Julie Delpy

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJulie Delpy
Julie Delpy Cannes.jpg
Delpy al Festival de Cannes 2002
Biografia
Naixement 21 de desembre de 1969 (1969-12-21) (49 anys)
París (França)
Nacionalitat França França
Estats Units Estats Units
Grup ètnic Francoamericà
Formació New York University Tisch School of the Arts
Activitat
Camp de treball Composició musical
Ocupació Actriu, guionista, cantant
Activitat 1978 –
Instrument Veu
Obra
Papers destacats Tres colors: Blanc
Abans de l'alba
Abans de la posta
Abans del capvespre
Família
Cònjuge Marc Streitenfeld
Parella Marc Streitenfeld (2007–2012)
Pares Albert DelpyMarie Pillet

IMDB: nm0000365 Allocine: 4676 Allmovie: p18491
Musicbrainz: 79ffc5b8-4296-49dd-b753-4db48dbda48d Songkick: 538023 Discogs: 263724
Modifica les dades a Wikidata

Julie Delpy (París, 21 de desembre de 1969) és una actriu, guionista, directora i cantautora francesa i estatunidenca. Debutà el 1985 amb catorze anys amb el director Jean-Luc Godard en la pel·lícula Détective.[1] Va protagonitzar la segona pel·lícula Tres colors: Blanc de la trilogia de Krzysztof Kieslowski. Coprotagonista amb Ethan Hawke en Abans de l'alba del director Richard Linklater i en les dues seqüeles posteriors, Abans de la posta i Abans del capvespre, on també participà com a coguionista. A més d'actriu i guionista també ha dirigit films com 2 Days in Paris i l'Skylab.

Biografia[modifica]

Filla de director de teatre i actriu de cinema i teatre d'avantguarda, des de petita ja estava exposada en el món de les arts escèniques.[2]

Delpy va debutar encara adolescent en el film Détective del director Jean-Luc Godard. Posteriorment va participar en un paper curt, però intens en la pel·lícula Mauvais Sang de Leos Carax, protagonitzada per Michel Piccoli i Juliette Binoche. La jove actriu va tenir el seu primer paper protagonista dos anys més tard com a personatge principal a La Passion Béatrice de Bertrand Tavernier. Va ser el director polonés Krzysztof Kieslowski qui la revelà amb la seva trilogia i obra fonamental (blau, blanc, vermell), amb el paper de Dominique, protagonista en Tres colors: Blanc, i l'animà a seguir estudis de cinema a la Universitat de Nova York.[3]

El 1995 va rodar la comèdia dramàtica Abans de l'alba amb el director nord-americà Richard Linklater. El 2004, Delpy i Hawke van tornar a fer equip amb Linklater per a la seqüela Abans de la posta, una pel·lícula on també van ser guionistes junt amb el director. Nou anys després, en Abans del capvespre (2013) Jesse i Céline, els personatges de la trilogia, ja són parella i passen les seves vacances a Grècia amb les seves dues filles petites. En aquest film Delpy fou nominada a millor actriu pels Globus d'Or 2014.

El 2007 va escriure, dirigir, protagonitzar i compondre tema musical a la comèdia romàntica 2 Days in Paris, amb una parella formada per una noia francesa i un jove nord-americà. La cinta va tenir la seva continuació traslladant-se a Nova York en 2 Days in New York (2012).[4]

A la comèdia l'Skylap (2011), pel·lícula que dirigeix, protagonitza i escriu, Delpy relata un cap de setmana d'una família a la Bretanya dels setanta, és en part una història autobiogràfica. La naturalitat del film la va fer mereixedora del Premi Especial del Jurat en el Festival de Sant Sebastià del 2012.[5]

Filmografia i premis[modifica]

