Trofoblast

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula anatomiaTrofoblast
Blastocyst English.svg
Part detrophoblast tissue (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD014327 Modifica el valor a Wikidata
TEE6.0.1.1.2.0.2
FMAModifica el valor a Wikidata 83029 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.46
EB Onlinescience/trophoblast Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica
Secció d'un embrió implantat a la decídua uterina.

am. Cavitat amniòtica.
b.c. Coàgul sanguini.
b.s. Pedicle (Body-stalk).
ect. Ectoderma de l'embrió.
ent. Endoderma.
mes. Mesoderma.
m.v. Vasos materns.
tr. Trofoblast.
u.e. Epiteli uterí.
u.g. Glàndula uterina.
y.s. Sac vitel·lí.

El trofoblast (del grec threphein, "alimentar"; i blastos: "germinador") és considerat el primer dels annexos embrionaris desenvolupat pels mamífers.[1] Són cèl·lules que formen la capa externa d'un blastocist i estan presents quatre dies després de la fecundació en humans.[2]

En l'espècie humana el trofoblast allibera una hormona anomenada gonadotropina coriònica que manté els nivells de progesterona, sostenint així la gestació.[3] Les cèl·lules del trofoblast s'especialitzen, proporcionant nutrients a l’embrió i es converteixen en una gran part de la placenta.[4][5][6] Té un paper fonamental en la implantació embrionària i en les interaccions amb el decidu uterí matern.[7]

Potencialitat de les cèl·lules embrionàries[modifica]

Les cèl·lules del trofoblast es formen durant la primera etapa de l’embaràs i són les primeres cèl·lules que es diferencien de l’òvul fecundat per convertir-se en estructures extraembrionàries i no contribueixen directament a l’embrió. Després de la gastrulació, el trofoblast és contigu amb l'ectoderma de l'embrió, i es coneix com trofectoderma. Després de la primera diferenciació, les cèl·lules de l’embrió humà perden la seva totipotència i ja no són cèl·lules mare totipotents perquè no poden formar un trofoblast. Ara són cèl·lules mare pluripotents.

Estructura[modifica]

El trofobast prolifera i es diferencia en dues capes cel·lulars al voltant dels sis dies després de la fertilització en humans.

Capa Localització Descripció
Citotrofoblast És la capa més interior És la capa interna d'una simple cèl·lula en el trofoblast
Sincitotrofoblast La capa més exterior Una capa gruixuda que no té límits cel·lulars i es converteix en estroma endometrial. Segrega hCG per mantenir la secreció de progesterona i mantenir l'embaràs.
Trofoblast intermedi El lloc d’implantació, corion, vellositats (depèn del subtipus) És un ancoratge placentari.

Funció[modifica]

Els trofoblasts són cèl·lules especialitzades de la placenta que tenen un paper important en la implantació i interacció d’embrions amb l’úter matern decidualitzat.[8] El nucli de les vellositats placentàries conté cèl·lules mesenquimals i vasos sanguinis placentaris que estan directament connectats a la circulació del fetus a través del cordó umbilical. Aquest nucli està envoltat per dues capes de trofoblasts, el citotrofoblast i el sincitotrofoblast. El citotrofoblast és una capa de cèl·lules mono-nucleades que resideix sota el sincitotrofoblast.[9] El sincitiotrofoblast es compon de citotrofoblasts fusionats que formen una capa que cobreix la superfície placentària.[9] El sincitiotrofoblast està en contacte directe amb la sang materna que arriba a la superfície placentària. A continuació, facilita l’intercanvi de nutrients, residus i gasos entre el sistema matern i el fetal.

A més, els citotrofoblasts a les puntes de les vellositats es poden diferenciar en un altre tipus de trofoblast anomenat trofoblast extravillós. Els trofoblasts extravillosos creixen des de la placenta i penetren a l’úter decidualitzat. Aquest procés és essencial no només per fixar físicament la placenta a la mare, sinó també per alterar la vasculatura a l'úter. Aquesta alteració permet un subministrament sanguini adequat al fetus en creixement a mesura que avança l’embaràs. Alguns d'aquests trofoblasts fins i tot substitueixen les cèl·lules endotelials de les artèries espirals uterines ja que remodelen aquests vasos en conductes de forat ampli que són independents de la vasoconstricció materna. Això garanteix que el fetus rebi un subministrament constant de sang i que la placenta no estigui sotmesa a fluctuacions d’oxigen que puguin causar-li danys.[10]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Spencer, TE; Bazer, FW «Trophoblast biology: Forum introduction» (en anglès). Reprod Biol Endocrinol, 2004 Jul 5; 2, pp: 45. ISSN 1477-7827. DOI: 10.1186/1477-7827-2-45. PMC: 471565 [Consulta: 2 agost 2020].
  2. Tang, Jiaqi; Liu, Bailin; Li, Na; Zhang, Mengshu. Chapter 38 - Development of Renin-Angiotensin-Aldosterone and Nitric Oxide System in the Fetus and Neonate (en anglès). Academic Press, 2020, p. 643–662. DOI 10.1016/b978-0-12-814823-5.00038-6. ISBN 978-0-12-814823-5. 
  3. Betz, D; Fane, K «Human Chorionic Gonadotropin (HCG)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Abr 27; NBK532950 (rev), pàgs: 6. PMID: 30422545 [Consulta: 2 agost 2020].
  4. Hill, MA «Trophoblast» (en anglès). Placenta, UNSW Embryology, 2020; Ag 1 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 2 agost 2020].
  5. Soares, Michael J.; Varberg, Kaela M. Trophoblast (en anglès). Academic Press, 2018, p. 417–423. DOI 10.1016/b978-0-12-801238-3.64664-0. ISBN 978-0-12-815145-7. 
  6. Baines, K. J.; Renaud, S. J. «Chapter Three - Transcription Factors That Regulate Trophoblast Development and Function» (en anglès). Progress in Molecular Biology and Translational Science. Academic Press, 145, 01-01-2017, p. 39–88. DOI: 10.1016/bs.pmbts.2016.12.003.
  7. Aplin, JD; Kimber, SJ «Trophoblast-uterine interactions at implantation» (en anglès). Reprod Biol Endocrinol, 2004 Jul 5; 2, pp: 48. DOI: 10.1186/1477-7827-2-48. PMC: 471567. PMID: 15236654 [Consulta: 2 agost 2020].
  8. Imakawa, K.; Nakagawa, S. «Chapter Four - The Phylogeny of Placental Evolution Through Dynamic Integrations of Retrotransposons» (en anglès). Progress in Molecular Biology and Translational Science. Academic Press, 145, 01-01-2017, p. 89–109. DOI: 10.1016/bs.pmbts.2016.12.004.
  9. 9,0 9,1 «The trophoblast».
  10. Lunghi, Laura; Ferretti, Maria E.; Medici, Silvia; Biondi, Carla; Vesce, Fortunato «Control of human trophoblast function». Reproductive Biology and Endocrinology, 5, 1, 08-02-2007, pàg. 6. DOI: 10.1186/1477-7827-5-6. ISSN: 1477-7827. PMC: 1800852. PMID: 17288592.