Anatomia patològica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'anatomia patològica o anatomopatologia és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme.[1] La paraula patologia procedeix del grec, estudi (logos) del patiment o dany (pathos).

El metge italià de Forlì Giovanni Battista Morgagni ha estat considerat el fundador de la moderna anatomia patològica,[2] sent la seva obra De sedibus et causis morborum per anatomen indagatis (1761)[3] una de les més importants dins del camp de la literatura mèdica.[4] Morgagni va trencar amb la medicina clàssica, basada en els humors, i va demostrar el paper fonamental de la investigació anatòmica.[2]

Concepte d'anatomia patològica[modifica]

L'anatomia patològica és un dels pilars fonamentals de la medicina i una disciplina bàsica imprescindible per a metges, veterinaris i altres professionals de la sanitat. La interpretació dels símptomes de les distintes malalties o alteracions que es troben en l'exploració dels pacients exigeix el coneixement de tot l'espectre de lesions que es presenten en cada un dels teixits, òrgans o tipus cel·lulars. L'anatomia patològica comprèn tots els aspectes de la malaltia, fonamentalment a nivell morfològic. Aquestes alteracions són estudiades amb diversos mètodes, que comprenen des dels emprats per la patologia molecular fins als de la patologia macroscòpica; passant per tots els nivells i tècniques d'observació i estudi: des de la prosecció, la histologia convencional, la histoquímica[5][6] o la immunohistoquímica fins a la microscòpia ultraestructural, la microscòpia òptica, la microscòpia confocal, la morfometria o la simple visió ocular directa (macroscòpica).

L'anatomia patològica es divideix en subespecialitats, les principals són la patologia quirúrgica,[7] la patologia fetal i pediàtrica,[8] la citopatologia, la neuropatologia[9] i la patologia forense.[10]

Respostes patològiques[modifica]

L'anatomia patològica general s'ocupa de l'estudi dels fonaments i del desenvolupament dels processos de respostes patològiques bàsiques, que van des de l'adaptació cel·lular a les modificacions de l'entorn, les lesions i la mort cel·lular, les seues causes i les seues conseqüències, els trastorns del creixement de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans, així com les respostes de l'individu a les diverses lesions causades per agents externs i interns i dels mecanismes de reparació d'aqueixes lesions.[11] Segons la patologia, hi ha tres causes bàsiques que originen les malalties que són:

L'anatomia patològica sistèmica o especial estudia les respostes específiques de cada teixit o òrgan.

Aspectes de la malaltia[modifica]

Els quatre aspectes d'una malaltia, que formen el nucli de la patologia són:

  • Etiologia, que són les causes de la malaltia.
  • Patogènia, que són els mecanismes per què es desenvolupa la malaltia.
  • Canvis morfològics o alteracions estructurals que es produeixen en les cèl·lules i òrgans.
  • Clínica, que són les conseqüències funcionals dels canvis morfològics.

Els especialistes en anatomia patològica, s'encarreguen sobretot de l'estudi dels canvis morfològics de les malalties.

Hi ha malalties sine materia en les quals no es pot objectivar una clara alteració morfològica, com són la majoria de les malalties psiquiàtriques i molts trastorns funcionals gastrointestinals com el còlon irritable, la síndrome de vòmits cíclics[15] o la migranya abdominal.[16]

Evolució històrica[modifica]

Alguns historiadors opinen que la història de l'anatomia patològica és, en certa manera, la història de l'aplicació del mètode científic en la medicina.[17] Demòcedes de Crotona[18] i el seu deixeble Alcmeó foren pioners en atribuir i destacar diferències morfològiques entre els animals i les persones. Es creu que bona part dels seus coneixements es fonamentaven sobre escrits relatius a les pràctiques de momificació de l'antic Egipte i que les seves idees sobre els sentits, el cos i la ment foren recollides per l'escola de medicina d'Alexandria.[19] Heròfil de Calcedònia i Erasístrat de Keos foren destacats membres de dita escola que practicaren de forma regular disseccions docents durant el primer terç del segle iii aC.[20]

Hipòcrates fou el primer a reconèixer que la patologia es basava en una alteració dels humors i de la relació d'aquests, basant-se en la filosofia naturalista d'Empèdocles que ja havia descrit aqueixos humors: sang, limfa, bilis negra[21] i bilis groga. Galè mantingué vigents les teories d'Hipòcrates durant tota l'època medieval convertint-les en dogmes. Dintre de la nosotàxia galènica és destacable el punt que considera les malalties de les «parts instrumentals» un resultat de la forma, mida o disposició dels òrgans.[22] Aule Corneli Cels escrigué sobre les diferències entre lesions superficials canceroses i precanceroses, recomanant l'escissió precoç de les mateixes.[23] A la seva obra en vuit volums De Re Medicina, descriu al llibre III els quatre clàssics signes d'un procés inflamatori: rubor et tumor cum calore et dolore (rubor, inflor, calor i dolor).[24]

Aeci d'Amida (502-575), metge de l'emperador romà d'Orient Justinià el Gran, tot i que només es conserva una part dels seus escrits (com els 16 Libri medicinales o Tetrabiblon) deixà excel·lents descripcions de condilomes, hemorroides, carcinomes uterins i fístules i ulceracions rectals.[25]

Avenzoar (1091-1161), descrigué per primera vegada un càncer de colon gràcies a la palpació dels òrgans abdominals d'un malalt emaciat i l'observació de fragments del tumor. La seva obra influí en diversos representants de la medicina escolàstica imperant a l'Europa llatina medieval, com el valencià Jaume Roig.[26] A banda dels seus escrits sobre la febre o la salubritat dels aliments, Avenzoar fou un capdavanter en el camp de la patologia experimental, ja que recomanava la pràctica d'autòpsies en animals abans d'efectuar actes quirúrgics en humans.[27] Ibn an-Nafís (1213-1288), descrigué correctament la circulació pulmonar quatre-cents anys abans del descobriment dels capil·lars pulmonars.[28]

La primera autòpsia pública fou practicada pel metge italià Bartolomeo da Varignana (?-≥1321) el 1302, a Bolonya. Pel que fa a la península ibèrica, l'Estudi General de Lleida obtingué permís per fer autòpsies a cadàvers de condemnats a mort a mitjans del segle xiv i es creu que durant aquest període a l'hospital del monestir de Guadalupe li fou atorgat el privilegi d'estudiar els cossos dels malalts difunts gràcies a una butlla papal.[29]

Gradualment començaren a sorgir autors que no veien les teories d'Hipòcrates com a veritats absolutes. Vesal basà el seu estudi de la malaltia en els aspectes morfològics del cos humà, deixant a banda el dogmatisme imposat en l'època i fonamentat en la lectura acrítica dels tractats clàssics.[30][31] Un representant d'aquest estil de pensament rígid fou Jacobus Sylvius (Jacques Dubois, 1478-1555), professor de Vesal i de Charles Estienne i persona de caràcter peculiar, que arribà a dir: «el cadàver s'equivoca...Galè, no».[32]

A partir del Renaixement es començaren a fer les primeres autòpsies reglades d'humans i començà un nou corrent d'autors que creien només el que podien veure, allunyant-se definitivament de les idees doctrinals que fins aqueix moment prevalien. Amb el florentí Antonio Benivieni, la lesió anatòmica deixà de ser una troballa casual i passà a ser una troballa cercada.[33] L'aragonès Juan Tomás Porcell (Càller, 1528 - Saragossa, 1582?) fou el primer a fer autòpsies d'empestats i descriure les seves lesions internes, treballant amb víctimes del brot de pesta de 1564 a Saragossa.[34]

Giovanni Battista Morgagni (1682-1771)

Neixé així l'«anatomia organicista», que relaciona directament la morfologia amb les alteracions i símptomes que acompanyen la malaltia. Els autors que anaven apareixent en l'època i que descobrien com resultava de valuosa l'autòpsia per a l'estudi de la medicina, com per exemple Giovanni Battista Morgagni de Forlì (Itàlia),[35] comprengueren que l'observació i l'estudi de les alteracions morfològiques eren la base fonamental per a entendre les malalties. Uns anys abans, el suís Théophile Bonet (Ginebra, 1620-ibídem, 1689),[36] escrigué un llibre que molts autors consideren com el primer tractat anatomopatològic; una compilació d'unes tres mil autòpsies classificades per malalties o símptomes titulada Sepulchretum sive Anatomia practica (1679).[37]

El 1665, Robert Hooke, que utilitzava un rudimentari microscopi compost, fou el primer a parlar de les «cèl·lules» del suro en el seu llibre Micrographia.[38] Reinier de Graaf és recordat pels seus estudis sobre el sistema reproductor i el descobriment —sense emprar cap microscopi— dels fol·licles preovulatoris (1672).[39]

John Hunter (1728-1793) fou el primer a descriure la inflamació com un mecanisme defensiu en primer lloc i després reparador, en el seu llibre pòstum A Treatise on the Blood, Inflammation and Gunshot Wounds (1794),[40] que rebutjà definitivament la doctrina galènica del «pus lloable», el qual considerà un efecte inflamatori causat per diferents tipus de processos.[41] Matthew Baillie (1761-1823),[42] patòleg escocès nebot de Hunter, fou pioner en la identificació de la transposició dels grans vasos i el situs inversus. La seva obra The Morbid Anatomy of Some of the Most Important Parts of the Human Body (1793) es reconeguda com el primer tractat de patologia sistemàtica i també el primer llibre en llengua anglesa que donà a aquesta matèria la consideració de disciplina particular dins de la medicina.[43] A finals del segle xviii, Bichat[44] introduí el concepte de teixit, tractant de trobar unitats simples que conformessin els òrgans.[45] El món de la patologia entrà d'aqueixa forma en l'època tissular.

