Anatomia patològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'anatomia patològica és la part de la patologia que s'encarrega de l'estudi de les lesions cel·lulars, teixits, òrgans, de les seues conseqüències estructurals i funcionals i per tant de les repercussions en l'organisme. La paraula patologia procedeix del grec, estudi (logos) del patiment o dany (pathos).

Es considera el metge italià de Forlì Giovanni Battista Morgagni el fundador de la moderna anatomia patològica.

Concepte d'anatomia patològica[modifica | modifica el codi]

L'anatomia patològica és un dels pilars fonamentals de la medicina i una disciplina bàsica imprescindible per a metges, veterinaris i altres professionals de la sanitat. La interpretació dels símptomes de les distintes malalties o alteracions que es troben en l'exploració dels pacients exigeix el coneixement de tot l'espectre de lesions que es presenten en cada un dels teixits, òrgans o tipus cel·lulars. L'Anatomia Patològica comprèn tots els aspectes de la malaltia, fonamentalment a nivell morfològic. Aquestes alteracions són estudiades amb diversos mètodes, que comprenen des dels emprats per la patologia molecular fins els de la patologia macroscòpica; passant per tots els nivells i tècniques d'observació i estudi: des de la prosecció, la histologia convencional, la histoquímica o la immunohistoquímica fins a la microscòpia ultraestructural, la microscòpia òptica, la microscòpia confocal, la morfometria o la simple visió ocular directa (macroscòpica).

L'anatomia patològica es divideix en subespecialitats, les principals són la patologia quirúrgica, la patologia fetal i pediàtrica,[1] la citopatologia, la neuropatologia i la patologia forense.

Respostes patològiques[modifica | modifica el codi]

L'anatomia patològica general s'ocupa de l'estudi dels fonaments i del desenvolupament dels processos de respostes patològiques bàsiques, que van des de l'adaptació cel·lular a les modificacions de l'entorn, les lesions i la mort cel·lular, les seues causes i les seues conseqüències, els trastorns del creixement de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans, així com les respostes de l'individu a les diverses lesions causades per agents externs i interns i dels mecanismes de reparació d'aqueixes lesions. Segons la patologia hi ha tres causes bàsiques que originen les malalties que són:

L'Anatomia Patològica Especial s'encarrega de l'estudi de les respostes específiques de cada teixit o òrgan.

Aspectes de la malaltia[modifica | modifica el codi]

Els quatre aspectes d'una malaltia, que formen el nucli de la patologia són:

  1. Etiologia: Són les causes de la malaltia.
  2. Patogènia: Són els mecanismes per què es desenvolupa la malaltia.
  3. Canvis morfològics: Són les alteracions estructurals que es produeixen en les cèl·lules i òrgans.
  4. Clínica: Són les conseqüències funcionals dels canvis morfològics.

Els especialistes en anatomia patològica, s'encarreguen sobretot de l'estudi dels canvis morfològics de les malalties.

Hi ha malalties sine matèria en les que no es pot objectivar una clara alteració morfològica, com són la majoria de les malalties psiquiàtriques i molts trastorns funcionals com el còlon irritable.

Evolució històrica[modifica | modifica el codi]

Demòcedes de Crotona[2] i el seu deixeble Alcmeó foren pioners en atribuir i destacar diferències morfològiques entre els animals i les persones. Es creu que bona part dels seus coneixements es fonamentaven sobre escrits relatius a les pràctiques de momificació de l'antic Egipte i que les seves idees sobre els sentits, el cos i la ment van ser recollides per l'escola de medicina d'Alexandria.[3]

Va ser Hipòcrates el primer a reconèixer que la patologia es basava en una alteració dels humors i de la relació d'aquests, basant-se en la filosofia naturalista d'Empèdocles que ja havia descrit aqueixos humors: sang, limfa, bilis negra i bilis groga. Galè va mantenir vigents les teories d'Hipòcrates durant tota l'època medieval convertint-les en dogmes. Dintre de la nosotàxia galènica és destacable el punt que considera les malalties de les "parts instrumentals" un resultat de la forma, tamany o disposició dels òrgans.[4]

Gradualment van començar a sorgir autors que no veien les teories d'Hipòcrates com a veritats absolutes. Vesal va basar el seu estudi de la malaltia en els aspectes morfològics, deixant a banda el dogmatisme impost en l'època.

