1797
| Tipus | any civil i any comú que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1797 (mdccxcvii) |
| Islàmic | 1212 – 1213 |
| Xinès | 4493 – 4494 |
| Hebreu | 5557 – 5558 |
| Calendaris hindús | 1852 – 1853 (Vikram Samvat) 1719 – 1720 (Shaka Samvat) 4898 – 4899 (Kali Yuga) |
| Persa | 1175 – 1176 |
| Armeni | 1246 |
| Rúnic | 2047 |
| Ab urbe condita | 2550 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1760 1770 1780 - 1790 - 1800 1810 1820 | |
| Anys | |
| 1794 1795 1796 - 1797 - 1798 1799 1800 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 14 - 15 de gener - Rivoli (Província de Torí, Itàlia): l'exèrcit de Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Rivoli contra els austríacs durant la Primera Coalició de les Guerres Napoleòniques. A la batalla hi ha 14.000 baixes austríaques i 5000 baixes franceses.
- 18 d'octubre - Campoformido (Itàlia): França i el Sacre Imperi Romanogermànic van firmar el Tractat de Campo Formio que posà fi a la guerra de la Primera Coalició. En aquesta França va obtenir territoris de la Península Itàlica i els Països Baixos Austríacs (Bèlgica).
- Tractat entre els EUA i Tunísia pel mutu reconeixement i les bones relacions.
- Terratrèmol a Quito.
- Campanya d'Itàlia dins les guerres de la Revolució Francesa.
- André-Jacques Garnerin fa el primer salt documentat amb paracaigudes.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 10 de gener, Hülshoff: Annette von Droste-Hülshoff, important poeta i compositora alemanya (m. 1848).[1]
- 31 de gener: Franz Schubert, compositor austríac
- 22 de març, Berlín (Alemanya): Guillem I de Prússia, Rei de Prússia (m. 1888)[2]
- 14 d'abril, Marsella, França: Adolphe Thiers, advocat, President de la República Francesa (1871-1873)
- 9 d'octubre, Boudry: Philippe Suchard, mestre xocolater i empresari suís.
- 14 d'octubre, Vienaː Ida Pfeiffer, viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees (m. 1858).[3][4]
- 30 d'octubre, Bayreuth: Enriqueta de Nassau-Weilburg, Princesa de Nassau-Weilburg.
- 14 de novembre, Kinnordy, Escòcia: Charles Lyell, científic i geòleg escocès
- 29 de novembre, Bèrgam: Gaetano Donizetti, compositor d'òpera.[5]
- Edo (Japó): Andō Hiroshige, dissenyador de xilografies japonès
- Londres, Regne Unit de la Gran Bretanya: Lucia Elizabeth Vestris, cantant anglesa
- Daniel Thomas Egerton, paisatgista britànic
- Ida Pfeiffer, viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees (m. 1858).[6]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 16 de març, Rovigo: Cristina Roccati, física i poeta italiana, tercera dona a llicenciar-se en una universitat italiana (n. 1732).[7]
- 28 de maig, Munic (Alemanya): Anton Raaff, tenor alemany (n. 1714).[8]
- 10 de setembre, Londres: Mary Wollstonecraft, activista, filòsofa i escriptora, precursora de la filosofia feminista (n. 1759).[9]
- 19 de setembre, Viena: Johann Friedrich Daube, compositor, musicòleg i llaütista.
Referències[modifica]
- ↑ «Annette von Droste zu Hülshoff». Burg Hülshoff | Museum, 02-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Dulcken, H. W. (Henry William). The last travels of Ida Pfeiffer: inclusive of a visit to Madagascar, with a biographical memoir of the author. New York: Harper & Brothers, 1861.
- ↑ Quintans, Silvina. «Ida Pfeiffer. El ama de casa que a los 45 dejó todo para dar la vuelta al mundo» (en castellà). La Nación, 14-04-2021. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Lapierre, Alexandra. Grandes aventureras 1850-1950 (en castellà). 1a ed. Barcelona: Art Blume, 2008, p. 31. ISBN 978-84-9801-162-3.
- ↑ «Roccati Cristina — Scienza a due voci» (en italià).
- ↑ «Anton Raaff | German opera singer» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Mary Wollstonecraft» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2020].