Ja en el segle xix, i gràcies al desenvolupament tècnic del microscopi òptic, s'introduí la teoria cel·lular, que aportava un nivell més en l'organització dels sers vius. Henri Dutrochet afirmà a la seva obra Recherches anatomiques et physiologiques sur la structure intime des animaux et des végétaux et sur leur motilité, que la cèl·lula era la unitat bàsica dels teixits (1824).[46] Gabriel Andral (1797-1876), seguidor de l'escola de Bichat, publicà un ampli tractat, Précis d'anatomie pathologique (1829),[47] en el qual s'identifica clarament la disseminació limfàtica del càncer per primera vegada.[48] El botànic i microscopista Robert Brown (1773-1858) introduí el terme nucli cel·lular l'any 1831.[49]

A Alemanya, metges com Johannes Müller (1801-1858; autor l'any 1838 de la primera publicació monogràfica i sistematitzada sobre les característiques microscòpiques de les neoplàsies benignes i malignes),[50] començaren a relacionar les cèl·lules i les seues alteracions amb els estats patològics. Matthias Jakob Schleiden (1804-1881) i Theodor Schwann comprengueren que les cèl·lules formaven un conjunt complicat i fonamental d'elements vius.[51] Rudolf Virchow establí que els canvis anòmals en la morfologia (estructura) de les cèl·lules eren la base de les patologies corporals,[52] ajudat pels experiments fets per Robert Remak (1815-1865), descobridor de la mitosi.[53] Claude Bernard afirmà a més que les característiques físiques i químiques de la cèl·lula i dels seus processos tenen igualment una gran relació amb les malalties.[54] Uns anys abans, Jean Cruveilhier (1791-1874) —alumne de Dupuytren— fou el primer catedràtic d'anatomia patològica de la Universitat de París. Entre 1828 i 1842 escrigué el tractat Anatomie pathologique du corps humain.[55] L'anglès Augustus Waller (1816-1870) estudià l'aspecte microscòpic de les fibres nervioses degenerades quan es talla l'axó (1850). Això feu possible traçar el recorregut de les fibres del sistema nerviós i demostrà la importància del nucli en la regeneració de dites fibres. Aquest procés encara es denomina «degeneració walleriana».[56] El bàvar Franz Böhmer publicà els bons resultats de la tinció d'hematoxilina sulfatada amb alum per colorejar el nucli cel·lular amb més intensitat que el seu citoplasma (1865),[57] tinció millorada anys després (1897) pel nord-americà Frank Burr Mallory (1862-1941) utilitzant l'àcid fosfotúngstic.[58] Mallory també descobrí una tinció tricròmica específica per al teixit connectiu i els cossos hialins hepatocitàris homònims propis de l'hepatitis alcohòlica.[59] Edwin Klebs (1834-1913), deixeble de Virchow, introduí l'any 1869 el mètode de la inclusió en parafina dels teixits.[60] Hans Christian Gram (1852-1938) descobrí la tinció per diferenciar bacteris que porta el seu nom (1884).[61] Un patòleg poc conegut, Carl Weigert (1845-1904), aconseguí tenyir selectivament la beina de mielina (1884)[62] i feu grans aportacions al coneixement de la necrosi i de la patogènia de la tuberculosi.[63] Wilhelm von Waldeyer (1836-1921), investigador del nucli cel·lular i de les estructures neuronals, encunyà el terme «cromosoma» (1888). Feu grans aportacions al coneixement embriològic de les fàneres i les dents, i estudià en especial els teixits laríngics i nasals.[64] Joseph Babinski (1857-1932), descobridor l'any 1896 del signe que porta el seu nom, destacà per les seves observacions neuropatològiques i nombroses troballes dintre del camp de la histopatologia muscular.[65] August Köhler (1866-1948), descobrí el 1893 un mètode òptim d'il·luminació que fou aplicat en els aparells de microscòpia fabricats per Carl Zeiss.[66] El mateix any, Isaac Blum (1833-1903) i el seu fill Ferdinand (1865-1959) iniciaren l'ús del formaldehid per fixar teixits. Als EUA, un dels primers patòlegs fou Samuel David Gross (1805-1884), autor del llibre Elements of Pathological Anatomy (1839).[67]

Al segle xx, els treballs de Linus Pauling (1901-1994) i el seu equip sobre l'anèmia de cèl·lules falciformes[68] establiren els fonaments de l'actual patologia molecular.[69] El patòleg i químic austríac Karl Landsteiner (1868-1943) creà el sistema ABO, la primera classificació dels grups sanguinis (1901).[70] Nikolai Anitschkov (1885-1964), fou un destacat histopatòleg cardíac i descobrí l'importantíssim paper del colesterol en la gènesi de l'arterioesclerosi (1913).[71] L'any 1921, el professor de la Universitat Cornell James Ewing (1866-1943) publicà el primer treball sobre el tipus de càncer d'os anomenat actualment sarcoma d'Ewing, diferenciant-lo dels limfomes.[72] El seu llibre Neoplastic Diseases (1919) fou durant tres dècades un text de referència mundial dintre del camp de la patologia dels tumors i bona part de les seves investigacions se centraren especialment en el problema del diagnòstic precoç del càncer.[73] George Gomori (1904-1957) és considerat el creador de la histoquímica enzimàtica aplicada al camp anatomopatològic.[74] El primer micròtom de fabricació industrial en sèrie fou dissenyat l'any 1923 per Jung i Thoma, a Heidelberg, un fet que simplificà molt el tall i el posterior bon processament del teixit a observar.[75] Geórgios Papanicolau (1883-1962), un expert en la citopatologia del cèrvix uterí, publicà a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology (1941) el seu mètode per detectar cèl·lules canceroses o precanceroses a frotis vaginals (Pap test), fonamentat en una combinació de tincions.[76] Paul Klemperer (1887-1964), vienès emigrat als EUA, introduí el concepte de «malalties del col·lagen» (1942).[77] Cap a mitjans del segle, Albert Coons (1912-1978) inicià el desenvolupament de les tècniques immunohistoquímiques i de l'aplicació de l'immunofluorescència per estudiar teixits i cèl·lules.[78][79] Si bé els primers microscopis electrònics es fabricaren a la dècada de 1930,[80] la primera descripció d'una cèl·lula neoplàsica vista amb un microscopi electrònic de transmissió fou feta per Porter i Thompson l'any 1947.[81] L'ús de la microscòpia electrònica virtual facilita els estudis ultraestructurals docents i diagnòstics.[82]

Darrers avenços tècnics i metodològics[modifica]

Durant la dècada de 1960 es produí una millora de la qualitat dels sistemes de citometria de flux, els quals, en poc temps ampliaren progressivament el seu ventall d'aplicacions en la diagnosi anatomopatològica.[83] L'anàlisi diferencial de cèl·lules limfocitàries fou una de les primeres fites.[84] Els primers citòmetres d'impedància donaren pas a nous aparells basats en procediments de fluorescència i díodes làser que possibiliten l'estudi detallat de molts processos cel·lulars, com ara l'apoptosi o l'expressió de citocines.[85] Avui dia, l'immunofenotipatge per citometria de flux és una eina fonamental en la caracterització de càncers hematològics[86] i els citòmetres automàtics portàtils són d'ús habitual.[87]

El descobriment de la PCR l'any 1983 per Kary Mullis ha permès aprofondir en el coneixement de les mutacions gèniques (com les dels gens KRAS i NRAS en el càncer de colon), i ha facilitat el diagnòstic de moltes neoplàsies.[88]

La hibridació genòmica comparada (HGC) és una tècnica citogenètica-molecular que permet detectar canvis numèrics en les seqüències de l'ADN (pèrdues, delecions, guanys i amplificacions) en un teixit tumoral.[89] La HGC permet identificar els desequilibris cromosòmics presents en els diferents subtipus histològics d'un càncer determinat.[90]

En alguns serveis anatomopatològics hospitalaris s'han desenvolupat els anomenats bancs de teixits, en els quals es conserven congelades mostres tissulars normals i de tumors benignes i malignes, juntament amb les de teixits amb determinades afectacions inflamatòries o immunitàries no neoplàstiques, totes elles obtingudes sistemàticament d'intervencions quirúrgiques, autòpsies de particular interès o animals d'experimentació i sotmeses als oportuns sistemes de catalogació, controls de qualitat tècnica i de bioseguretat i de facilitat d'accés per part d'altres centres científics.[91] El propòsit d'aquests bancs és proveir biomaterials per ser emprats en projectes d'investigació en curs i futurs que incloguin la seva anàlisi morfològica, fenotípica i molecular.[92]

L'anatomia patològica ha experimentat un desenvolupament extraordinari, gràcies als avenços al camp de la tecnologia (microscòpia confocal, microespectroscòpia Raman,[93] microscòpia d'interferència de darrera generació[94] o microscòpia 3D amb coloració fenotípica),[95] l'ús mèdic dels xips d'ADN,[96][97] la biòpsia líquida emprant la tècnica Z-scan (de rastreig en Z),[98] la hibridació in situ per fluorescència,[99] les proves de citogenètica molecular,[100] els sistemes informàtics de gestió de dades i emmagatzematge d'imatges,[101] l'observació de seccions tissulars a nivell nanobiològic,[102] els microscopis de súper-resolució,[103] etcètera. La microdissecció per captura amb làser permet l'anàlisi biomolecular de mostres molt petites, des d'estructures intracel·lulars a cèl·lules úniques.[104] Els programes digitals d'adquisició i processament d'imatges han aconseguit superar les limitacions inherents a les mides de les clàssiques preparacions microscòpiques i crear composicions virtuals de gran qualitat que faciliten l'estudi de grans porcions de teixit, sense distorsionar-ne el context.[105][106] També s'han desenvolupat noves tècniques no invasives d'endomicroscòpia i histoendoscòpia (biòpsies òptiques).[107] Dins d'aquestes tècniques avançades d'anàlisi anatomopatològic, destaquen l'ús de diversos procediments basats en l'holografia digital pel cribratge i la diagnosi millorada de diferents tipus de càncer.[108][109] L'aplicació de la tecnologia de detecció de característiques possibilita la captació de canvis histomorfomètrics subvisuals que ajuden a identificar moltes malalties, tumorals o no.[110] L'ús de la microscòpia multifotònica permet examinar tumors en viu sense extreure teixits i facilita l'estudi de la seva organització espacial i la de les zones adjacents, aspectes difícils d'apreciar en el material dels talls histològics obtinguts per biòpsia;[111] a més, fa possible una acurada investigació de la dinàmica de diferents processos cel·lulars sense emprar marcadors fluorescents.[112] La microscòpia d'expansió, fruit dels treballs d'un grup d'investigadors del MIT Media Lab, minimitza les limitacions de resolució del clàssic microscopi òptic i incrementa unes cinc vegades la mida física de teixits o de cultius cel·lulars —sense alterar-ne les característiques estructurals— per mitjà de la imbibició del material a observar per un polímer (similar als emprats per augmentar l'absorció en alguns tipus de bolquers o compreses) i la seva posterior expansió uniforme afegint aigua a la mostra així preparada.[113] Optimitzant el mètode, s'ha aconseguit estudiar mostres clíniques a nivell nanoscòpic.[114]

