5 d'agost
| << | Agost 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 148 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1391, Barcelona: Pogrom o assalt al Call Major de la ciutat, que duraria tres dies i produiria la matança indiscriminada de ciutadans jueus.[1]
- 1435, illa de Ponça: s'hi esdevé la batalla naval de Ponça entre una esquadra genovesa i l'estol catalanoaragonès del rei Alfons IV.[2]
- 1835, Barcelona: Bullanga de 1835.[3]
- Resta del món
- 1796, Castiglione delle Stiviere, Província de Màntua, Itàlia: l'exèrcit de Napoleó venç als austríacs en la batalla de Castiglione durant la guerra de la Primera Coalició.
- 1888, Bertha Benz viatja de Mannheim a Pforzheim (106 km) amb els seus fills en el primer viatge de llarga distància amb automòbil.[4]
- 1939, Madrid: Afusellament de les tretze noies anomenades les Tretze Roses.[5]
- 1919, Turquia: Inici de la insurrecció de Kemal Atatürk.[6]
- 1955, Wolfsburg, Alemanya: surt de la factoria de Volkswagen el cotxe un milió del model "escarabat".
- 1963, Moscou: signatura del Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, conjunt de regles sobre la prohibició d'assajos d'armes nuclears a l'atmosfera i sota l'aigua, signat poc de temps després de la crisi de Cuba .[7]
- 1970, Madrid, Espanya: les Cortes Españolas aproven la Ley sobre peligrosidad y rehabilitación social, que establia penes de presó i internament psiquiàtrics per als homosexuals.
- 2010, Xile: L'accident a la Mina San José del 2010 deixa atrapats 33 miners a 700m de profunditat.
- 2016, Rio de Janeiro: comencen els jocs d'estiu de la XXXI Olimpíada de l'era moderna, els primers celebrats a l'Amèrica del Sud.[8]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1858, Igualada, l'Anoia: Josep Campeny i Santamaria, escultor català
- 1923, Barcelona: Ramon Noè i Hierro, dibuixant i pintor català
- 1924, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana [9]
- 1929, València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló
- 1936, Girona: Carmen Alcalde, periodista i escriptora catalana.[10]
- 1946, Barcelona: Xavier Trias i Vidal de Llobatera, polític català, alcalde de Barcelona entre 2011 i 2015.
- Resta del món
- 1827, Alagoas, Brasil: Manuel Deodoro da Fonseca, primer president de la República del Brasil [11]
- 1837, Sant Petersburg: Anna Filossófova, filantropa i feminista russa en els darrers anys de l'època tsarista [12]
- 1850, Castell de Miromesnil, Tourville-sur-Arques, França: Guy de Maupassant, literat.[13]
- 1862, Leicester, (Regne Unit: Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant [14]
- 1868, Hèlsinki (Finlàndia, llavors Imperi Rus): Oskar Merikanto, compositor finès
- 1887, Wheathampstead, Hertfordshire, Gran Bretanya: Reginald Owen, guionista, escriptor i actor britànic.
- 1906:
- Sant Petersburg, Rússia: Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973 [15]
- Nevada, Missouri: John Huston, guionista, director de cinema i actor estatunidenc guanyador d'un Oscar al millor director per El tresor de Sierra Madre [16]
- 1908, Stanmore, Austràlia: Harold Holt, polític australià i el 17è Primer Ministre d'Austràlia [7]
- 1919, Leiden, Països Baixos: Maria Beij o Mary Servaes-Bey, cantant neerlandesa coneguda com a Zangeres zonder Naam.[17]
- 1926, París, França: Betsy Jolas, compositora francesa.[18]
- 1930, Wapakoneta, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna [19]
- 1943, Tampere, Finlàndia: Leo Kinnunen, va ser un pilot de curses automobilístiques finès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1.
- 1945, Saint Paul, Minnesota: Loni Anderson, actriu nord-americana de cinema i televisió, coneguda pel seu paper de Jennifer a Ràdio Cincinnati
- 1962,
- Noia, província de la Corunya: Ana Romaní, escriptora i periodista gallega.[20]
- Kingston, Jamaica: Patrick Ewing, conegut com a Pat Ewing, ex-jugador de bàsquet estatunidenc.[21]
- 1968, Neuilly-sur-Seine, França: Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional.[22]
- 1971, Riga, Letònia: Valdis Dombrovskis, polític letó, antic Primer Ministre de Letònia i Vicepresident de la Comissió Europea.[23]
- 1975, Târgu Mureş, Transsilvània: Ada Milea, actriu i cantant romanesa.[24]
- 2004, Los Palacios y Villafranca, província de Sevilla, Espanya: Pablo Martín Páez Gavira, més conegut com a Gavi, futbolista espanyol.[25]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1955, Sabadell, Vallès Occidental: Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia [26]
- 1979, Barcelona: Matilde Gironella i Escuder, pintora i escriptora en castellà que va signar com a Ilde Gir [27]
- 2009, Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia
- 2017, Barcelona:
- Jesús Tuson Valls, catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de Lingüística a la Universitat de Barcelona.
