Anatomia patològica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'anatomia patològica és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme. La paraula patologia procedeix del grec, estudi (logos) del patiment o dany (pathos).

Es considera el metge italià de Forlì Giovanni Battista Morgagni el fundador de la moderna anatomia patològica.

Concepte d'anatomia patològica[modifica | modifica el codi]

L'anatomia patològica és un dels pilars fonamentals de la medicina i una disciplina bàsica imprescindible per a metges, veterinaris i altres professionals de la sanitat. La interpretació dels símptomes de les distintes malalties o alteracions que es troben en l'exploració dels pacients exigeix el coneixement de tot l'espectre de lesions que es presenten en cada un dels teixits, òrgans o tipus cel·lulars. L'Anatomia Patològica comprèn tots els aspectes de la malaltia, fonamentalment a nivell morfològic. Aquestes alteracions són estudiades amb diversos mètodes, que comprenen des dels emprats per la patologia molecular fins als de la patologia macroscòpica; passant per tots els nivells i tècniques d'observació i estudi: des de la prosecció, la histologia convencional, la histoquímica o la immunohistoquímica fins a la microscòpia ultraestructural, la microscòpia òptica, la microscòpia confocal, la morfometria o la simple visió ocular directa (macroscòpica).

L'anatomia patològica es divideix en subespecialitats, les principals són la patologia quirúrgica, la patologia fetal i pediàtrica,[1] la citopatologia, la neuropatologia i la patologia forense.

Respostes patològiques[modifica | modifica el codi]

L'anatomia patològica general s'ocupa de l'estudi dels fonaments i del desenvolupament dels processos de respostes patològiques bàsiques, que van des de l'adaptació cel·lular a les modificacions de l'entorn, les lesions i la mort cel·lular, les seues causes i les seues conseqüències, els trastorns del creixement de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans, així com les respostes de l'individu a les diverses lesions causades per agents externs i interns i dels mecanismes de reparació d'aqueixes lesions. Segons la patologia hi ha tres causes bàsiques que originen les malalties que són:

L'Anatomia Patològica Especial s'encarrega de l'estudi de les respostes específiques de cada teixit o òrgan.

Aspectes de la malaltia[modifica | modifica el codi]

Els quatre aspectes d'una malaltia, que formen el nucli de la patologia són:

  1. Etiologia: Són les causes de la malaltia.
  2. Patogènia: Són els mecanismes per què es desenvolupa la malaltia.
  3. Canvis morfològics: Són les alteracions estructurals que es produeixen en les cèl·lules i òrgans.
  4. Clínica: Són les conseqüències funcionals dels canvis morfològics.

Els especialistes en anatomia patològica, s'encarreguen sobretot de l'estudi dels canvis morfològics de les malalties.

Hi ha malalties sine materia en les que no es pot objectivar una clara alteració morfològica, com són la majoria de les malalties psiquiàtriques i molts trastorns funcionals gastrointestinals com el còlon irritable, la síndrome de vòmits cíclics[2] o la migranya abdominal.

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

Alguns historiadors opinen que la història de l'anatomia patològica és, en certa manera, la història de l'aplicació del mètode científic en la Medicina.[3] Demòcedes de Crotona[4] i el seu deixeble Alcmeó foren pioners en atribuir i destacar diferències morfològiques entre els animals i les persones. Es creu que bona part dels seus coneixements es fonamentaven sobre escrits relatius a les pràctiques de momificació de l'antic Egipte i que les seves idees sobre els sentits, el cos i la ment van ser recollides per l'escola de medicina d'Alexandria.[5]

Va ser Hipòcrates el primer a reconèixer que la patologia es basava en una alteració dels humors i de la relació d'aquests, basant-se en la filosofia naturalista d'Empèdocles que ja havia descrit aqueixos humors: sang, limfa, bilis negra i bilis groga. Galè va mantenir vigents les teories d'Hipòcrates durant tota l'època medieval convertint-les en dogmes. Dintre de la nosotàxia galènica és destacable el punt que considera les malalties de les "parts instrumentals" un resultat de la forma, mida o disposició dels òrgans.[6] Aule Corneli Cels escrigué sobre les diferències entre lesions superficials canceroses i precanceroses, recomanant l'escissió precoç de les mateixes.[7] A la seva obra en vuit volums De Re Medicina, descriu al llibre III els quatre clàssics signes d'un procés inflamatori: rubor et tumor cum calore et dolore (rubor, inflor, calor i dolor).[8]

Aeci d'Amida (502575), metge de l'emperador bizantí Justinià el Gran, tot i que només es conserva una part dels seus escrits (com els 16 Libri medicinales o Tetrabiblon) va deixar excel·lents descripcions de condilomes, hemorroides, carcinomes uterins i fístules i ulceracions rectals (neoplàsiques?).[9]

Avenzoar (1091-1161), descrigué per primera vegada un càncer de colon gràcies a la palpació dels òrgans abdominals d'un malalt emaciat i l'observació de fragments del tumor. La seva obra va tenir influència en diversos representants de la medicina escolàstica imperant a l'Europa llatina medieval, com el valencià Jaume Roig.[10] A banda dels seus escrits sobre la febre o la salubritat dels aliments, Avenzoar fou un capdavanter en el camp de la patologia experimental, ja que recomanava la pràctica d'autòpsies en animals abans d'efectuar actes quirúrgics en humans.[11]

