1888
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1888 (mdccclxxxviii) |
| Islàmic | 1306 – 1307 |
| Xinès | 4584 – 4585 |
| Hebreu | 5648 – 5649 |
| Calendaris hindús | 1943 – 1944 (Vikram Samvat) 1810 – 1811 (Shaka Samvat) 4989 – 4990 (Kali Yuga) |
| Persa | 1266 – 1267 |
| Armeni | 1337 |
| Rúnic | 2138 |
| Ab urbe condita | 2641 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1885 1886 1887 - 1888 - 1889 1890 1891 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener: fundació del Centre Republicà Democràtic Federalista de Poblenou
- 26 de gener, Barcelona: S'estrena l'òpera Carmen al Gran Teatre del Liceu.[1]
- 7 de febrer, Barcelona: Àngel Guimerà estrena Mar i cel al Teatre Romea.[2]
- 30 d'abril, Barcelona: Joan Maragall publica L'Oda infinita, un poema que recull la seva teoria poètica.[3]
- 20 de maig, Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal de Barcelona.[4]
- 2 de juny, Barcelonaː Apareix la publicació anarquista Tierra y Libertad, que dirigeix Federico Urales.[5]
- 7 de juny, Barcelona: S'inaugura el Teatre Calvo-Vico, a la Gran Via de les Corts Catalanes.[6]
- S'inicia la publicació de l‘Ateneo Obrero de Badalona.
- Resta del món
- Mooseheart, Illinoisː Es funda el Loyal Order of Moose.
- 5 de maig, San Juan (Puerto Rico): Es funda el Banco Español de Puerto Rico
- 4 de setembre, Rochester (Nova York), EUA: George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb el lema "You push the button, we do the rest" ("vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").
- 8 de setembre, Anglaterra: es juguen els sis primers partits de la Football League, el primer campionat nacional de lliga de la història del futbol.[7]
- 30 de setembre, Londres, Anglaterra: Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes: Elizabeth Stride i Catherine Eddowes
- 25 de desembre, Tórshavn, Illes Fèroeː Reunió de Nadal. Trobada d'intel·lectuals feroesos que va marcar el tret de sortida del moviment nacional feroès.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Maspujols, Baix Camp: Higini Anglès i Pàmies, capellà i musicòleg català (n. 1968).
- 17 de gener - Barcelona: Eugeni Xammar i Puigventós, periodista, diplomàtic i traductor català.
- 9 d'abril - Lleida, Segrià: Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (m. 1964).[9]
- 16 d'abril - Sant Feliu de Guíxols: Edelmira Anglada Esteba, pianista, cantant i compositora catalana (m. 1938).[10]
- 31 de maig - Barcelona: Domènec Carles i Rosich ,fou un pintor i escriptor català (m. 1962).[11]
- 30 de juny - Barcelonaː Júlia Peraire, model pictòrica i parella del pintor Ramon Casas (m. 1941).[12]
- 18 de juliol - Molins de Rei, Baix Llobregat: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.[13]
- 1 de setembre - Castelló d'Empúries, Alt Empordà: Josep Blanch i Reynalt, músic, compositor de sardanes i director de cobla (m. 1954).[14]
- 2 de setembre, Ciutat de Mallorca: Margalida Amengual, Na Cativa, laica mallorquina, proclamada venerable per l'Església catòlica (m. 1919).[15]
- 7 de setembre - Maella, Baix Aragó-Casp: Aurora Folquer i Pedret, pintora catalana.[16]
- 23 de novembre - Molins de Reiː Caterina Casas Maymó, pionera del municipalisme femení (m. 1974).[17]
- 24 de desembre - Valls: Cèsar Martinell i Brunet, arquitecte de les “catedrals del vi” (m. 1973).[18]
- El Vendrell: Maria Julivert Aulés, pintora, esperantista i feminista catalana (m. 1968).[19]
- Resta del món
- 23 de gener,
- Budapest, Àustria-Hongria: Bianca Stagno Bellincioni, cantant i actriu italiana (m. 1980).[20]
- Cracòvia, Àustria-Hongria: Jerzy Gablenz, compositor polonès.[21]
- 24 de gener, Viena, Àustria: Vicki Baum, escriptora austríaca (m. 1960).[22]
- 28 de gener, Normanby, Yorkshire, Regne Unit: Maurice Besly, compositor i director d'orquestra anglès.
