Glàndula
| Identificadors | |
|---|---|
| TH | H2.00.02.0.02002 |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/gland  |
Una glàndula (del llatí glandem i ulam) és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que tenen com a objectiu sintetitzar substàncies. Les substàncies secretades per les glàndules es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal. Les glàndules s'encarreguen de controlar i regular les activitats de l'organisme.
Tipus de glàndules[modifica]
Generalment, en l'organisme dels éssers humans podem distingir dos tipus de glàndules. Aquestes són: les glàndules endocrines, les glàndules exocrines i les glàndules mixtes.
Glàndules endocrines[modifica]
Les glàndules endocrines, anomenades també glàndules tancades, són un conjunt de glàndules que sintetitzen unes substàncies anomenades hormones. Les hormones són missatgers químics alliberats al torrent sanguini i dirigides als òrgans i teixits per a realitzar les seves funcions bàsiques. Un excés o dèficit d'algunes de les hormones pot desencadenar certes patologies com el goll, nanisme, diabetis, etc).[1][2]
Generalment, hi ha dos tipus d'hormones secretades per les glàndules endocrines. Aquestes són:
Hormones peptídiques[modifica]
Aquestes hormones són cadenes curtes d'aminoàcids, efecte del qual és transitori. Un cop alliberades a la sang s'uneixen amb el seu receptor i desencadena l'activació o desactivació d'enzim.
Hormones esteroides[modifica]
Aquest tipus d'hormones tenen la capacitat de travessar la membrana plasmàtica de les cèl·lules. Posteriorment, s'uneixen als seus receptors i inicien la seva activitat. L'efecte d'aquestes hormones, contraposat a les hormones peptídiques, és de llarga durada i són presents al torrent sanguini d'hores a dies.
Les glàndules endocrines, que conjuntament formen el sistema endocrí, són: pàncrees, glàndula tiroidea, hipotàlem, hipòfisi, glàndula pineal, glàndules suprarenals, les gònades, les glàndules paratiroides, el tim, etc.[3] El sistema endocrí està controlat i regular per l'hipotàlem.
Glàndules exocrines[modifica]
Les glàndules exocrines, anomenades també glàndules obertes, produeixen substàncies que són alliberades directament al tub digestiu o respiratori i a l'exterior del cos a través d'un conducte. La presència d'aquest conducte és una de les diferències amb les glàndules endocrines.[4] El conjunt de les glàndules exocrines forma el Sistema exocrí.[5]
Les glàndules exocrines es poden classificar en base diferents criteris.
Segons l'estructura[modifica]
- Tubular
- Tubular múltiple
- Alveolar
- Alveolar múltiple
- Glàndula simple
- Glàndula composta
Segons el nombre de cèl·lules[modifica]
- Unicel·lulars: Aquestes estan formades per una sola cèl·lula. Per exemple, les cèl·lules caliciformes de l'estómac.
- Pluricel·lulars: Formades per múltiples cèl·lules.
Segons el producte de secreció[modifica]
- Glàndules mucoses
- Seroses
- Seromucoses
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glàndula |
- ↑ «Sistema endocrí». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Funció de relació: Sistema endocrí». [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Sistema endocrí» (en castellà). Junta de Andalucía. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ «Hormones i glàndules». Xtec. [Consulta: 1r desembre 2014].
- ↑ Amat, Concepció. Fisiologia cel·lular: ensenyaments de farmàcia. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 139. ISBN 84-89829-74-8.