La microscòpia pticogràfica de Fourier, permet obtenir —-adaptant un software especial a un microscopi òptic amb il·luminació LED— una gigafoto de gran resolució a partir de múltiples imatges histològiques o de material in vivo, sense necessitat d'escanejar la preparació o la mostra.[115]

La microtomia d'ablació làser aconsegueix obtenir talls prims de qualitat, translúcids, no distorsionats i sense descalcificació química de la mostra, a partir de materials durs de difícil processament (os, dent o cartílag); els quals poden ser examinats amb microscòpia òptica o electrònica.[116]

Aquests procediments emergents,[117] sovint emprats de forma combinada, tenen aplicacions diagnòstiques molt diverses, com ara la detecció millorada del càncer cervical,[118] la valoració de lesions a la laringe,[119] l'avaluació de nòduls pulmonars,[120] o la diagnosi ràpida de l'esòfag de Barrett en material no fixat.[121]

Posteriorment s'han incorporat a la metodologia anatomopatològica múltiples sistemes, tant d'anàlisi d'imatges com d'aprofitament de dades bioestadístiques, basats en la intel·ligència artificial.[122][123]

Anatomopatòlegs destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ SEQCML/AACC «Anatomía patológica» (en castellà). Labtestsonline.org, 2020; Jun 7 (rev), pàgs: 13. Arxivat de l'original el 9 de maig 2021 [Consulta: 11 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Giménez Mas, JA; Escobar Chico, A; del Valle Sánchez, E «Giambattista Morgagni (1682-1771): una mirada a los orígenes del pensamiento anatomoclínico» (en castellà). SEAP, 2013; Maig, págs: 158 [Consulta: 13 gener 2020].
  3. ↑ Morgagni, GB «De sedibus et causis morborum per anatomen indagatis: libri quinque: in quibus continentur dissectiones et animadversiones propemodum innumerae, medicis, chirurgis, anatomicis profuturae, Vol. 1 (Chaussier F, Adelon NP; Eds.)» (en llatí). Apud M. C. Compère, Lutetiae, 1820, Novena edició, págs: 645 [Consulta: 21 gener 2020].
  4. ↑ Montaña Ramonet, JM «250 aniversario de la publicación del libro de G.B. Morgagni De Sedibus et Causis Morborum per Anatomen Indagatis. Venecia, 1761» (en castellà). Cuad Med Forense, 2011 Abr-Jun; 17 (2), pp: 57-58. ISSN 1988-611X [Consulta: 13 abril 2021].
  5. ↑ Ulises Acuña, A; Elguero, J «Histoquímica» (en castellà). An Quím, 2012; 108 (2), pp: 114–118. ISSN: 1575-3417 [Consulta: 21 desembre 2019].
  6. ↑ Wick, MR «Histochemistry as a tool in morphological analysis: a historical review» (en anglès). Ann Diagn Pathol, 2012 Gen; 16 (1), pp: 71-78. DOI: 10.1016/j.anndiagpath.2011.10.010. ISSN: 1092-9134. PMID: 22261397 [Consulta: 28 febrer 2021].
  7. ↑ Gal, AA «In Search of the Origins of Modern Surgical Pathology» (en anglès). Adv Anat Pathol, 2001 Gen; 8 (1), pp: 1-13. DOI: 10.1097/00125480-200101000-00001. ISSN: 1533-4031. PMID: 11152089 [Consulta: 28 febrer 2021].
  8. ↑ Ernst, LM; Gawron, L; Fritsch, MK «Pathologic examination of fetal and placental tissue obtained by dilation and evacuation» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2013 Mar; 137 (3), pp: 326-337. DOI: 10.5858/arpa.2012-0090-RA. PMID: 23451744 [Consulta: 15 gener 2017].
  9. ↑ Del Bigio, MR; Hainfellner, JA; McLean, CA; Powell, SZ; Sikorska, B; et al «Neuropathology Training Worldwide — Evolution and Comparisons» (en anglès). Brain Pathol, 2014 Abr; 24 (3), pp: 285-298. DOI: 10.1111/bpa.12104. ISSN: 1015-6305. PMID: 24251639 [Consulta: 27 abril 2021].
  10. ↑ Gormez, M; Samdanci, E «The history and current status of forensic pathology» (en anglès). Med Science, 2019; 8 (2), pp: 480-481. Arxivat de l'original el 23 de juny 2022. DOI: 10.5455/medscience.2019.08.9046. ISSN: 2147-0634 [Consulta: 7 abril 2022].
  11. ↑ Kumar, V; Abbas, AK; Fausto, N; Astec, JC «Introducción a la patologia» (en castellà). A: Respuestas celulares ante el estrés y las agresiones por tóxicos: adaptación, lesión y muerte. Robbins y Cotran. Patología estructural y funcional, Elsevier España (8ª Ed.), 2010; Jun 23, Cap. 1, pàg: 3. ISBN 9788480863148 [Consulta: 27 abril 2021].
  12. ↑ Aronson, J «When I use a word ... Is it inflammation? It is!» (en anglès). QJM, 2009 Des; 102 (12), pp: 895-896. DOI: 10.1093/qjmed/hcp039. ISSN: 1460-2393. PMID: 19369482 [Consulta: 26 juliol 2022].
  13. ↑ Li, M; Dolz-Marco, R; Messinger, JD; Ferrara, D; et al «Neurodegeneration, gliosis, and resolution of haemorrhage in neovascular age-related macular degeneration, a clinicopathologic correlation» (en anglès). Eye (Lond), 2021 Feb; 35 (2), pp: 548-558. DOI: 10.1038/s41433-020-0896-y. PMC: 8027706. PMID: 32366998 [Consulta: 26 juliol 2022].
  14. ↑ Mastaglia, FL «The changing spectrum of drug-induced myopathies» (en anglès). Acta Myol, 2020 Des 1; 39 (4), pp: 283-288. DOI: 10.36185/2532-1900-031. PMC: 7783436. PMID: 33458583 [Consulta: 6 juliol 2022].
  15. ↑ Parada, E; Estrada, JM; Sànchez, S; Gibert, C; et al «Síndrome de vòmits cíclics». Pediatr Catalana, 2000; 60, pp: 92-96. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 17 gener 2015].
  16. ↑ Angus-Leppan, H; Saatci, D; Sutcliffe, A; Guiloff, RJ «Abdominal migraine» (en anglès). The BMJ, Clinical Updates, 2018 Feb 19; 360 (k179), pàgs: 10. ISSN 1759-2151. DOI: 10.1136/bmj.k179 [Consulta: 21 desembre 2019].
  17. ↑ von Staden, H «The discovery of the body: human dissection and its cultural contexts in ancient Greece» (en anglès). Yale J Biol Med, 1992 Maig-Juny; 65 (3), pp: 223–241. ISSN 0044-0086. PMC: 2589595. PMID: 1285450 [Consulta: 10 juny 2017].
  18. ↑ González García, JA «Democedes de Crotona. Biografía de un médico de finales del siglo VI a.C» (en castellà). Baética: Estudios de arte, geografía e historia, 2006; 28 (2), pp: 241-259. ISSN: 0212-5099 [Consulta: 14 gener 2015].
  19. ↑ Celesia, GG «Alcmaeon of Croton's observations on health, brain, mind, and soul» (en anglès). J Hist Neurosci, 2012; 21 (4), pp: 409-426. ISSN 1744-5213. DOI: 10.1080/0964704X.2011.626265. PMID: 22947382 [Consulta: 14 gener 2015].
  20. ↑ Romero Reveron, R «Herophilus and Erasistratus, pioneers of human anatomical dissection» (en anglès). Vesalius, 2014 Set; 20 (1), pp: 55-58. ISSN: 1373-4857. PMID: 25181783 [Consulta: 8 gener 2018].
  21. ↑ Osborn, DK «Pathologies of Black Bile» (en anglès). Greekmedicine.net, 2018, pàgs: 3 [Consulta: 13 gener 2020].
  22. ↑ Romero y Huesca, A; Ramírez Bollas, J; López Schietekat, R; Cuevas Velasco, G; et al «Galeno de Pérgamo: Pionero en la historia de la ciencia que introduce los fundamentos científicos de la medicina» (en castellà). An Med (Mex), 2011 Oct-Des; 56 (4), pp: 218-225. ISSN 0185-3252 [Consulta: 11 febrer 2021].
  23. ↑ Hajdu, SI «Pathfinders in oncology from ancient times to the end of the Middle Ages» (en anglès). Cancer, 2016 Jun 1; 122 (11), pp: 1638-1646. DOI: 10.1002/cncr.29955. PMID: 26970504 [Consulta: 10 juny 2017].
  24. ↑ Scott, A; Khan, KM; Cook, JL; Duronio, V «What is "inflammation"? Are we ready to move beyond Celsus?» (en anglès). Br J Sports Med, 2004 Jun; 38 (3), pp: 248-249. ISSN 0306-3674. PMC: 1724817. PMID: 15155418 [Consulta: 27 juny 2017].
  25. ↑ Karamanou, M; Tsoucalas, G; Laios, K; Deligeoroglou, E; et al «Uterine cancer in the writings of Byzantine physicians» (en anglès). JBUON, 2015 Nov-Des; 20 (4), pp: 1645-1648. ISSN: 2241-6293. PMID: 26854470 [Consulta: 17 febrer 2017].
  26. ↑ Azar, HA; McVaugh, MR; Shatzmiller, J «Ibn Zuhr (Avenzoar)'s description of verrucous malignancy of the colon (with an English translation from Arabic and notes on its Hebrew and Latin versions)» (en anglès). Can Bull Med Hist, 2002; 19 (2), pp: 431-440. ISSN 0823-2105. DOI: 10.3138/cbmh.19.2.431. PMID: 12776717 [Consulta: 17 gener 2015].
  27. ↑ Peña Muñoz, C; Girón Irueste, F «The identification of medieval fevers according to Al-Isra'ili, Avenzoar and Bernard Gordon» (en anglès). Cronos: Cuadernos valencianos de historia de la medicina y de la ciencia, 2005 Des; 8 (1), pp: 95-120. ISSN: 1139-711X. PMID: 17907360 [Consulta: 10 juny 2017].