A partir del Renaixement es van començar a fer les primeres autòpsies i va començar una nova corrent d'autors que creien només el que podien veure, allunyant-se definitivament de les idees doctrinals que fins aqueix moment prevalien. Amb el florentí Antonio Benivieni, la lesió anatòmica deixa de ser una troballa casual i passa a ser una troballa cercada.[5] L'aragonès Juan Tomás Porcell (Càller, 1528-Saragossa, 1582?) fou el primer en fer autòpsies d'empestats i descriure les seves lesions internes, treballant amb víctimes del brot de pesta de 1564 a Saragossa.[6]

Giovanni Battista Morgagni (1682-1771)

Neix així l'anatomia organicista, que relaciona directament la morfologia amb les alteracions i símptomes que acompanyen a la malaltia. Els autors que anaven apareixent en l'època i que descobrien com resultava de valuosa l'autòpsia per a l'estudi de la medicina, com per exemple Giovanni Battista Morgagni de Forlì (Itàlia), varen comprendre que l'observació i l'estudi de les alteracions morfològiques eren la base fonamental per a entendre les malalties. Uns anys abans, el suís Théophile Bonet (Ginebra, 1620-ibídem, 1689), escrigué un llibre que molts autors consideren com el primer tractat anatomopatològic; una compilació d'unes 3000 autòpsies classificades per malalties o símptomes titulada Sepulchretum sive Anatomia practica (1679).[7]

El 1665, Robert Hooke, que utilitzava un rudimentari microscopi compost, va ser el primer a parlar de les "cèl·lules" del suro en el seu llibre Micrographia.[8]

A finals del segle XVIII, Bichat[9] va introduir el concepte de teixit, tractant de trobar unitats simples que conformessin els òrgans. El món de la Patologia va entrar d'aqueixa forma en l'època tissular.

Ja en el segle XIX, i gràcies al desenvolupament del microscopi òptic, es va introduir la teoria cel·lular, que aportava un nivell més en l'organització dels sers vius. A Alemanya, metges com Johannes Müller (18011858; autor l'any 1838 de la primera publicació monogràfica i sistematitzada sobre les característiques microscòpiques de les neoplàsies benignes i malignes)[10] van començar a relacionar a les cèl·lules i les seues alteracions amb les patologies. Matthias Jakob Schleiden (18041881) i Theodor Schwann comprengueren que les cèl·lules formaven un conjunt complicat i fonamental d'elements vius.[11] Rudolf Virchow (comentat més avall) va establir que els canvis anòmals en la morfologia (estructura) de les cèl·lules eren la base de les patologies corporals, ajudat pels experiments fets per Robert Remak (1815-1865), descobridor de la mitosi.[12] Claude Bernard afig a més que les característiques físiques i químiques de la cèl·lula i dels seus processos tenen igualment una gran relació amb les malalties.[13] Uns anys abans, Jean Cruveilhier (17911874) -alumne de Dupuytren- va ser el primer catedràtic d'anatomia patològica de la Universitat de Paris. Entre 1828 i 1842 escrigué el tractat Anatomie pathologique du corps humain.[14] Joseph Babinski (1857-1932), descobridor l'any 1896 del signe que porta el seu nom, destacà per les seves observacions neuropatològiques i nombroses troballes dintre del camp de l'histopatologia muscular.[15] Als EUA, un dels primers patòlegs fou Samuel David Gross (18051884), autor del llibre Elements of Pathological Anatomy (1839).[16]

Al segle XX, els treballs de Linus Pauling (1901-1994) i el seu equip sobre l'anèmia de cèl·lules falciformes[17] van establir els fonaments de l'actual patologia molecular.[18] George Gomori (1904-1957) és considerat el creador de l'histoquímica enzimàtica aplicada al camp anatomopatològic.[19] Cap a mitjans del segle, Albert Coons (19121978) va iniciar el desenvolupament de les tècniques immunohistoquímiques i de l'aplicació de l'immunofluorescència per estudiar teixits i cèl·lules.[20]

En els últims temps l'Anatomia Patològica ha experimentat un desenvolupament extraordinari, gràcies als avanços al camp de la tecnologia, medicina, biologia, etcètera.

Anatomopatòlegs destacats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ernst, LM; Gawron, L; Fritsch, MK «Pathologic examination of fetal and placental tissue obtained by dilation and evacuation» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2013 Mar; 137 (3), pp: 326-37. DOI: 10.5858/arpa.2012-0090-RA. PMID: 23451744 [Consulta: 15 gener 2017].
  2. González García, JA «Democedes de Crotona. Biografía de un médico de finales del siglo VI a.C» (en castellà). Baética: Estudios de arte, geografía e historia, 2006; 28 (2), pp: 241-259. ISSN: 0212-5099 [Consulta: 14 gener 2015].
  3. Celesia, GG «Alcmaeon of Croton's observations on health, brain, mind, and soul» (en anglès). J Hist Neurosci, 2012; 21 (4), pp: 409-426. DOI: 10.1080/0964704X.2011.626265. PMID: 22947382 [Consulta: 14 gener 2015].
  4. López Piñero,JM «La Medicina en la Antiguedad. Galeno de Pérgamo» (en castellà). Cuadernos Historia 16, 1995; 10, pp: 24-27 [Consulta: 15 gener 2015].
  5. Fye, WB «Antonio di Paolo Benivieni» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Aug; 19 (8), pp: 678-679. DOI: 10.1002/clc.4960190820. PMID: 8864346 [Consulta: 13 gener 2015].
  6. Lopez Piñero, JM; Terrada Ferrandis, ML «La obra de Juan Tomás Porcell (1565) y los orígenes de la Anatomía Patológica Moderna» (en castellà). Medicina&Historia, 1967 Jun; XXXIV, pàgs: 15 [Consulta: 13 gener 2015].
  7. Boneti, Theophili «Sepulchretum sive Anatomia practica ex cadaveribus morbo denatis» (en llatí). Sumptibus Leonardi Couët. Genava, 1679, pàgs: 720 [Consulta: 13 gener 2017].
  8. Gest, H «The discovery of microorganisms by Robert Hooke and Antoni Van Leeuwenhoek, fellows of the Royal Society» (en anglès). Notes Rec R Soc Lond, 2004 May; 58 (2), pp. 187-201. DOI: 10.1098/rsnr.2004.0055. PMID: 15209075 [Consulta: 22 octubre 2015].
  9. Fye, WB «Marie-François-Xavier Bichat» (en anglès). Clin Cardiol, 1996 Sep; 19 (9), pp. 760-761. PMID: 8875000 [Consulta: 2 novembre 2015].
  10. Hajdu, SI «The First Tumor Pathologist» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2004; 34 (3), pp: 355-356. PMID: 15487713 [Consulta: 14 gener 2017].
  11. Schwann, T; Schleiden, MJ «Microscopical researches into the accordance in the structure and growth of animals and plants» (en anglès). The Sydenham Society, 1847, pags: 268 [Consulta: 15 gener 2017].
  12. Grzybowski, A; Pietrzak, K «Robert Remak (1815-1865)» (en anglès). J Neurol, 2013 Jun; 260 (6), pp: 1696-1697. DOI: 10.1007/s00415-012-6761-6. PMC: 3675270. PMID: 23188474 [Consulta: 15 gener 2017].
  13. Noble, Denis «Claude Bernard, the first systems biologist, and the future of physiology» (en anglès). Exp Physiol, 2008 Jan; 93 (1), pp. 16-26. DOI: 10.1113/expphysiol.2007.038695. PMID: 17951329 [Consulta: 23 octubre 2015].
  14. Editorial s/n «Jean Cruveilhier (1791-1874), pathological anatomist» (en anglès). JAMA, 1966 Feb 21; 195 (8), pp: 683-684. DOI: 10.1001/jama.1966.03100080123043 [Consulta: 14 gener 2017].