Any Títol Paper Notes
1978 Guerres civiles en France En els crèdits com Julie Pillet
Episodi La semaine sanglante
1982 Niveau moins trois Curt
1985 Classique Curt
1985 Détective Noia llesta
1985 L'amour ou presque Melie
1986 Mauvais Sang Lise Nominada − César a la millor esperança femenina
1987 La Passion Béatrice Béatrice de Cortemart Nominada − César a la millor esperança femenina
1987 King Lear Virginia
1988 L'autre nuit Marie
1989 The Dark Night Verge Maria
1989 Trouble Curt
1990 Europa Europa Leni
1991 Les dents de ma mère Julie Curt
1991 Homo faber Sabeth Nominada − Premi Cine Europeu a la millor actriu
1992 Warszawa: any 5703 Fryda
1993 The Three Musketeers Constance
1993 Younger and Younger Melodie
1993 Killing Zoe Zoe
1993 Tres colors: Blau Dominique
1994 Tres colors: Blanc[6] Dominique
1994 Tres colors: Vermell Dominique
1995 Blah Blah Blah Curt, també directora, coguionista i productora
1995 Abans de l'alba Céline
1996 Tykho Moon Lena
1997 Les mille merveilles de l'univers Eva Purpur
1997 An American Werewolf in Paris Serafine Pigot
1998 The Treat Francesca
1998 L.A. Without a Map Julie
1998 Crime and Punishment Sonia Telefilm
1999 The Passion of Ayn Rand Barbara Branden Telefilm
1999 But I'm a Cheerleader Lipstick Lesbian
2000 Sand Lill
2001 MacArthur Park Wendy
2001 Waking Life Céline
2001 Beginner's Luck Anya
2001 ER Nicole Sèrie TV, 7 episodis
2002 Villa des roses Louise Creteur
2002 Looking for Jimmy Al També directora, guionista i productora
2003 Notting Hill Anxiety Festival Charlotte Curt
2004 Abans de la posta Céline Actriu i guionista
San Francisco Film Critics Circle Award for Best Actress
Nominada − Oscar al millor guió adaptat
2004 Frankenstein Caroline Frankenstein Minisèrie
2005 Broken Flowers Sherry
2006 The Legend of Lucy Keyes Jeanne Cooley
2006 The Hoax Nina van Pallandt
2006 Guilty Hearts Charlotte
2007 The Air I Breathe Gina
2007 2 Days in Paris Marion Actriu, directora, guionista i productora
Nominada − César al millor guió original o adaptació
Nominada − Premi Cine Europeu a la millor pel·lícula
2009 The Countess Erzsébet Báthory Actriu, directora, guionista i productora
2011 L'Skylab [7] Anna Actriu, directora i guionista
Premi Especial del Jurat. Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
2012 2 Days in New York Marion Actriu, directora, guionista i productora
2013 Abans del capvespre[8] Céline Actriu, coguionista
Boston Online Film Critics Association Awards al millor guió[9]
Women Film Critics Circle Awards a la millor guionista[10]
Nominada − Oscar al millor guió adaptat
Nominació − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2015 Lolo Violette També directora

Referències[modifica]

  1. «Julie Delpy. Biography» (en anglès). New York Times. [Consulta: 7 febrer 2015].
  2. Brockes, Emma. «Julie Delpy: 'Hollywood hates me – but I don't care'» (en anglès). The Guardian, 11-05-2012. [Consulta: 7 febrer 2015].
  3. Gallot, Clémentine. «Le démon de minuit de Julie Delpy» (en francès). Le Monde, 21-06-2013. [Consulta: 8 febrer 2015].
  4. «Julie Delpy, Keeping It Real In '2 Days In New York'» (en anglès). NPR, 14-08-2014. [Consulta: 8 febrer 2015].
  5. Roca, Xavier. «Vida de família» (en català). El puntavui, 27-07-2012. [Consulta: 8 febrer 2015].
  6. «Pel·lícules: Tres colors: Blanc» (en català). És a dir. Portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
  7. «Pel·lícules: L'Skylab» (en català). És a dir. Portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
  8. «Abans del capvespre» (en català). És a dir, portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
  9. «Boston Oline Film Critics» (en anglès). [Consulta: 7 febrer 2015].
  10. «WFCC awards 2013» (en anglès). [Consulta: 7 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julie Delpy Modifica l'enllaç a Wikidata