Gravat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Otani Oniji, xilografia de Toshusai Sharaku, 1794.
Calcografia

El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació, tot i que també reben aquest nom l'acció de gravar, la matriu i l'estampa. Pel seu tiratge limitat i la seva producció artesanal, l'estampa d'un gravat es troba entre l'obra artística única i la reproducció il·limitada per impremtes industrials. El gravat és una tècnica d'estampació d'imatges artístiques en paper ("estampes"). Es realitza amb planxes de diferents materials que donen nom a la tècnica mateixa: de fusta (xilografia), coure o bronze (calcografia), pedra (litografia), linòleum (linogravat), seda o niló (serigrafia).

  • A la calcografia, s'anomena el tipus de gravat obtingut d'acord amb les diferents tècniques emprades per a rebaixar la superfície que serveix per crear el dibuix matriu. Entre els sistemes d'incisió directa hi ha el burí –un instrument amb punta romboide–, la punta seca –similar al burí però amb punta de diamant– i la mezzotinta o manera negra –en la qual s'aplica un rascador de diverses puntes que genera clarobscurs. Entre els sistemes d'incisió indirecta hi ha l'aiguafort, on el metall es grava amb àcid nítric diluït en aigua, i l'aiguatinta, similar a l'aiguafort però on la protecció de la superfície es fa amb resines que produeixen efectes semblants a l'aquarel·la.
  • En la litografia també es pot gravar la pedra calcària amb àcid, però cal protegir la superfície amb un llapis de matèria grassa per delimitar el dibuix. La serigrafia no és exactament una estampació de planxa vs. imatge, sinó que fa servir el procediment d'estampació mitjançant l'estergit, i s'obtenen impressions quan es filtren els colors a través d'una trama de seda o niló.[1]

Origen[modifica | modifica el codi]

Petroglif on es veu una renglera d'ovelles

Gravar prové etimològicament del fràncic "graban", que vol dir "cavar".[2] Ens arriba per mitjà del terme francès "graver" que significa "fer la clenxa". La significació de 'gravar' és traçar en una matèria, fent solc, lletres o signes amb una eina incisiva com el burí. El burí és un estri d'origen prehistòric que servia per tallar fusta o pedra (petroglifs) en el que genèricament es coneix com a gravat prehistòric.

Quan s'enregistrava música en discs de vinil es deia que es feia 'una gravació'. Per extensió, en castellà i servilment en català, qualsevol emmagatzematge de dades és una gravació (o enregistrament), encara que sigui en format digital.

Tècniques d'estampació[modifica | modifica el codi]

Tècniques de gravat[modifica | modifica el codi]

Són les tècniques d'estampació on es realitzen solcs a la matriu.

Gravat en relleu: S'imprimeix la zona que no s'ha buidat, part elevada de la matriu.

Gravat al buit: És aquella tècnica on s'estampa la zona que ha estat gravada, ja que la tinta entra on s'ha buidat la matriu.

Tècniques additives[modifica | modifica el codi]

Estrictament no són gravats, perquè el relleu obtingut ho és per addició, i no per subtracció. Tanmateix, acostumen a realitzar-se de forma mixta amb altres tècniques que sí que ho són.

Tècniques planogràfiques[modifica | modifica el codi]

No són gravats, car no s'ha realitzat solc ni per tant relleu, però sí que entren dins el concepte d'obra gràfica perquè són seriables, és a dir, permeten estampar-ne còpies seriades.

El gravat és una especialitat de la llicenciatura de Belles Arts on s'imparteix el coneixement teorico-pràctic de les citades tècniques d'estampació. Aquestes es troben en decadència des de l'abaratiment de la impremta.

La impremta dóna un ús a la imatge reproduïda molt diferenciat en realitzar grans tiratges. Si fins aquí, la imatge té un valor d'obra perquè l'artista té una cura especial en tot el procés fins a la materialització de l'estampa; quan hi ha una producció industrial, la imatge reproduïda té més un valor d'ús que no pas un valor per ella mateixa. La tirada és molt més elevada i només en impressions exclusives es parla d'estampa.

Tot i que les expressions Tècniques d'estampació i Tècniques d'impressió són equivalents les tècniques que veurem a partir d'ara estan més associades a la segona expressió.

Tècniques fotomecàniques[modifica | modifica el codi]

Il·lustracions per llibres i premsa.

Matriu[modifica | modifica el codi]

La matriu s'està cobrint de vernís. Un cop seca es podrà emprar la tècnica de l'aiguatinta

La matriu és la superfície on l'artista grava el dibuix amb eines i procediments diversos, l'entinta i finalment fa la impressió.

Alguns artistes, com per exemple Rembrandt, produeixen obra impresa en un estat determinat de la matriu i posteriorment hi segueixen treballant, donant com a resultat obres en primer estat, segon estat, etcètera.

La matriu s'ha de destruir quan es finalitza el tiratge. Hom pot referir-se a la matriu amb els mots motlle o planxa, i tac quan és de fusta.

La matriu, per ella mateixa, pot constituir l'obra. La joieria, l'orfebreria o la bijuteria són disciplines que utilitzen el gravat de forma essencial o complementària. El material de la matriu pot fer més valorada la peça. És el cas de l'or, el platí o l'argent.

Reis, emperadors i papes han utilitzat butlles, matrius, per acreditar l'autenticitat de documents escrits. La butlla acostumava a ser un penjoll o anell d'un material noble. El document es tancava amb un segell de cera vermella o amb plom mitjançant impressió manual, assegurant així la confidencialitat del missatge. El segell és en aquest cas l'equivalent a l'estampa, i el document escrit també és conegut com a butlla.

Estampa[modifica | modifica el codi]

L'estampa és el resultat de la creació artística, l'obra. Aquesta és una imatge impresa, normalment, en un tipus de paper que tolera l'aigua. Amb el paper lleugerament humit s'augmenta la seva flexibilitat i es facilita l'adaptació d'aquest a la planxa entintada.[3]

Sovint l'artista no és el que realitza l'estampació, fins i tot, hi ha artistes que ni tan sols treballen la matriu. Indiquen a l'artesà el resultat que desitgen i l'únic traç que incorporen a l'estampa és la firma.

Hi ha diferents tipus d'estampes i s'identifiquen per les inscripcions que el propi artista, o el gravador, fa al peu de l'estampa. Bàsicament es poden observar tres tipus d'inscripcions: la firma de l'artista, la fracció i el tipus d'estampa.

La fracció, en una estampa, indica la quantitat d'exemplars que s'han imprès i la posició de l'exemplar dins de la seqüència. El denominador és la quantitat total d'estampes (tiratge) i el numerador identifica cada estampa dins del conjunt tirat, en principi seguint l'ordre d'impressió. Donant per suposada aquesta seqüència temporal, no és estrany que es doni més valor a una estampa de numerador més baix, ja que la matriu s'hauria sotmès a poques pressions, deformacions i variacions sobre el resultat que l'artista ha valorat com bo; és a dir, la matriu estaria menys gastada.

Si es fa més d'una sèrie amb característiques diferenciades, com ara tipus de paper, d'enquadernació, etc., normalment en edicions més reduïdes, en cadascuna s'utilitza un tipus de fracció diferent. Així, si l'edició principal és amb xifres aràbigues, en una segona sèrie les fraccions estaran indicades amb xifres romanes i, si n'hi hagués una tercera, els números es podrien expressar amb paraules.

Per a determinats tipus d'estampes, la fracció vindrà precedida d'unes sigles o d'una expressió. Les més utilitzades són:

  • PC: Prova de color. L'artista ha provat colors d'entintar abans de fer el tiratge. No és el color final de l'obra.
  • PU: Prova única. L'artista ha treballat la matriu i l'edició es redueix a una única estampa.
  • PE: Prova d'estat. L'artista després d'aquesta impressió ha continuat treballant la matriu. És una mostra d'un pas intermedi i és una estampa que difereix del resultat final.
  • Bon à tirer o BAT: Expressió francesa que significa bo per realitzar el tiratge definitiu. L'artista accepta l'estampa com a definitiva i esdevé el model per a l'edició. Pot figurar com a PF (prova final).
  • PA: Prova d'artista. No pot superar el 10% del tiratge i se'n fa una numeració específica com a PA a més de l'edició completa numerada. En origen correspon a proves que l'artista estampava personalment.
  • HC: Del francès, hors de commerce. Estampa que no es pot comercialitzar. Acostuma a suposar un 5% del tiratge i se'n fa una numeració específica com a HC a més de l'edició completa numerada.

Gravadors dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fatás-Borrás (1990), pàg. 122-123
  2. Coromines, Joan, (1993) Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, Barcelona, Curial ISBN 84-7256-219-0, p. 632
  3. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.208. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gravat Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Tinta Invisible - Associació d'artistes i glossari de termes específics.