- Ciutat de Mèxic, Mèxic: Marcel·lí Perelló i Valls, activista polític, periodista i professor universitari mexicà d'ascendència catalana.
- 2023: Xavier Gabriel i Lliset, empresari català, propietari de La Bruixa d'Or.[28]
- Resta del món
- 1063 - Eryri, Gal·les: Gruffydd ap Llywelyn (n. 1000) va ser el Rei de tota Gal·les des de l'any 1055 fins al seu traspàs, un dels pocs governants gal·lesos a qui es pot atorgar aquest títol. Mor assassinat per Cynan ap Iago, el pare del qual havia estat mort pel mateix Gruffydd en l'any 1039.[29]
- 1713, Nàpols: Teresa del Po, pintora, gravadora, miniaturista italiana del Barroc [30]
- 1812, Pisa: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià [31]
- 1889, Dresden, Alemanya: Fanny Lewald, escriptora alemanya del segle XIX[32]
- 1895: Londres, Anglaterra, Regne Unit: Friedrich Engels, filòsof socialista alemany i cofundador, conjuntament amb Karl Marx, de la teoria del comunisme modern.[11]
- 1955, Beverly Hills, Los Angeles, Estats Units: Carmen Miranda, cantant de samba i actriu brasilera nascuda a Portugal [33]
- 1957, Múnic, Alemanya: Heinrich Otto Wieland, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1927 [34]
- 1977, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
- 1984, Suïssa: Richard Burton, actor gal·lès.
- 1990, Chengdu, Sichuan, Xina: Zhou Keqin escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 [35]
- 2006, Serrières (Ardecha): Adrienne Clostre, compositora francesa de música contemporània.[36]
- 2012:
- Cuernavaca, Mèxic: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny.[37]
- Varsòvia, Polònia: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.
- 2014, Gurgaon, Índia: Pran Kumar Sharma, autor de còmics indi [38]
- 2017:
- Triuggio, Itàlia: Dionigi Tettamanzi fou un cardenal italià de l'Església Catòlica [39]
- 2019, Nova York, EUA: Toni Morrison, escriptora afroamericana guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1993 [40]
- 2023, Tòquio, Japó: Issey Miyake, dissenyador de moda japonès [41]
Festes i commemoracions
[modifica]- Nostra Senyora de les Neus; festes patronals a Vilanova i la Geltrú i Tavascan.
- Santoral
- [42]
- Església Catòlica
- [43]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Emidi d'Ascoli Piceno, bisbe (303);
- Cassià d'Autun, bisbe (346);
- Nonna de Nazianz, mare de Gregori de Nazianz (374);
- Memmi de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. III-IV);
- Paris de Teano, bisbe (s. IV);
- Venanci de Vivièrs, bisbe (535);
- Viator de Sologne, eremita (s. VI);
- Osvald de Northúmbria, rei màrtir (642);
- Consagració de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma;
- Mare de Déu de les Neus.
- Beats: Francesco Zanfredini, monjo (1350);
- Margarida, vídua (ca. 1395);
- Frédéric Janssoone, màrtir;
- Pierre-Michel Noël, prevere màrtir (1794);
- Gabino Olaso Zabala, prevere màrtir (1936).
- Sants: Addai i Mari de Mesopotàmia (s. I);
- Cantidi, Cantidià i Sobel d'Egipte, màrtirs;
- Afer i Afra d'Augsburg, màrtirs (300);
- Ausigoni d'Antioquia, general i màrtir (363);
- Abel de Reims, bisbe (745);
- Teoderic de Cambrai, bisbe (863);
- Gormgal d'Ardoilen, abat de Galway (1016).
- Venerables: Domenica de Florència, mística (1553);
- Jakob Gerius, monjo (1345);
- Stanislas Hosius, cardenal (1579);
- Esperança González Puig, monja lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria (1885);
- Salvi Huix i Miralpeix, bisbe màrtir (1936).
- Servent de Déu: Jaume Codina i Casellas, mercedari màrtir (1936).
- Església Copta (29 abib)
- Andaraos o Judes Tadeu, apòstol i màrtir;
- Concepció, Naixement i Resurrecció de Crist;
- Warxnufi, màrtir.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 18 d'agost del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 23 de juliol del calendari julià.