Gradualment van començar a sorgir autors que no veien les teories d'Hipòcrates com a veritats absolutes. Vesal va basar el seu estudi de la malaltia en els aspectes morfològics, deixant a banda el dogmatisme impost en l'època i fonamentat en la lectura acrítica dels tractats clàssics.[12] Un representant d'aquest estil de pensament rígid fou Jacobus Sylvius (Jacques Dubois, 14781555), professor de Vesal i de Charles Estienne i persona de caràcter peculiar, que va arribar a dir: "el cadàver s'equivoca...Galè, no".[13]

A partir del Renaixement es van començar a fer les primeres autòpsies d'humans i va començar una nova corrent d'autors que creien només el que podien veure, allunyant-se definitivament de les idees doctrinals que fins aqueix moment prevalien. Amb el florentí Antonio Benivieni, la lesió anatòmica deixa de ser una troballa casual i passa a ser una troballa cercada.[14] L'aragonès Juan Tomás Porcell (Càller, 1528-Saragossa, 1582?) fou el primer en fer autòpsies d'empestats i descriure les seves lesions internes, treballant amb víctimes del brot de pesta de 1564 a Saragossa.[15]

Giovanni Battista Morgagni (1682-1771)

Neix així l'anatomia organicista, que relaciona directament la morfologia amb les alteracions i símptomes que acompanyen a la malaltia. Els autors que anaven apareixent en l'època i que descobrien com resultava de valuosa l'autòpsia per a l'estudi de la medicina, com per exemple Giovanni Battista Morgagni de Forlì (Itàlia), varen comprendre que l'observació i l'estudi de les alteracions morfològiques eren la base fonamental per a entendre les malalties. Uns anys abans, el suís Théophile Bonet (Ginebra, 1620-ibídem, 1689), escrigué un llibre que molts autors consideren com el primer tractat anatomopatològic; una compilació d'unes 3000 autòpsies classificades per malalties o símptomes titulada Sepulchretum sive Anatomia practica (1679).[16]

El 1665, Robert Hooke, que utilitzava un rudimentari microscopi compost, va ser el primer a parlar de les "cèl·lules" del suro en el seu llibre Micrographia.[17] Reinier de Graaf és recordat pels seus estudis sobre el sistema reproductor i el descobriment -sense emprar cap microscopi- dels fol·licles preovulatoris (1672).[18]

John Hunter (17281793) fou el primer a descriure la inflamació com un mecanisme defensiu en primer lloc i després reparador, en el seu llibre pòstum Treatise on the Blood, Inflammation and Gunshot Wounds (1794) que rebutjà definitivament la doctrina galènica del "pus lloable", el qual Hunter considerà un efecte inflamatori causat per diferents tipus de processos.[19] A finals del segle XVIII, Bichat[20] va introduir el concepte de teixit, tractant de trobar unitats simples que conformessin els òrgans. El món de la Patologia va entrar d'aqueixa forma en l'època tissular.

Ja en el segle XIX, i gràcies al desenvolupament tècnic del microscopi òptic, es va introduir la teoria cel·lular, que aportava un nivell més en l'organització dels sers vius. Henri Dutrochet afirmà a la seva obra Recherches anatomiques et physiologiques sur la structure intime des animaux et des végétaux et sur leur motilité, que la cèl·lula era la unitat bàsica dels teixits (1824).[21] Gabriel Andral (1797-1876), seguidor de l'escola de Bichat, publicà un ampli tractat: Précis d'anatomie pathologique (1829), on s'identifica clarament la disseminació limfàtica del càncer per primera vegada.[22]

A Alemanya, metges com Johannes Müller (18011858; autor l'any 1838 de la primera publicació monogràfica i sistematitzada sobre les característiques microscòpiques de les neoplàsies benignes i malignes),[23] van començar a relacionar a les cèl·lules i les seues alteracions amb les patologies. Matthias Jakob Schleiden (18041881) i Theodor Schwann comprengueren que les cèl·lules formaven un conjunt complicat i fonamental d'elements vius.[24] Rudolf Virchow (comentat més avall) va establir que els canvis anòmals en la morfologia (estructura) de les cèl·lules eren la base de les patologies corporals, ajudat pels experiments fets per Robert Remak (1815-1865), descobridor de la mitosi.[25] Claude Bernard afig a més que les característiques físiques i químiques de la cèl·lula i dels seus processos tenen igualment una gran relació amb les malalties.[26] Uns anys abans, Jean Cruveilhier (17911874) -alumne de Dupuytren- va ser el primer catedràtic d'anatomia patològica de la Universitat de Paris. Entre 1828 i 1842 escrigué el tractat Anatomie pathologique du corps humain.[27] L'anglès Augustus Waller (1816-1870) va estudiar l'aspecte microscòpic de les fibres nervioses degenerades quan es talla l'axó (1850). Això va fer possible traçar el recorregut de les fibres del sistema nerviós i demostrà la importància del nucli en la regeneració de dites fibres. Aquest procés encara es denomina "degeneració walleriana".[28] El bàvar Franz Böhmer publicà els bons resultats de la tinció d'hematoxilina sulfatada amb alum per colorejar el nucli cel·lular amb més intensitat que el seu citoplasma (1865),[29] tinció millorada anys després (1897) pel nord-americà Frank Burr Mallory (18621941) utilitzant l'àcid fosfotúngstic.[30] Mallory també va descobrir una tinció tricròmica específica pel teixit connectiu i els cossos hialins hepatocitàris homònims propis de l'hepatitis alcohòlica.[31] Edwin Klebs (18341913), deixeble de Virchow, va introduir l'any 1869 el mètode de la inclusió en parafina dels teixits.[32] Hans Christian Gram (1852-1938) descobrí la tinció per diferenciar bacteris que porta el seu nom (1884).[33] Un patòleg poc conegut, Carl Weigert (1845-1904), aconseguí tenyir selectivament la beina de mielina (1884) i va fer grans aportacions al coneixement de la necrosi i de la patogènia de la tuberculosi.[34] Wilhelm von Waldeyer (18361921), investigador del nucli cel·lular i de les estructures neuronals, encunyà el terme "cromosoma" (1888). Va fer grans aportacions al coneixement embriològic de les fàneres i les dents, i estudià en especial els teixits laríngics i nasals.[35] Joseph Babinski (1857-1932), descobridor l'any 1896 del signe que porta el seu nom, destacà per les seves observacions neuropatològiques i nombroses troballes dintre del camp de l'histopatologia muscular.[36] August Köhler (18661948), descobrí el 1893 un mètode òptim d'il·luminació que fou aplicat en els aparells de microscòpia fabricats per Carl Zeiss.[37] El mateix any, Isaac Blum (18331903) i el seu fill Ferdinand (18651959) iniciaren l'ús del formaldehid per fixar teixits. Als EUA, un dels primers patòlegs fou Samuel David Gross (18051884), autor del llibre Elements of Pathological Anatomy (1839).[38]

