and human glandular kallikrein 2 (hK2) in ileum and other extraprostatic tissues» (en anglès). Int J Cancer, 2005 Gen 10; 113 (2), pp: 290-297. DOI: 10.1002/ijc.20605. ISSN: 1097-0215. PMID: 15389512 [Consulta: 17 febrer 2018].
  28. McKnight R, Nassar A, Cohen C, Siddiqui MT «Arginase-1: a novel immunohistochemical marker of hepatocellular differentiation in fine needle aspiration cytology» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2012 Ag 25; 120 (4), pp: 223-229. DOI: 10.1002/cncy.21184 issn= 1934-662X. PMID: 22298472 [Consulta: 9 novembre 2018].
  29. Kocjan G, Sweeney E, Miller KD, Bobrow L «AUA1: new immunocytochemical marker for detecting epithelial cells in body cavity fluids» (en anglès). J Clin Pathol, 1992 Abr; 45 (4), pp: 358-359. ISSN: 1472-4146. PMC: 495282. PMID: 1577978 [Consulta: 17 febrer 2018].
  30. Bradish, J «BAP1» (en anglès). Molecular Pathology. PathologyOutlines, 2015, Oct 30 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 15 abril 2018].
  31. Loy TS, Chapman RK, Diaz-Arias AA, Bulatao IS, Bickel JT «Distribution of BCA-225 in adenocarcinomas. An immunohistochemical study of 446 cases» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1991 Set; 96 (3), pp: 326-329. DOI: 10.1093/ajcp/96.3.326. ISSN: 0002-9173. PMID: 1877528 [Consulta: 19 març 2018].
  32. Gene Database «BCL10 B cell CLL/lymphoma 10 [Homo sapiens (human)]» (en anglès). National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine, 2018 Mar 28; 8915, pàgs: 12. PMID: 24309898 [Consulta: 29 març 2018].
  33. Liu H, Ye H, Dogan A, Ranaldi R, et al «T(11;18)(q21;q21) is associated with advanced mucosa-associated lymphoid tissue lymphoma that expresses nuclear BCL10» (en anglès). Blood, 2001 Ag 15; 98 (4), pp: 1182-1187. DOI: 10.1182/blood.V98.4.1182. ISSN: 1528-0020. PMID: 11493468 [Consulta: 29 març 2018].
  34. Ordóñez, NG «The diagnostic utility of immunohistochemistry and electron microscopy in distinguishing between peritoneal mesotheliomas and serous carcinomas: a comparative study» (en anglès). Mod Pathol, 2006 Gen; 19 (1), pp: 34-48. DOI: 10.1038/modpathol.3800471. ISSN: 1530-0285. PMID: 16056246 [Consulta: 29 març 2018].
  35. Kwon JH, Jeong BK, Yoon YS, Yu CS, Kim J «Utility of BRAF VE1 Immunostaining as a Screening Tool for Colorectal Cancer Harboring BRAF V600E Mutation» (en anglès). J Pathol Transl Med, 2018; Mar 29 (Epub AoE), pàgs: 20. DOI: 10.4132/jptm.2018.03.28. ISSN: 2383-7845. PMID: 29590746 [Consulta: 5 maig 2018].
  36. Rahirant, S; Garavito, Z; Hurtado, H «Técnica inmunocitoquimica para evaluar la proliferación de células en cultivo por la incorporación de bromodeoxiuridina» (en castellà). Biomédica, 2000 Jun, 20 (2), pp: 144-150. ISSN: 0120-4157 [Consulta: 16 febrer 2018].
  37. Genega EM, Ghebremichael M, Najarian R, Fu Y, et al «Carbonic anhydrase IX expression in renal neoplasms: correlation with tumor type and grade» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2010 Des; 134 (6), pp: 873-879. DOI: 10.1309/AJCPPPR57HNJMSLZ. PMC: 3778911. PMID: 21088149 [Consulta: 3 novembre 2018].
  38. Liu JB, Feng CY, Deng M, Ge DF, et al «E-cadherin expression phenotypes associated with molecular subtypes in invasive non-lobular breast cancer: evidence from a retrospective study and meta-analysis» (en anglès). World J Surg Oncol, 2017 Ag 1; 15 (1), pp: 139. DOI: 10.1186/s12957-017-1210-8. PMC: 5539617. PMID: 28764784 [Consulta: 20 maig 2018].
  39. Stein H, Bob R, Dürkop H, Erck C, et al «A new monoclonal antibody (CAL2) detects CALRETICULIN mutations in formalin-fixed and paraffin-embedded bone marrow biopsies» (en anglès). Leukemia, 2016 Gen; 30 (1), pp: 131-135. DOI: 10.1038/leu.2015. PMC: 4705422. PMID: 26202929 [Consulta: 30 maig 2018].