  28. ↑ West, JB «Ibn al-Nafis, the pulmonary circulation, and the Islamic Golden Age» (en anglès). J Appl Physiol (1985), 2008 Des; 105 (6), pp: 1877-1880. DOI: 10.1152/japplphysiol.91171.2008. PMC: 2612469. PMID: 18845773 [Consulta: 9 gener 2018].
  29. ↑ Díaz de Terán, G «Medicina y cirugía en los inicios de la Modernidad: la actividad médica en el Monasterio de Guadalupe» (en castellà). Arbil, anotaciones de pensamiento y crítica, 2004; 89, pàgs: 9. ISSN: 1697-1388 [Consulta: 26 desembre 2017].
  30. ↑ Barcat, JA «Andrés Vesalio (1514-1564): El genio meteórico» (en castellà). Medicina (B Aires), 2014 Ag; 74 (4), pp: 333-336. ISSN 0025-7680 [Consulta: 22 gener 2015].
  31. ↑ Dyer, GS; Thorndike, ME «Quidne mortui vivos docent? The evolving purpose of human dissection in medical education» (en anglès). Acad Med, 2000 Oct; 75 (10), pp: 969-979. DOI: 10.1097/00001888-200010000-00008. ISSN: 1938-808X. PMID: 11031139 [Consulta: 28 febrer 2021].
  32. ↑ Bakkum, BW «A historical lesson from Franciscus Sylvius and Jacobus Sylvius» (en anglès). J Chiropr Humanit, 2011 Des; 18 (1), pp: 94-98. DOI: 10.1016/j.echu.2011.10.002. PMC: 3342831. PMID: 22693484 [Consulta: 22 gener 2015].
  33. ↑ Fye, WB «Antonio di Paolo Benivieni» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Aug; 19 (8), pp: 678-679. DOI: 10.1002/clc.4960190820. PMID: 8864346 [Consulta: 13 gener 2015].
  34. ↑ Lopez Piñero, JM; Terrada Ferrandis, ML «La obra de Juan Tomás Porcell (1565) y los orígenes de la Anatomía Patológica Moderna» (en castellà). Medicina&Historia, 1967 Jun; XXXIV, pàgs: 15. ISSN 0300-8169 [Consulta: 13 gener 2015].
  35. ↑ Gosh, SK «Giovanni Battista Morgagni (1682-1771): father of pathologic anatomy and pioneer of modern medicine» (en anglès). Anat Sci Int, 2017 Jun; 92 (3), pp: 305-312. ISSN 1447-6959. DOI: 10.1007/s12565-016-0373-7. PMID: 27629485 [Consulta: 3 agost 2022].
  36. ↑ Crellin, J «Théophile Bonet (1620-1689)» (en anglès). Am J Pathol, 1980 Gen; 98 (1), pp: 212. ISSN 0002-9440. PMC: 1903388. PMID: 6985770 [Consulta: 27 abril 2021].
  37. ↑ Boneti, Theophili «Sepulchretum sive Anatomia practica ex cadaveribus morbo denatis» (en llatí). Sumptibus Leonardi Couët. Genava, 1679, pàgs: 720 [Consulta: 13 gener 2017].
  38. ↑ Gest, H «The discovery of microorganisms by Robert Hooke and Antoni Van Leeuwenhoek, fellows of the Royal Society» (en anglès). Notes Rec R Soc Lond, 2004 Maig; 58 (2), pp: 187-201. DOI: 10.1098/rsnr.2004.0055. PMID: 15209075 [Consulta: 22 octubre 2015].
  39. ↑ Jay, V «The Legacy of Reinier De Graaf» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2000 Ag; 124 (8), pp: 1115-1116. DOI: 10.1043/0003-9985(2000)124<1115:TLORDG>2.0.CO;2. PMID: 10923067 [Consulta: 18 febrer 2017].
  40. ↑ Hunter, J «A treatise on the blood, inflammation, and gun-shot wounds. To Which Is Prefixed: A Short Account Of Th Author's Life by his brother-in-law, Everard Home». Printed by John Richardson for George Nicol, Bookseller to his Majesty. Pall-Mall, London, 1794, págs: 661 [Consulta: 4 octubre 2022].
  41. ↑ Turk, JL «Inflammation: John Hunter's "A treatise on the blood, inflammation and gun-shot wounds"» (en anglès). Int J Exp Pathol, 1994 Des; 75 (6), pp: 385-395. ISSN 0959-9673. PMC: 2001919. PMID: 7734328 [Consulta: 9 febrer 2017].
  42. ↑ Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Matthew Baillie (1761-1823)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Jul; 96 (1), pp: 278. ISSN 0002-9440. PMC: 2042357. PMID: 380356 [Consulta: 21 desembre 2019].
  43. ↑ Baillie, M «The Morbid Anatomy of Some of the Most Important Parts of the Human Body» (en anglès). J. Johnson, St. Paul's Church Yard & G. Nicol, Pall Mall. London, 1793, pàgs: 360 [Consulta: 8 gener 2018].
  44. ↑ Fye, WB «Marie-François-Xavier Bichat» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Set; 19 (9), pp: 760-761. ISSN 1932-8737. PMID: 8875000 [Consulta: 2 novembre 2015].
  45. ↑ Perdicoyianni-Paleologou, H «Xavier Bichat and the renovation of the pathological anatomy» (en anglès). J Med Biogr, 2022 Maig 2; 9677720221097795, pp: 1-10. DOI: 10.1177/09677720221097795. ISSN: 1758-1087. PMID: 35491683 [Consulta: 4 octubre 2022].
  46. ↑ Dutrochet, Rene Henri-Joachim «Recherches anatomiques et physiologiques sur la structure intime des animaux et des végétaux et sur leur motilité» (en francès). J. B. Baillibre. Paris, 1824, pàgs: 233 [Consulta: 29 gener 2017].
  47. ↑ Andral, G «Précis d'anatomie pathologique» (en francès). Paris: Chez Gabon, Libraire-Éditeur. Montpellier: Même Maison. Bruxelles: au Dépôt de Librairie médicale française, 1829; Tome premier, pàgs: 600 [Consulta: 4 octubre 2022].
  48. ↑ Doyle, L «Gabriel Andral (1797-1876) and the first reports of lymphangitis carcinomatosa» (en anglès). J R Soc Med, 1989 Ag; 82 (8), pp: 491-493. ISSN 0141-0768. PMC: 1292257. PMID: 2674433 [Consulta: 9 febrer 2017].
  49. ↑ A.B.R. «Robert Brown and the Cell Theory» (en anglès). Nature, 1932 Jul 9; 130, pp: 66. DOI: 10.1038/130066a0 [Consulta: 9 gener 2018].
  50. ↑ Hajdu, SI «A note from history: the first tumor pathologist» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2004; 34 (3), pp: 355-356. ISSN 1550-8080. PMID: 15487713 [Consulta: 14 gener 2017].
  51. ↑ Schwann, T; Schleiden, MJ «Microscopical researches into the accordance in the structure and growth of animals and plants» (en anglès). The Sydenham Society, 1847, pags: 268 [Consulta: 15 gener 2017].
  52. ↑ Walter, E; Scott, M «The life and work of Rudolf Virchow 1821–1902: “Cell theory, thrombosis and the sausage duel”» (en anglès). J Intensive Care Soc, 2017 Aug; 18 (3), pp: 234-235. DOI: 10.1177/1751143716663967. PMC: 5665122. PMID: 29118836 [Consulta: 14 juny 2022].
  53. ↑ Grzybowski, A; Pietrzak, K «Robert Remak (1815-1865)» (en anglès). J Neurol, 2013 Jun; 260 (6), pp: 1696-1697. DOI: 10.1007/s00415-012-6761-6. PMC: 3675270. PMID: 23188474 [Consulta: 15 gener 2017].
  54. ↑ Noble, Denis «Claude Bernard, the first systems biologist, and the future of physiology» (en anglès). Exp Physiol, 2008 Gen; 93 (1), pp: 16-26. DOI: 10.1113/expphysiol.2007.038695. ISSN: 1469-445X. PMID: 17951329 [Consulta: 23 octubre 2015].
  55. ↑ Editorial s/n «Jean Cruveilhier (1791-1874), pathological anatomist» (en anglès). JAMA, 1966 Feb 21; 195 (8), pp: 683-684. DOI: 10.1001/jama.1966.03100080123043 [Consulta: 14 gener 2017].
  56. ↑ Fresquet Febrer, JL «August Volney Waller (1816-1870)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2012; Set, pàgs: 6 [Consulta: 14 febrer 2017].
  57. ↑ Corcràin, E «The Historical Evolution of Hematoxylin and Basic Fuchsin Staining of Biological Samples» (en anglès). Histo Logic-Technical Bulletin for Histotechnology, 2006 Maig; 39 (1), pp: 19-20 [Consulta: 14 febrer 2017].
  58. ↑ Mallory, FB «On certain improvements in histological technique» (en anglès). J Exp Med, 1897; 2, pp: 529–533. PMC: 2132861. PMID: 19866848 [Consulta: 17 febrer 2017].
  59. ↑ Gluud, C; Hardt, F; Aldershvile, J; Christoffersen, P; et al «Isolation of Mallory bodies and an attempt to demonstrate cell mediated immunity to Mallory body isolate in patients with alcoholic liver disease» (en anglès). J Clin Pathol, 1981 Set; 34 (9), pp: 1010-1016. ISSN: 1472-4146. PMC: 494232. PMID: 6168660 [Consulta: 17 febrer 2017].
  60. ↑ Garrison, FH «Edwin Klebs (1834-1913)» (en anglès). Science, 1913 Dec 26; 38 (991), pp: 920-921. DOI: 10.1126/science.38.991.920. ISSN: 1095-9203. PMID: 17753538 [Consulta: 24 gener 2017].
  61. ↑ Santiago, AR «Hans Christian Joachim Gram» (en castellà). Rev Soc Ven Microbiol, 2003 Jul; 23 (2), pp: 200-201. ISSN 1315-2556 [Consulta: 14 febrer 2017].
  62. ↑ Richter, CP; Warner, CL «Comparison of Weigert stained sections with unfixed, unstained sections for study of myelin sheaths» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 1974 Mar; 71 (3), pp: 598-601. DOI: 10.1073/pnas.71.3.598. PMC: 388058. PMID: 4132530 [Consulta: 24 gener 2017].
