Hipòfisi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula anatomiaHipòfisi
Gray1180.png
La hipòfisi està protegida per la sella turca de l'esfenoide.
Gray1181.png
Talla sagital mig de la hipòfisi d'un mico.
Detalls
Llatíhypophysis, glandula pituitaria
PrecursorEctoderma
Artèria hipofisiària superior
Artèria hipofisiària inferior
Identificadors
MeSH[1]
TAA11.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 13889 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1275
EB Onlinescience/pituitary-gland Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma -terme encunyat per l'anatomista alemany Samuel Thomas von Sömmerring (1755-1830) l'any 1758-,[1] és una glàndula complexa de morfologia ovoide que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide,[2] situada a la base del crani,[3] en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari. Alhora, està controlada per l'hipotàlem i forma part de l'anomenat eix hipotàlem-hipofisiari. La hipòfisi segrega diversos tipus d'hormones: l'hormona del creixement i l'hormona luteïnitzant (LH) que estimula la maduració dels òvuls en el sexe femení i provoca secreció de testosterona en el sexe masculí. També, produeix l'hormona fol·liculostimulant (FSH) que estimula els fol·licles ovàrics en les dones[4] i la maduració espermàtica en els homes.[5]

Anatomia[modifica]

Vista de la hipòfisi en 3D (vermell; cliqueu-la per veure-la en moviment).

La seva mida oscil·la entre els 6 i els 12 mm, depenent de l'edat, el sexe i l'estat hormonal de la persona.[6] Generalment, si no existeix cap patologia, a partir dels 50-60 anys en ambdós sexes les imatges de ressonància magnètica mostren una glàndula de 10 mm. Té un pes aproximat de 50 centígrams i consta de tres parts:

Fisiologia[modifica]

Els dos lòbuls tenen activitat pròpia, essent responsable cada u de la secreció específica de diferents hormones:[14]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Laios, K; Androutsos, G; Piagkou, M; Moschos, MM «Hypophysis. From outgrowth, to ocular disorder to pituitary gland» (en anglès). Hormones (Athens), 2017 Gen; 16 (1), pp: 99-100. ISSN 1109-3099. DOI: 10.14310/horm.2002.1726. PMID: 25307180 [Consulta: 25 agost 2020].
  2. Tekiner, H; Acer, N; Kelestimur, F «Sella turcica: an anatomical, endocrinological, and historical perspective» (en anglès). Pituitary, 2015 Ag; 18 (4), pp: 575-578. DOI: 10.1007/s11102-014-0609-2. ISSN: 1386-341X. PMID: 25307180 [Consulta: 21 agost 2020].
  3. Galliard, F; de Heer, E; Rayan, A, Smith, D; et al «Pituitary fossa» (en anglès). Radiopaedia, 2020 Jun; 32572 (rev), pàgs: 19 [Consulta: 28 agost 2020].
  4. Vegetti, V; Alagna, F «FSH and folliculogenesis: from physiology to ovarian stimulation» (en anglès). Reprod Biomed Online, 2006 Jun; 12 (6), pp: 684-694. DOI: 10.1016/s1472-6483(10)61080-2. ISSN: 1472-6491. PMID: 16792843 [Consulta: 22 agost 2020].
  5. Oduwole, OO; Peltoketo, H; Huhtaniemi, IT «Role of Follicle-Stimulating Hormone in Spermatogenesis» (en anglès). Front Endocrinol (Lausanne), 2018 Des 14; 9, pp: 763. DOI: 10.3389/fendo.2018.00763. PMC: 6302021. PMID: 30619093 [Consulta: 27 agost 2020].
  6. Botz, B; Bronson, R; Galliard, F; Sharma, R; et al «Pituitary gland» (en anglès). Radiopaedia, 2020 Ag; 1888 (rev), pàgs: 22 [Consulta: 28 agost 2020].
  7. LifeMap Discovery «Rathke’s pouch» (en anglès). Ectoderm, Embryonic Development & Stem Cell Compendium. LifeMap Sciences, Inc, 2020; Jul 28 (rev), pàgs: [Consulta: 23 agost 2019].
  8. Takeuchi, M «The Mammalian Pars Intermedia —Structure and Function—» (en anglès). Zoological Science, 2001; 18 (2), pp: 133-144. ISSN 0289-0003. DOI: 10.2108/zsj.18.133 [Consulta: 25 agost 2020].
  9. D’Agostino, G; Diano, S «alpha-Melanocyte stimulating hormone: production and degradation» (en anglès). J Mol Med (Berl), 2010 Des; 88 (12), pp: 1195–1201. PMID: 20617297. DOI: 10.1007/s00109-010-0651-0. PMC: 3936413 [Consulta: 27 agost 2020].
  10. PubChem «beta-Melanocyte Stimulating Hormone, human» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2020 Ag 22; Compound Summary CID 16172929 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 27 agost 2020].
  11. Society for Endocrinology «Melanocyte-stimulating hormone» (en anglès). Glossary. You and Your Hormones Education Resource, 2018 Feb (rev), págs: 2 [Consulta: 20 agost 2020].
  12. Robinson, AG; Verbalis, JG «Posterior Pituitary» (en anglès). A: Williams Textbook of Endocrinology (Melmed S, Polonsky KS, Larsen PR, Kronenberg HM; Eds.) Elsevier, 2012; Sec. II, Chap. 10, pp: 300-332. ISBN 978-1-4377-0324-5 [Consulta: 28 agost 2020].
  13. Rovira Salvador, I «Neurohipófisis: estructura, funciones y enfermedades asociadas» (en castellà). Neurociencias. Psicologia y mente, 2018; Ag, pàgs: 8 [Consulta: 22 agost 2020].
  14. El Sayed, SA; Fahmy; MW; Schwartz, J «Physiology, Pituitary Gland» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jun 1; NBK459247 (rev), págs: 5. PMID: 29083639 [Consulta: 20 agost 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hipòfisi