  40. Cavalloni C, Rumi E, Ferretti VV, Pietra D, et al «Sequential evaluation of CALR mutant burden in patients with myeloproliferative neoplasms» (en anglès). Oncotarget, 2017 Maig 16; 8 (20), pp: 33416-33421. DOI: 10.18632/oncotarget.16797. PMC: 5464878. PMID: 28422716 [Consulta: 30 maig 2018].
  41. Dukers DF, Meijer CJ, ten Berge RL, Vos W, et al «High numbers of active caspase 3–positive Reed-Sternberg cells in pretreatment biopsy specimens of patients with Hodgkin disease predict favorable clinical outcome» (en anglès). Blood, 2002 Jul 1; 100 (1), pp: 36-42. ISSN: 0006-4971. PMID: 12070005 [Consulta: 19 febrer 2018].
  42. Zheng G, Martignoni G, Antonescu C, Montgomery E, et al «A broad survey of cathepsin K immunoreactivity in human neoplasms» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2013 Feb; 139 (2), pp: 151-159. DOI: 10.1309/AJCPDTRTO2Z4UEXD. PMC: 3957187. PMID: 23355199 [Consulta: 31 març 2018].
  43. Pernick, N «CD7» (en anglès). CD Markers. PathologyOutlines, 2016; Gen 5 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 8 abril 2018].
  44. Martignoni G, Pea M, Brunelli M, Chilosi M, et al «CD10 is expressed in a subset of chromophobe renal cell carcinomas» (en anglès). Mod Pathol, 2004 Des; 17 (12), pp: 1455-1463. DOI: 10.1038/modpathol.3800236. ISSN: 1530-0285. PMID: 15286660 [Consulta: 17 febrer 2018].
  45. Bishop, PW «CD23» (en anglès). Antigens. e-immunohistochemistry.info, 2012; Oct, pàgs: 2 [Consulta: 5 novembre 2018].
  46. Bahlis NJ, King AM, Kolonias D, Carlson LM, et al «CD28-mediated regulation of multiple myeloma cell proliferation and survival» (en anglès). Blood, 2007 Jun 1; 109 (11), pp: 5002–5010. DOI: 10.1182/blood-2006-03-012542. PMC: 1885531. PMID: 17311991 [Consulta: 19 març 2018].
  47. Popescu, R; Verdes, D; Filimon, N; Cornianu, M; Bordean, DM «Endothelial Markers and Fibrosis in Alcoholic Hepatitis» (en anglès). A: Trends in Alcoholic Liver Disease Research - Clinical and Scientific Aspects, Chap. 4 (Shimizu, I. Editor). InTech, 2012; Gen 11, pàgs: 12 ISBN 978-953-307-985-1. DOI: 10.5772/26853 [Consulta: 6 març 2018].
  48. Fetica, B; Fit, A; Blaga, L; Fulop, A; et al «Prognostic value of immunohistochemical expression of ZAP-70 and CD38 in chronic lymphocytic leukaemia detected on bone marrow and lymph node biopsies» (en anglès). Romanian Review of Laboratory Medicine, 2014 Des;, pp: 497–505. DOI: 10.2478/rrlm-2014-0041. ISSN: 2284-5623 [Consulta: 25 febrer 2018].
  49. Bouloc A, Boulland ML, Geissmann F, Fraitag S, et al «CD101 expression by Langerhans cell histiocytosis cells» (en anglès). Histopathology, 2000 Mar; 36 (3), pp: 229-232. ISSN: 1365-2559. PMID: 10692025 [Consulta: 17 febrer 2018].
  50. Teong YT, Teo ST, Tan LP, Wu BQ, Peh SC «An immunohistochemical and molecular study of gastrointestinal stromal tumours» (en anglès). Med J Malaysia, 2006 Des; 61 (5), pp: 526-533. ISSN: 0300-5283. PMID: 17623951 [Consulta: 17 febrer 2018].
  51. Bosch X, Guilabert A «Kikuchi-Fujimoto disease» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Maig 23; 1, pp: 18. DOI: 10.1186/1750-1172-1-18. PMC: 1481509. PMID: 16722618 [Consulta: 5 novembre 2018].
  52. Verdú, M «CD123 (subunidad alfa del receptor de la interleuquina-3 humana, IL-3RA)» (en castellà). HistoPat, 2017; Mar, pàgs: 8 [Consulta: 5 novembre 2018].
  53. Valladeau J, Clair-Moninot V, Dezutter-Dambuyant C, Pin JJ, et al «Identification of mouse langerin/CD207 in Langerhans cells and some dendritic cells of lymphoid tissues» (en anglès). J Immunol, 2002 Gen 15; 168 (2), pp: 782-792. DOI: 10.4049/jimmunol.168.2.782. ISSN: 1550-6606. PMID: 11777972 [Consulta: 14 desembre 2018].
