Kodak

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióKodak
Logo of the Eastman Kodak Company (2006-2016).svg
Kodak-Vollenda620-detail.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat Societat anònima
Sector fotografia, òptica
Forma jurídica empresa de capital obert
Història
Fundació 1892 a Rochester
Fundadors George Eastman
Activitat
Cotitz.Borsa (NYSE KODK)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Executiu en cap Jeff Clarke
Persona clau Antonio M. Pérez, director[1]
Empleats 6.500 (2015)[2]  (2017)
Filials Kodak (Israel)
Kodak (Japan)
Kodak (Canada)
Kodak (Germany)
Kodak (France)
Xifres destacables
Recursos propis Disminució US$103 million (2015)[3]
Ingressos Disminució US$1.798 billion (2015)[3]
Ingressos d'explotació Disminució US$2 million (2015)[3]
Beneficis Augment US$-211 million (2015)[3]
Total actius Disminució US$2.138 billion (2015)[3]
Altres dades
Nominat
Premi(s)

Web www.kodak.com
Facebook: kodak Twitter: kodak Instagram: kodak Youtube: UC8T6uG9qaM4xW4GbiXetuJw

Modifica dades a Wikidata

Eastman Kodak Company (NYSE KODK) és una empresa multinacional fundada el 1892 als Estats Units que produeix material i equipament fotogràfic. Durant més de cent anys ha estat una empresa molt coneguda per les pel·lícules fotogràfiques i actualment està reorientant la seva activitat[4] cap a dos principals mercats: la fotografia digital i la impressió digital.

Les seves oficines centrals són a Rochester, Nova York, als Estats Units.

Història[modifica]

Els orígens de la Kodak comença en les empreses Eastman Dry Plate Company, i General Aristo Company, fundades per l'inventor George Eastman i l'empresari Henry Strong a Rochester, i Jamestown (ambdues ciutats a l'estat de Nova York). La companyia Kodak va agafar el seu nom del primer rodet produït per l'Eastman Dry Plate Company, que tenia el nom de "Kodak" en la seva línia de producció. Les càmeres fotogràfiques tingueren un gran èxit i el nom de Kodak es va incorporar al nom de la companyia.

George Eastman va inscriure Kodak com a marca registrada el 4 de setembre de 1888.[5] També va redactar aquest anunci publicitari: "Pitgeu el botó, que nosaltres farem la resta",[6][7]

La rivalitat amb Fujifilm[modifica]

El competidor japonès Fujifilm va entrar al mercat estatunidenc (a través de Fuji Photo Film U.S.A.)  amb una pel·lícula i altres complements fotogràfics més barats que els que estava proporcionant Kodak. Tot i així, Kodak va creure que els consumidors americans no abandonarien mai la seva marca. Kodak va deixar passar l'oportunitat de convertir-se en la pel·lícula oficial dels Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i va ser Fuji qui va guanyar aquests drets de patrocini, cosa que li va donar un lloc permanent i segur en el mercat.  Fuji va obrir una central als Estats Units i amb la seva forta reducció de preus i el seu màrqueting va començar a treure-li la quota de mercat a Kodak. Fuji va passar d'una quota de mercat del 10% a principis dels anys 1990 a una del 17% al 1997. Fuji també va fer grans progressos en el mercat amb les pel·lícules transparents o diapositives com Velvia i Provia que van competir exitosament amb el producte de Kodak anomenat Kodachrome. Les de Fuji, però, utilitzaven les màquines processadores E-6 que eren més comuns, econòmiques i es trobaven a la majoria de laboratoris fotogràfics. En canvi, Kodachrome requeria unes maquines més especialitzades. Fujifilm enseguida va trobar també un marge competitiu en l'augment de la velocitat de les pel·lícules negatives amb un millor ajustament de l'estructura granular.

El maig del 1995, Kodak va presentar una petició al Departament de Comerç dels Estats Units sota l'article 301 de la Llei de Comerç, argumentant que el seu baix rendiment en el mercat Japonès era resultat directe de les practiques adoptades per Fuji. La queixa va ser supervisada per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) però el 30 de gener de 1998, la OMC la va rebutjar. Els resultats financers  de Kodak de finals de l'any 1997, mostren que els ingressos de la companyia havien baixat de 15.97 bilions de dòlars (13.42 bilions d'euros) al 1996 a 14.36 bilions de dòlars (12.07 bilions d'euros) al 1997, una caiguda de més del 10%. Els seus ingressos nets van anar de 1.29 bilions de dòlars (1bilió d'euros) a 5 milions de de dòlars (4.20 milions d'euros) pel mateix període. La quota de mercat de Kodak va decaure d'un 80.1% a un 74.7%  als Estats Units, una caiguda d'un 5%. Observadors van senyalar que Kodak estava reaccionant lentament als canvis i que havia subestimat al seu rival.

