John Huston

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJohn Huston
JohnHustoninPV.jpg
Estàtua de John Huston a Puerto Vallarta (Mèxic)
Biografia
Naixement 5 d'agost de 1906
Nevada, EUA
Mort 28 d'agost de 1987(1987-08-28) (als 81 anys)
Middletown (Rhode Island) EUA
Causa de mort Pneumònia
Lloc d'enterrament Hollywood Forever Cemetery Tradueix
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Religió Ateisme
Educació Art Students League of New York
Activitat
Ocupació Actor, actor de cinema, director de cinema, guionista, productor de cinema, escriptor i actor de gènere
Obra
Obres destacables 1987 Dublinesos
1985 L'honor dels Prizzi
1979 Wise Blood
1975 L'home que volia ser rei
1972 Ciutat daurada
1964 La nit de la iguana
1961 Vides rebels
1956 Moby Dick
1952 Moulin Rouge
1951 La reina d'Àfrica
1950 La jungla d'asfalt
1948 Cayo Largo
1948 El tresor de Sierra Madre
1941 El falcó maltès
Família
Cònjuge Dorothy Harvey (1925-1926)
Lesley Black (1937-1945)
Evelyn Keyes (1946-1950)
Ricki Soma (1950-1969)
Celeste Shane (1972-1977)
Fills Anjelica Huston
Danny Huston Tradueix
Allegra Huston Tradueix
Pare Walter Huston
Premis
Premis Oscar
Millor director
1948 - El tresor de Sierra Madre
Millor guió adaptat
1948 - El tresor de Sierra Madre
Globus d'Or
Millor director
1949 - El tresor de Sierra Madre
1986 - L'honor dels Prizzi
Millor actor secundari
1964 - El cardenal
Premis BAFTA
BAFTA honorífic
1980 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Millor director
1953 - Moulin Rouge
Lleó d'Or per la carrera
1985 - Trajectòria cinematogràfica
Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1987 Dublinesos
1985 L'honor dels Prizzi
1979 Wise Blood
1975 L'home que volia ser rei
1972 Ciutat daurada
1964 La nit de la iguana
1961 Vides rebels
1956 Moby Dick
1952 Moulin Rouge
1951 La reina d'Àfrica
1950 La jungla d'asfalt
1948 Cayo Largo
1948 El tresor de Sierra Madre
1941 El falcó maltès

IMDB: 0001379
Modifica les dades a Wikidata

John Marcellus Huston (Nevada, Missouri 5 d'agost de 1906Middletown, Rhode Island, 28 d'agost de 1987) fou un guionista, director de cinema i actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre.

Infància i inicis[modifica]

Era fill de l'actor canadenc Walter Huston, i de Rhea Gore, periodista d'origen escocès i irlandès per part del seu pare. Huston fou criat pels seus avis materns, Adelia Richardson i John Marcellus Gore.

Va ser un personatge inquiet, ja que també va ser boxador, periodista, novel·lista, militar, criador de cavalls, caçador, col·leccionista d'art... De fet, en la seva adolescència va arribar a ser un campió de boxa i va exercir com a agregat militar nord-americà en l'exèrcit mexicà. Va contreure el primer matrimoni a la primerenca edat de 20 anys. Durant una temporada, va viure com a pintor de carrer a París, va treballar com a actor i va ser redactor d'una revista novaiorquesa.

Carrera[modifica]

Va començar en el cinema com a extra en alguna pel·lícula i, gràcies al seu pare, que era actor, va ser guionista de diverses pel·lícules de William Wyler (A House Divided o Jezebel) i va treballar en una quantitat impressionant de guions adaptats durant els anys 1930 i principis dels 1940 (El sergent York, Els crims del carrer Morgue, High Sierra, entre d'altres).

La seva primera pel·lícula com a director, de la qual també va ser guionista, El falcó maltès, va esdevenir tot un èxit i encara continua sent considerada una obra mestra de la història del cinema, amb Humphrey Bogart com a protagonista. Diverses pel·lícules seves importants també van estar protagonitzades per Bogart: El tresor de Sierra Madre i Cayo Largo.

Poc després, mentre rodava Across the Pacific, una aventura d'espionatge, es va enrolar en l'aviació a causa de la guerra i no va poder acabar el rodatge d'aquesta pel·lícula. Mentre va romandre en l'exèrcit es va convertir en cineasta militar realitzant tres documentals: Report from d'Aleutians, The battle of San Pietro i Let there be light, aquesta última sobre el tractament psiquiàtric dels ferits de guerra, perquè John Huston es va iniciar en tècniques d'hipnosi.

Les pel·lícules de Huston tractaven sobre la naturalesa humana i els seus tràngols. També a vegades incloïen escenes o passatges de diàleg breus pel que fa a assumptes mediambientals que arribarien a la consciència pública en els anys 1970; els exemples inclouen El tresor de Sierra Madre (1947) i La nit de la iguana (1964). Huston també dirigí Vides rebels amb un càsting estel·lar que incloïa Clark Gable, Marilyn Monroe, Montgomery Clift, i Eli Wallach.

Huston passava llargues vetllades als casinos de Nevada després de filmar, envoltat per periodistes i noies, apostant, bevent i fumant cigars. Gable havia dit que "si continuava així, moriria aviat". Irònicament, i tràgicament, Gable moria tres setmanes després d'acabar la pel·lícula d'un atac de cor mentre que Huston viuria vint-i-sis anys més.

La reina d'Àfrica, una altra de les seves obres mestres, rodada el 1951, va demostrar al seu equip fins on estava disposat a arribar per fer una pel·lícula, rodant a El Congo, amb mosquits, calor i tota mena de malalties. Errol Flynn i Trevor Howard també van sofrir grans penalitats durant el rodatge de The Roots of Heaven al Txad.

Va entaular una batalla contra el comitè d'assumptes antiamericans que el va portar fins a Washington.

Poc després de rodar Moulin Rouge, en què narrava la vida de Tolouse Lautrec, i feia un hàbil ús del color, John Huston es va expatriar a Irlanda, on viuria durant vint anys. Es va convertir en un pària de Hollywood.

La seva carrera va tenir certa irregularitat, en acceptar dirigir pel·lícules com La Bíblia, produïda per Dino de Laurentis; Annie; Escape to Victory, o Casino Royale, pel·lícula de James Bond que va tenir cinc directors diferents.

Malgrat això, va continuar fent grans pel·lícules posteriorment, com Reflections in a Golden Eye o Under the Volcano.

Va tenir ocasió de dirigir el seu propi pare, l'oscaritzat actor Walter Huston, en cinc llargmetratges, i també va dirigir la seva filla, Anjelica Huston, en L'honor dels Prizzi i en Dublinesos, entre d'altres. En aquest darrer film, amb guió del seu fill Tony Huston, John Huston dirigeix a les portes de la mort des d'una cadira de rodes i amb ajuda d'una màscara d'oxigen.

També va actuar en un cert nombre de pel·lícules: en destaca El cardenal d'Otto Preminger, per la qual se'l proposava a l'Oscar com a actor secundari, i Chinatown, dirigida per Roman Polanski amb Jack Nicholson, company de la seva filla Anjelica Huston durant 17 anys, com a principal protagonista.

Morí d'un emfisema el 28 d'agost de 1987 a Middletown (Rhode Island), a l'edat de 81 anys.

Filmografia[modifica]

director[1][modifica]

Actor[modifica]

Referències[modifica]

  1. John Huston a Internet Movie Database (anglès)
  2. Auditorium Editorial Planeta Volum II, pàg. 354 (ISBN 84-08-46526-0)

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Huston Modifica l'enllaç a Wikidata