  54. Bursch LS, Wang L, Igyarto B, Kissenpfennig A, et al «Identification of a novel population of Langerin+ dendritic cells» (en anglès). J Exp Med, 2007 Des 24; 204 (13), pp: 3147-3156. DOI: 10.1084/jem.20071966. PMC: 2150989. PMID: 18086865 [Consulta: 14 desembre 2018].
  55. Ferrando Barberá, J; Cruz Martínez, O «Histiocitosis» (en castellà). Protocolos de la AEPED (2ª ed.), 2007, pp: 165-172 [Consulta: 14 desembre 2018].
  56. Dyduch G, Tyrak KE, Glajcar A, Szpor J, Okoń K «CD207+/langerin positive dendritic cells in invasive and in situ cutaneous malignant melanoma» (en anglès). Postepy Dermatol Alergol, 2017 Jun; 34 (3 ), pp: 233-239. DOI: 10.5114/ada.2017.67845. PMC: 5471378. PMID: 28670252 [Consulta: 14 desembre 2018].
  57. Pernick, N «Epithelial Membrane Antigen» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 11 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 5 maig 2018].
  58. Pernick, N «Cytokeratin AE1/AE3» (en anglès). Stains. PathologyOutlines, 2018; Mar 21 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 10 abril 2018].
  59. Zhou ZW, Rieger N, Ruszkiewicz A, Wang GQ, Wan DS «Detection of lymph nodes micrometastases in Dukes' A and B colorectal cancer using anti-cytokeratin antibodies AE1/AE3» (en anglès). World J Gastroenterol, 2005 Jun 21; 11 (23), pp: 3640-3643 [Consulta: 10 març 2018].
  60. Miller, RT «Cytokeratin 5/6» (en anglès). ProPath, 2000; Des, pàgs: 6 [Consulta: 23 febrer 2018].
  61. García-Peláez, B; Verdú, M; Román, R; Rodón, N et al «Expresión inmunohistoquímica de CK19 en variantes comunes del carcinoma de mama y en subtipos histológicos infrecuentes» (en castellà). Rev Esp Patol, 2015 Abr-Jun; 48 (2), pp: 67-74. DOI: 10.1016/j.patol.2015.01.001. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 7 novembre 2018].
  62. Al-Maghrabi J, Emam E, Gomaa W «Immunohistochemical staining of cytokeratin 20 and cytokeratin 7 in colorectal carcinomas: Four different immunostaining profiles» (en anglès). Saudi J Gastroenterol, 2018 Mar-Abr; 24 (2), pp: 129-134. DOI: 10.4103/sjg.SJG_465_17. PMC: 5900473. PMID: 29637921 [Consulta: 17 novembre 2018].
  63. Pernick, N «Chromogranin» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Abr 17, pàgs: 4 [Consulta: 18 febrer 2018].
  64. Gutierrez MR, Dorronsoro ML, Marco AM, Pérez IR, et al «Estudio del anticuerpo DOG1 en el diagnóstico de tumores del estroma gastrointestinal – GIST» (en castellà). An Sist Sanit Navar, 2011 Maig-Ag; 34 (2), pp: 245-251. ISSN: 1137-6627. PMID: 21904406 [Consulta: 2 març 2018].
  65. MeSH Descriptor Data «Sialoglycoproteins» (en anglès). National Institutes of Health. US National Library of Medicine, 2019, pàgs: 2 [Consulta: 29 novembre 2018].
  66. Kahn HJ, Marks A «A New Monoclonal Antibody, D2-40, for Detection of Lymphatic Invasion in Primary Tumors» (en anglès). Lab Invest, 2002 Set; 82 (9), pp: 1255–1257. ISSN: 0023-6837. PMID: 12218087 [Consulta: 29 novembre 2018].
  67. Abe N, Ohtake T, Saito K, Kumamoto K, et al «Clinicopathological significance of lymphangiogenesis detected by immunohistochemistry using D2-40 monoclonal antibody in breast càncer» (en anglès). Fukushima J Med Sci, 2016 Jun 8; 62 (1), pp: 57-63. DOI: 10.5387/fms.2015-10. PMC: 5131582. PMID: 27210308 [Consulta: 29 novembre 2018].
  68. Caillaud JM, Martinez-Madrigal F, Hartmann O, Carlu C «Immunohistochemical demonstration of neurone specific enolase in bone marrow infiltrated by neuroblastoma» (en anglès). J Clin Pathol, 1991 Abr; 44 (4), pp: 309-312. ISSN: 0021-9746. PMC: 496905. PMID: 2030150 [Consulta: 28 maig 2018].
  69. Pernick, N «Factor XIIIa» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Gen 25 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 30 abril 2018].
  70. Pinkus GS, Pinkus JL, Langhoff E, Matsumura F, et al «Fascin, a sensitive new marker for Reed-Sternberg cells of hodgkin's disease. Evidence for a dendritic or B cell derivation?» (en anglès). Am J Pathol, 1997 Feb; 150 (2), pp: 543-562. ISSN: 0002-9440. PMC: 1858289. PMID: 9033270 [Consulta: 19 març 2018].
