Oscar al millor guió adaptat
 Taika Waititi, últim guanyador d'aquesta categoria | |
| Tipus | Oscar premi a el millor guió adaptat  |
|---|---|
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Concedit per | Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques |
| Lloc web | oscars.org |
L'Oscar al millor guió adaptat és un premi atorgat per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, cada any, que es dóna a un guió cinematogràfic provinent d'una altra font (normalment un llibre, una obra de teatre, una sèrie de televisió o una pel·lícula ja existent).
Història[modifica]
Aquesta categoria existeix des de la primera edició dels premis l'any 1928, si bé al llarg de la història ha rebut diferents noms. En les edicions de 1929 i 1930 no hi hagué distinció entre obres originals i adaptades pel que fa a la categoria. En l'edició de 1931 ja es tornà a subdividir la categoria novament en història original i guió adaptat.
Joseph L. Mankiewicz, fou el primer guionista en guanyar dues vegades el premi i ho feu de forma consecutiva els anys 1949 i 1950. Altres guanyadors per partida doble són George Seaton, Robert Bolt (que també guanyà dues vegades consecutives), Francis Ford Coppola, Mario Puzo, Alvin Sargent, Ruth Prawer Jhabvala, Alexander Payne i Michael Wilson. Aquest últim estigué inclòs a la "llista negra de Hollywood" i el segon guardó no li fou concedit fins anys més tard.
La primera dona en guanyar el premi a millor guió adaptat fou Frances Marion l'any 1930 i els primers germans Philip G. Epstein i Julius J. Epstein el 1942 per Casablanca. Posteriorment James i William Goldman guanyaren el premi, de forma separada i els últims germans en aconseguir guanyar el premi foren Joel i Ethan Coen per No Country for Old Men.
Dos autors han vist adaptats els seus texts amb dues victòries: Mario Puzzo ha vist adaptada la seva novel·la The Goodfather i ha resultat guanyador els anys 1972 i 1974 en un guió realitzat per ell mateix i Francis Ford Coppola, i E. M. Foster ha vist adaptades les seves novel·les A room with a view i Howards Ends els anys 1986 i 1992 per part de Ruth Prawer Jhabvala. Per la seva part, Larry McMurtry és l'únic autor que ha guanyat el premi adaptant una novel·la d'un altre (Brokeback Mountain d'Annie Proulx el 2005) i que ha vist com una novel·la seva Terms of Endearment resultava guanyadora l'any 1983. Emma Thompson és l'únic intèrpret en rebre sengles Oscars, en aquest cas com a actriu principal i guió adaptat, esdevenint també nominats els actors Billy Bob Thornton i John Huston.
El guionistes Billy Wilder, Charles Brackett, Paddy Chayefsky, Francis Ford Coppola, Horton Foote, William Goldman, Robert Benton, Bo Goldman i Joel i Ethan Coen també han aconseguit un Oscar per un guió original.
Notables autors han participat en aquesta categoria adaptant els seus textos o els d'altres escriptors: George Bernard Shaw, Graham Greene, Tennessee Williams, Vladimir Nabokov, James Hilton, Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Lillian Hellman, Irwin Shaw, James Agee, Norman Corwin, S. J. Perelman, Terence Rattigan, John Osborne, Robert Bolt, Harold Pinter, David Mamet, Larry McMurtry, Arthur Miller, John Irving, David Hare, Tony Kushner o August Wilson.
Guanyadors i nominats[modifica]
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en primer lloc i en negreta, el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pel·lícula seguit pel nom del guionista i la font de referència. Seguint la pràctica de l'Acadèmia, les pel·lícules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominació oficial a Los Angeles que és, normalment, l'any de la seva estrena.