  63. ↑ Enersen, OD «Carl Weigert» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 4 [Consulta: 17 febrer 2017].
  64. ↑ Enersen, OD «Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer-Hartz» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 5 [Consulta: 5 abril 2017].
  65. ↑ Poirier, J «Babinski, histologist and anatomo-pathologist» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2008; 49 (2), pp: 263-269. ISSN: 2066-8279. PMID: 18516338 [Consulta: 14 gener 2017].
  66. ↑ Davidson, MW «Köhler Illumination» (en anglès). Basic Microscopy. Zeiss Corp, 2016, pàgs: 5. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2017 [Consulta: 24 gener 2017].
  67. ↑ Hajdu, SI «Samuel D. Gross of Philadelphia: pathologist, surgeon, and medical historian» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2007; 37 (1), pp: 102-104. ISSN: 1550-8080. PMID: 17311878 [Consulta: 14 gener 2017].
  68. ↑ Pauling, L; Itano, HA; Singer, SJ; Wells, IC «Sickle Cell Anemia, a Molecular Disease» (en anglès). Science, 1949 Nov 25; 110, pp. 543-548. ISSN 0036-8075. PMID: 15395398 [Consulta: 13 gener 2017].
  69. ↑ Strasser, BJ «Linus Pauling's "molecular diseases": between history and memory» (en anglès). Am J Med Genet, 2002 Aug 30; 115 (2), pp: 83-93. DOI: 10.1002/ajmg.10542. ISSN: 1096-8628. PMID: 12400054 [Consulta: 13 gener 2017].
  70. ↑ Tan, SY; Graham, C «Karl Landsteiner (1868-1943): originator of ABO blood classification» (en anglès). Singapore Med J, 2013 Maig; 54 (5), pp: 243-244. ISSN 0037-5675. DOI: 10.11622/smedj.2013099. PMID: 23716146 [Consulta: 25 juny 2017].
  71. ↑ Konstantinov, IE; Mejevoi, N; Anichkov, NM «Nikolai N. Anichkov and His Theory of Atherosclerosis» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2006; 33 (4), pp: 417-423. ISSN 0730-2347. PMC: 1764970. PMID: 17215962 [Consulta: 17 febrer 2017].
  72. ↑ Brand, RA «Biographical Sketch: James Stephen Ewing, MD (1866–1943)» (en anglès). Clin Orthop Relat Res, 2012 Mar; 470 (3), pp: 639-641. DOI: 10.1007/s11999-011-2234-y. PMC: 3270161. PMID: 22207564 [Consulta: 17 febrer 2017].
  73. ↑ Murphy, JB «James Ewing (1866–1943). Biographical Memoir» (en anglès). National Academy of Sciences. Washington D.C, 1951; XXVI, pp: 45-60 [Consulta: 17 febrer 2017].
  74. ↑ Stowell, RE «In memoriam, George Gomori; 1904-1957» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1957 Oct; 28 (4), pp: 405-407. ISSN: 1943-7722. PMID: 13478544 [Consulta: 13 gener 2017].
  75. ↑ Vollmer, E; Goldmann, T «Pathology on the edge of interdisciplinarity. A historical epitome» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2011; 52 (Sup 1), pp: 223-230. ISSN: 2066-8279. PMID: 21424058 [Consulta: 24 gener 2017].
  76. ↑ Tan, SY; Tatsumura, Y «George Papanicolaou (1883–1962): Discoverer of the Pap smear» (en anglès). Singapore Med J, 2015 Oct; 56 (10), pp: 586–587. DOI: 10.11622/smedj.2015155. PMC: 4613936. PMID: 26512152 [Consulta: 17 febrer 2017].
  77. ↑ Popper, H «In Memoriam, Paul Klemperer (1887-1964)» (en anglès). Am J Pathol, 1964 Oct; 45, pp: 495-499. PMC: 1907190. PMID: 14217668 [Consulta: 26 juny 2017].
  78. ↑ McDevitt, HO «Albert Hewitt Coons (1912-1978)» (en anglès). Biographical memoirs of the National Academy of Sciences, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 13 gener 2017].
  79. ↑ Arthur, G «Albert Coons: harnessing the power of the antibody» (en anglès). Spotlight, The Lancet, 2016 Mar; 4, pp: 181-182 [Consulta: 21 desembre 2019].
  80. ↑ Smith, Y. «History of the Electron Microscope» (en anglès). News-Medical.Net, 23 agost 2018 (rev). [Consulta: 20 març 2021].
  81. ↑ Moberg, CL «The Electron Microscope Enters the Realm of the Intact Cell» (en anglès). J Exp Med, 1995 Mar; 181 (3), pp: 829-837. DOI: 10.1084/jem.181.3.831. PMC: 2191944. PMID: 7869045 [Consulta: 17 gener 2017].
  82. ↑ Lee, KC; Mak, LS «Virtual electron microscopy: a simple implementation creating a new paradigm in ultrastructural examination» (en anglès). Int J Surg Pathol, 2011 Oct; 19 (5), pp: 570-575. DOI: 10.1177/1066896911421173. ISSN: 1940-2465. PMID: 21903681 [Consulta: 17 gener 2017].
  83. ↑ Fulwyler, MJ «Electronic separation of biological cells by volume» (en anglès). Science, 1965 Nov 12; 150 (3698), pp: 910-911. ISSN: 0036-8075. PMID: 5891056 [Consulta: 9 gener 2018].
  84. ↑ Shortman, K «The separation of different cell classes from lymphoid organs. II. The purification and analysis of lymphocyte populations by equilibrium density gradient centrifugation» (en anglès). Aust J Exp Biol Med Sci, 1968 Ag; 46 (4), pp: 375-396. ISSN: 0004-945X. PMID: 5683495 [Consulta: 9 gener 2018].
  85. ↑ Herzenberg, LA; Parks, D; Sahaf, B; Perez O; et al «The history and future of the fluorescence activated cell sorter and flow cytometry: a view from Stanford» (en anglès). Clin Chem, 2002 Oct; 48 (10), pp: 1819-1827. ISSN: 1530-8561. PMID: 12324512 [Consulta: 9 gener 2018].
  86. ↑ Tembhare, P; Badrinath, Y; Ghogale, S; Patkar, N; Patkar, N; Dhole, N; et al «A novel and easy FxCycle™ violet based flow cytometric method for simultaneous assessment of DNA ploidy and six-color immunophenotyping» (en anglès). Cytometry A., 2016 Mar; 89 (3), pp: 281-291. DOI: 10.1002/cyto.a.22803. ISSN: 1552-4930. PMID: 26671309 [Consulta: 9 gener 2018].
  87. ↑ Vembadi, A; Menachery, A; Qasaimeh, MA «Cell Cytometry: Review and Perspective on Biotechnological Advances» (en anglès). Front Bioeng Biotechnol, 2019 Jun 18; 7, pp: 147. DOI: 10.3389/fbioe.2019.00147. PMC: 6591278. PMID: 31275933 [Consulta: 29 desembre 2019].
  88. ↑ Schultz, M «Nuevas técnicas en anatomía patológica» (en castellà). Contacto Cientifico, 2015; 5 (6), pp: 137-142 [Consulta: 9 febrer 2017].
  89. ↑ Espinet, B; Salido, M; Solé, F «Técnicas de citogenética molecular y sus aplicaciones» (en castellà). XXII Congreso de la Sociedad Española de Anatomía Patológica, 2005; Maig, pàgs: 12 [Consulta: 17 febrer 2018].
  90. ↑ Kang, XL; Zou, H; Pang, LJ; Hu, WH; Zhao, J; et al «Chromosomal imbalances revealed in primary renal cell carcinomas by comparative genomic hybridization» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2015 Abr 1; 8 (4), pp: 3636-3647. ISSN: 1936-2625. PMC: 4466932. PMID: 26097545 [Consulta: 17 febrer 2018].
  91. ↑ Bevilacqua, G; Bosman, F; Dassesse, T; Höfler, H; et al «The role of the pathologist in tissue banking: European Consensus Expert Group Report» (en anglès). Virchows Arch, 2010 Abr; 456 (4), pp: 449-454. DOI: 10.1007/s00428-010-0887-7. PMC: 2852521. PMID: 20157825 [Consulta: 4 agost 2022].
  92. ↑ Fernández, PL; Ferrer, B; Campo, E «Bancos de tumores: papel en la investigación biomédica del presente y el futuro» (en castellà). Cir Esp, 2004 Jul; 76 (1), pp: 4-8. DOI: 10.1016/S0009-739X(04)72346-5. ISSN: 1578-147X [Consulta: 4 agost 2022].
  93. ↑ Smith, ZJ; Huser, TR; Wachsmann-Hogiu, S «Raman scattering in pathology» (en anglès). Anal Cell Pathol (Amst), 2012; 35 (3), pp: 145-163. DOI: 10.3233/ACP-2011-0048. PMC: 4605518. PMID: 22155991 [Consulta: 23 gener 2017].
  94. ↑ Majeed, H; Keikhosravi, A; Kandel, ME; Nguyen, TH; Liu, Y; et al «Quantitative Histopathology of Stained Tissues using Color Spatial Light Interference Microscopy (cSLIM)» (en anglès). Sci Rep, 2019 Oct 11; 9 (1), pp: 14679. DOI: 10.1038/s41598-019-50143-x. PMC: 6789107. PMID: 31604963 [Consulta: 29 desembre 2019].
  95. ↑ Sung, K; Ding, Y; Ma, J; Chen, H; et al «Simplified three-dimensional tissue clearing and incorporation of colorimetric phenotyping» (en anglès). Sci Rep, 2016 Aug 8; 6, pp: 30736. DOI: 10.1038/srep30736. PMC: 4976371. PMID: 27498769 [Consulta: 23 gener 2017].
  96. ↑ Moreno, V; Solé, X «Uso de chips de ADN (microarrays) en medicina: fundamentos técnicos y procedimientos básicos para el análisis estadístico de resultados» (en castellà). Med Clin (Barc), 2004; 122 (Supl l), pp: 73-79. ISSN 0025-7753. PMID: 14980164 [Consulta: 23 gener 2017].
