Cary Grant
 Cary Grant i Audrey Hepburn a Xarada (1963) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Archibald Alec Leach 18 de gener de 1904 Bristol (Anglaterra) |
| Mort | 29 de novembre de 1986 (als 82 anys) Davenport, Iowa (EUA) |
| Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral i hemorràgia cerebral) |
| Nacionalitat |  Regne Unit Estats Units |
| Formació | Bishop Road Primary School (en)  Fairfield Grammar School (en) |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de cinema, escriptor, autobiògraf, actor de teatre, productor de cinema, empresari, comediant i artista de circ |
| Activitat | 1932 – 1966 |
| Partit | California Republican Party (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Virginia Cherrill (1934-1935) Barbara Hutton (1942-1945) Betsy Drake (1949-1962) Dyan Cannon (1965-1967) Barbara Harris (1981-1986) |
| Fills | Jennifer Grant Jennifer Grant (en) |
| Pares | Elias James Leach (en) , Elsie Kingdom (en) |
Premis
| |
        | |
 | |
Cary Grant (Bristol, 18 de gener del 1904 - Davenport, Iowa, 30 de novembre del 1986), nom artístic d'Archibald Alexander Leach, fou un actor estatunidenc d'origen britànic[1] que durant trenta anys va simbolitzar l'elegància, l'encant i una forma d'eterna joventut.
Contingut
Biografia[modifica]
Va néixer en el si d'una família d'actors desunida, que va abandonar molt jove per provar sort en el teatre on aconseguí discrets èxits. Va recórrer els Estats Units durant el 1920 amb una companyia teatral britànica; va treballar en el vodevil, amb què es va convertir en un destacat actor de comèdies musicals de Nova York.
L'any 1932, es va radicar a Hollywood on va intervenir en set pel·lícules, inclosa Aquesta és la meva nit. Quan la guionista i actriu Mae West cercava una parella per a la seva propera pel·lícula: No sóc cap àngel va conèixer Cary Grant. De tan impressionada que va quedar per la seva aparença, va exclamar: "Si pot parlar, el contracto". Més endavant, treballava en una llarga sèrie de comèdies romàntiques que li van donar fama com a un dels principals actors de Hollywood. Nacionalitzat nord-americà el 1937, protagonitzà Una parella invisible (1937), Quina fera de nena! (1938) entre d'altres. El 1970, va rebre un Oscar especial per a la seva gran trajectòria professional i la seva contribució a la cinematografia.
Casat diverses vegades, va tenir com a acompanyants sentimentals, especialment, Virginia Cherril, Barbara Hutton, Betsy Drake i Dyan Cannon.
Filmografia[modifica]
.jpg)
- 1932: Singapore Sue (curt), de Casey Robinson
- 1932: Madame Butterfly, de Marion Gering
- 1932: Merrily We Go to Hell, de Dorothy Arzner
- 1932: Blonde Venus, de Josef Von Sternberg
- 1932: The Devil and the Deep, de Marion Gering
- 1932: This Is the Night, de Frank Tuttle
- 1932: Hot Saturday, de William A. Seiter
- 1932: Sinners in the Sun, de Alexander Hall
- 1933: Gambling Ship, de Louis J. Gasnier i Max Marcin
- 1933: I'm No Angel, de Wesley Ruggles
- 1933: L'àliga i el falcó (The Eagle and the Hawk), de Stuart Walker
- 1933: The Woman Accused, de Paul Sloane
- 1933: Alice in Wonderland, de Norman Z. Mcleod
- 1933: She Done Him Wrong, de Lowell Sherman
- 1934: Ladies Should Listen, de Frank Tuttle
- 1934: Thirty-Day Princess, de Marion Gering
- 1934: Born to Be Bad,de Lowell Sherman
- 1934: Kiss and Make up, de Halan Thompson
- 1935: La gran aventura de Sylvia (Sylvia Scarlett), de George Cukor
- 1935: The Last Outpost, de Charles Barton i Louis J. Gasnier
- 1935: Enter Madame, de Elliott Nugent
- 1935: Ales en la nit (Wings in the Dark), de James Flood
- 1936: Suzy, de George Fitzmaurice
