Maurice Jarre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMaurice Jarre
Dades biogràfiques
Naixement 13 de setembre de 1924
Lió, França
Mort 29 de març de 2009
Los Angeles, Estats Units
Residència Lió
Alma mater Universitat de París
Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Activitat professional
Ocupació Compositor, director d'orquestra i compositor de bandes sonores
Període en actiu 1952-2001
Obra
Obres destacades Lara's Theme
Dades familiars
Cònjuge France Pejot (1946–1953)
Dany Saval (1965–1967)
Laura Devon (1967–1984)
Fills
Premis i reconeixements

IMDB: nm0003574
Modifica dades a Wikidata

Maurice Jarre (Lió, 1924 - Los Angeles, 2009) fou un compositor de cinema francès conegut sobretot per posar música a les pel·lícules de David Lean - Lawrence of Arabia (1962), Doctor Givago (1965), i Passatge a l'Índia (1984). Les tres bandes sonores guanyaren un Oscar.

Maurice Jarre començà la seva carrera escrivint música per al Théâtre National Populaire de París. Gràcies a la seva primera pel·lícula, Hôtel des Invalides, el 1952 i es convertia ràpidament en un compositor popular i respectat al seu país i per tot Europa.

Però guanyà el reconeixement internacional una dècada més tard quan se'l contractà per fer la banda sonora de la història èpica Lawrence of Arabia de David Lean, que posteriorment es convertiria en un dels temes de cinema més reconeguts de tot el temps. La seva col·laboració amb Lean era gairebé llegendària, tenint com a resultat les tres obres ja esmentades i La filla de Ryan (1970), que malgrat estar rodada a Irlanda, no hi apareixen influències de la música irlandesa per culpa de les preferències de Lean.

Altres treballs reeixits de Jarre inclouen El dia més llarg (1962), Els Professionals (The Professionals) (1966), Grand Prix (1966), Topaz (1969), Red Sun (1972), L'home que volia ser rei (1975), Els justiciers de l'Oest (1975), The Message (1976), Jesus of Nazareth (1977), Witness (1985), Atracció fatal (1987), El club dels poetes morts (Dead Poets Society) (1989), Ghost (1990) i A Walk in the Clouds (1995).

Jarre escrivia principalment per a orquestres, però començà a provar la música sintetitzada durant els anys 1980, per la qual cosa va rebre certes crítiques que indicaven que ho feia més per la comoditat que per estètica. Jarre ho va negar puntualitzant que el seu treball a Witness, per exemple, era més laboriós que si hagués sigut orquestral. Les bandes sonores electròniques de Jarre també inclouen Atracció fatal, The Year of Living Dangerously i Sense sortida (No Way Out, 1987). Més endavant també ho provaria a Gorillas in the Mist, El club dels poetes morts (Dead Poets Society) i Jacob's Ladder.

Maurice era el pare de Jean Michel Jarre.

Morí el 29 de març de 2009 a la ciutat de Los Angeles (Estats Units) a l'edat de 84 anys, degut a un càncer.[1]

Referències[modifica]

  1. Es mor el compositor francès Maurice Jarre, Vilaweb.cat, 30 de març 2009 (data d'accés: 30-03-09).