- 12 de febrer, Madrid: Clara Campoamor Rodríguez, advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona (m. 1972).[23]
- 20 de febrer, Neuilly-sur-Seine (França): Georges Bernanos, escriptor francès (m. 1948).[24]
- 27 de febrer, Perleberg, Alemanya: Lotte Lehmann, soprano alemanya i nord-americana.[25]
- 9 de març, Tarassona, Aragó: Raquel Meller, cantant, cupletista.[26]
- 10 de març, Dublín, Irlanda: Barry Fitzgerald, actor irlandès.(m. 1961).[27]
- 20 de març, Madrid: Maria Rodrigo Bellido, pianista i compositora espanyola (m. 1967).[28]
- 26 de març, Sant Petersburg: Elsa Brändström, infermera i filantropa sueca, l'«Àngel de Sibèria» (m.1948).[29]
- 10 de maig,
- Viena, Imperi Austrohongarès: Maximilian Raoul Walter Steiner, conegut com a Max Steiner, compositor de música per al cinema (m. 1971).
- Sutton Coldfieldː Lucy Wills, hematòloga anglesa que descobrí l'àcid fòlic.[30]
- 21 de maig, Indianàpolis, Indiana: May Aufderheide, compositora estatunidenca de ragtime (m. 1972).[31]
- 8 de juny, Euskirchen: Frieda Robscheit-Robbins, patòloga nord-americana (m. 1973).[32]
- 24 de juny, Utrech (Països Baixos): Gerrit Rietveld, arquitecte i dissenyador neerlandès (m. 1964).[33]
- 28 de juny, Budapestː Stefi Geyer, violinista hongaresa (m. 1956).[34]
- 2 de juliol, Priluki, Imperi Rus: Selman Abraham Waksman, bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1952 (m. 1973).[35]
- 5 de juliol, Platteville, Wisconsin (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (m. 1963).[36]
- 10 de juliol, Volos (Grècia): Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià (m. 1978).
- 17 de juliol, Bútxatx (Imperi austrohongarès): Shmuel Josef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l¡'any 1966 (m. 1970).[37]
- 22 de juliol, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor nord-americà (m. 1959).
- 16 d'agost, Tremadog (Gal·les): Thomas Edward Lawrence, conegut com a T. E. Lawrence, fou un militar i funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab (m. 1935).[38]
- 16 de setembre, Hämeenkyrö, Finlàndia: Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura 1939 (m. 1964).
- 19 de setembre, Sea Bright, Nova Jersey, Estats Units: James Alexander, matemàtic estatunidenc (m. 1971).
- 26 de setembre, Londres: T. S. Eliot, escriptor, Premi Nobel de Literatura (m. 1965).
- 27 de setembre, Moscou, Imperi Rus: Nikolai Bukharin, líder revolucionari soviètic (m. 1938).
- 2 d'octubre, Cartago, Costa Ricaː Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (m. 1983).[39]
- 14 d'octubre, Wellington, Nova Zelanda: Katherine Mansfield, escriptora modernista neozelandesa (m. 1923).[40]
- 16 d'octubre,
- Milàː Cia Fornaroli, ballarina, coreògrafa i actriu italiana (m. 1954).[41]
- Nova York, Estats Units: Eugene O'Neill, dramaturg estatunidenc, Premi Nobel de Literatura de 1936 (m. 1953).
- 9 de novembre, Cognac, França: Jean Monnet, economista francès i un dels “pares de la Unió Europea”.
- 18 de novembre, San Francisco: Frances Marion, periodista i guionista estatunidenca.[42]
- 6 de desembre, Jaitz, Navarra: Emiliana de Zubeldía, pianista i compositora navarresa.[43]
- 28 de desembre, Bielefeld, Imperi Alemany: F. W. Murnau, director de cinema alemany (m. 1931).[44]
- Nablus: Muhammad Izzat Darwaza, nacionalista palestí (m. 1984).
- Innsbruck: Anton Konrath, director d'orquestra austríac.
- Múnic: Walter Harburger, compositor i musicòleg alemany.
- São Martinho de Galegos, Barcelos, Portugal: Rosa Ramalho, escultora i ceramista portuguesa (m. 1977).[45]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 27 de febrer - València: Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (n. 1830).
- 2 de setembre - Barcelona: Josep Viñas i Díaz, guitarrista, compositor, professor de música i director d'orquestra català (n. 1823).[46]
- Resta del món
- 31 de gener - Castelnuovo Don Bosco, Piemont: Joan Bosco, eclesiàstic i pedagog italià, fundador de la Congregació Salesiana i la de les Filles de Maria Auxiliadora.
