Elliot Goldenthal

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaElliot Goldenthal
Film music goldenthal.jpg
Biografia
Naixement 2 maig 1954 (65 anys)
Brooklyn
Formació Andries Hudde Junior High School Tradueix
John Dewey High School Tradueix
Manhattan School of Music Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, lletrista, compositor de cançons i compositor de bandes sonores
Activitat 1978 –
Gènere Òpera
Discogràfica Atlantic Records
Família
Parella Julie Taymor

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0006106 Allocine: 45613 Allmovie: p91905
MySpace: elliotgoldenthalfans Souncloud: elliotgoldenthal Spotify: 0ObFwq8w8SfMs0xQqafq6y iTunes: 1953729 Last fm: Elliot+Goldenthal Musicbrainz: 2c16f7ca-e331-47fc-af91-4f236cba4c6d Songkick: 22252 Discogs: 169893 Allmusic: mn0000169703
Modifica les dades a Wikidata

Elliot Goldenthal (Nova York, Estats Units, 2 de maig de 1954) és un compositor de cinema nord-americà, guanyador l'any 2002 d'un Oscar i un Globus d'Or per Frida.[1]

Biografia[modifica]

Va estudiar amb Aaron Copland i John Corigliano a la Manhattan School of Music,[1] i és conegut per la seva habilitat en barrejar diversos estils musicals i tècniques de forma original i enginyosa, semblant al seu contemporani Jerry Goldsmith.[2] Goldenthal ha desenvolupat un estil molt propi fàcilment recognoscible per l'ús que en fa del metall, especialment els saxòfons, i de la corda, i sovint amb elements del jazz, la big band i el swing als seus treballs.[3]

Els seus crèdits inclouen èxits comercials com Alien 3 (1992), Demolition Man (1993), Interview With the Vampire (1994), Batman Forever (1995), Heat (1995), A Time to Kill (1996), Batman and Robin (1997), Final Fantasy: The Spirits Within (2001) i Frida (2002),així com els èxits de la crítica Michael Collins (1996), The Butcher Boy (1997) i Titus (1999).[4]

Però a més a més de la música pel cinema, Goldenthal és igualment actiu component música per a teatre, les seves obres més famoses en aquest terreny són el críticament aclamat memorial simfònic commemoratiu de la guerra del Vietnam Fire Water Paper, la missa de carnaval Juan Darien, el ballet Othello (que es convertiria posteriorment en una pel·lícula de TV el 2003), i l'eclèctic musical de Broadway The Green Bird, basat en una obra del segle XIII de Carlo Gozzi.[5] El 2006, Goldenthal ha estrenat una òpera, Grendel, basada en la història clàssica de Beowulf.

Filmografia[modifica]

  • 2007 - Across the Universe
  • 2003 - S.W.A.T.
  • 2002 - The Good Thief
  • 2002 - Frida
  • 2001 - Final Fantasy: La força interior (Final Fantasy: The Spirits Within)
  • 1999 - 'Titus
  • 1998 - Sphere
  • 1998 - In Dreams
  • 1997 - The Butcher Boy
  • 1997 - Batman & Robin
  • 1996 - Michael Collins
  • 1996 - A Time to Kill
  • 1995 - Heat
  • 1995 - Batman Forever
  • 1994 - Roswell (TV)
  • 1994 - Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles
  • 1994 - Cobb
  • 1993 - Golden Gate
  • 1993 - Demolition Man
  • 1992 - Fools Fire (TV)
  • 1992 - Alien 3
  • 1991 - Grand Isle
  • 1989 - Pet Sematary
  • 1989 - Drugstore Cowboy
  • 1980 - Blank Generation
  • 1979 - Cocaine Cowboys

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Elliot Goldenthal - Interview». [Consulta: 8 juliol 2018].
  2. E., MacDonald, Laurence. The invisible art of film music: a comprehensive history. Second edition. ISBN 9780810890589. 
  3. Southall, James. «Goldenthal: Demolition Man». [Consulta: 8 juliol 2018].
  4. «Elliot Goldenthal Concert & Stage».
  5. «2007 Pulitzer Prize Winners» (en en). [Consulta: 8 juliol 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elliot Goldenthal Modifica l'enllaç a Wikidata