Dino Risi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDino Risi
Dino Risi Cannes.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 de desembre de 1916
Milà (Itàlia)
Mort 7 de juny de 2008(2008-06-07) (als 91 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista i psiquiatre
Obra
Obres destacades 1957 La nonna Sabella
1961 Una vita difficile
1962 Il sorpasso
1962 La marcia su Roma
1963 I mostri
1965 I complessi
1974 Profumo di donna
Dades familiars
Fills Claudio Risi
Premis i reconeixements
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
1976 - Profumo di donna
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
2002 - Trajectòria cinematogràfica

IMDB: 0728271
Modifica dades a Wikidata

Dino Risi (Milà, Itàlia, 23 de desembre de 1916 - Roma, 7 de juny de 2008[1]) va ser un director de cinema i guionista italià.

Biografia[modifica]

Fill de metge, comença una carrera de metge psiquiatre tot dedicant-se a la crítica cinematogràfica, així com a l'escriptura de novel·les i de guions. El 1940 Dino Risi efectua els seus primers passos en el cinema com a ajudant de Mario Soldati per a la pel·lícula Piccolo mondo antico i d'Alberto Lattuada a Giacomo l'idealista .

Durant la Segona Guerra mundial, es refugia a Suïssa on segueix els cursos de Jacques Feyder. La postguerra afavoreix la recuperació del cinema italià. De 1946 a 1949 escriu guions i realitza documentals. Amb Vacanze col gangster , passa a la direcció de llargmetratges el 1952.

A partir dels anys 1950, es converteix en un dels grans realitzadors de comèdies a la italiana. El seu èxit comença el 1957 amb la farsa crítica Poveri ma belli i confirma el seu talent en 1960 amb Il mattatore que inicia una llarga col·laboració amb un dels seus actors fetitxes: Vittorio Gassman que a Profumo di donna obté el premi d'interpretació masculina al Festival de Canes 1975. Els seus altres actors preferits són Nino Manfredi, Ugo Tognazzi, Alberto Sordi i Marcello Mastroianni.

Destaca en les pel·lícules d'esquetxos, com la sèrie I Mostri, però també en els drames (Il sorpasso) o Fantasma d’amore amb Romy Schneider el 1981.

Sovint nominat però mai premiat al Festival de Canes, aquest certamen, acaba organitzant per reconeixement una retrospectiva de quinze de les seves pel·lícules el 1993.

El 2002, el cineasta va rebre un Lleó d'or pel conjunt de la seva carrera al Festival Internacional de Cinema de Venècia. Una ovació dempeus va acompanyar aquest moment.

Dino Risi és un dels últims «monstres» de l'edat d'or del cinema italià. Treballador incansable, ha realitzat més d'una cinquantena de pel·lícules.

És el pare de Marco Risi, també director de cinema.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Curts[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Guionista[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Mort de Dino Risi (en italià). 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dino Risi Modifica l'enllaç a Wikidata