- 1936: Wedding Present, de Richard Wallace
- 1936: Big Brown Eyes, de Raoul Walsh
- 1937: La terrible veritat (The Awful Truth), de Leo McCarey
- 1937: The Amazing Quest, d'Alfred Zeisler
- 1937: When You're in Love, de Robert Riskin i Harry Lachman
- 1937: The Toast of New York, de Rowland V. Lee
- 1937: Topper, (Una parella invisible) de Norman Z. McLeod
- 1938: Holiday, de George Cukor
- 1938: Quina fera de nena! (Bringing Up Baby), de Howard Hawks
- 1939: Només els àngels tenen ales (Only Angels Have Wings), de Howard Hawks
- 1939: Gunga Din, de George Stevens
- 1939: In Name Only, de John Cromwell
- 1940: Lluna nova (His Girl Friday), de Howard Hawks
- 1940: La meva dona favorita (My Favorite Wife), de Garson Kanin
- 1940: The Philadelphia Story, de George Cukor
- 1940: The Howards of Virginia, de Frank Lloyd
- 1940 The Miracle of Sound (curt), de Douglas Shearer
- 1941: Serenata nostàlgica (Penny Serenade), de George Stevens
- 1942: The Talk of the Town, de George Stevens
- 1942: Lluna de mel (Once Upon a Honeymoon), de Leo McCarey
- 1942: Suspicion, d'Alfred Hitchcock
- 1943: Mister Lucky, de H. C. Potter
- 1943: Destination Tokyo, de Delmer Daves
- 1944: Arsènic per compassió (Arsenic and Old Lace), de Frank Capra
- 1944: Once Upon a Time, d'Alexander Hall
- 1944: Un cor en perill (None but the Lonely Heart), de Clifford Oddets
- 1946: Notorious, d' d'Alfred Hitchcock
- 1946: Nit i dia (Night and Day), de Michael Curtiz
- 1946: Without Reservations, de Mervin LeRoy
- 1947: The Bachelor and the Bobby-Soxer, d' Irving Reis
- 1947: The Bishop's Wife, de Henry Koster
- 1948: Els Blandings ja tenen casa (Mr. Blandings Builds His Dream House), de H. C. Potter
- 1948: Totes les noies s'haurien de casar (Every Girl Should Be Married), de Don Hartman
- 1949: I Was a Male War Bride, de Howard Hawks
- 1950: Crisis,de Richard Broocks
- 1951: People Will Talk, de Joseph L. Mankiewiz
- 1952: Sempre n'hi cap un altre (Room for One More), de Norman Taurog
- 1952: Em sento rejovenir (Monkey Business), de Howard Hawks
- 1953: Dream Wife, de Sidney Sheldon
- 1955: To Catch a Thief, d'Alfred Hitchcock
- 1957: Kiss Them for Me, de Stanley Donen
- 1957: Orgull i passió (The Pride and the Passion), de Stanley Kramer
- 1957: Tu i jo (An Affair to Remember), de Leo McCarey
- 1958: Houseboat, de Melville Shavelson
- 1958: Indiscreet, de de Stanley Donen
- 1959: Operation Petticoat, de Blake Edwards
- 1959: Perseguit per la mort (North By Northwest), d'Alfred Hitchcock
- 1961: The Grass Is Greener, de Stanley Donen
- 1962: That Touch of Mink, de Delbert Mann
- 1963: Xarada (Charade), de Stanley Donen
- 1964: Father Goose, de Ralph Nelson
- 1966: Walk, Don't Run, de Charles Walters
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1970: Oscar honorífic per la seva mestria única en l'art de la pantalla actuant, amb el respecte i l'afecte dels seus col·legues.
Nominacions[modifica]
- 1942: Oscar al millor actor per Serenata nostàlgica
- 1945: Oscar al millor actor per None But the Lonely Heart
- 1959: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Indiscreet
- 1960: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Operation Petticoat
- 1961: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per The Grass Is Greener
- 1963: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per That Touch of Mink
- 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Xarada
- 1965: BAFTA al millor actor estranger per Xarada
Referències[modifica]
- ↑ «Cary Grant». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
- Cary Grant a Find A Grave (anglès).
- The Ultimate Cary Grant Pages, informació, filmografia i fotografies.
