Mack Sennett

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMack Sennett
Mack Sennett 1916.jpg
Retrat de Mack Sennett (1916)
Biografia
Naixement17 gener 1880 Modifica el valor a Wikidata
Melbourne (Quebec) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1960 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Woodland Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Holy Cross Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCanadà Canadà
Conegut perEl rei del slapstick
Activitat
OcupacióProductor i director de cinema.
Activitat1908 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0784407 Allocine: 13013 Allmovie: p110811 TCM: 174183 TV.com: people/mack-sennett IBDB: 59570
Find a Grave: 942 Modifica el valor a Wikidata

Mack Sennett (Danville, Quebec, 17 de gener de 1880 − Woodland Hills, Los Angeles, Califòrnia, 5 de novembre de 1960) productor i director de cinema quebequès, conegut com el rei de la comèdia. Fou el creador del slapstick i el descobridor de grans estrelles del cinema mut com Charles Chaplin, Roscoe Arbuckle, Gloria Swanson, Carole Lombard, Bing Crosby, Ford Sterling i molts d’altres.[1] Mestre de la gestió del temps còmic i de l’edició eficaç, Sennett va ser una figura dominant de la producció cinematogràfica de Hollywood en l’era del cinema mut i va ser el primer director de comèdies en desenvolupar un estil distintiu.[2]

Biografia[modifica]

El noi que volia ser artista[modifica]

Michael Sinnott (Mack Sennett fou el seu nom artístic) va néixer alavora Richmond, a la província del Quebec el 1880 fill d'una família d’ascendència catolico-irlandesa.[3] Els seus pares, John Francis Sinnott i Catherine Foy eren grangers. El pare va deixar la granja per portar un hotel a Richmond i quan Michael tenia 17 anys va emigrar a Connecticut on va començar a treballar en la fàbrica metal·lúrgica America Iron Works fent de calderer.[3] Ja de petit havia aspirat a guanyar-se la vida com a cantant, motiu que el portà a intentar tenir experiència en els escenaris. Acompanyat de la seva mare, aconseguí entrevistar-se amb Marie Dressler que estava de gira a la ciutat. Aquesta, tot i l’aspecte d’aquell jove de 20 anys (alt, desgarbat, rubicund i de poques paraules), li escrigué una carta de recomanació per al productor teatral David Belasco. A Nova York, Belasco li recomanà de tornar a casa o, en cas contrari cercar feina en el gènere burlesc. Sennett cercà tota mena de treballs en el burlesque, en el vodevil i finalment en el teatre a Broadway que li permetessin mantenir-se ensems que li facilitaven el seu progrés en el món de l'espectacle.[2]

Anys de formació a la Biograph[modifica]

El 1908 aconseguí un contracte com a actor en la productora Biograph i aviat començà a passejar la seva estatura de 1,88 m per l’estudi actuant en rols menors com cambrer o soldat.[4] Poc temps després, David Wark Griffith va esdevenir el director principal de la companyia i aquest encoratjà Sennett a realitzar els seus primers guions.[4] El seu primer paper com a protagonista arribà amb “Father Gets in the Game” (1908) dirigida per Griffith.[4] Al final del 1909 Griffith creà una segona línia de filmació i nomenà Frank Powell com a director. Sennett seria un dels principals actors d’aquesta segona unitat.[4]