  71. Ahmed, S; Hashmi, SN; Hafeez-ud-Din «Immunohistochemical detection of FLI-1 protein expression in Ewing Sarcoma/peripheral primitive neuroectodermal tumour: A study of 50 cases» (en anglès). J Pak Med Assoc, 2016 Oct; 66 (10), pp: 1296-1298. ISSN: 0030-9982. PMID: 27686307 [Consulta: 20 març 2018].
  72. Olar, A «Phosphohistone H3: implications for clinical practice and risk assessment in meningioma» (en anglès). Neuro Oncol, 2015 Maig; 17 (5), pp: 631–633. DOI: 10.1093/neuonc/nov047. PMC: 4482867. PMID: 25813470 [Consulta: 20 març 2018].
  73. Kim JY, Jeong HS, Chung T, Kim M, et al «The value of phosphohistone H3 as a proliferation marker for evaluating invasive breast cancers: A comparative study with Ki67» (en anglès). Oncotarget, 2017 Maig 10; 8 (39), pp: 65064-65076. DOI: 10.18632/oncotarget.17775. PMC: 5630312. PMID: 29029412 [Consulta: 20 març 2018].
  74. Hao Q, Dai C, Deng Y, Xu P, et al «Pooling analysis on prognostic value of PHH3 expression in cancer patients» (en anglès). Cancer Manag Res, 2018 Jul 30; 10, pp: 2279-2288. DOI: 10.2147/CMAR.S167569. PMC: 6071623. PMID: 30104898 [Consulta: 29 novembre 2018].
  75. Chen Y, Liu X, Liu Y, Wang Y, et al «Decreased Wnt4 expression inhibits thymoma development through downregulation of FoxN1» (en anglès). J Thorac Dis, 2017 Jun; 9 (6), pp: 1574-1583. DOI: 10.21037/jtd.2017.05.28. PMC: 5506175. PMID: 28740671 [Consulta: 17 febrer 2018].
  76. Miettinen M, McCue PA, Sarlomo-Rikala M, Rys J, et al «GATA3: a multispecific but potentially useful marker in surgical pathology: a systematic analysis of 2500 epithelial and nonepithelial tumors» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2014 Gen; 38 (1), pp: 13-22. DOI: 10.1097/PAS.0b013e3182a0218f. PMC: 3991431. PMID: 24145643 [Consulta: 3 març 2018].
  77. IHC World «GFAP Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. Immunohistochemical World, LLC, 2011, pàgs: 3 [Consulta: 29 maig 2018].
  78. Zynger DL, Dimov ND, Luan C, Teh BT, Yang XJ «Glypican 3: a novel marker in testicular germ cell tumors» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2006 Des; 30 (12), pp: 1570-1575. DOI: 10.1097/01.pas.0000213322.89670.48. ISSN: 1532-0979. PMID: 17122513 [Consulta: 22 març 2018].
  79. Yamauchi N, Watanabe A, Hishinuma M, Ohashi K, et al «The glypican 3 oncofetal protein is a promising diagnostic marker for hepatocellular carcinoma» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Des; 18 (12), pp: 1591-1598. DOI: 10.1038/modpathol.3800436. ISSN: 1530-0285. PMID: 15920546 [Consulta: 22 març 2018].
  80. Haber RS, Rathan A, Weiser KR, Pritsker A, et al «GLUT1 glucose transporter expression in colorectal carcinoma: a marker for poor prognosis» (en anglès). Cancer, 1998 Jul 1; 83, pp: 34-40. ISSN: 1097-0142. PMID: 9655290 [Consulta: 17 febrer 2018].
  81. Joseph NM, Ferrell LD, Jain D, Torbenson MS, et al «Diagnostic utility and limitations of glutamine synthetase and serum amyloid-associated protein immunohistochemistry in the distinction of focal nodular hyperplasia and inflammatory hepatocellular adenoma» (en anglès). Mod Pathol, 2014 Gen; 27 (1), pp: 62-72. DOI: 10.1038/modpathol.2013.114. ISSN: 1530-0285. PMID: 23807780 [Consulta: 3 novembre 2018].
  82. Pernick, N «HBME» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2017; Feb 14 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 3 novembre 2018].
  83. Palacios, J; Andreu, X; Calasanz, MJ; Concha, A; et al «Recomendación para la determinación de HER2 en cáncer de mama. Consenso nacional de la Sociedad Española de Anatomía Patológica (SEAP) y de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM)» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009; 42 (1), pp: 3-16. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 26 abril 2018].
  84. Lugli A, Tornillo L, Mirlacher M, Bundi M, et al «Hepatocyte Paraffin 1 Expression in Human Normal and Neoplastic Tissues» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2004 Nov; 122 (5), pp: 721-727. DOI: 10.1309/KC09-YTF2-M4DL-UYQ6. ISSN: 0002-9173. PMID: 15491968 [Consulta: 8 desembre 2018].
