Max Steiner

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMax Steiner
GuentherZ 2007-04-07 0122 Wien02 Praterstrasse72 Gedenktafel Max Steiner.jpg
Placa commemorativa a Viena Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementMaximilian Raoul Walter Steiner
10 maig 1888 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentForest Lawn Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música i Art Dramàtic de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, compositor, músic, guionista i compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
Activitat1929-1965
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Victor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGabor Steiner Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000070 Allocine: 35550 Allmovie: p112635 IBDB: 79802
Musicbrainz: e466fb04-0175-4875-bb39-f50200b66805 Discogs: 283109 Find a Grave: 2077 Modifica els identificadors a Wikidata

Maximilian Raoul Steiner (Viena, Àustria, 10 de maig de 1888 - Hollywood, Califòrnia (Estats Units), 28 de desembre de 1971), més conegut com a Max Steiner, fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat nord-americà. És un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història. El seu padrí fou el compositor Richard Strauss, que el va influir molt en la seva manera de compondre música.[1][2]:52

Biografia[modifica]

Va començar a destacar en l'àmbit musical ja, en l'Acadèmia Imperial de Música de Viena.[3] Va estudiar amb Gustav Mahler[4]:73 i va compondre les seves primeres obres anys abans d'esclatar la Primera Guerra Mundial, moment que va aprofitar per marxar als Estats Units.

Broadway va ser el seu primer destí. Allà va sobreviure com arranjador de tota mena de partitures per a algun dels molts musicals que es representaven en els escenaris novaiorquesos.[5]

Va entrar en el cinema quan un dels seus espectacles, Río Rita, va ser traslladat a la pantalla.[6] Va viure la transformació de Hollywood amb la implantació del so. El 1930 va començar una trajectòria ininterrompuda de gran treball que el va mantenir actiu fins a mitjans dels anys seixanta.

Una dilatada carrera en la qual va obtenir, sorprenentment, només tres Oscar de l'Acadèmia: El delator (1935), de John Ford, L'estranya passatgera (1942), d'Irving Harper, i Des que te'n vas anar (1944), de John Cromwell, encara que va ser nominat en més de vint ocasions.[7]

Els treballs de Steiner no van passar desapercebuts en la seva època. Ho demostra el fet que va treballar al llarg de trenta anys amb directors de cinema com: William A. Wellman, John Ford, King Vidor, Frank Capra, Raoul Walsh, Delmer Daves, i molts altres que van saber aprofitar la qualitat dels seus pentagrames. Amb les seves composicions va consolidar, el que s'ha anomenat l'estil Hollywood, a l'haver aplicat per primera vegada un tema bàsic, el denominat leitmotiv sobre el qual s'elaboraven una sèrie de variacions. Tot i que Steiner ha estat anomenat "l'home que va inventar la música de cinema moderna", ell mateix va afirmar que, "la idea es va originar amb Richard Wagner ... Si Wagner hagués viscut aquest segle, hauria estat el compositor de pel·lícules número 1".[8]

Encara que va treballar per a la RKO, David O. Selznick i altres estudis, va destacar fonamentalment la seva llarga etapa a la Warner Bros (entre 1936 i 1953), en la que va definir un estil molt característic que es va propagar en tota la seva creació: a partir d'un tema principal, el compositor reforçava cada moment important de la història, instant musical que podia situar-se en primer pla o mantenir-se de forma que passés desapercebuda per a l'espectador. Va elaborar un precís fil conductor que mai es va limitar a il·lustrar la història.[9]:55

Així va abordar el melodrama, el cinema de gàngsters, l'aventura i el western amb gran eficàcia fins a convertir-se en un dels compositors més recordats del cinema. Steiner va morir per una insuficiència cardíaca a Hollywood, als 83 anys.[10]

Filmografia selecta[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Max Steiner».
  2. Evans, Mark. Soundtrack: The Music of the Movies. New York: Hopkinson and Blake, 1975. ISBN 0911974199. 
  3. Wegele, Peter. Max Steiner: Composing, Casablanca and the Golden Age of Film Music, p. 47-74. Blue Ridge Summit: Rowman & Littlefield Publishers, 2014. 
  4. Thomas, Tony. Film Score: The View from the Podium. Cranbury, New Jersey: A.S. Barnes and Co., 1979. ISBN 0498023583. 
  5. Leaney, Edward A.. «A Max Steiner Chronology». A: The Max Steiner Collection. Provo, Utah: Special Collections and Manuscripts, Harold B. Lee Library, Brigham Young University, 1996. 
  6. Thomas, Thomas. Film Score: The Art & Craft of Movie Music. Burbank, California: Redwood Press, 1991. 
  7. Daubney, Kate. Max Steiner's Now, Voyager: A Film Score Guide. Westport, CT: Greenwood Press, 2000. ISBN 0313312532. 
  8. «Underscoring Richard Wagner's influence on film music». Los Angeles Times, 17-06-2010 [Consulta: 18 juny 2018].
  9. The Hollywood Film Music Reader. New York: Oxford University Press, 2010. ISBN 9780195331196. 
  10. «Max Steiner». IMDb.com, Inc..

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Steiner