Dècada del 1920[modifica]
| Guanyador | Nominats | ||
|---|---|---|---|
| Millor escriptor, adaptació (Best Writing, Adaptation) | |||
| 1928 | |||
 |
Benjamin Glazer per 7th Heaven (sobre obra de teatre The Seventh Heaven d'Austin Stong) |
| |
| Assoliment escriptor (Writing Achievement) | |||
| 1929 | |||
| Hanns Kräly per The Patriot (sobre l'obra Der Patriot d'Ashley Dukes i l'obra Paul I de Dmitri Merejkovski) |
| ||
Dècada del 1930[modifica]
Dècada del 1940[modifica]
Dècada del 1950[modifica]
.jpg)
Dècada del 1960[modifica]
Dècada del 1970[modifica]
_movie_logo.png){kind=logo}
.jpg)
Dècada del 1980[modifica]
Dècada del 1990[modifica]
.jpg)
Dècada del 2000[modifica]
.jpg)
.jpg)
Dècada del 2010[modifica]
.jpg)
Superlatius[modifica]
| Rècord | Guionista | Pel·lícula | Edat (en anys) | Ref. |
|---|---|---|---|---|
| Guanyador de més edat | James Ivory | Call Me by Your Name | 89 | |
| Nominat de més edat | [8] | |||
| Guanyador més jove | Ernest Thompson | On Golden Pond | 32 | |
| Nominat més jove | Joseph L. Mankiewicz | Skippy | 21 |
Notes[modifica]
- ↑ Nominació i premi pòstum
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Nominació pòstuma
- ↑ A causa que no se li va permetre treballar per la seva inclusió en l'anomenada "llista negra de Hollywood", Wilson no va aparèixer en els crèdits de la pel·lícula, motiu pel qual la seva nominació no podia existir sota les lleis que regien l'Acadèmia en aquell moment. Un cop revocada la llei, el desembre de 2002 es restablí la nominació.
- ↑ Inicialment Pierre Boulle, autor de la novel·la, fou acreditat com a guionista de la pel·lícula i guanyà el premi. Foreman i Wilson en aquells moments formaven part de l'anomenada "llista negra de Hollywood", motiu pel qual no foren acreditats com a guionistes. L'Acadèmia de Governadors els restituí com a guionistes l'any 1984.
- ↑ Inicialment només fou nominat Robert Bolt, que fou el responsable final del guió a partir del primer esborrany realitzat per Michael Wilson i que no acabà d'agradar al productor de la pel·lícula Sam Spiegel. El 26 de setembre de 1995 la Junta de Governadors decidí incloure Wilson en les candidatures.
- ↑ Robert Towne, descontent amb les alteracions que sofrí el seu guió de Greystoke, la llegenda de Tarzan per part del coguionista Michael Austin decidí renuncià al seu nom en els crèdit finals i el signà amb el pseudònim de P.H. Vazak.
- ↑ El guionista Charlie Kaufman s'inventà el personatge de Donald Kaufman com a coguionista de la pel·lícula i personatge de la pròpia pel·lícula (interpretat de Nicolas Cage). L'Acadèmia el nominà sense saber que era inventat.
- ↑ https://www.theringer.com/2018/1/23/16923366/academy-award-nominations-get-out-lady-bird-three-billboards-shape-of-water-snubs-surprises
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oscar al millor guió adaptat |
- Academy Award Winning Screenplays 1928 - 2005
- Pàgina oficial de l'Acadèmia (anglès)
- Pàgina oficial de la cerimònia dels Oscars (anglès)
- Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (anglès)
| Premis al mèrit | Pel·lícula · Director · Actor · Actriu · Guió adaptat · Guió original · Actor secundari · Actriu secundària · Pel·lícula d'animació · Direcció artística · Fotografia · Vestuari · Documental · Muntatge · Pel·lícula de parla no anglesa · Maquillatge · Banda sonora · Cançó original · So · Edició de so · Curtmetratge · Curtmetratge documental · Curtmetratge d'animació · Efectes visuals |
|---|---|
| Premis especials | |
| Premis retirats | |
| Edicions |
|