Sennett va saber veure el gran futur del cinema i el talent de Griffith per lo que no li treia l'ull de sobre en cap moment.[5] Observava amb detall com dirigia les seves pel·lícules i estava sempre al plató tot i que aquell dia no hagués d'actuar, només per prendre nota de tot el que feia el seu cap. Solia acompanyar-lo en els passejos en els quals anotava mentalment tot el que aquest li explicava sobre el mitjà cinematogràfic.[5] A la Biograph, Sennet coneixeria Mabel Normand de qui s’enamoraria tot i que no s’hi acabaria casant. Durant l’hivern de 1911, la companyia, uns 60 actors, es traslladà a Los Angeles per segon any per aprofitar les millors condicions de llum i metereologia. Sennett contribuí amb el guió d’una dels millors curtmetratges que Griffith rodà aleshores, “The Lonedale Operator” (1911). Va ser també a Los Angeles que Sennett va tenir l’oportunitat de dirigir les seves primeres pel·lícules[5] còmiques en les que participarien alguns dels actors que el seguirien en la seva aventura, com Mabel Normand, Fred Mace, o Ford Sterling. Aquell centenar de curtmetratges rodats sota de supervisió de Griffith, molt sovint de mitja bobina, van permetre a Sennett desenvolupar el seu estil de comicitat basat en l’splapstick que importaria posteriorment a la seva pròpia companyia.[6]

La Keystone[modifica]

Mack Sennett i alguns dels seus còmics (foto promocional del 1915)

Cap a finals de l'any 1912 abandonà la Biograph per fundar a Edendale (Los Angeles) i en associació amb Charles O. Baumann i Adam Kessel la productora Keystone Pictures Studio dedicada en exclusiva al gènere còmic.[7] Baumann i Kessel eren els propietaris de la New York Motion Picture Company i aportaven el finançament, Sennett l’experiència en el cinema còmic i va esdevenir el director general. Molts actors populars van començar les seves carreres cinematogràfiques amb Sennett, incloent Marie Dressler, Mabel Normand, Charles Chaplin, Roscoe Arbuckle, Gloria Swanson, Ford Sterling, Ben Turpin, Chester Conklin, Polly Moran o Louise Fazenda. En el primer any es rodaren unes 140 pel·lícules,[8] Sennett també actuava però les estrelles principals eren Ford Sterling, Ben Turpin i Mabel Normand. Aviat els Keystone Cops, una panda de policies uniformats que perseguien, porra en mà i casc al cap, als seus objectius corrent esbojarradament d'un cantó a l'altre i entrebancant-se amb quasi tot, es convertiren en una de les estrelles de la firma.

El 1914 Sennett contracta un jove actor anglès sense cap experiència prèvia en el cinema: Charles Chaplin. Quan Charlie Chaplin va entrar per primera vegada, ningú va quedar realment impressionat. Mabel Normand, directora de bona part de les seves pel·lícules es va negar a actuar amb ell tot i que ràpidament va canviar d'opinió.[8] Ben Turpin marxà en no entendre’s amb l’actor emergent. Charles Chaplin, treballà per a ell en 35 comèdies al llarg de 1914. Les primeres comèdies són molt simples, sembla que el consell de Sennett per a Chaplin era:

« <No tenim guió, tenim una idea general, així que segueix la seqüència natural d'esdeveniments fins que et porti a la persecució, que és l'essència de les nostres comèdies.> »

L’estil de inicial de Chaplin era aquest però de mica en mica, en construir el personatge de Charlot evoluciona cap a unes històries més complexes on els cops perden importància. Fou el 1914 quan Sennet roda el primer llargmetratge còmic de la història dels Estats Units: “Tillie’s Punctured Romance” (1914) amb Chaplin, Normand i Marie Dressler.

Gloria Swanson and Phyllis Haver com a Sennett's bathing beauties.

El 1914, a Sennett se li va ocórrer crear un selecte grup de noies, conegudes com les Sennett bathing beauties, que apareixerien en curtmetratges còmics, en material promocional i en esdeveniments promocionals com concursos de bellesa. A Sennett se li va ocórrer aquesta idea quan estava desesperat per trobar una manera de diferenciar les seves comèdies de la resta del mercat de cinema basat en l’slapstick que estava sobresaturat. Un dia, mentre llegia el diari, Sennett va veure que a primera pàgina hi havia una foto i una notícia a tres columnes sobre una noia que havia estat implicada en un accident de tràfic sense importància. No era la història la feia merèixer la portada sinó la fotografia de la noia que, a més de ser bonica, també mostrava els seus genolls.[9]