Al segle XX, els treballs de Linus Pauling (1901-1994) i el seu equip sobre l'anèmia de cèl·lules falciformes[39] van establir els fonaments de l'actual patologia molecular.[40] El patòleg i químic austríac Karl Landsteiner (1868-1943) creà el sistema ABO, la primera classificació dels grups sanguinis (1901).[41] Nikolai Anitschkov (18851964), fou un destacat histopatòleg cardíac i descobrí l'importantíssim paper del colesterol en la gènesi de l'arterioesclerosi (1913).[42] L'any 1921, el professor de la Universitat Cornell James Ewing (1866-1943) va publicar el primer treball sobre el tipus de càncer d'os anomenat actualment sarcoma d'Ewing, diferenciant-lo dels limfomes.[43] El seu llibre Neoplastic Diseases (1919) fou durant tres dècades un text de referència mundial dintre del camp de la patologia dels tumors i bona part de les seves investigacions es centraren especialment en el problema del diagnòstic precoç del càncer.[44] George Gomori (1904-1957) és considerat el creador de l'histoquímica enzimàtica aplicada al camp anatomopatològic.[45] El primer micròtom de fabricació industrial en sèrie fou dissenyat l'any 1923 per Jung i Thoma, a Heidelberg, un fet que va simplificar molt el tall i el posterior bon processament del teixit a observar.[46] Georgios Papanicolau (1883-1962), un expert en la citopatologia del cèrvix uterí, publicà a la revista American Journal of Obstetrics and Gynecology (1941) el seu mètode per detectar cèl·lules canceroses o precanceroses a frotis vaginals (Pap test), fonamentat en una combinació de tincions.[47] Paul Klemperer (1887-1964), vienès emigrat als EUA, introduí el concepte de "malalties del col·lagen" (1942).[48] Cap a mitjans del segle, Albert Coons (19121978) va iniciar el desenvolupament de les tècniques immunohistoquímiques i de l'aplicació de l'immunofluorescència per estudiar teixits i cèl·lules.[49] Si bé els primers microscopis electrònics es fabricaren a la dècada de 1930, la primera descripció d'una cèl·lula neoplàsica vista amb un microscopi electrònic de transmissió fou feta per Porter i Thompson l'any 1947.[50] L'ús de la microscòpia electrònica virtual facilita els estudis ultraestructurals docents i diagnòstics.[51]

El descobriment de la PCR l'any 1983 per Kary Mullis ha permés aprofondir en el coneixement de les mutacions gèniques (com les dels gens KRAS i NRAS en el càncer de colon), facilitant el diagnòstic de moltes neoplàsies.[52] En els últims temps l'Anatomia Patològica ha experimentat un desenvolupament extraordinari, gràcies als avanços al camp de la tecnologia (microscòpia confocal, microespectroscòpia Raman,[53] o la microscòpia 3D amb coloració fenotípica),[54] l'ús mèdic dels xips d'ADN,[55] els sistemes informàtics de gestió de dades i emmagatzematge d'imatges,[56] la nanobiologia, els microscopis de súper-resolució,[57] etcètera. La microdissecció per captura amb làser permet l'anàlisi biomolecular de mostres molt petites, des d'estructures intracel·lulars a cèl·lules úniques.[58] Des de fa uns anys, es desenvolupen noves tècniques no invasives d'endomicroscòpia i histoendoscòpia (biòpsies òptiques).[59]