  15. Poirier, J «Babinski, histologist and anatomo-pathologist» (en anglès). Rom J Morphol Embryol, 2008; 49 (2), pp: 263-269. PMID: 18516338 [Consulta: 14 gener 2017].
  16. Hajdu, SI «Samuel D. Gross of Philadelphia: pathologist, surgeon, and medical historian» (en anglès). Ann Clin Lab Sci, 2007; 37 (1), pp: 102-104. PMID: 17311878 [Consulta: 14 gener 2017].
  17. Pauling, L; Itano, HA; Singer, SJ; Wells, IC «Sickle Cell Anemia, a Molecular Disease» (en anglès). Science, 1949 Nov 25; 110, pp. 543-548 [Consulta: 13 gener 2017].
  18. Strasser, BJ «Linus Pauling's "molecular diseases": between history and memory» (en anglès). Am J Med Genet, 2002 Aug 30; 115(2), pp: 83-93. DOI: 10.1002/ajmg.10542. PMID: 12400054 [Consulta: 13 gener 2017].
  19. Stowell, RE «In memoriam, George Gomori; 1904-1957» (en anglès). Am J Clin Pathol, 1957 Oct; 28 (4), pp: 405-407. PMID: 13478544 [Consulta: 13 gener 2017].
  20. McDevitt, HO «Albert Hewitt Coons (1912-1978)» (en anglès). Biographical memoirs of the National Academy of Sciences, 1996, pàgs: 13 [Consulta: 13 gener 2017].
  21. Gilgenkrantz, Simone «Le baron Guillaume Dupuytren» (en francès). Med Sci (Paris), 2006 Ag-Sep; 22 (8-9), pp. 771–772. DOI: 10.1051/medsci/20062289771. PMID: 16962055 [Consulta: 2 novembre 2015].
  22. Schultz, Myron «Rudolf Virchow» (en anglès). Emerg Infect Dis, vol. 2008 Sep; 14 (9), pp. 1480–1481. DOI: 10.3201/eid1409.086672 [Consulta: 22 octubre 2015].
  23. DeWalt, DA; Pincus, T «The legacies of Rudolf Virchow: cellular medicine in the 20th century and social medicine in the 21st century» (en anglès). Isr Med Assoc J, 2003 Jun; 5 (6), pp: 395-397. PMID: 12841007 [Consulta: 13 gener 2017].
  24. Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Karl von Rokitansky (1804-1878)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Nov; 97 (2), pàg. 276. PMC: 2042475. PMID: 19971087 [Consulta: 15 novembre 2016].
  25. Heidland, A; Klassen, A; Sebekova, K; Bahner U «Beginning of modern concept of inflammation: the work of Friedrich Daniel von Recklinghausen and Julius Friedrich Cohnheim» (en anglès). J Nephrol, vol. 2009 Nov-Dec; 22 Suppl, pp. 71-79. PMID: 20013736 [Consulta: 22 octubre 2015].
  26. Jolles, S «Paul Langerhans» (en anglès). J Clin Pathol, vol. 2002 Apr; 55 (4), pàg. 243. PMID: 11919207 [Consulta: 22 octubre 2015].
  27. Ferrer, Diego. Cajal i Barcelona. Col·lecció Històrica de Ciencies de la Salut, nº 1 (en català). Ed. Fundació Uriach 1838., 1989, pp. 20-23. ISBN 8487452000 [Consulta: 19 octubre 2015]. 
  28. A.L «Johannes Fibiger, M.D» (en anglès). Br Med J, 1928 Feb 4; 1 (3500), pp. 200. PMC: 2454517. PMID: 20773675 [Consulta: 19 desembre 2016].
  29. Fye, WB «Ludwig Aschoff» (en anglès). Clin Cardiol, 1999 Aug; 22 (8), pp: 545-546. PMID: 10492846 [Consulta: 15 novembre 2016].