  85. Miettinen, M «Antibody specific to muscle actins in the diagnosis and classification of soft tissue tumors» (en anglès). Am J Pathol, 1988 Gen; 130 (1), pp: 205–215. ISSN: 0002-9440. PMC: 1880550. PMID: 3276210 [Consulta: 19 març 2018].
  86. Cheuk W, Wong KO, Wong CS, Dinkel JE, et al «Immunostaining for human herpesvirus 8 latent nuclear antigen-1 helps distinguish Kaposi sarcoma from its mimickers» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2004 Mar; 121 (3 ), pp: 335-342. DOI: 10.1309/B8TC-0LBV-H8XY-5MFV. ISSN: 0002-9173. PMID: 15023037 [Consulta: 6 novembre 2018].
  87. Gene «PMEL premelanosome protein [Homo sapiens (human)]» (en anglès). Genes & Expression. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Ag 12; 6490 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 27 novembre 2018].
  88. Gown AM, Vogel AM, Hoak D, Gough F, McNutt MA «Monoclonal antibodies specific for melanocytic tumors distinguish subpopulations of melanocytes» (en anglès). Am J Pathol, 1986 Maig; 123 (2), pp: 195-203. ISSN: 0002-9440. PMC: 1888307. PMID: 3518473 [Consulta: 27 novembre 2018].
  89. Sirsikar, M; Kumar Pinnelli, VB; Mohanty, S; Jayashankar, CA «Anti-Müllerian hormone in health and disease: a review» (en anglès). Int J Res Med Sci, 2016 Jul; 4 (7), pp: 2514-2520. DOI: 10.18203/2320-6012.ijrms20161914. ISSN: 2320-6012 [Consulta: 16 febrer 2018].
  90. Gkekas I, Novotny J, Pecen L, Strigård K, et al «Microsatellite Instability as a Prognostic Factor in Stage II Colon Cancer Patients, a Meta-Analysis of Published Literature» (en anglès). Anticancer Res, 2017 Des; 37 (12), pp: 6563-6574. DOI: 10.21873/anticanres.12113. ISSN: 0250-7005. PMID: 29187431 [Consulta: 19 febrer 2018].
  91. Bourdeaut, F «Tumor rabdoide» (en castellà). Orphanet, 2014 Feb; 69077 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 1r desembre 2018].
  92. Labome «INI1 antibody» (en anglès). Validated Antibody Database and Reagents, 2018; Set 20 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 1r desembre 2018].
  93. Shalom G, Kahn E, Halevy S «A severe fatal case of Darier-White disease—an extreme phenotype or a new entity?» (en anglès). JAAD Case Rep, 2015 Gen 12; 1 (1), pp: 41-43. DOI: 10.1016/j.jdcr.2014.11.002. ISSN: 4802534. PMID: 27051677 [Consulta: 6 juny 2018].
  94. Mauro, T «Hailey-Hailey Disease» (en anglès). NORD, 2015; Jun, pàgs: 9 [Consulta: 6 juny 2018].
  95. Ferreira FR, Di Chiacchio NG, Alvarenga ML, Mandelbaum SH «Involucrin in the differential diagnosis between linear psoriasis and inflammatory linear verrucous epidermal nevus: a report of one case» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 Jul-Ag; 88 (4), pp: 604-607. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20131733. PMC: 3760937. PMID: 24068133 [Consulta: 6 juny 2018].
  96. Pernick, N «Ki67» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 10, pàgs: 3 [Consulta: 18 febrer 2018].
  97. Ordóñez, NG «Immunohistochemical diagnosis of epithelioid mesothelioma: an update» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2005 Nov; 129 (11), pp: 1407-1414. DOI: 10.1043/1543-2165(2005)129[1407:IDOEMA]2.0.CO;2. ISSN: 1543-2165. PMID: 16253021 [Consulta: 17 febrer 2018].
  98. Ceballos, P; Ghersevich, S «Perspectivas en cáncer de mama: detección de células tumorales circulantes mediante mamaglobina A» (en castellà). Clínica e Investigación en Ginecología y Obstetricia, 2008 Des; 35 (6), pp: 207-214. DOI: 10.1016/S0210-573X(08)75105-0. ISSN: 0210-573X [Consulta: 6 novembre 2018].
  99. Hamilton, K; Pernick, N «Gross cystic disease fluid protein 15 (GCDFP-15)» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Ag 2 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 6 novembre 2018].
  100. Classen-Linke I, Moss S, Gröting K, Beier HM, et al «Mammaglobin 1: not only a breast-specific and tumour-specific marker, but also a hormone-responsive endometrial protein» (en anglès). Histopathology, 2012 Nov; 61 (5), pp: 955-965. DOI: 10.1111/j.1365-2559.2012.04290.x. ISSN: 0309-0167. PMID: 22994369 [Consulta: 6 novembre 2018].
