Elliot Goldenthal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaElliot Goldenthal
Elliott Goldenthal crop 2006.jpg
Biografia
Naixement 2 maig 1954 (64 anys)
Brooklyn
Educació Andries Hudde Junior High School Tradueix
John Dewey High School Tradueix
Manhattan School of Music Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, lletrista, compositor de cançons i compositor de bandes sonores
Gènere artístic Òpera
Família
Parella Julie Taymor
Premis

Lloc web Lloc web oficial
MySpace: elliotgoldenthalfans Souncloud: elliotgoldenthal Spotify: 0ObFwq8w8SfMs0xQqafq6y IMDB: nm0006106
Modifica les dades a Wikidata

Elliot Goldenthal (Nova York, Estats Units, 2 de maig de 1954) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador l'any 2002 d'un Oscar i un Globus d'Or per Frida.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar amb Aaron Copland i John Corigliano a la Manhattan School of Music,[1] i és conegut per la seva habilitat en barrejar diversos estils musicals i tècniques de forma original i enginyosa, semblant al seu contemporani Jerry Goldsmith.[2] Goldenthal ha desenvolupat un estil molt propi fàcilment recognoscible per l'ús que en fa del metall, especialment els saxòfons, i de la corda, i sovint amb elements del jazz, la big band i el swing als seus treballs.[3]

Els seus crèdits inclouen èxits comercials com Alien 3 (1992), Demolition Man (1993), Interview With the Vampire (1994), Batman Forever (1995), Heat (1995), A Time to Kill (1996), Batman and Robin (1997), Final Fantasy: The Spirits Within (2001) i Frida (2002),així com els èxits de la crítica Michael Collins (1996), The Butcher Boy (1997) i Titus (1999).[4]

Però a més a més de la música pel cinema, Goldenthal és igualment actiu component música per a teatre, les seves obres més famoses en aquest terreny són el críticament aclamat memorial simfònic commemoratiu de la guerra del Vietnam Fire Water Paper, la missa de carnaval Juan Darien, el ballet Othello (que es convertiria posteriorment en una pel·lícula de TV el 2003), i l'eclèctic musical de Broadway The Green Bird, basat en una obra del segle XIII de Carlo Gozzi.[5] El 2006, Goldenthal ha estrenat una òpera, Grendel, basada en la història clàssica de Beowulf.

Filmografia[modifica]

  • 2007 - Across the Universe
  • 2003 - S.W.A.T.
  • 2002 - The Good Thief
  • 2002 - Frida
  • 2001 - Final Fantasy: La força interior (Final Fantasy: The Spirits Within)
  • 1999 - 'Titus
  • 1998 - Sphere
  • 1998 - In Dreams
  • 1997 - The Butcher Boy
  • 1997 - Batman & Robin
  • 1996 - Michael Collins
  • 1996 - A Time to Kill
  • 1995 - Heat
  • 1995 - Batman Forever
  • 1994 - Roswell (TV)
  • 1994 - Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles
  • 1994 - Cobb
  • 1993 - Golden Gate
  • 1993 - Demolition Man
  • 1992 - Fools Fire (TV)
  • 1992 - Alien 3
  • 1991 - Grand Isle
  • 1989 - Pet Sematary
  • 1989 - Drugstore Cowboy
  • 1980 - Blank Generation
  • 1979 - Cocaine Cowboys

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Elliot Goldenthal - Interview». [Consulta: 8 juliol 2018].
  2. E., MacDonald, Laurence. The invisible art of film music: a comprehensive history. Second edition. ISBN 9780810890589. 
  3. Southall, James. «Goldenthal: Demolition Man». [Consulta: 8 juliol 2018].
  4. «Elliot Goldenthal Concert & Stage».
  5. «2007 Pulitzer Prize Winners» (en en). [Consulta: 8 juliol 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elliot Goldenthal Modifica l'enllaç a Wikidata