Anatomopatòlegs destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ernst, LM; Gawron, L; Fritsch, MK «Pathologic examination of fetal and placental tissue obtained by dilation and evacuation» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2013 Mar; 137 (3), pp: 326-37. DOI: 10.5858/arpa.2012-0090-RA. PMID: 23451744 [Consulta: 15 gener 2017].
  2. Parada, E; Estrada, JM; Sànchez, S; Gibert,C; et al «Síndrome de vòmits cíclics» (en català). Pediatr Catalana, 2000; 60, pp: 92-96. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 17 gener 2015].
  3. von Staden, H «The discovery of the body: human dissection and its cultural contexts in ancient Greece» (en anglès). Yale J Biol Med, 1992 Maig-Juny; 65 (3), pp: 223–241. PMC: 2589595. PMID: 1285450 [Consulta: 10 juny 2017].
  4. González García, JA «Democedes de Crotona. Biografía de un médico de finales del siglo VI a.C» (en castellà). Baética: Estudios de arte, geografía e historia, 2006; 28 (2), pp: 241-259. ISSN: 0212-5099 [Consulta: 14 gener 2015].
  5. Celesia, GG «Alcmaeon of Croton's observations on health, brain, mind, and soul» (en anglès). J Hist Neurosci, 2012; 21 (4), pp: 409-426. DOI: 10.1080/0964704X.2011.626265. PMID: 22947382 [Consulta: 14 gener 2015].
  6. López Piñero,JM «La Medicina en la Antiguedad. Galeno de Pérgamo» (en castellà). Cuadernos Historia 16, 1995; 10, pp: 24-27 [Consulta: 15 gener 2015].
  7. Hajdu, SI «Pathfinders in oncology from ancient times to the end of the Middle Ages» (en anglès). Cancer, 2016 Jun 1; 122 (11), pp: 1638-1646. DOI: 10.1002/cncr.29955. PMID: 26970504 [Consulta: 10 juny 2017].
  8. Scott A, Khan KM, Cook JL, Duronio V «What is "inflammation"? Are we ready to move beyond Celsus?» (en anglès). Br J Sports Med, 2004 Jun; 38 (3), pp: 248-249. PMC: 1724817. PMID: 15155418 [Consulta: 27 juny 2017].
  9. Karamanou, M; Tsoucalas, G; Laios, K; Deligeoroglou, E; et al «Uterine cancer in the writings of Byzantine physicians» (en anglès). JBUON, 2015 Nov/Des; 20(4), pp: 1645-1648. ISSN: 2241-6293. PMID: 26854470 [Consulta: 17 febrer 2017].
  10. Azar, HA; McVaugh, MR; Shatzmiller, J «Ibn Zuhr (Avenzoar)'s description of verrucous malignancy of the colon (with an English translation from Arabic and notes on its Hebrew and Latin versions)» (en anglès). Can Bull Med Hist, 2002; 19 (2), pp: 431-440. PMID: 12776717 [Consulta: 17 gener 2015].
  11. Peña Muñoz, C; Girón Irueste, F «The identification of medieval fevers according to Al-Isra'ili, Avenzoar and Bernard Gordon» (en anglès). Cronos: Cuadernos valencianos de historia de la medicina y de la ciencia, 2005 Des; 8 (1), pp: 95-120. ISSN: 1139-711X. PMID: 17907360 [Consulta: 10 juny 2017].
  12. Barcat, JA «Andrés Vesalio (1514-1564): El genio meteórico» (en castellà). Medicina (B Aires), 2014 Ag; 74 (4), pp: 333-336 [Consulta: 22 gener 2015].
  13. Bakkum, BW «A historical lesson from Franciscus Sylvius and Jacobus Sylvius» (en anglès). J Chiropr Humanit, 2011 Dec; 18 (1), pp: 94-98. DOI: 10.1016/j.echu.2011.10.002. PMC: 3342831. PMID: 22693484 [Consulta: 22 gener 2015].
  14. Fye, WB «Antonio di Paolo Benivieni» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Aug; 19 (8), pp: 678-679. DOI: 10.1002/clc.4960190820. PMID: 8864346 [Consulta: 13 gener 2015].
  15. Lopez Piñero, JM; Terrada Ferrandis, ML «La obra de Juan Tomás Porcell (1565) y los orígenes de la Anatomía Patológica Moderna» (en castellà). Medicina&Historia, 1967 Jun; XXXIV, pàgs: 15 [Consulta: 13 gener 2015].
  16. Boneti, Theophili «Sepulchretum sive Anatomia practica ex cadaveribus morbo denatis» (en llatí). Sumptibus Leonardi Couët. Genava, 1679, pàgs: 720 [Consulta: 13 gener 2017].
  17. Gest, H «The discovery of microorganisms by Robert Hooke and Antoni Van Leeuwenhoek, fellows of the Royal Society» (en anglès). Notes Rec R Soc Lond, 2004 May; 58 (2), pp. 187-201. DOI: 10.1098/rsnr.2004.0055. PMID: 15209075 [Consulta: 22 octubre 2015].
  18. Jay, V «The Legacy of Reinier De Graaf» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2000 Ag; 124 (8), pp: 1115-1116. DOI: 10.1043/0003-9985(2000)124<1115:TLORDG>2.0.CO;2. PMID: 10923067 [Consulta: 18 febrer 2017].
  19. Turk, JL «Inflammation: John Hunter's "A treatise on the blood, inflammation and gun-shot wounds"» (en anglès). Int J Exp Pathol, 1994 Des; 75 (6), pp: 385-395. PMC: 2001919. PMID: 7734328 [Consulta: 9 febrer 2017].
  20. Fye, WB «Marie-François-Xavier Bichat» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Sep; 19 (9), pp. 760-761. PMID: 8875000 [Consulta: 2 novembre 2015].
  21. Dutrochet, Rene Henri-Joachim «Recherches anatomiques et physiologiques sur la structure intime des animaux et des végétaux et sur leur motilité» (en francès). J. B. Baillibre. Paris, 1824, pàgs: [Consulta: 29 gener 2017].
  22. Doyle, L «Gabriel Andral (1797-1876) and the first reports of lymphangitis carcinomatosa» (en anglès). J R Soc Med, 1989 Ag; 82 (8), pp: 491-493. PMC: 1292257. PMID: 2674433 [Consulta: 9 febrer 2017].
  23. Hajdu, SI «The First Tumor Pathologist» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2004; 34 (3), pp: 355-356. PMID: 15487713 [Consulta: 14 gener 2017].
  24. Schwann, T; Schleiden, MJ «Microscopical researches into the accordance in the structure and growth of animals and plants» (en anglès). The Sydenham Society, 1847, pags: 268 [Consulta: 15 gener 2017].
  25. Grzybowski, A; Pietrzak, K «Robert Remak (1815-1865)» (en anglès). J Neurol, 2013 Jun; 260 (6), pp: 1696-1697. DOI: 10.1007/s00415-012-6761-6. PMC: 3675270. PMID: 23188474 [Consulta: 15 gener 2017].
  26. Noble, Denis «Claude Bernard, the first systems biologist, and the future of physiology» (en anglès). Exp Physiol, 2008 Jan; 93 (1), pp. 16-26. DOI: 10.1113/expphysiol.2007.038695. PMID: 17951329 [Consulta: 23 octubre 2015].
  27. Editorial s/n «Jean Cruveilhier (1791-1874), pathological anatomist» (en anglès). JAMA, 1966 Feb 21; 195 (8), pp: 683-684. DOI: 10.1001/jama.1966.03100080123043 [Consulta: 14 gener 2017].
  28. Fresquet Febrer, JL «August Volney Waller (1816-1870)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2012; Sep, pàgs: 6 [Consulta: 14 febrer 2017].
  29. Corcràin, E «The Historical Evolution of Hematoxylin and Basic Fuchsin Staining of Biological Samples» (en anglès). Histo Logic-Technical Bulletin for Histotechnology, 2006 Ma; 39 (1), pp: 19-20 [Consulta: 14 febrer 2017].
  30. Mallory, FB «On certain improvements in histological technique» (en anglès). J. Exp. Med, 1897; 2, pp: 529–533. PMC: 2132861. PMID: 19866848 [Consulta: 17 febrer 2017].
  31. Gluud, C; Hardt, F; Aldershvile, J; Christoffersen, P; et al «Isolation of Mallory bodies and an attempt to demonstrate cell mediated immunity to Mallory body isolate in patients with alcoholic liver disease» (en anglès). J Clin Pathol, 1981 Sep; 34 (9), pp: 1010-1016. PMC: 494232. PMID: 6168660 [Consulta: 17 febrer 2017].
  32. Garrison, FH «Edwin Klebs (1834-1913)» (en anglès). Science, 1913 Dec 26; 38 (991), pp: 920-921. DOI: 10.1126/science.38.991.920. PMID: 17753538 [Consulta: 24 gener 2017].
  33. Santiago, AR «Hans Christian Joachim Gram» (en castellà). Rev. Soc. Ven. Microbiol, 2003; 23 (2), pp: 200-201 [Consulta: 14 febrer 2017].
  34. Enersen, OD «Carl Weigert» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 4 [Consulta: 17 febrer 2017].
  35. Enersen, OD «Heinrich Wilhelm Gottfried Waldeyer-Hartz» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 5 [Consulta: 5 abril 2017].
  36. Poirier, J «Babinski, histologist and anatomo-pathologist» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2008; 49 (2), pp: 263-269. PMID: 18516338 [Consulta: 14 gener 2017].
  37. Davidson, MW «Köhler Illumination» (en anglès). Basic Microscopy. Zeiss Corp, 2016, pàgs: 5 [Consulta: 24 gener 2017].
  38. Hajdu, SI «Samuel D. Gross of Philadelphia: pathologist, surgeon, and medical historian» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2007; 37 (1), pp: 102-104. PMID: 17311878 [Consulta: 14 gener 2017].
  39. Pauling, L; Itano, HA; Singer, SJ; Wells, IC «Sickle Cell Anemia, a Molecular Disease» (en anglès). Science, 1949 Nov 25; 110, pp. 543-548 [Consulta: 13 gener 2017].
  40. Strasser, BJ «Linus Pauling's "molecular diseases": between history and memory» (en anglès). Am J Med Genet, 2002 Aug 30; 115 (2), pp: 83-93. DOI: 10.1002/ajmg.10542. PMID: 12400054 [Consulta: 13 gener 2017].
  41. Tan SY, Graham C «Karl Landsteiner (1868-1943): originator of ABO blood classification» (en anglès). Singapore Med J, 2013 Maig; 54 (5), pp: 243-244. DOI: 10.11622/smedj.2013099. PMID: 23716146 [Consulta: 25 juny 2017].
  42. Konstantinov, IE; Mejevoi, N; Anichkov, NM «Nikolai N. Anichkov and His Theory of Atherosclerosis» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2006; 33 (4), pp: 417-423. PMC: 1764970. PMID: 17215962 [Consulta: 17 febrer 2017].
  43. Brand, RA «Biographical Sketch: James Stephen Ewing, MD (1866–1943)» (en anglès). Clin Orthop Relat Res, 2012 Mar; 470 (3), pp: 639-641. DOI: 10.1007/s11999-011-2234-y. PMC: 3270161. PMID: 22207564 [Consulta: 17 febrer 2017].