  101. Dako Systems «Myeloperoxidase (MPO) Antibody Staining Protocol for Immunohistochemistry» (en anglès). Protocol Database. IHC World, 2011, pàgs: 3 [Consulta: 23 febrer 2018].
  102. Jokoji R, Ikeda J, Tsujimoto M, Morii E «Epithelioid Rhabdomyosarcoma; a case report with immunohistochemical and molecular study» (en anglès). Diagn Pathol, 2015 Jul 25; 10, pp: 124. DOI: 10.1186/s13000-015-0349-2. PMC: 4514988. PMID: 26208724 [Consulta: 19 febrer 2018].
  103. Kundu UR, Krishnamurthy S «Use of the monoclonal antibody MOC-31 as an immunomarker for detecting metastatic adenocarcinoma in effusion cytology» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2011 Ag 25; 119 (4), pp: 272-278. DOI: 10.1002/cncy.20164. ISSN: 1934-6638. PMID: 21732548 [Consulta: 2 abril 2018].
  104. Tapia C, Kutzner H, Mentzel T, Savic S, et al «Two mitosis-specific antibodies, MPM-2 and phospho-histone H3 (Ser28), allow rapid and precise determination of mitotic activity» (en anglès). Am J Surg Pathol, 2006 Gen; 30 (1), pp: 83-89. DOI: 10.1097/01.pas.0000183572.94140.43. ISSN: 0147-5185. PMID: 16330946 [Consulta: 17 febrer 2018].
  105. Mustafa T, Wiker HG, Mfinanga SG, Mørkve O, Sviland L «Immunohistochemistry using a Mycobacterium tuberculosis complex specific antibody for improved diagnosis of tuberculous lymphadenitis» (en anglès). Mod Pathol, 2006 Des; 19 (12), pp: 1606-1614. DOI: 10.1038/modpathol.3800697. ISSN: 1530-0285. PMID: 16980944 [Consulta: 17 febrer 2018].
  106. Pernick, N «MUC2» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2015; Nov 11, pàgs: 2 [Consulta: 3 abril 2018].
  107. Stoll LM, Johnson MW, Gabrielson E, Askin F, et al «The utility of napsin-A in the identification of primary and metastatic lung adenocarcinoma among cytologically poorly differentiated carcinomes» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2010 Des 25; 118 (6), pp: 441-449. DOI: 10.1002/cncy.20108. ISSN: 1934-6638. PMID: 20830690 [Consulta: 3 novembre 2018].
  108. Millership SJ, Da Silva Xavier G, Choudhury AI, Bertazzo S, et al «Neuronatin regulates pancreatic β cell insulin content and secretion» (en anglès). J Clin Invest, 2018 Ag 1; 128 (8), pp: 3369-3381. DOI: 10.1172/JCI120115. PMC: 6063487. PMID: 29864031 [Consulta: 18 novembre 2018].
  109. Uchihara T, Okubo C, Tanaka R, Minami Y, et al «Neuronatin Expression and Its Clinicopathological Significance in Pulmonary Non-small Cell Carcinoma» (en anglès). J Thorac Oncol, 2007 Set; 2 (9), pp: 796-801. DOI: 10.1097/JTO.0b013e318145af5e. ISSN: 1556-1380. PMID: 17805055 [Consulta: 18 novembre 2018].
  110. UniProt «Aggrecan core protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Nov 7; P16112/PGCA_HUMAN (rev), pàgs: 26 [Consulta: 29 novembre 2018].
  111. Knoess, P; Jakobs, M; Otto, M; Möllenhoff, G; et al «NITEGE-Expression in Meniscal Matrix. A New, Immunohistochemical Marker of Meniscal-Tissue Degeneration» (en anglès). J Clin Orthop Trauma, 2011 Gen; 1 (7), pp: 235377. DOI: 10.4303/jot/235377. ISSN: 2213-3445 [Consulta: 28 novembre 2018].
  112. Pauniaho, S-L «Germ Cell Tumors: Biology, Clinical Presentation and Epidemiology -Tesi doctoral-» (en anglès). Acta Electronica Universitatis Tamperensis. Tampere University Press, 2014; 1438, pàgs: 123 ISBN 978-951-44-9509-0. ISSN: 1456-954X [Consulta: 29 novembre 2018].
  113. Idrees MT, Williamson SR, Kieffer TW, Cheng L «The role of OCT4 immunohistochemistry in evaluation of retroperitoneal lymph node dissections: a pilot study» (en anglès). Mod Pathol, 2013 Des; 26 (12), pp: 1613-1619. DOI: 10.1038/modpathol.2013.110. ISSN: 1530-0285. PMID: 23765251 [Consulta: 29 novembre 2018].