  30. COMB «Fons de la càtedra d'Anatomia Patològica del Dr. Ángel Antonio Ferrer Cagigal». Web del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, 2013 [Consulta: 29 agost 2016].
  31. Ferrer Cagigal, A «Un nuevo colorante de las grasas» (en castellà). Publicacions de l'Institut d'Estudis Catalans. Treballs de la Societat de Biologia, 1924, pp: 201-203 [Consulta: 8 gener 2017].
  32. Ferrer, D; del Castillo, C «El empleo de la "cagigalina" en la coloración específica de las grasas» (en castellà). Ars Medica, 1928; 36, pp: 213-215 [Consulta: 8 gener 2017].
  33. Pearce, JM «Sir Charles Scott Sherrington (1857-1952) and the synapse» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2004 Apr; 75 (4), pp. 544. PMC: 1739021. PMID: 15026492 [Consulta: 14 novembre 2016].
  34. Fresquet, José L. «Pío del Río Hortega (1882-1945)» (en castellà). historiadelamedicina.org, 2015 [Consulta: 30 agost 2016].
  35. UCM «García Sánchez-Lucas, Julio. 1901-1969» (en castellà). Biblioteca Complutense. Médicos históricos, 2013 [Consulta: 30 agost 2016].
  36. Michaelis, L; Menten, ML; Johnson, KA; Goody, RS «The original Michaelis constant: translation of the 1913 Michaelis-Menten paper» (en anglès). Biochemistry, 2011 Oct 4; 50 (39), pp: 8264-9. DOI: 10.1021/bi201284u. PMC: 3381512. PMID: 21888353 [Consulta: 15 novembre 2016].
  37. Kempson, Richard L «A tribute to Lauren V. Ackerman» (en anglès). Cancer, 1993 Dec 1; 72 (11), pp. 3137-3138. DOI: 10.1002/1097-0142(19931201)72:11<3137::AID-CNCR2820721102>3.0.CO;2-R. PMID: 8242537 [Consulta: 3 novembre 2015].
  38. Verma, IM «Renato Dulbecco (1914-2012)» (en anglès). Nature, 2012 Mar 21; 483 (7390), pp. 408. DOI: 10.1038/483408a. PMID: 22437605 [Consulta: 19 desembre 2016].
  39. Carlson, DL «Dr. Andrew Huvos (1934-2006) retrospective: a tribute to the pathologist and the man» (en anglès). Head Neck Pathol, 2013 Mar; 7 (1), pp. 1-4. DOI: 10.1007/s12105-013-0425-4. PMID: 23459837 [Consulta: 30 agost 2016].
  40. Marshall, BJ; Warren, JR «Unidentified curved bacilli in the stomach of patients with gastritis and peptic ulceration» (en anglès). Lancet, 1984 Jun 16; 1 (8390), pp. 1311-1315. PMID: 6145023 [Consulta: 14 novembre 2016].
  41. Universitat de Luxemburg «Fettman, Martin J., Dr. (Colorado State University, Tucson, USA)» (en anglès). European School for Advanced Veterinary Studies.net, 2016, Aug [Consulta: 30 agost 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ordi, Jaume (Coord.); Alós, Llúcia; Campo, Elias; Cardesa, Antonio; Fernàndez, Pedro L. (et al.). Anatomia patològica general (en català). Ed. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2006. ISBN 8447531295 [Consulta: 17 octubre 2015]. 
  • McGee, James O´D.; Isaacson, Peter G.; Wright, Nicholas A. Oxford Textbook of Pathology. 3 Vols. (en anglès). Oxford University Press, 1992. ISBN 9780192619761 [Consulta: 19 octubre 2015]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anatomia patològica Modifica l'enllaç a Wikidata