  97. ↑ Escobar Stein, J; Astudillo González, A; Menéndez Rodríguez, P; Belyakova, E «Aplicación de los Tissue Microarrays en el estudio inmunohistoquímico de los tumores» (en castellà). Rev Esp Patol, 2006; 39 (1), pp: 11-17. ISSN 1699-8855 [Consulta: 21 gener 2020].
  98. ↑ Affonso Fonseca, FL; Luciano da Veiga, G; da Costa Aguiar Alves, B; Pinto Monteiro do Nascimento Alves, SI «Liquid biopsy in cancer using the Z-scan technique: a new approach to discover biomarkers in cancer» (en anglès). Future Sci OA, 2020 Oct 20; 7 (1), pp: FSO638. DOI: 10.2144/fsoa-2020-0054. PMC: 7787153. PMID: 33437502 [Consulta: 16 febrer 2021].
  99. ↑ Cheng, L; Zhang, S; Wang, L; MacLennan, GT; Davidson, DD «Fluorescence in situ hybridization in surgical pathology: principles and applications» (en anglès). J Pathol Clin Res, 2017 Feb 23; 3 (2), pp: 73-99. DOI: 10.1002/cjp2.64. PMC: 5402181. PMID: 28451457 [Consulta: 14 juliol 2022].
  100. ↑ Awat, A; Ganesh, N «Role of Cytogenetics and Molecular Genetics in Cancer Research» (en anglès). IJSR, 2018 Gen; 9 (6), pp: 818-821. DOI: 10.21275/SR20606120653. ISSN: 2319-7064 [Consulta: 14 juliol 2022].
  101. ↑ Guo, H; Birsa, J; Farahani, N; Hartman, DJ; Piccoli, A «Digital pathology and anatomic pathology laboratory information system integration to support digital pathology sign-out» (en anglès). J Pathol Inform, 2016 Maig 4; 7, pp: 23. DOI: 10.4103/2153-3539.181767. PMC: 4872480. PMID: 27217973 [Consulta: 24 gener 2017].
  102. ↑ Villegas Hernández, LE «Optical nanoscopy of tissue sections -Tesi doctoral-» (en anglès). Faculty of Science and Technology, Department of Physics. UiT Norges Arktiske Universitet, 2018; Maig 28, págs: 108 [Consulta: 29 març 2021].
  103. ↑ Ke, MT; Nakai, Y; Fujimoto, S; Takayama, R; Yoshida, S; Kitajima, TS; et al «Super-Resolution Mapping of Neuronal Circuitry With an Index-Optimized Clearing Agent» (en anglès). Cell Rep, 2016 Mar 22; 14 (11), pp: 2718-2732. DOI: 10.1016/j.celrep.2016.02.057. ISSN: 2211-1247. PMID: 26972009 [Consulta: 23 gener 2017].
  104. ↑ Datta, S; Malhotra, L; Dickerson, R; Chaffee, S; et al «Laser capture microdissection: Big data from small samples» (en anglès). Histology and Histopathology, 2015 Nov; 30 (11), pp: 1255-1269. DOI: 10.14670/HH-11-622. PMC: 4665617. PMID: 25892148 [Consulta: 26 abril 2017].
  105. ↑ Ferrer-Roca, O; Marcano, F «Anatomía patológica digital. Control de calidad y pato-informática» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Abr-Jun; 42 (2), pp: 85-95. DOI: 10.1016/S1699-8855(09)70161-8. ISSN: 1988-561X [Consulta: 7 abril 2021].
  106. ↑ Plancoulaine, B; Oger, M; Elie, N; Belhomme, P; Herlin, P; Nasri, A; Augé, C; Brécin, M; et al «Building of a composite virtual slide from contiguous tissue samples» (en anglès). Diagn Pathol, 2014; 9 (Supl 1), pp: S9. DOI: 10.1186/1746-1596-9-S1-S9. PMC: 4305979. PMID: 25565295 [Consulta: 26 desembre 2017].
  107. ↑ Ferrer-Roca, O «Endomicroscopía en Anatomía Patológica. Biopsia óptica» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Set; 42 (3), pp: 167-181. DOI: 10.1016/S1699-8855(09)70178-3. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 16 abril 2017].
  108. ↑ Benzerdjeb, N; Garbar, C; Camparo, P; Sevestre, H «Digital holographic microscopy as screening tool for cervical cancer preliminary study» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2016 Ag; 124 (8), pp: 573-580. DOI: 10.1002/cncy.21727. ISSN: 1934-6638. PMID: 27136615 [Consulta: 12 febrer 2018].
  109. ↑ Rong, L; Latychevskaia, T; Chen, C; Wang, D; Yu, Z; Zhou, X; Li, Z; Huang, H; et al «Terahertz in-line digital holography of human hepatocellular carcinoma tissue» (en anglès). Sci Rep, 2015 Feb 13; 5, pp: 8445. DOI: 10.1038/srep08445. PMC: 4326957. PMID: 25676705 [Consulta: 12 febrer 2018].
  110. ↑ Madabhushi, A; Lee, G «Image analysis and machine learning in digital pathology: Challenges and opportunities» (en anglès). Med Image Anal, 2016 Oct; 33, pp: 170-175. DOI: 10.1016/j.media.2016.06.037. PMC: 5556681. PMID: 27423409 [Consulta: 26 desembre 2017].
  111. ↑ Larson, AM «Multiphoton microscopy» (en anglès). Nature Photonics, 2011; 5 (1), pàgs: 10. DOI: 10.1038/nphoton.an.2010.2. ISSN: 1749-4893 [Consulta: 23 desembre 2017].
  112. ↑ Okada, T; Takahashi. S; Ishida, A; Ishigame, H «In vivo multiphoton imaging of immune cell dynamics» (en anglès). Pflugers Arch, 2016 Nov; 468 (11), pp: 1793–1801. DOI: 10.1007/s00424-016-1882-x. PMC: 5138265. PMID: 27659161 [Consulta: 23 desembre 2017].
  113. ↑ Chen, F; Tillberg, PW; Boyden, ES «Optical imaging. Expansion microscopy» (en anglès). Science, 2015 Gen 30; 347 (6221), pp: 543-548. DOI: 10.1126/science.1260088. PMC: 5548617. PMID: 28714966 [Consulta: 23 desembre 2017].
  114. ↑ Zhao, Y; Bucur, O; Irshad, H; Chen, F; Weins, A; Stancu, AL; Oh, EY; DiStasio, M; Torous, V; Glass, B; Stillman, IE; Schnitt, SJ; et al «Nanoscale imaging of clinical specimens using pathology-optimized expansion microscopy» (en anglès). Nat Biotechnol, 2017 Ag; 35 (8), pp: 757-764. DOI: 10.1038/nbt.3892. PMC: 5548617. PMID: 28714966 [Consulta: 23 desembre 2017].
  115. ↑ Horstmeyer, R; Ou, X; Zheng, G; Willems, P; Yang, C «Digital pathology with Fourier ptychography» (en anglès). Comput Med Imaging Graph, 2015 Jun; 42, pp: 38-43. DOI: 10.1016/j.compmedimag.2014.11.005. PMC: 4369155. PMID: 25481664 [Consulta: 13 febrer 2017].
  116. ↑ Boyde, A «Evaluation of laser ablation microtomy for correlative microscopy of hard tissues» (en anglès). J Microsc, 2018; Feb 27, pàgs: 7. DOI: 10.1111/jmi.12689. ISSN: 1365-2818. PMID: 29485196 [Consulta: 5 març 2017].
  117. ↑ Bucur, O «Emerging technologies for diagnostic pathology» (en anglès). Discoveries, 2015 Abr-Jun 3 (2), pp: e46. DOI: 10.15190/d.2015.38. ISSN: 2359-7232 [Consulta: 23 desembre 2017].
  118. ↑ Novikova, T «Optical techniques for cervical neoplasia detection» (en anglès). Beilstein J Nanotechnol, 2017 Set 6; 8, pp: 1844-1862. DOI: 10.3762/bjnano.8.186. PMC: 5629403. PMID: 29046833 [Consulta: 26 novembre 2017].
  119. ↑ Goncalves, M; Iro, H; Dittberner, A; Agaimy, A; Bohr, C «Value of confocal laser endomicroscopy in the diagnosis of vocal cord lesions» (en anglès). Eur Rev Med Pharmacol Sci, 2017 Set; 21 (18), pp: 3990-3997. ISSN: 1128-3602. PMID: 29028105 [Consulta: 26 novembre 2017].
  120. ↑ Su, Z; Zhong, C; Li, S; Chen, X; et al «Needle-based confocal laser endomicroscopy in the diagnosis of peripheral pulmonary nodule: a preliminary report» (en anglès). J Thorac Dis, 2017 Ag; 9 (8), pp: 2608-2612. DOI: 10.21037/jtd.2017.06.10. PMC: 5594183. PMID: 28932568 [Consulta: 26 novembre 2017].
  121. ↑ Chen, J; Wong, S; Nathanson, MH; Jain, D «Evaluation of Barrett Esophagus by Multiphoton Microscopy» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2014 Feb; 138 (2), pp: 204–212. DOI: 10.5858/arpa.2012-0675-OA. PMC: 4089503. PMID: 24476518 [Consulta: 23 desembre 2017].
  122. ↑ Chang, HY; Jung, CK; Woo, JI; Lee, S; Cho, J; et al «Artificial Intelligence in Pathology» (en anglès). Journal of Pathology and Translational Medicine, 2019 Gen; 53 (1), pp: 1-12. DOI: 10.4132/jptm.2018.12.16. PMC: 6344799. PMID: 30599506 [Consulta: 28 febrer 2021].
  123. ↑ Cui, M; Zhang, DY «Artificial intelligence and computational pathology» (en anglès). Lab Invest, 2021; Gen 16, pp: 1-11. DOI: 10.1038/s41374-020-00514-0. PMC: 7811340. PMID: 33454724 [Consulta: 28 febrer 2021].
  124. ↑ Keel, O «Marie-François-Xavier-Bichat (1771-1802)» (en castellà). Ars Medica. Revista de humanidades, 2003; 1 (3), pp: 151-153. ISSN: 1579-8607 [Consulta: 14 juliol 2022].
  125. ↑ Gilgenkrantz, Simone «Le baron Guillaume Dupuytren» (en francès). Med Sci (Paris), 2006 Ag-Set; 22 (8-9), pp: 771–772. DOI: 10.1051/medsci/20062289771. ISSN: 1958-5381. PMID: 16962055 [Consulta: 2 novembre 2015].