L'any 1915, moment en que la comèdia superava la seva primera etapa de successió de gags per entrar en un major desenvolupament d'històries, personatges i situacions, Sennett s'alià amb Griffith i el director de westerns Thomas H. Ince per a crear la productora "Triangle Film Corporation" de la que la Keystone passaria a ser una unitat. Aquell 1915, Mabel Normand i Sennet van anunciar el seu matrimoni, però aquest finalment no tingué lloc perquè l'actriu sorprengué el director al llit amb Mae Busch, actriu que havia estat apadrinada per la pròpia Mabel.[10]

Productor independent[modifica]

Al juny de 1917, Sennett abandona la Keystone per crear la seva pròpia companyia: la Mack Sennett Comedies Corporation emportant-se amb ell la majoria del seu equip d’actors i directors amb la idea de continuar fent el mateix tipus d’humor però produint també alguns llargmetratges.[11] Les seves pel·lícules foren distribuïdes primer per la Paramount (1917-1923) i més tard per Pathé Exchange (1923-1929),[11] i facilitaren el descobriment d'una nova estrella de la comèdia, Harry Langdon. També es produir el retrobament amb Ben Turpin que es feu popular per les pel·lícules en les que ridiculitzava els ídols del moment com amb Valentino a “The Shriek of Araby” (1922) o a Eric Von Stroheim a “Three Foolish Weeks” (1924). La principal actriu còmica seria Louise Fazenda i Sennett va continuar amb les Bathing Girls.[11] Alguns dels seus llargmetratges de més èxit serien "Mickey" (1918), la pel·lícula que proporcionà més ingressos aquell any, i "Molly O'" (1921) amb Mabel Normand. La dècada dels 20 van ser testimonis de l’eclosió dels grans còmics americans: Chaplin, Lloyd i Buster Keaton i l’aparició de la gran competència de Sennett: Hal Roach però l’estil còmic de Sennet va canviar ben poc.[11]

Arribada del sonor i bancarrota[modifica]

L’arribada del sonor no va afectar Sennett, va ser el primer en estrenar un curtmetratge sonor el mateix 1928. El 1932 va ser nominat a l’Oscar al millor curtmetratge de comèdia amb “The Loud Mouth” i el va guanyar amb el de novetat amb “Wrestling Swordfish”. El març d'aquell any va esdevenir ciutadà dels Estats Units. A principi dels anys trenta dirigí molts curmetratges protagonitzats per W.C. Fields, i musicals amb Bing Crosby com a protagonista però la Gran Depressió va acabar amb el seu estudi que es declarà en bancarrota. El 12 de gener de 1934 patí un accident automovilistic en el que morí el còmic Charles Mack.[12] Els seus darrers treballs com a director-productor, fets per a la Educational Pictures, foren “The Timid Young Man” (1935) amb Buster Keaton i “Way Up Thar“ (1935) amb Joan Davis. El 1937, estant ja retirat, va rebre un Oscar honorífic per “la seva contribució duradora a la comèdia tècnica de la pantalla, els principis bàsics dels quals són tan importants avui com quan es va posar en pràctica.”

Sennett retornà al Canadà, on morí en la pobresa, seguint el trist destí de bona part dels astres del cinema mut. Va morir el 5 de novembre del 1960 a Woodland Hills amb 80 anys.[13] Fou enterrat al Cementiri de la Santa creu de Culver City, a Califòrnia.[14]

Filmografia (selecció)[modifica]

Sennett (dret) a la pel·lícula Mabel's Dramatic Career (1913)

S’indiquen tan pel·lícules en les quals és actor (A), com director (D) o productor (P)

Biograph[modifica]

Keystone[modifica]

Mack Sennett Comedies[modifica]