  114. Ozcan A, Shen SS, Hamilton C, Anjana K, et al «PAX 8 expression in non-neoplastic tissues, primary tumors, and metastatic tumors: a comprehensive immunohistochemical study» (en anglès). Mod Pathol, 2011 Jun; 24 (6), pp: 751-764. DOI: 10.1038/modpathol.2011.3. ISSN: 1530-0285. PMID: 21317881 [Consulta: 3 desembre 2018].
  115. Harada K, Ferdous T, Ueyama Y «PD-L1 expression in malignant salivary gland tumors» (en anglès). BMC Cancer, 2018 Feb 6; 18 (1), pp: 156. DOI: 10.1186/s12885-018-4069-3. PMC: 5801834. PMID: 29409471 [Consulta: 3 març 2018].
  116. Baudoin C, Meneguzzi G, Portier MM, Demarchez M, et al «Peripherin, a neuronal intermediate protein, is stably expressed by neuroendocrine carcinomas of the skin, their xenograft on nude mice, and the corresponding primary cultures» (en anglès). Cancer Res, 1993 Mar 1; 53 (5), pp: 1175-1181. ISSN: 1538-7445. PMID: 7679947 [Consulta: 21 març 2018].
  117. Wang GY, Nazarian RM, Zhao L, Hristov AC, et al «Protein gene product 9.5 (PGP9.5) expression in benign cutaneous mesenchymal, histiocytic, and melanocytic lesions: comparison with cellular neurothekeoma» (en anglès). Pathology, 2017 Gen; 49 (1), pp: 44-49. DOI: 10.1016/j.pathol.2016.09.061. ISSN: 0031-3025. PMID: 27914685 [Consulta: 11 desembre 2018].
  118. Nouri AM, Torabi-Pour N, Dabare AA «A new highly specific monoclonal antibody against placental alkaline phosphatase: a potential marker for the early detection of testis tumour» (en anglès). BJU Int, 2000 Nov; 86 (7), pp: 894-900. ISSN: 1464-410X. PMID: 11069419 [Consulta: 2 abril 2018].
  119. Xu J, Kalos M, Stolk JA, Zasloff EJ, et al «Identification and Characterization of Prostein, a Novel Prostate-specific Protein» (en anglès). Cancer Res, 2001 Feb 15; 61 (4), pp: 1563-1568. ISSN: 1538-7445. PMID: 11245466 [Consulta: 25 març 2018].
  120. Yin M, Dhir R, Parwani AV «Diagnostic utility of p501s (prostein) in comparison to prostate specific antigen (PSA) for the detection of metastatic prostatic adenocarcinoma» (en anglès). Diagn Pathol, 2007 Oct 27; 2, pp: 41. DOI: 10.1186/1746-1596-2-41. PMC: 2174437. PMID: 17963516 [Consulta: 25 març 2018].
  121. Urrea L, Ferrer I, Gavín R, Del Río JA «The cellular prion protein (PrPC) as neuronal receptor for α-synuclein» (en anglès). Prion, 2017 Jul 4; 11 (4), pp: 226-233. DOI: 10.1080/19336896.2017.1334748. PMC: 5553301. PMID: 28759332 [Consulta: 29 març 2018].
  122. Genètics Home Reference «CDKN2A gene» (en anglès). NIH, US National Library of Medicine, 2018; Ag (rev), pàgs: 8 [Consulta: 8 novembre 2018].
  123. Hu L, Guo M, He Z, Thornton J, et al «Human papillomavirus genotyping and p16INK4a expression in cervical intraepithelial neoplasia of adolescents» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Feb; 18 (2), pp: 267-273. DOI: 10.1038/modpathol.3800290. ISSN: 1530-0285. PMID: 15492761 [Consulta: 8 novembre 2018].
  124. Esposito V, Baldi A, De Luca A, Groger AM, et al «Prognostic role of the cyclin-dependent kinase inhibitor p27 in non-small cell lung cancer» (en anglès). Cancer Res, 1997 Ag 15; 57 (16), pp: 3381-3385. ISSN: 1538-7445. PMID: 9270000 [Consulta: 17 febrer 2018].
  125. Verdú, M «p40 (ΔNp63)» (en castellà). HistoPat, 2017 Jul, pàgs: 2 [Consulta: 30 març 2018].
  126. BioCare «p120 Catenin Concentrated and Prediluted Monoclonal Antibody» (en anglès). Data Sheet: 901-3008-062917, 2018; API 3008 AA, pàgs: 2 [Consulta: 17 febrer 2018].
  127. Wiedenmann B, Franke WW, Kuhn C, Moll R, Gould VE «Synaptophysin: A marker protein for neuroendocrine cells and neoplasms» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1986 Maig; 83 (10), pp: 3500-3504. ISSN: 0027-8424. PMC: 323544. PMID: 3010302 [Consulta: 30 abril 2018].