Tot i que dels anys 1970 tant Fuji com Kodak van reconèixer la imminent amenaça de la fotografia digital i van utilitzar la diversificació com a estratègia de prevenció, Fuji va ser més exitosa alhora de diversificar.

El canvi a digital[modifica]

Tot i que Kodak va desenvolupar una càmera digital l´any 1975, la primera d'aquest tipus, el producte va ser descartat per por que amenacés el negoci de pel·lícula fotogràfica de Kodak. Als anys 1990, Kodak va planejar el canvi a la tecnologia digital en un període d'una dècada. El Director Executiu George M.C. Fisher es va posar en contacte amb Microsoft i altres nous consumidors. Les càmeres digitals pioneres QuickTake d'Apple, introduïdes al 1994 portaven la marca d'Apple però eren produïdes per Kodak. La DC-20 i la DC-25 van ser llançades al mercat lány 1996. De tota manera, en general, hi havia una mica d'implementació de la nova estratègia digital. La principal comesa de l'empresa de Kodak no va patir cap tipus de pressió per part de les noves tecnologies competidores ja que els executius de Kodak no podien imaginar-se un món sense la pel·lícula tradicional, cosa que feia que obviessin aquest tema. Poc a poc, els consumidors van anar escollint les ofertes digitals d'altres companyies com Sony. Al 2001, la venta de pel·lícules va caure, cosa que Kodak va atribuir als xocs financers causats pels atacs de l'11 de setembre. Els executius esperaven que Kodak pogués ralentí el canvi a digital amb un màrqueting agressiu.

Amb el Director Executiu, Daniel Carp, successor de Fisher, Kodak va introduir-se en el mercat de la càmera digital, amb la família EasyShare de càmeres digitals. Kodak va destinar molts recursos a estudiar el comportament dels clients, descobrint que a la dona, en particular, li agradava molt fer fotos digitals però les frustrava haver-les de passar a l'ordinador. Aquesta insatisfacció per part del client, és va convertir en una oportunitat. Un cop Kodak va tenir el desenvolupament del producte iniciat, va llençar al mercat tota una sèrie de productes que facilitaven compartir fotos a través dels ordinadors. Una de la clau de les seves innovacions va ser una impressora on els consumidors podien inserir les seves càmeres a un dispositiu compacta, pressionar un botó i mirar les seves fotografies. El 2005, Kodak es posicionava com número 1 als Estats Units en la venta de càmeres digitals ,que havia augmentat un 40% ,5.7 bilions de dòlars (4.79 bilions d'euros).

Malgrat el gran creixement, Kodak no va saber veure amb suficient antelació la rapidesa en que les càmeres digitals es convertien en un producte de pocs beneficis a mesura que més companyies entraven al mercat cap a mitjans dels anys 2000. Al 2001 Kodak va ocupar el segon lloc als Estats Units en vendes  de càmeres digitals (després de Sony) però va perdre 60 dòlars (50,4 euros) en cada càmera venuda, mentre hi havia una discussió entre els empleats de la secció de digital i els de pel·lícula. El negoci de  les pel·lícules, on Kodak havia obtingut grans beneficis, va caure un 18% al 2005. El resultat de tot això va ser uns beneficis molt decebedors. La venta de càmeres digitals de Kodak al cap de poc es va veure afectada per la venda a preus més baixos dels competidors asiàtics que podien produir els productes de manera més barata. Kodak tenia una quota de mercat del 27% el 1999 que va disminuir a un 15% el 2013. El 2007 kodak es trobava en la posició número 4 dels Estats Units de la venta de càmeres digitals i amb una quota del 9.6%. El 2007 la quota va ser del 7% ocupant la setena posició després de Canon, Sony, Nikon, entre altres , segons l'empresa investigadora IDC. A més a més, era un percentatge ben petit de fotografies digitals les que s'estaven fent amb càmeres digitals, que poc a poc van anar sent substituïdes per les càmeres dels telèfons mòbils i les tabletes.