  • Be Reasonable (1921, P)
  • The Dare-Devil (1923, P)
  • Lizzies of the Field (1924, P)
  • Whispering Whiskers (1926, P)
  • A Prodigal Bridegroom (1926, P)
  • Fiddlesticks (1927, P)
  • The Best Man (1928, P)
  • The Bees’ Buzz (1929, P)
  • The Dentist (1932, P)
  • The Fatal Glass of Beer (1933, P)

Llargmetratges[modifica]

  • Tillie's Punctured Romance (1914, D, P) (Keystone)
  • Mickey (1918, D) (Mabel Normand Feature Film Co.)
  • Yankee Doodle in Berlin (1914, P) (Mack Sennett Comedies)
  • Married Life (1920, P) (Mack Sennett Comedies)
  • A Small Town Idol (1921, P) (Mack Sennett Comedies)
  • Molly O' (1921, P) (Mack Sennett-Mabel Normand Prod.)
  • Oh, Mabel Behave! (1922, A, P) (Triangle)
  • Suzanna (1923, P) (Mack Sennett Productions)
  • The Shriek of Araby (1923, P) (Mack Sennett Productions)
  • The Extra Girl (1923, P) (Mack Sennett Productions)
  • Midnight Daddies (1930 D, P) (Mack Sennett Productions)
  • Hypnotized (1932 D) (M. H. S. Productions, Inc.)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Sennett, Mack; Shipp, Cameron. King of Comedy (en anglès). iUniverse, 2000-04, p. 12. ISBN 978-0-595-09119-5. 
  2. 2,0 2,1 «Mack Sennett | Canadian-American director and producer» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 8 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 Sennett, Mack; Shipp, Cameron. King of Comedy (en anglès). iUniverse, 2000-04, p. 14-30. ISBN 978-0-595-09119-5. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Walker, Brent E. Mack Sennett's Fun Factory: A History and Filmography of His Studio and His Keystone and Mack Sennett Comedies, with Biographies of Players and Personnel (en anglès). McFarland, 2010-01-13, p. 15-19. ISBN 978-0-7864-5707-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «El Rey de la Comedia de Mack Sennett» (en espanyol europeu). El testamento del Dr. Calligari, 25-01-2013. [Consulta: 8 octubre 2021].
  6. «Mack Sennett at Biograph» (en anglès). Museum of Modern Art MoMA. [Consulta: 8 octubre 2021].
  7. King, Rob. The Fun Factory: The Keystone Film Company and the Emergence of Mass Culture (en anglès). University of California Press, 2008-12-10, p. 29. ISBN 978-0-520-94285-1. 
  8. 8,0 8,1 «Revisando autobiografías: Mack Sennett, el rey de la comedia» (en castellà). Golden Globe Awards. [Consulta: 8 octubre 2021].
  9. «Hollywood’s Bathing Beauties» (en anglès). Anne Helen Petersen. [Consulta: 8 octubre 2021].
  10. Oderman, Stuart. Roscoe "Fatty" Arbuckle: A Biography of the Silent Film Comedian, 1887-1933 (en anglès). McFarland, 2005-07-29, p. 74-76. ISBN 978-0-7864-2277-7. 
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 King, Rob. The Fun Factory: The Keystone Film Company and the Emergence of Mass Culture (en anglès). University of California Press, 2008-12-10, p. 248-249. ISBN 978-0-520-94285-1. 
  12. «MACK, COMEDIAN, KILLED IN CRASH; Moran, His Partner in Blackface Skits, Escapes Injury in Arizona Mishap.» (en anglès). The New York Times, 12-01-1934. ISSN: 0362-4331.
  13. «Mack Sennett, 76, Film Pioneer Who Developed Slapstick, Dies. Keystone Kops, Custard Pies and Bathing Beauties Were Symbols of His Movies». The New York Times, 06-11-1960.
  14. «Sennett Buried in Hollywood». The New York Times, 24-11-1960.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mack Sennett