- 6 de març - Boston, Massachusetts: Louisa May Alcott, escriptora nord-americana, reconeguda per la novel·la Donetes.[47]
- 9 de març - Berlín (Alemanya): Guillem I de Prússia, Rei de Prússia (n. 1797)[48]
- 11 de setembre - Asunción, Paraguai: Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor en castellà d'origen argentí (n. 1811).
- 30 de setembre - Lenox, Massachusetts: Eunice Newton Foote, física i climatòloga pionera.[49]
- 17 de novembre - Florència: Dora d'Ístria, intel·lectual i escriptora romanesa (m. 1828).[50]
Referències
[modifica]- ↑ «Déjate seducir por "Carmen" en el Liceu» (en castellà). El País, 06-04-2015. [Consulta: 29 desembre 2015].
- ↑ «Mar i cel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Maragall, Joan «L'oda infinita». La Ilustració Catalana, núm. 187, 30-04-1888, pàg. 119.
- ↑ «Inauguración de la Exposición Universal» (en castellà). La Vanguardia, 20-05-1888. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ «Tierra y Libertad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Perrone, Raffaella. «Teatre Calvo-Vico / Teatre Granvia». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Penguin Pocket On This Day (en anglès). Penguin Reference Library, 2006. ISBN 0-14-102715-0.
- ↑ «The Christmas Meeting of 1888» (en anglès). faroeislands.fo, 13-12-2017. Arxivat de l'original el 2019-04-03. [Consulta: 14 gener 2020].
- ↑ «Pius Font i Quer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Llista compositors». Portal Sardanista. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Domènec Carles i Rosich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Coll Mirabent, Isabel. Júlia, el desig. Barcelona: Cercle del Liceu, 2016. ISBN 978-84-608-7887-2.
- ↑ «Margarida Xirgu i Subirà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Josep Blanch i Reynalt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Munar Ramis, Juan Bautista. Margarita de Costitx. Datos biográficos de la sierva de Dios Margarita Amengual Campaner (1888-1919). Conselleria de Cultura, Educació i Esports i Ajuntament de Costitx, 1994, p. 164 pàg..
- ↑ «Aurora Folquer Pedret | Xarxa de padrons històrics». [Consulta: 10 abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Vall i Segura, Josep. «Biografia Caterina Casas i Maymó · memoriaesquerra.cat». memoriaesquerra.cat. [Consulta: 3 abril 2024].
- ↑ «Cèsar Martinell i Brunet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
- ↑ «Bianca Stagno Bellincioni». IMDb. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ The Polish Biographical Dictionary: Profiles of Nearly 900 Poles who Have Made Lasting Contributions to World Civilization (en anglès). Waucoanda, Illinois: Bolchazy-Carducci Publishers,, 1992. ISBN 9780865162457.
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Lotte Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Raquel Meller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Barry Fitzgerald» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rodrigo, María (1888-1967)» (en castellà). Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 7 març 2023].
- ↑ «Elsa Brandstrom Ulich». Find a Grave. [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ Bastian, H. «Lucy Wills (1888-1964), the life and research of an adventurous independent woman.» (en anglès). Lucy Wills (1888-1964), la vida i la recerca d'una dona independent i aventurera. Butlletí The James Lind Library, 2007. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «May Frances Aufderheide Kaufman (1888-1972)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Frieda S. Robscheit-Robbins». University of Rochester. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Hogstad, Emily E. «Musician & Muse: A Short Life of Violinist Stefi Geyer» (en anglès). Song of the Lark, 15-05-2011. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1952» (en anglès americà). [Consulta: 4 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1966» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sagot Rodríguez, Montserrat «¿Importa la igualdad de las mujeres en una democracia?: Ángela Acuña y el sufragismo en Costa Rica». Reflexiones. Universidad de Costa Rica, 90, 1, 2011, pàg. 1. ISSN: 1021-1209.
- ↑ «Katherine Mansfield | British author» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Cia Fornaroli». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- ↑ «Frances Marion (1888-1973) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Vega Toscano, Ana. «Emiliana de Zubeldia Inda». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 febrer 2023].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Evans, David J. J.. Cadogan Guides Portugal. New Holland Publishers, 2004, p. 86. ISBN 978-1-86011-126-6 [Consulta: 4 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Josep Viñas i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ «Louisa May Alcott». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Brahin, Jessica. «Eunice Newton Foote (1819-1888), la climatóloga que descubrió el abrigo del planeta Tierra en el sudor de los gases, salivó igualdad y fue carbonizada por el efecto Tyndall (II)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 24-09-2019. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1888