  126. ↑ Schultz, Myron «Rudolf Virchow» (en anglès). Emerg Infect Dis, 2008 Set; 14 (9), pp: 1480–1481. DOI: 10.3201/eid1409.086672. PMC: 2603088 [Consulta: 22 octubre 2015].
  127. ↑ DeWalt, DA; Pincus, T «The legacies of Rudolf Virchow: cellular medicine in the 20th century and social medicine in the 21st century» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2003 Jun; 5 (6), pp: 395-397. ISSN: 1565-1088. PMID: 12841007 [Consulta: 13 gener 2017].
  128. ↑ Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Karl von Rokitansky (1804-1878)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Nov; 97 (2), pàg. 276. PMC: 2042475. PMID: 19971087 [Consulta: 15 novembre 2016].
  129. ↑ Heidland, A; Klassen, A; Sebekova, K; Bahner U «Beginning of modern concept of inflammation: the work of Friedrich Daniel von Recklinghausen and Julius Friedrich Cohnheim» (en anglès). J Nephrol, 2009 Nov-Des; 22 (Supl 14), pp: 71-79. ISSN: 1121-8428. PMID: 20013736 [Consulta: 22 octubre 2015].
  130. ↑ Jolles, S «Paul Langerhans» (en anglès). J Clin Pathol, 2002 Abr; 55 (4), pàg. 243. PMC: 1769627. PMID: 11919207 [Consulta: 22 octubre 2015].
  131. ↑ Fresquet Febrer, JL «Friedrich Daniel von Recklinghausen (1833-1910)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2013; Abr, pàgs: 6 [Consulta: 14 febrer 2017].
  132. ↑ Enersen, OD «Biography of Julius Arnold» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 8 març 2017].
  133. ↑ Sandison, AT «Sir Marc Armand Ruffer (1859-1917) pioneer of palaeopathology» (en anglès). Med Hist, 1967 Apr; 11 (2), pp: 150-156. PMC: 1033695. PMID: 5342754 [Consulta: 23 febrer 2017].
  134. ↑ Dominiczak, MH «Physicians, Scientists, and the Wider Culture: Sir William Osler» (en anglès). Clin Chem, 2014 Maig; 60 (5), pp: 800-801. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2021. DOI: 10.1373/clinchem.2013.218297. ISSN: 1530-8561. PMID: 24778307 [Consulta: 13 abril 2021].
  135. ↑ Young, P; Finn, BC; Bruetman, JE; Emery, JD; Buzzi, A «William Osler: el hombre y sus descripciones» (en castellà). Rev Med Chile, 2012; 140 (9), pp: 1218-1227. DOI: 10.4067/S0034-98872012000900018. ISSN: 0034-9887. PMID: 23354647 [Consulta: 15 juny 2017].
  136. ↑ Bignold, LP; Coghlan, B; Jersmann, H «David Paul Hansemann: Chromosomes and the origin of the cancerous features of tumor cells» (en anglès). Cell Oncol, 2009; 31 (1), pp: 61. DOI: 10.3233/clo-2009-0451. PMC: 4618563. PMID: 19096152 [Consulta: 7 juliol 2022].
  137. ↑ n/a «Lieut.-General Sir William Boog Leishman» (en anglès). Am J Public Health (NY), 1926 Ag; 16 (8), pp: 826. DOI: 10.2105/ajph.16.8.826. PMC: 1321339. PMID: 18011927 [Consulta: 8 gener 2018].
  138. ↑ Konstantinov, IE «In search of Alexander A. Maximow: the man behind the unitarian theory of hematopoiesis» (en anglès). Perspect Biol Med, 2000; 43 (2), pp: 269-276. DOI: 10.1353/pbm.2000.0006. ISSN: 1529-8795. PMID: 10804590 [Consulta: 3 març 2017].
  139. ↑ Ferrer, Diego. Cajal i Barcelona. Col·lecció Històrica de Ciencies de la Salut, nº 1. Edicions de la Fundació Uriach 1838, 1989, pp: 20-23. ISBN 8487452000 [Consulta: 19 octubre 2015]. 
  140. ↑ A.L «Johannes Fibiger, M.D» (en anglès). Br Med J, 1928 Feb 4; 1 (3500), pp. 200. ISSN 0007-1447. PMC: 2454517. PMID: 20773675 [Consulta: 19 desembre 2016].
  141. ↑ Catala, M; Poirier, J «Georges Marinesco (1863-1938): neurologist, neurohistologist and neuropathologist» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2012; 53 (4), pp: 869-877. ISSN: 2066–8279. PMID: 23303009 [Consulta: 6 gener 2020].
  142. ↑ Rolleston, JD «Obituaries: Prof. M. Askanazy» (en anglès). Nature, 1941 Gen 11; 147, pp: 51. ISSN 1476-4687. DOI: 10.1038/147051b0 [Consulta: 12 gener 2021].
  143. ↑ Ohry, A «Professor Max Askanazy (1865-1940): from Konigsberg (Prussia) to Geneva» (en anglès). J Med Biogr, 2011 Maig; 19 (2), pp: 70-72. ISSN 0967-7720. DOI: 10.1258/jmb.2010.010047. PMID: 21558534 [Consulta: 3 abril 2017].
  144. ↑ Nair, VG; Krishnaprasad, HV «Aldred Scott Warthin: Pathologist and teacher par excellence» (en anglès). Archives of Medicine and Health Sciences, 2017 Jun; 5 (1), pp: 123-125. DOI: 10.4103/amhs.amhs_135_16. ISSN: 2321-6085 [Consulta: 30 desembre 2017].
  145. ↑ Smith, K «Maude Abbott: pathologist and historian» (en anglès). Can Med Assoc J, 1982 Oct 15; 127 (8), pp: 774-776. PMC: 1862370. PMID: 6754053 [Consulta: 16 abril 2017].
  146. ↑ Bartual Pastor, J. «Juan Bartual Moret» (en castellà). DB-e, Real Academia de la Historia, 03-05-2018. [Consulta: 7 juliol 2022].
  147. ↑ Fye, WB «Ludwig Aschoff» (en anglès). Clin Cardiol, 1999 Ag; 22 (8), pp: 545-546. ISSN: 1932-8737. PMID: 10492846 [Consulta: 15 novembre 2016].
  148. ↑ Government of Canada «Lieutenant Colonel John McCrae» (en anglès). Veterans Affairs Canada, 1988 (rev. 31-8-2015), pàgs: 8. ISBN 0-662-56211-9 [Consulta: 8 març 2017].
  149. ↑ COMB «Fons de la càtedra d'Anatomia Patològica del Dr. Ángel Antonio Ferrer Cagigal». Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, 2013 [Consulta: 29 agost 2016].
  150. ↑ Ferrer Cagigal, A «Un nuevo colorante de las grasas» (en castellà). Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Treballs de la Societat de Biologia, 1924, pp: 201-203 [Consulta: 8 gener 2017].
  151. ↑ Ferrer, D; del Castillo, C «El empleo de la "cagigalina" en la coloración específica de las grasas» (en castellà). Ars Medica, 1928; 36, pp: 213-215 [Consulta: 8 gener 2017].
  152. ↑ Pedchenko, V; Kitching, AR; Hudson, BG «Goodpasture’s autoimmune disease – a collagen IV disorder» (en anglès). Matrix Biol, 2018 Oct; 71-72, pp: 240-249. PMID: 29763670. DOI: 10.1016/j.matbio.2018.05.004. PMC: 6482832 [Consulta: 7 juny 2021].
  153. ↑ Burney, I; Pemberton, N «Bruised Witness: Bernard Spilsbury and the Performance of Early Twentieth-Century English Forensic Pathology» (en anglès). Med Hist, 2011 Gen; 55 (1), pp: 41-60. PMC: 3037214. PMID: 23752864 [Consulta: 28 abril 2017].
  154. ↑ Pearce, JM «Sir Charles Scott Sherrington (1857-1952) and the synapse» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2004 Abr; 75 (4), pp: 544. ISSN 1468-330X. PMC: 1739021. PMID: 15026492 [Consulta: 14 novembre 2016].
  155. ↑ United States National Library of Medicine «Dr. Myrtelle May Canavan» (en anglès). Changing the Face of Medicine: Physicians, 2015, Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 1r juny 2017].
  156. ↑ Frechkop, S «Professor Max Westenhöfer on the problem of man's origin» (en anglès). Eugen Rev, 1954 Abr; 46 (1), pp: 42-48. PMC: 2973565. PMID: 21260662 [Consulta: 15 octubre 2017].
  157. ↑ s/n «Sir Robert Muir» (en anglès). Br Med J, 1959 Abr 11; 1 (5127), pp: 976-977. PMC: 1993337. PMID: 13638607 [Consulta: 18 febrer 2017].
  158. ↑ Gustave Roussy Cancer Center «History of Gustave Roussy» (en anglès). Pr. Gustave Roussy, 2015; 27 Abr, pàgs. 4 [Consulta: 5 març 2017].
  159. ↑ Fresquet, José L. «Pío del Río Hortega (1882-1945)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2015 [Consulta: 30 agost 2016].
  160. ↑ UCM «García Sánchez-Lucas, Julio. 1901-1969» (en castellà). Biblioteca Complutense. Médicos históricos, 2013. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2016 [Consulta: 30 agost 2016].
  161. ↑ Coucill, I «Dr. Pierre Masson» (en francès). Temple de la renommée médicale canadienne, 2017, pàgs: 3. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2017 [Consulta: 6 juliol 2017].
  162. ↑ Spitz, K; Piliang, M; Mostow, E «Sophie Spitz: A woman ahead of her time» (en anglès). Int J Womens Dermatol, 2019 Mar 11; 5 (3), pp: 190-191. DOI: 10.1016/j.ijwd.2019.02.002. PMC: 6637087. PMID: 31360758 [Consulta: 22 desembre 2019].
  163. ↑ Michaelis, L; Menten, ML; Johnson, KA; Goody, RS «The original Michaelis constant: translation of the 1913 Michaelis-Menten paper» (en anglès). Biochemistry, 2011 Oct 4; 50 (39), pp: 8264-8269. DOI: 10.1021/bi201284u. PMC: 3381512. PMID: 21888353 [Consulta: 15 novembre 2016].
  164. ↑ Baron, SL; Brown, TM «Alice Hamilton (1869–1970): Mother of US Occupational Medicine» (en anglès). Am J Public Health, 2009 Nov; 99 (Supl 3), pp: S548. DOI: 10.2105/AJPH.2009.177394. PMC: 2774192. PMID: 19890156 [Consulta: 7 juny 2022].
  165. ↑ Ortiz-Hidalgo, C «George H. Whipple. Premio Nobel en Fisiología y Medicina en 1934. La enfermedad de Whipple, la anemia perniciosa y otras contribuciones a la medicina» (en castellà). Gac Med Mex, 2002 Jul-Ag; 138 (4), pp: 371-376. ISSN: 0016-3813. PMID: 12200882 [Consulta: 5 juliol 2017].
  166. ↑ Jass, JR; Morson, BC «Reporting colorectal cancer» (en anglès). J Clin Pathol, 1987 Sep; 40 (9), pp: 1016–1023. PMC: 1141170. PMID: 3312296 [Consulta: 20 febrer 2017].
  167. ↑ McDevitt, HO «Albert Hewett Coons (June 28, 1912–September 30, 1978). Biographical Memoir» (en anglès). National Academies Press, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 29 desembre 2017].
  168. ↑ Büchner, F «Hypoxie: Beiträge aus den Jahren 1932 – 1972» (en alemany). Springer-Verlag, 2013; Mar 8, pàgs: 474. ISBN 978-3-642-49227-3 [Consulta: 14 maig 2017].
  169. ↑ Kempson, Richard L «A tribute to Lauren V. Ackerman» (en anglès). Cancer, 1993 Dec 1; 72 (11), pp. 3137-3138. DOI: 10.1002/1097-0142(19931201)72:11<3137::AID-CNCR2820721102>3.0.CO;2-R. PMID: 8242537 [Consulta: 3 novembre 2015].
  170. ↑ Pollock, MK «Obituary. Mary Barber» (en anglès). J Clin Pathol, 1965 Nov; 18 (6), pp: 697-698. DOI: 10.1136/jcp.18.6.697. PMC: 473105. PMID: 5320884 [Consulta: 21 febrer 2021].
  171. ↑ Verma, IM «Renato Dulbecco (1914-2012)» (en anglès). Nature, 2012 Mar 21; 483 (7390), pp. 408. DOI: 10.1038/483408a. PMID: 22437605 [Consulta: 19 desembre 2016].
  172. ↑ Lertsburapa, T: Yang, X «Birt-Hogg-Dubé syndrome» (en castellà). Orphanet, 2008 Nov; ORPHA:122 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 8 març 2021].
  173. ↑ Oransky, I «Priscilla Dienes Taft» (en anglès). The Lancet, 2003 Mar 1; 361 (9359), pp: 789. DOI: 10.1016/S0140-6736(03)12626-8. ISSN: 1474-547X [Consulta: 8 març 2021].
  174. ↑ Kumar, V «Stanley L. Robbins, 1915–2003» (en anglès). Am J Pathol, 2004 Abr; 164 (4), pp: 1129–1130. ISSN 0002-9440. PMC: 1615346 [Consulta: 29 abril 2017].
  175. ↑ Lacy, PE «Electron microscopy of the normal islets of Langerhans; studies in the dog, rabbit, guinea pig and rat» (en anglès). Diabetes, 1957 Nov 1; 6 (6), pp: 498-507. ISSN 1939-327X. DOI: 10.2337/diab.6.6.498. PMID: 13473645 [Consulta: 20 juny 2022].
  176. ↑ Saffitz, JE; Schmidt, RE; McDaniel, ML «In Memoriam. Dr. Paul Eston Lacy, 1924–2005» (en anglès). Am J Pathol, 2005 Ag; 167 (2), pp: 299–300. ISSN 0002-9440. PMC: 1603562 [Consulta: 19 març 2017].
  177. ↑ NIH «Dr. Irena Grasberg Koprowska. Biography» (en anglès). Changing the Face of Medicine, 2015; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 18 febrer 2017].
  178. ↑ Corbella, J «Cátedra con historia» (en castellà). La Vanguardia, 2011; Feb 27, pàgs: 1 [Consulta: 13 maig 2018].
  179. ↑ Carlson, DL «Dr. Andrew Huvos (1934-2006) retrospective: a tribute to the pathologist and the man» (en anglès). Head Neck Pathol, 2013 Mar; 7 (1), pp: 1-4. DOI: 10.1007/s12105-013-0425-4. PMC: 3597159. PMID: 23459837 [Consulta: 30 agost 2016].
  180. ↑ Scott, K; Cadogan, M «Maria Magdalena Dąbska» (en anglès). LITFL, 2020; Nov 2, pàgs: 2 [Consulta: 21 gener 2021].
  181. ↑ Eusebi, V; Krausz, T «Professor John G. Azzopardi ‐ Obituary» (en anglès). Histopathology, 2013; 62 (5), pp: 822–823. DOI: 10.1111/his.12128. ISSN: 1365-2559 [Consulta: 12 febrer 2021].
  182. ↑ Picciotti, ER; Ramieri, MT «Azzopardi, John G. (1919–2013)» (en anglès). Encyclopedia of Pathology. Springer International Publishing, 2017; Gen, pp: 1-3. DOI: 10.1007/978-3-319-28845-1_3922-1. ISSN: 2366-6269 [Consulta: 15 juny 2017].
  183. ↑ Carpenter Aquino, A. «In memoriam: William B. Zeiler, MD (1921–2020)» (en anglès). College of American Pathologists Today, 01-05-2020. [Consulta: 8 juny 2022].
  184. ↑ Llombart Bosch, A «In memoriam: Florabel Mullick» (en castellà). Rev Esp Patol, 2015 Oct-Des; 48 (4), pp: 259-260. DOI: 10.1016/j.patol.2015.04.003. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 24 novembre 2017].
  185. ↑ Sanz Ortega, J. «Juliana Fariña: una patóloga adelantada a su tiempo» (en castellà). Necrològicas: SEAP-IAP, 01-07-2020. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2021. [Consulta: 8 juny 2022].
  186. ↑ Genzlinger, N. «Dr. Ronald Weinstein, Telepathology Pioneer, Dies at 83» (en anglès). The New York Times, 7 gener 2022 (rev). [Consulta: 28 juny 2022].
  187. ↑ Weinstein, RS; Bhattacharyya, AK; Graham, AR; Davis, JR «Telepathology: a ten-year progress report» (en anglès). Hum Pathol, 1997 Gen; 28 (1), pp: 1-7. DOI: 10.1016/S0046-8177(97)90270-7. ISSN: 1532-8392. PMID: 9013823 [Consulta: 10 juny 2017].
  188. ↑ Weinstein, RS; Holcomb, MJ; Krupinski, EA «Invention and Early History of Telepathology (1985-2000)» (en anglès). J Pathol Inform, 2019 Gen 24; 10 (1), pp: 1-8. DOI: 10.4103/jpi.jpi_71_18. PMC: 6369631. PMID: 30783545 [Consulta: 28 juny 2022].
  189. ↑ Takano-Morón, J «Reseña histórica de vida y contribución del doctor Javier Arias-Stela» (en castellà). Diagnóstico, 2020 Oct; 59 (1), pp: 45-47. DOI: 10.33734/diagnostico.v59i1.205. ISSN: 1018-2888 [Consulta: 7 juliol 2022].
  190. ↑ Grases, PJ «Reacción de Arias Stella. Una visión en perspectiva» (en castellà). Rev Obstet Ginecol Venez, 2005 Set; 65 (3), pp: 147-150. ISSN: 0048-7732 [Consulta: 7 juliol 2022].
  191. ↑ Garza-Guajardo, R; García-Labastida, LE; Rodríguez-Sánchez, IP; Gómez-Macías, GS; Delgado-Enciso, I; Sánchez Chaparro, MM; Barboza-Quintana, O «Cytological diagnosis of Rosai-Dorfman disease: A case report and revision of the literature» (en anglès). Biomed Rep, 2017 Gen; 6 (1), pp: 27-31. DOI: 10.3892/br.2016.814. PMC: 5244775. PMID: 28123703 [Consulta: 17 febrer 2017].
  192. ↑ Roden, AC; Marom, EM; International Thymic Malignancy Interest Group «Prof. Juan Rosai: In Memoriam (1940–2020)» (en anglès). J Thorac Oncol, 2020 Set 1; 15 (9), pp: 1387-1388. DOI: 10.1016/j.jtho.2020.07.013. ISSN: 1556-0864 [Consulta: 8 juny 2022].
  193. ↑ United States National Library of Medicine «Dr. Vivian W. Pinn» (en anglès). Changing the Face of Medicine: Physicians, 2015, Jun 3, pàgs: 3 [Consulta: 14 febrer 2021].
  194. ↑ National Institutes of Health «Elaine S. Jaffe, M.D.» (en anglès). Laboratory of Pathology Staff, 2015; Mar 2, pàgs: 2 [Consulta: 10 març 2017].
  195. ↑ National Institutes of Health «Sharon Weiss, M.D.» (en anglès). Local Legends: Women Physicians. United States National Library of Medicine, 2005; Jun, pàgs: 2 [Consulta: 5 maig 2018].
  196. ↑ American Society for Investigative Pathology «Mark E. Sobel, MD, PhD - Executive Officer Emeritus» (en anglès). ASIP.org., 2018; 1 Feb, pàgs: 5 [Consulta: 12 febrer 2021].
  197. ↑ National Institutes of Health «Dr. Maria J. Merino. Biography» (en anglès). Changing the Face of Medicine, 2015; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 18 febrer 2017].
  198. ↑ Universitat de Barcelona. «Elías Campo, membre de l'Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units». Notícies, 22-10-2022. [Consulta: 7 juliol 2022].
  199. ↑ Marshall, BJ; Warren, JR «Unidentified curved bacilli in the stomach of patients with gastritis and peptic ulceration» (en anglès). Lancet, 1984 Jun 16; 1 (8390), pp: 1311-1315. DOI: 10.1016/S0140-6736(84)91816-6. PMID: 6145023 [Consulta: 14 novembre 2016].
  200. ↑ Universitat de Luxemburg «Fettman, Martin J., Dr. (Colorado State University, Tucson, USA)» (en anglès). European School for Advanced Veterinary Studies.net, 2016; Ag [Consulta: 30 agost 2016].

Bibliografia[modifica]

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia patològica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anatomia_patològica&oldid=33237354»