  44. Murphy, JB «James Ewing (1866–1943). Biographical Memoir» (en anglès). National Academy of Sciences. Washington D.C, 1951; XXVI, pp: 45-60 [Consulta: 17 febrer 2017].
  45. Stowell, RE «In memoriam, George Gomori; 1904-1957» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1957 Oct; 28 (4), pp: 405-407. PMID: 13478544 [Consulta: 13 gener 2017].
  46. Vollmer, E; Goldmann, T «Pathology on the edge of interdisciplinarity. A historical epitome» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2011; 52 (Sup 1), pp: 223-230. PMID: 21424058 [Consulta: 24 gener 2017].
  47. Tan, SY; Tatsumura, Y «George Papanicolaou (1883–1962): Discoverer of the Pap smear» (en anglès). Singapore Med J, 2015 Oct; 56 (10), pp: 586–587. DOI: 10.11622/smedj.2015155. PMC: 4613936. PMID: 26512152 [Consulta: 17 febrer 2017].
  48. Popper, H «In Memoriam, Paul Klemperer (1887-1964)» (en anglès). Am J Pathol, 1964 Oct; 45, pp: 495-499. PMC: 1907190. PMID: 14217668 [Consulta: 26 juny 2017].
  49. McDevitt, HO «Albert Hewitt Coons (1912-1978)» (en anglès). Biographical memoirs of the National Academy of Sciences, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 13 gener 2017].
  50. Moberg, CL «The Electron Microscope Enters the Realm of the Intact Cell» (en anglès). J. Exp. Med, 1995 Mar; 181 (3), pp: 829-837. PMC: 2191944. PMID: 7869045 [Consulta: 17 gener 2017].
  51. Lee, KC; Mak, LS «Virtual electron microscopy: a simple implementation creating a new paradigm in ultrastructural examination» (en anglès). Int J Surg Pathol, 2011 Oct; 19 (5), pp: 570-575. DOI: 10.1177/1066896911421173. PMID: 21903681 [Consulta: 17 gener 2017].
  52. Schultz, M «Nuevas técnicas en anatomía patológica» (en castellà). Contacto Cientifico, 2015; 5 (6), pp: 137-142 [Consulta: 9 febrer 2017].
  53. Smith, ZJ; Huser, TR; Wachsmann-Hogiu, S «Raman scattering in pathology» (en anglès). Anal Cell Pathol (Amst), 2012; 35 (3), pp: 145-163. DOI: 10.3233/ACP-2011-0048. PMC: 4605518. PMID: 22155991 [Consulta: 23 gener 2017].
  54. Sung, K; Ding, Y; Ma, J; Chen, H; et al «Simplified three-dimensional tissue clearing and incorporation of colorimetric phenotyping» (en anglès). Sci Rep, 2016 Aug 8; 6, pp: 30736. DOI: 10.1038/srep30736. PMC: 4976371. PMID: 27498769 [Consulta: 23 gener 2017].
  55. Moreno, V; Solé, X «Uso de chips de ADN (microarrays) en medicina: fundamentos técnicos y procedimientos básicos para el análisis estadístico de resultados» (en castellà). Med Clin (Barc), 2OO4; 122 (Supl l), pp: 73-79. PMID: 14980164 [Consulta: 23 gener 2017].
  56. Guo, H; Birsa, J; Farahani, N; Hartman, DJ; et al «Digital pathology and anatomic pathology laboratory information system integration to support digital pathology sign-out» (en anglès). J Pathol Inform, 2016 May 4; 7, pp: 23. DOI: 10.4103/2153-3539.181767. PMC: 4872480. PMID: 27217973 [Consulta: 24 gener 2017].
  57. Ke, MT; Nakai, Y; Fujimoto, S; Takayama, R; et al «Super-Resolution Mapping of Neuronal Circuitry With an Index-Optimized Clearing Agent» (en anglès). Cell Rep, 2016 Mar 22; 14 (11), pp: 2718-2732. DOI: 10.1016/j.celrep.2016.02.057. PMID: 26972009 [Consulta: 23 gener 2017].
  58. Datta, S; Malhotra, L; Dickerson, R; Chaffee, S; et al «Laser capture microdissection: Big data from small samples» (en anglès). Histol Histopathol, 2015 Nov; 30 (11), pp: 1255-1269. DOI: 10.14670/HH-11-622. PMC: 4665617. PMID: 25892148 [Consulta: 26 abril 2017].
  59. Ferrer-Roca, O «Endomicroscopía en Anatomía Patológica. Biopsia óptica» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Sep; 42 (3), pp: 167-181. DOI: 10.1016/S1699-8855(09)70178-3 [Consulta: 16 abril 2017].
  60. Gilgenkrantz, Simone «Le baron Guillaume Dupuytren» (en francès). Med Sci (Paris), 2006 Ag-Sep; 22 (8-9), pp. 771–772. DOI: 10.1051/medsci/20062289771. PMID: 16962055 [Consulta: 2 novembre 2015].
  61. Schultz, Myron «Rudolf Virchow» (en anglès). Emerg Infect Dis, vol. 2008 Sep; 14 (9), pp. 1480–1481. DOI: 10.3201/eid1409.086672 [Consulta: 22 octubre 2015].
  62. DeWalt, DA; Pincus, T «The legacies of Rudolf Virchow: cellular medicine in the 20th century and social medicine in the 21st century» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2003 Jun; 5 (6), pp: 395-397. PMID: 12841007 [Consulta: 13 gener 2017].