- Sants:
- Anna, mare del profeta
- Samuel;
- Ezequiel, profeta;
- Focas de Sinop, màrtir (102);
- Apol·linar de Ravenna, màrtir;
- Quirze i Julita, màrtirs (304);
- Tirs de Xipre;
- Tròfim, Teòfil i companys màrtirs de Lícia;
- Vidal de Ravenna, màrtir; 8 màrtirs de Cartago;
- Pelàgia de Tinos;
- Joan Cassià, monjo (433); 250 màrtirs dels búlgars sota Nicèfor (802-811);
- Anna de Constantinoble, monja (919);
- Germà de Kazan, arquebisbe;
- Aparició de la Mare de Déu a Potxaev per a l'alliberament dels tàtars i turcs (1675);
- Nectari Trezvinskij, bisbe de Iaransk, màrtir;
- Teodor de Sanaskar;
- Andrei, màrtir (1938).
- Església Ortodoxa Grega
- Apol·loni de Roma, màrtir (184).
- Esglésies luteranes
- Franz Härter, prevere (1874).
- Esglésies anglicanes
- Osvald de Northúmbria, rei (642).
Referències
[modifica]- ↑ Sallés, Laia; Jáuregui, Clara. «1391: Atac al Call». Sapiens.cat. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «batalla de Ponça | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Segona bullanga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Robertson, Patrick. Robertson's Book of Firsts: Who Did What for the First Time. Bloomsbury Publishing USA, 2011, p. 91. ISBN 9781608197385.
- ↑ «Un faristol recorda a les Tretze Roses al nou parc de la Marina el Prat Vermell que portarà el seu nom». Ajuntament de Barcelona, 23-07-2024. [Consulta: 6 agost 2024].
- ↑ Kili, Suna. The Atatürk Revolution: A Paradigm of Modernization (en anglès). Milet Publishing Limited, 2003, p. 175. ISBN 978-975-458-376-2.
- ↑ 7,0 7,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Granero i Sierra, Lluïsa». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Alcalde, Carmen (1936-)» (en castellà). BNE. Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 23 maig 2023].
- ↑ 11,0 11,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La noble feminista, Anna Filosofova (1837-1912)». Mujeres en la historia, 26-03-2017. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑ «Guy de Maupassant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Joseph Merrick | Biography» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1973» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «5 d'agost». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Maria Beij». Biografisch Portaal van Nederland. Institut Huygens d'Història holandesa. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Betsy Jolas». Ressources. Ircam-Centre Pompidou, 29-10-2007. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Neil Armstrong | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «Ana Romaní» (en gallec). Centro de Documentación de Escritores da AELG. [Consulta: 17 gener 2014].
- ↑ «Patrick Ewing | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marion Le Pen dite Marine Le Pen» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Valdis Dombrovskis». Munzinger. [Consulta: 21 juliol 2021].
- ↑ Vintila, Ramona. «Ada Milea: Dumnezeu are cele mai rezistente partide» (en romanès). Q Magazine, 04-08-2017. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Gavi». worldfootball.net. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 11 març 2014].
- ↑ «Necrològiques - Matilde Gironella Escuder». La Vanguardia, 05-08-1979, pàg. 20.
- ↑ X.A. «Mor Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d'Or de Sort, als 66 anys», 04-09-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ Davies, John. A history of Wales. London ; New York: Penguin Books, 1994, p. 101. ISBN 978-0-14-014581-6.
- ↑ Catello, Angela. «DEL PO, Teresa» (en italià). Dizionario Biografico Treccani, 1990. [Consulta: 13 juny 2023].
- ↑ «PIGNOTTI, Lorenzo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Fanny Lewald, German writer». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑ «Carmen Miranda». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1927» (en anglès americà). [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 3 agost 2020].
- ↑ «CLOSTRE Adrienne (1921-2006)». Centre de Documentation de la Musique Contemporaine (CDMC), 25-04-2012. [Consulta: 20 juny 2021].
- ↑ «Las mejores canciones de Chavela Vargas reunidas en su centenario». La Vanguardia, 07-08-2019.
- ↑ «Pran | Indian cartoonist» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ «TETTAMANZI, Dionigi in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-05-04. [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Toni Morrison | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Louie, Elaine; Paton, Elizabeth «Issey Miyake, Who Opened a Door for Japanese Fashion, Dies at 84» (en anglès). The New York Times, 09-08-2022 [Consulta: 9 agost 2022].
- ↑ «Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.».
- ↑ «Santi, beati e testimoni».
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:5 d'agost.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 5 d'agost