Clemàstecs

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
La llar de foc al Castell de Sant Martí Sarroca, amb una caldera penjant dels clemàstecs.

Els clemàstecs (clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers o cremalls, entre d'altres[1]) són cadenes que es pengen a la llar de foc per suspendre olles o calderes damunt de les brases. Abans de la creació de la cuina de fogó, eren molt emprades per cuinar a les terres fredes i de muntanya.[1]

Els clemàstecs eren fets de ferro forjat, amb baules amples i un sistema de ganxos que permetia de pujar o baixar les olles i així regular-ne la proximitat al foc. Es penjaven d'una estaca de ferro dins de la xemeneia al moment de construir la casa i es fixaven amb un rebló. Es consideraven com una part essencial de la llar i era molt mal vist despenjar-los.[2] A més a més de coure el menjar de les persones, servien per a fer calderades de menjar per al bestiar i per escalfar aigua per a altres usos.[2]

La mida dels clemàstecs també indicava la importància de la casa: si només s'hi podia penjar una olla, significava que la casa era pobra i hi havia poc per coure; si se'n podien penjar dos o tres, representava que la casa gaudia de més abundància.[2] A més a més, a algunes cases importants els clemàstecs eren ornamentats amb treballs de forja que servien per distingir-los encara més.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Clemàstecs» (en català). [Consulta: 16 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Torres i Sociats, Jordi. La Casa Pairal (en català). Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2014, p. 47-48. ISBN 978-84-92811-64-9.