L'impacte de Kodak a la societat[modifica]

En un inici, la fotografia només era accessible per a uns pocs, suposava un privilegi que només alguns podien optar.[8] Posteriorment, van començar a sorgir els estudis fotogràfics, cosa que va fer que la gent comencés a tenir-hi més accés. Tot i així, la fotografia sempre anava a càrrec d'un professional. Va ser amb la invenció de Georgre Eastman i l'empresa que creà que la fotografia va començar a ser accessible per a tothom.

George Eastman va veure que la fotografia era una tècnica complicada, degut al cost i al treball que suposava i això impedia que es popularitzés. El 1888 George Eastman va treure al mercat la primera càmera Kodak, la Kodak Brownie. Aquesta era una càmera no massa gran, portàtil i fàcilment manejable, de cent exposicions i contenia un manual que explicava com fer-la servir. Un cop fetes les fotografies el seu propietari portava la càmera a la fàbrica perquè és realitzés el processat de negatiu a positiu. La càmera era tornada al seu propietari llesta per tornar a ser utilitzada juntament amb les fotografies positivades. Amb l’aparició de la nova càmera de Eastman es va iniciar una etapa de massificació fotogràfica. Fins aquest moment les fotografies eren realitzades per professionals i era necessari anar a un estudi. Eastman va fer que la fotografia fos per a tothom, va adaptar-la a la gent creant una càmera que tenia un ús senzill però amb uns bons resultats. La càmera que va crear s'adaptava a les condicions de llum de la situació fotografiada. I només s'havia de clicar el botó. Per això  l'eslògan de la campanya publicitària d'aquesta càmera era "Tu cliques el botó, nosaltres fem la resta". Es van vendre milions de càmeres. D'aquesta manera és com es va iniciar aquesta nova etapa fotogràfica, la etapa popular. A més dels fotògrafs professionals que hi havia hagut fins llavors, van sorgir els fotògrafs aficionats. La fotografia va començar a ser un testimoni de la vida quotidiana, de l'entorn social i familiar.[9]

Es va començar a fotografia allò que era efímer, que desapareixeria o es transformaria amb el pas del temps. Una de les utilitats que va començar a tenir la fotografia era la familiar. Per exemple, moltes famílies van començar a comprar-se càmeres amb el naixement d'un fill per retratar i fixar els primers moments d'aquest. Aquest fet va possibilitar per una banda, que familiars que vivien lluny els uns dels altres, poguessin veure a través de les fotografies aquells moments on no havien pogut ser-hi. Per altra banda, va fer possible que les generacions posteriors poguessin veure moments i retrats del passat. D'aquesta manera, va anar possibilitant la reconstrucció de l'arbre genealògic icònic que aportava diversos aspectes dels avantpassats que l'arbre genealògic tradicional no aportava, ja que només eren els noms. Per tant, el fet de tenir retrats va deixar de ser una cosa reservada als personatges públics més importants, la fotografia va suposar una vulgarització del retrat. La fotografia es va anar convertint en una transferència de la realitat. Es fotografiaven rituals socials o bons moments (àlbum familiar).

Tot i que, com s'ha dit anteriorment, amb la popularització de la fotografia aquesta va començar a ser un testimoni de la vida quotidiana; s'ha de dir també que la fotografia domèstica, moltes vegades, va estar lligada als rituals socials com els casaments, comunions, festes i poques vegades es fotografiava la vida diària. Això és perquè aquesta recordava als moments d'avorriment i de treball, cosa que era millor oblidar. Fet que dóna lloc a que els moments plasmats fossin únicament els bons i importants. Un exemple clar són els casaments, on es creà tot un ritual fotogràfic al voltant d'aquests.  