  63. Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Karl von Rokitansky (1804-1878)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Nov; 97 (2), pàg. 276. PMC: 2042475. PMID: 19971087 [Consulta: 15 novembre 2016].
  64. Heidland, A; Klassen, A; Sebekova, K; Bahner U «Beginning of modern concept of inflammation: the work of Friedrich Daniel von Recklinghausen and Julius Friedrich Cohnheim» (en anglès). J Nephrol, vol. 2009 Nov-Dec; 22 Suppl, pp. 71-79. PMID: 20013736 [Consulta: 22 octubre 2015].
  65. Jolles, S «Paul Langerhans» (en anglès). J Clin Pathol, vol. 2002 Apr; 55 (4), pàg. 243. PMID: 11919207 [Consulta: 22 octubre 2015].
  66. Fresquet Febrer, JL «Friedrich Daniel von Recklinghausen (1833-1910)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2013; Ab, pàgs: 6 [Consulta: 14 febrer 2017].
  67. Enersen, OD «Biography of Julius Arnold» (en anglès). Whonamedit?, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 8 març 2017].
  68. Sandison, AT «Sir Marc Armand Ruffer (1859-1917) pioneer of palaeopathology» (en anglès). Med Hist, 1967 Apr; 11 (2), pp: 150-156. PMC: 1033695. PMID: 5342754 [Consulta: 23 febrer 2017].
  69. Young P, Finn BC, Bruetman JE, Emery JD, Buzzi A «William Osler: el hombre y sus descripciones» (en castellà). Rev Med Chile, 2012; 140 (9), pp: 1218-1227. DOI: 10.4067/S0034-98872012000900018. ISSN: 0034-9887. PMID: 23354647 [Consulta: 15 juny 2017].
  70. Konstantinov, IE «In search of Alexander A. Maximow: the man behind the unitarian theory of hematopoiesis» (en anglès). Perspect Biol Med, 2000; 43 (2), pp: 269-276. PMID: 10804590 [Consulta: 3 març 2017].
  71. Ferrer, Diego. Cajal i Barcelona. Col·lecció Històrica de Ciencies de la Salut, nº 1 (en català). Ed. Fundació Uriach 1838., 1989, pp. 20-23. ISBN 8487452000 [Consulta: 19 octubre 2015]. 
  72. A.L «Johannes Fibiger, M.D» (en anglès). Br Med J, 1928 Feb 4; 1 (3500), pp. 200. PMC: 2454517. PMID: 20773675 [Consulta: 19 desembre 2016].
  73. Ohry, A «Professor Max Askanazy (1865-1940): from Konigsberg (Prussia) to Geneva» (en anglès). J Med Biogr, 2011 Ma; 19 (2), pp: 70-72. DOI: 10.1258/jmb.2010.010047. PMID: 21558534 [Consulta: 3 abril 2017].
  74. Smith, K «Maude Abbott: pathologist and historian» (en anglès). Can Med Assoc J, 1982 Oct 15; 127 (8), pp: 774-776. PMC: 1862370. PMID: 6754053 [Consulta: 16 abril 2017].
  75. Fye, WB «Ludwig Aschoff» (en anglès). Clin Cardiol, 1999 Aug; 22 (8), pp: 545-546. PMID: 10492846 [Consulta: 15 novembre 2016].
  76. Government of Canada «Lieutenant Colonel John McCrae» (en anglès). Veterans Affairs Canada, 1988 (rev. 31-8-2015), pàgs: 8 [Consulta: 8 març 2017].
  77. COMB «Fons de la càtedra d'Anatomia Patològica del Dr. Ángel Antonio Ferrer Cagigal». Web del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, 2013 [Consulta: 29 agost 2016].
  78. Ferrer Cagigal, A «Un nuevo colorante de las grasas» (en castellà). Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Treballs de la Societat de Biologia, 1924, pp: 201-203 [Consulta: 8 gener 2017].
  79. Ferrer, D; del Castillo, C «El empleo de la "cagigalina" en la coloración específica de las grasas» (en castellà). Ars Medica, 1928; 36, pp: 213-215 [Consulta: 8 gener 2017].
  80. Burney, I; Pemberton, N «Bruised Witness: Bernard Spilsbury and the Performance of Early Twentieth-Century English Forensic Pathology» (en anglès). Med Hist, 2011 Gen; 55 (1), pp: 41-60. PMC: 3037214. PMID: 23752864 [Consulta: 28 abril 2017].
  81. Pearce, JM «Sir Charles Scott Sherrington (1857-1952) and the synapse» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2004 Apr; 75 (4), pp. 544. PMC: 1739021. PMID: 15026492 [Consulta: 14 novembre 2016].
  82. U.S. National Library of Medicine «Dr. Myrtelle May Canavan» (en anglès). Changing the Face of Medicine: Physicians, 2015, Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 1 juny 2017].
  83. Frechkop, S «Professor Max Westenhöfer on the problem of man's origin» (en anglès). Eugen Rev, 1954 Abr; 46 (1), pp: 42-48. PMC: 2973565. PMID: 21260662 [Consulta: 15 octubre 2017].
  84. s/n «Sir Robert Muir» (en anglès). Br Med J, 1959 Ab 11; 1 (5127), pp: 976-977. PMID: 13638607 [Consulta: 18 febrer 2017].
  85. Gustave Roussy Cancer Center «History of Gustave Roussy» (en anglès). Pr. Gustave Roussy, 2015; 27 Ab, pàgs. 4 [Consulta: 5 març 2017].
  86. Fresquet, José L. «Pío del Río Hortega (1882-1945)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2015 [Consulta: 30 agost 2016].
  87. UCM «García Sánchez-Lucas, Julio. 1901-1969» (en castellà). Biblioteca Complutense. Médicos históricos, 2013 [Consulta: 30 agost 2016].
