Arsènic per compassió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Arsenic and Old Lace
Arsènic per compassió
Arsenic And Old Lace Poster.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Frank Capra

Producció: Frank Capra

Guió: Julius J. Epstein i Philip G. Epstein, adaptació de l’obra homònima de Joseph Kesselring

Música: Max Steiner

Fotografia: Sol Polito

Muntatge: Daniel Mandell

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1944
Gènere: comèdia
Duració: 118 minuts

Companyies
Productora: Warner Bros.

Pàgina sobre “Arsenic and Old Lace a IMDb

Valoracions
IMDb 8.1/10 stars
FilmAffinity 8.2/10 stars

Arsènic per compassió (original: Arsenic and Old Lace) és una pel·lícula estatunidenca de Frank Capra, estrenada el 1944. És l’adaptació d’una obra homònima en tres actes de Joseph Kesselring, primer titulada Bodies in our Cellar i interpretada a Broadway de 1941 a 1944. Ha estat doblada al català [1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Mortimer Brewster anuncia a les seves dues ties Abby i Martha, que l'han criat, el seu pròxim matrimoni amb la filla del reverend Harper, qui viu algunes desenes de metres d'allà. Però descobreix, amagat en un cofre sota la finestra, el cadàver d'un vell. Les seves dues ties reconeixen llavors, ingènuament i com el més natural del món, que elles són especialistes a suprimir els vells senyors sols al món per oferir-los un servei...

Comentari[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula ha esdevingut un dels grans clàssics de la comèdia americana, tenint un èxit que no s'afebleix amb els anys. La juguesca de l'adaptació cinematogràfica d'una obra teatral per fer-ne una pel·lícula de prop de dues hores a porta tancada és una referència en la matèria, gràcies a una dosificació en la graduació i l'acumulació progressiva de les situacions, dels efectes i dels girs.

Aquests elements, la majoria dels quals figuren a l'obra d'origen, són servits per una interpretació marcada, destacant la parella formada pel mediocre cirurgià estètic Peter Lorre i el seu desgraciat pacient Raymond Massey, a qui ha fet el cap de la criatura de Frankenstein com que era interpretat per Boris Karloff, i sobretot la interpretació de Cary Grant que escapa a la ridiculesa en la seva immersió, progressiva i desconcertat, en un símil de bogeria.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema