Ganivet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticGanivet

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Ústall, col·lecció, stabbing weapon (en) Tradueix i arma llancívola Modifica el valor a Wikidata
Utilitzat percarnisser, cuiner i assassí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Format perfulla
màniga
tang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ganivet tradicional nòrdic
Ganivet Kukri

Un ganivet,[1] coltell (o cotell[2]) i raor[3] o rasor[4] és un estri que s'utilitza per tallar coses. Consisteix en una fulla tallant, habitualment de metall, unida a un mànec de fusta o altre material.

L'home ha fet servir ganivets o estris semblants des de temps prehistòrics. Els primers ganivets es van fer de pedra de canya, encara s'utilitzen ganivets de bambú en tribus d'Àfrica i de Polinèsia, o d'os o banya a Sibèria i Lapònia.[cal citació] A la Pèrsia medieval s'utilitzà un característic ganivet anomenat kārd.[5]

El ganivet en la història[modifica]

Els ganivets eren prims i amb puntes afilades, perquè abans servien per a punxar el menjar i emportar-se'l a la boca. Durant l'edat mitjana, a Europa, els hostes no proveïen ganiveteria per als seus convidats, de manera que tots duien els seus propis ganivets, generalment penjats al cinyell. Com que els ganivets també eren armes, el seu ús a la taula era perillós. Quan es van començar a usar les forquilles, ja no era necessari d'usar la punta agusada del coltell per a menjar a la taula. El rei Lluís XlV de França va decretar d'arrodonir les puntes de tots els ganivets per a reduir la violència.[cal citació]

Gastronomia[modifica]

Juntament amb la forquilla i la cullera, és un dels estris emprats habitualment per menjar, si més no, en la civilització occidental. Segons l'etiqueta, cal agafar-lo amb la mà dreta, utilitzant l'esquerra per a la forquilla i no s'ha de portar el menjar a la boca amb el ganivet (cosa que a més de considerar-se de mala educació, es considera perillós).

Quan és gros, com el de llescar el pa, és dit ganiveta o ganiva Ross.

Un rasor de taula és un ganivet de menjar, un rasor de butxaca un ganivet trempaplomes i un rasor de barba un raor d'afaitar.

Arma[modifica]

El ganivet[6] és un exemple d'arma blanca, usat des dels inicis de la història per atacar els enemics i caçar. Pot usar-se sol en combinació amb una altra arma, com passa a la baioneta. Tenia un alt paper simbòlic, per això sovint s'enterrava el guerrer amb el seu ganivet i altres armes i les cerimònies d'iniciació o de pas a l'edat adulta inclouen petits talls amb ganivets.

Felip V va obligar a tenir el ganivet del pa de totes les llars catalanes lligat a la taula amb una cadena.[7]

Descripció física[modifica]

Ganivet de silex. Datat el 2900 aC
Ganivet de combat "The Yarborough", dissenyat i construït per Bill Harsey. Vegeu el mànec format per dues galtes (o dolses) aplicades a cada costat de la prolongació de la fulla.

Sense considerar la funció i atenent només a la seva forma els ganivets poden classificar-se en:

  • De fulla fixa
  • De fulla plegable...

En ambdós casos anteriors, un ganivet disposa d'un mànec que permet d'agafar-lo amb la mà i fer-lo servir de forma còmoda i segura. Quan el mànec està format per dues peces fixades a banda i banda de l'extensió de la fulla, aquestes peces reben el nom de galtes o dolses.[8][9]

El cas és l'esquena de ganivet o sia, la part oposada al tall. L'esquerda és una espècie de llengua o afegitó a l'esquena d'un ganivet, al qual serveix de reforç i per a poder picar.

Unió de la fulla amb el mànec[modifica]

En els ganivets de fulla fixa hi ha dos sistemes d'unió amb el mànec:

  • Per espiga prima com a prolongació de la fulla.
  • Per la mateixa prolongació de la fulla.

El sistema d'espiga prima estalvia material, però és menys resistent. Hi ha ganivets molt sòlids que usen aquesta unió sense problemes. En el sistema de fulla prolongada, la base del mànec és una extensió de la fulla (d'amplada i gruix comparables a les de la fulla).

Materials de la fulla[modifica]

La fulla d'un ganivet ha de tenir propietats contradictòries. En conjunt ha de ser tenaç, amb capacitat de resistir esforços de xoc (en particular ha de resistir caigudes sobre un sòl ferm sense trencar-se). En la part del tall ha de tenir una duresa adequada a la funció. Duresa que permeti conservar una bona capacitat de tall i que faciliti l'esmolat amb sistemes convencionals.

Acer[modifica]

  • Acers al carboni
  • Acers aliats resistents a la corrosió
  • Acers inoxidables martensítics.

Acers del tipus Damasc[modifica]

Les espases i ganivets amb fulles d'acer de Damasc tradicionals es forjaven amb acer importat de l'Índia (acer Wootz). Hi ha acers damasquinats fabricats en èpoques posteriors que imiten l'aspecte decoratiu i, en els millors casos, l'estructura i qualitats d'aquelles fulles. En els darrers cinquanta anys hi ha hagut intents seriosos i reeixits de forjar fulles basant-se en les tècniques primitives.

Bronze[modifica]

Hi ha dues aplicacions que justifiquen l'ús del bronze en ganivets moderns:

  • Ganivets a emprar en atmosferes explosives (ganivets i eines antiguspira).[10][11]
  • Ganivets d'empeltar o per a usos agrícoles (per les seves propietats biocides).[12]

Titani[modifica]

  • El titani no és un material que s'usi en la fulla de forma habitual. En algun cas, per a ganivets emprats per astronautes, s'han construït ganivets amb fulla de titani (especialment escollit per les seves propietats antimagnètiques). També es fan servir ganivets amb fulla de titani en altres aplicacions.[13][14][15]

Ceràmics[modifica]

Ganivet ceràmic per a llescar pa.

Hi ha ganivets ceràmics, generalment fets d'òxid de zirconi, que tenen un tall molt fi i que es conserva molt de temps. Són però, molt fràgils. Amb un cop fort o una caiguda es poden trencar.

Polímers[modifica]

  • Coberts de plàstic. Ganivets amb tall de serra d'un sol ús.
  • Ganivets de plàstic per a tallar enciam i verdures tendres.
  • Ganivets com a arma ofensiva construïts amb polímers per a evitar la seva detecció per mitjans magnètics.[16][17]

Materials del mànec[modifica]

Hi ha molts tipus de mànec i moltes menes de materials:

  • Fusta natural
  • Fusta tractada o millorada (contraplacat…)
  • Plàstic
  • Derivats del cautxú
  • Micarta. Entenent per "micarta" una resina termostàtica reforçada amb fibres. La Micarta G-10 és una resina reforçada amb fibres de vidre.
  • Cuir. En forma de peces planes premsades i encolades disposades al voltant de l'espiga (com en el ganivet de combat KA-BAR). O, menys sovint, amb la pell embolicant un altre material de base. O en forma de tira fina, a manera de cordó, que embolica la prolongació de la fulla.
  • Del mateix material que la fulla, quan el mànec n'és una prolongació. En aquest cas el mànec pot fer-se més lleuger a còpia de fer-hi forats. O embolicar-se amb cordó de paracaigudes.

Els ganivets de col·leccionista o de cerimònies poden tenir mànecs de materials exòtics i de gran preu.

Classificació per funció[modifica]

Ganivet com a arma[modifica]

El ganivet és un estri, no pas una arma, i rarament s'usa com si ho fos; en canvi, sí que hi ha eines emparentades que es poden classificar com a arma blanca; per exemple:

Ganivets com a eina. Ganivets professionals[modifica]

  • Ganivets de cuina (tallant)
  • Ganivets de taula
  • Ganivets de peixateria
  • Ganivets de carnisseria
  • Ganivets d'escorxador
  • Ganivets de pellaire
  • Ganivets d'empeltar
  • Ganivets de baster
  • Falcilla
  • Falçó o Veremall

Ganivets d'explorador, supervivència i similars[modifica]

  • Ganivet Bowie
  • Matxet o llampant

Ganivets rituals, tradicionals o de cerimònies[modifica]

El ganivet té un paper important en algunes cultures pel seu ús en rituals i la seva aparició en algunes supersticions. Com que el ganivet és una eina essencial per a la supervivència des dels començaments de la història humana,[18] pot trobar-se en algunes societats emprat al costat dels bressols per protegir els nadons d'éssers malignes[19][20] o col·locat a les tombes perquè els morts es defensin a l'altre món.[21][22][23] De forma similar, els ganivets tenen un paper important en els rituals d'iniciació, en què s'empren certs ganivets generalment elaborats amb metalls preciosos: or, plata, etc. en els sacrificis cerimonials d'animals (vegeu Itzli).[24]

Al Japó, els guerrers samurai, com a part del bushidō, podien desenvolupar el ritu del suïcidi, o seppuku, amb un tantō.[25] L'athame, que és una daga cerimonial emprada en la religió Wicca.[26][27]

Altres ganivets:


Maneig i precaucions[modifica]

Els ganivets requereixen un maneig apropiat ja que resulten perillosos per a la integritat de les persones si no es manipulen amb compte. Per aquesta raó cal comprovar que:

  • En cedir el ganivet a una altra persona no s'ha d'oferir el full amb la punta del ganivet mirant cap a ell, s'ha d'oferir l'empunyadura, perquè pugui agafar el ganivet de manera natural sense cap accident.
  • Mai no s'ha de desplaçar amb el ganivet nu a la mà i molt menys amb la punta del mateix cap a fora, la punta ha d'estar mirant a terra i la part esmolada cap enrere. L'ideal és emprar una funda porta ganivets per transportar-los.
  • S'ha d'emprar el ganivet correcte per a cada ocasió, és a dir, un ganivet de pa per tallar pa, el de carn ha de ser emprat per tallar carn, etc.
  • El ganivet no s'ha de fer servir en una altra operació que no sigui la de tallar. Resulta extremadament perillós emprar un ganivet com obrellaunes o tornavís.
  • Durant l'operació del ganivet els talls s'han de fer sempre cap a l'exterior, cap a fora del tallador, mai cap a dins.
  • S'ha d'emprar una taula de tallar que estabilitzi adequadament el tall del ganivet.
  • Hi ha una norma simple: Un ganivet mal esmolat és molt més perillós que un ben esmolat.[28] Amb el ganivet mal esmolat es fan sobreesforços en tallar i es corre el perill de no controlar el tall, un ganivet afilat fa el tall gairebé sense esforç i el seu tall és possible controlar-lo.
  • S'han de reemplaçar les empunyadures que tinguin folgança, un ganivet amb folgança al mànec és molt perillós ja que no deixa precisió al tall i no és possible controlar la seva trajectòria.
  • Si es realitza l'operació de tall amb gran assiduïtat, diverses vegades al dia durant períodes prolongat, cal triar un mànec ergonòmic per evitar el Síndrome del túnel carpià.

Referències[modifica]

  1. DCVB: ganivet
  2. DCVB: coltell
  3. A certes zones del País Valencià
  4. A L'Alguer
  5. Khorasani, Manouchehr Moshtagh «El combate con armas blancas cortas en la esgrima persa». Revista de Artes Marciales Asiáticas, 4, 2, 2009, pàg. 38-53.
  6. «cuchillos».
  7. Henry Swinburne. Travels Through Spain, in the Years 1775 and 1776... by Henry Swinburne. P. Elmsly, 1787, p. 95–. 
  8. Diéguez Seguí, Maria Àngels. El llibre de cort de justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic. Alacant : Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001, p. 306. ISBN 9788484152965. 
  9. Company, Ximo (cur.); [et al.]. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna. [València]: Universitat de València, 2005-, p. 417. ISBN 9788437061610. 
  10. «Knives On Ampco Safety Tools». Arxivat de l'original el 2010-04-13. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  11. Pàg.43/64[Enllaç no actiu](anglès)
  12. «Implementations quality hand-made garden tools and gardening gifts». Arxivat de l'original el 2010-05-29. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  13. «Oregon Knife Club: Knewsletter».(anglès)
  14. Titanium blade knife Arxivat 2011-01-12 a Wayback Machine.(anglès)
  15. «K-01 Titanium Blade Knife (14.5cm): Scuba Knives: Diving Equipment: Wholesale Scuba Gear Discount». Arxivat de l'original el 2012-01-17. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  16. «Cold Steel Knives - World's Strongest Sharpest Knives». Arxivat de l'original el 2010-10-19. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  17. «Grivory Knives». Arxivat de l'original el 2010-06-12. [Consulta: 26 octubre 2010].(anglès)
  18. Leakey, Mary Douglas. Olduvai Gorge. Volume 3. Excavations in Beds I and II, 1960-1963.  : Cambridge University Press, 2018 a.C. ISBN 0-385-18961-3. 
  19. «Bad Luck and Superstition 5». [Consulta: 26 maig 2007].
  20. «HouseholdFolklore». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 8 maig 2007].
  21. «"The Knife Lore of the Anglo-Saxons" - Knife Articles : Custom Knives - Knife». [Consulta: 26 maig 2007].
  22. «The Heroic Age: The Anglo-British Cemetery at Bamburgh». Arxivat de l'original el 9 de junio de 2007. [Consulta: 26 maig 2007].
  23. «Bronze age grave goods from Bedd Branwen burial site, Anglesey :: Gathering the Jewels». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 27 maig 2007].
  24. «Ritual knife». [Consulta: 27 maig 2007].
  25. «Howstuffworks "How Samurai Work"». [Consulta: 27 maig 2007].
  26. «Hellenic Magical Ritual». [Consulta: 28 maig 2007].
  27. «The Clavicle of Solomon, revealed by Ptolomy the Grecian. (Sloane 3847)». [Consulta: 28 maig 2007].
  28. McGorry, R.; Dowd, P. Dempsey, P. “Momentos de corte y fuerza de agarre en las operaciones de corte de carne y el efecto del filo de los cuchillos.” Ergonomía Aplicada, Volum 34, Tom 4, juliol del 2003, pp. 375-382.

Vegeu també[modifica]