  88. Coucill, I «Dr. Pierre Masson» (en francès). Temple de la renommée médicale canadienne, 2017, pàgs: 3 [Consulta: 6 juliol 2017].
  89. Michaelis, L; Menten, ML; Johnson, KA; Goody, RS «The original Michaelis constant: translation of the 1913 Michaelis-Menten paper» (en anglès). Biochemistry, 2011 Oct 4; 50 (39), pp: 8264-9. DOI: 10.1021/bi201284u. PMC: 3381512. PMID: 21888353 [Consulta: 15 novembre 2016].
  90. Ortiz-Hidalgo, C «George H. Whipple. Premio Nobel en Fisiología y Medicina en 1934. La enfermedad de Whipple, la anemia perniciosa y otras contribuciones a la medicina» (en castellà). Gac Med Mex, 2002 Jul-Ag; 138 (4), pp: 371-376. ISSN: 0016-3813. PMID: 12200882 [Consulta: 5 juliol 2017].
  91. Jass, JR; Morson, BC «Reporting colorectal cancer» (en anglès). J Clin Pathol, 1987 Sep; 40 (9), pp: 1016–1023. PMC: 1141170. PMID: 3312296 [Consulta: 20 febrer 2017].
  92. Büchner, F «Hypoxie: Beiträge aus den Jahren 1932 – 1972» (en alemany). Springer-Verlag, 2013; Mar 8, pàgs: 474 ISBN 978-3-642-49227-3 [Consulta: 14 maig 2017].
  93. Kempson, Richard L «A tribute to Lauren V. Ackerman» (en anglès). Cancer, 1993 Dec 1; 72 (11), pp. 3137-3138. DOI: 10.1002/1097-0142(19931201)72:11<3137::AID-CNCR2820721102>3.0.CO;2-R. PMID: 8242537 [Consulta: 3 novembre 2015].
  94. Verma, IM «Renato Dulbecco (1914-2012)» (en anglès). Nature, 2012 Mar 21; 483 (7390), pp. 408. DOI: 10.1038/483408a. PMID: 22437605 [Consulta: 19 desembre 2016].
  95. Kumar, V «Stanley L. Robbins, 1915–2003» (en anglès). Am J Pathol, 2004 Abr; 164 (4), pp: 1129–1130. PMC: 1615346 [Consulta: 29 abril 2017].
  96. Saffitz, JE; Schmidt, RE; McDaniel, ML «In Memoriam. Dr. Paul Eston Lacy, 1924–2005» (en anglès). Am J Pathol, 2005 Ag; 167 (2), pp: 299–300. PMC: 1603562 [Consulta: 19 març 2017].
  97. NIH «Dr. Irena Grasberg Koprowska. Biography» (en anglès). Changing the Face of Medicine, 2015; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 18 febrer 2017].
  98. Carlson, DL «Dr. Andrew Huvos (1934-2006) retrospective: a tribute to the pathologist and the man» (en anglès). Head Neck Pathol, 2013 Mar; 7 (1), pp. 1-4. DOI: 10.1007/s12105-013-0425-4. PMID: 23459837 [Consulta: 30 agost 2016].
  99. Picciotti, ER; Ramieri, MT «Azzopardi, John G. (1919–2013)» (en anglès). Encyclopedia of Pathology. Springer International Publishing, 2017, Gen, pp: 1-3. DOI: 10.1007/978-3-319-28845-1_3922-1. ISSN: 2366-6269 [Consulta: 15 juny 2017].
  100. Garza-Guajardo, R; García-Labastida, LE; Rodríguez-Sánchez, IP; Gómez-Macías, GS; et al «Cytological diagnosis of Rosai-Dorfman disease: A case report and revision of the literature» (en anglès). Biomed Rep, 2017 Gen; 6 (1), pp: 27-31. DOI: 10.3892/br.2016.814. PMC: 5244775. PMID: 28123703 [Consulta: 17 febrer 2017].
  101. NIH «Elaine S. Jaffe, M.D.» (en anglès). Laboratory of Pathology Staff, 2015; Mar 2, pàgs: 2 [Consulta: 10 març 2017].
  102. ASIP «Mark Sobel. Executive Officer and IPC Representative» (en anglès). ASIP.org. Members, 2016, 22 Sep, pàgs: 1 [Consulta: 15 juny 2017].
  103. NIH «Dr. Maria J. Merino. Biography» (en anglès). Changing the Face of Medicine, 2015; Jun 3, pàgs: 2 [Consulta: 18 febrer 2017].
  104. Marshall, BJ; Warren, JR «Unidentified curved bacilli in the stomach of patients with gastritis and peptic ulceration» (en anglès). Lancet, 1984 Jun 16; 1 (8390), pp. 1311-1315. DOI: 10.1016/S0140-6736(84)91816-6. PMID: 6145023 [Consulta: 14 novembre 2016].
  105. Universitat de Luxemburg «Fettman, Martin J., Dr. (Colorado State University, Tucson, USA)» (en anglès). European School for Advanced Veterinary Studies.net, 2016, Aug [Consulta: 30 agost 2016].
  106. Weinstein RS, Bhattacharyya AK, Graham AR, Davis JR «Telepathology: a ten-year progress report» (en anglès). Hum Pathol, 1997 Gen; 28 (1), pp: 1-7. DOI: 10.1016/S0046-8177(97)90270-7. PMID: 9013823 [Consulta: 10 juny 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ordi, Jaume (Coord.); Alós, Llúcia; Campo, Elias; Cardesa, Antonio; Fernàndez, Pedro L. (et al.). Anatomia patològica general (en català). Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 8447531295 [Consulta: 17 octubre 2015]. 
  • McGee, James O´D.; Isaacson, Peter G.; Wright, Nicholas A. Oxford Textbook of Pathology. 3 Vols. (en anglès). Oxford University Press, 1992. ISBN 9780192619761 [Consulta: 19 octubre 2015]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia patològica Modifica l'enllaç a Wikidata