Una altre utilitat que va més enllà de la familiar va ser l'estètica. Generalment eren fotògrafs aficionats apassionats per la fotografia que volien reflectir una estètica. A aquests fotògrafs no els hi atreia la fotografia familiar ja que ells no n'eren els protagonistes. Com explica Pierre Bourdieu, aquests fotògrafs acostumaven a ser solters, joves o de famílies sense fills.[10]

El fet que la fotografia comencés a ser accessible a tothom va fer que gent d'àmbits i entorns socials molt diferents fes fotografies. Entre les zones rurals i urbanes hi van haver clares diferències pel que fa a l'ús de la càmera i a la postura de la gent que hi sortia. Las diferències existents eren marcades, bàsicament, per la desigualtats econòmiques i culturals. La gent de les zones rurals entenia la fotografia com una cosa dedicada a les classes més altes que disposaven d'un salari fixe i més temps lliure. Mentre que a les zones urbanes, moltes vegades, qui realitzava les fotografies era algun component de la família; a les zones rurals, generalment, s'encarregava a algú extern al grup perquè fes les fotografies. Una altre diferència, era la no naturalitat que presentaven la fotografies de la zona rural. Aquestes mostraven a les persones de manera rígida, fixe, sempre seguint una mateixa manera de fotografiar. En canvi, a les zones urbanes les fotografies tenien més moviment i eren més espontànies. Això és perquè a la zona rural estaven més lligats a unes tradicions i convencions antigues i presentaven unes conductes més estereotipades i arcaiques. A diferència de les zones urbanes on l'imprevist, l’espontaneïtat i la informalitat estava més acceptada.[11]

El nom de Kodak[modifica]

La lletra "K" era la preferida d'Eastman a qui li semblava una lletra forta i incisiva. Ell i la seva mare crearen la paraula Kodak com un anagrama sota les premisses de ser curta, fàcil de pronunciar i no poder evocar res més que a la Kodak. David Houston, un fotògraf inventor que va vendre patents a Eastman, digué que s'havia inventat la paraula Kodak com a sobrenom del seu Estat natal Dakota del Nord (North Dakota= No Dak).[12] Segons alguns historiadors, Eastman va fer la marca registrada de Kodak abans que Houston li vengués les patents.[13]

Productes[modifica]

La majoria de les primeres càmers digitals de la Kodak van ser manufacturades per la companyia japonesa Chinon; el 2004 Kodak Japan adquirí Chinon, i molts dels seus enginyers i dissenyadors van passar a formar part de Kodak Japan. El juliol de 2006 Kodak va anunciar que Flextronics fabricaria i ajudaria a dissenyar les seves càmeres digitals.

Contribucions al cinema[modifica]

George Eastman va ajudar a la popularització de la pel·lícula fotogràfica, que l'any 1891 seria adaptada al cinema per Thomas Edison. Tanmateix, Edison li va aplicar unes perforacions a les bandes per millorar la subjecció al rotlle.[16] Més tard, quan Edison va voler prendre control de tota la indústria cinematogràfica, va voler patentar la invenció però només va aconseguir fer-ho amb els forats ja que va ser Eastman l'inventor de la pel·lícula. Edison va iniciar així l'anomenada Guerra de patents l'any 1897 i va acabar a l'any 1918 amd la il·legalització la Motion Picture Patents Company (MPPC) d'Edison.

Referències[modifica]

  1. Biografia d'Antonio Pérez al web de Kodak (anglès) «Executive Biographies».
  2. «Kodak leaders outline plans, outlook - Rochester Business Journal New York business news and information».
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Eastman Kodak Company». Securities and Exchange Commission, 2015.
  4. «Kodak embraces digital revolution» (en anglès). BBC News, 13-01-2004. [Consulta: 24 abril 2014].
  5. «Història de Kodak: fundació» (en anglès). Arxivat de l'original el 30 d'abril de 2009.
  6. Breu anàlisi de l'anunci publicitari (anglès)
  7. Gordon, John Steele. «What digital camera makers can learn from George Eastman». American Heritage, October 2003. [Consulta: 7 gener 2008].
  8. «La fotografía en sus inicios». [Consulta: 26 novembre 2017].
  9. «Cámaras sin fronteras».
  10. Bourdieu, Pierre. La distinction. Critique sociale du jugement, 1979, p. 65. 
  11. KOBIE (serie Bellas Artes) Bilbao. N.o IV, 1987.
  12. Helm, Merry. «Kodak from Nodak-David Houston». Dakota datebook. Prairie public, 11-10-2003. [Consulta: 7 gener 2008].
  13. «Houston, David Henderson». North Dakota visual artist archive. [Consulta: 7 gener 2008].
  14. «KODAK, Esprida offer Remote Business Manager for photo kiosks». Kiosk Marketplace, 10-10-2006. [Consulta: 7 gener 2008].
  15. BBC NEWS | Business | Kodak embraces digital revolution
  16. «Chronology of Motion Picture Films: 1889 to 1939».

Enllaços externs[modifica]