  128. Ahuja D, Sáenz-Robles MT, Pipas JM «SV40 large T antigen targets multiple cellular pathways to elicit cellular transformation» (en anglès). Oncogene, 2005 Nov 21; 24 (52), pp: 7729-7745. DOI: 10.1038/sj.onc.1209046. ISSN: 1476-5594. PMID: 16299533 [Consulta: 3 juny 2018].
  129. Clarkson KS, Sturdgess IC, Molyneux AJ «The usefulness of tyrosinase in the immunohistochemical assessment of melanocytic lesions: a comparison of the novel T311 antibody (anti-tyrosinase) with S-100, HMB45, and A103 (anti-melan-A)» (en anglès). J Clin Pathol, 2001 Mar; 54 (3), pp: 196–200. DOI: 10.1136/jcp.54.3.196. PMC: 1731371. PMID: 11253130 [Consulta: 31 març 2018].
  130. Rekhi B1, Basak R, Desai SB, Jambhekar NA «Immunohistochemical validation of TLE-1, a novel marker, for synovial sarcomas» (en anglès). Indian J Med Res, 2012 Nov; 136 (5), pp: 766-775. ISSN: 0971-5916. PMC: 3573597. PMID: 23287123 [Consulta: 31 març 2018].
  131. Koljonen V, Jahkola T, Tukiainen E, Granroth G, et al «Tenascin-C in primary Merkel cell carcinoma» (en anglès). J Clin Pathol, 2005 Mar; 58 (3), pp: 297-300. DOI: 10.1136/jcp.2004.018432. PMC: 1770604. PMID: 15735164 [Consulta: 12 desembre 2018].
  132. Yang ZT, Yeo SY, Yin YX, Lin ZH, et al «Tenascin-C, a Prognostic Determinant of Esophageal Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). PLoS One, 2016 Gen 5; 11 (1), pp: e0145807. DOI: 10.1371/journal.pone.0145807. PMC: 4701415. PMID: 26731558 [Consulta: 12 desembre 2018].
  133. Peg Cámara, V; Iglesias Felip, C; Landolfi, S; Castellví Vives, J; et al «Estudio de la especificidad del TTF-1 como marcador del origen tumoral en un panel amplio de carcinomas no pulmonares ni tiroideos» (en castellà). XXV Congreso de la Sociedad Española de Anatomía Patológica, 2011; Maig 18-21 -CO: 80 (res)-, pàgs: 2 [Consulta: 26 abril 2018].
  134. Loeser H, Schallenberg S, von Winterfeld M, Tharun L, et al «High protein and mRNA expression levels of TUBB3 (class III ß-tubulin) are associated with aggressive tumor features in esophageal adenocarcinomas» (en anglès). Oncotarget, 2017 Dec 29; 8 (70), pp: 115179–115189. DOI: 10.18632/oncotarget.23112. PMC: 5777763. PMID: 29383151 [Consulta: 13 juny 2018].
  135. Pernick, N «Vimentin» (en anglès). Stains and molecular markers. PathologyOutlines, 2018; Set 18 (rev), pàgs: 3 [Consulta: 17 novembre 2018].
  136. Giese A, Rief MD, Loo MA, Berens ME «Determinants of human astrocytoma migration» (en anglès). Cancer Res, 1994 Jul 15; 54 (14), pp: 3897-3904. ISSN: 0008-5472. PMID: 8033113 [Consulta: 21 març 2018].
  137. Rodríguez JM, Panizo A, Sola I «Valor diagnóstico de la proteína WT-1 como marcador inmunohistoquímico» (en castellà). Rev Esp Patol, 2001 Abr-Jun; 34 (2), pp: 173-176. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 26 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

  • Martín Lacave, Inés; García Caballero, Tomás. Atlas de inmunohistoquímica: caracterización de celulas, tejidos y organos normales (en castellà). Ed. Díaz de Santos, 2012, pàgs: 448. ISBN 9788499690131 [Consulta: 2 abril 2017]. 
  • Chu, Peiguo; Weiss, Lawrence. Modern Immunohistochemistry (Cambridge Illustrated Surgical Pathology Series) (en anglès). Cambridge University Press, 2014 Abr 14; 2nd Edition, pàgs: 514. ISBN 978-1107040151 [Consulta: 22 octubre 2017]. 
  • IHC World. Antibody Staining Protocols-Complete List (en anglès). IHC Protocol Database, 2011, pàgs: 20 [Consulta: 22 octubre 2017].  Disponible a: http://www.ihcworld.com/antibody_staining.htm
  • Kim, So-Woon; Roh, Jin; Park, Chan-Sik. Immunohistochemistry for Pathologists: Protocols, Pitfalls, and Tips (en anglès). J Pathol Transl Med, 2016 Nov; 50 (6), pp: 411–418 ISSN 2383-7837. DOI 10.4132/jptm.2016.08.08 [Consulta: 17 juny 2018]. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Immunohistoquímica Modifica l'enllaç a Wikidata