Clemàstecs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La llar de foc al Castell de Sant Martí Sarroca, amb una caldera penjant dels clemàstecs.

Els clemàstecs (clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers o cremalls, entre d'altres,[1]) són cadenes que es pengen a la llar de foc per suspendre olles o calderes damunt de les brases. Abans de la creació de la cuina de fogó, eren molt emprades per cuinar a les terres fredes i de muntanya.[1]

Els clemàstecs eren fets de ferro forjat, amb baules amples i un sistema de ganxos que permetia de pujar o baixar les olles i així regular-ne la proximitat al foc. Es penjaven d'una estaca de ferro dins de la xemeneia al moment de construir la casa i es fixaven amb un rebló. Es consideraven com una part essencial de la llar i era molt mal vist despenjar-los.[2] A més a més de coure el menjar de les persones, servien per a fer calderades de menjar per al bestiar i per escalfar aigua per a altres usos.[2]

La mida dels clemàstecs també indicava la importància de la casa: si només s'hi podia penjar una olla, significava que la casa era pobra i hi havia poc per coure; si se'n podien penjar dos o tres, representava que la casa gaudia de més abundància.[2] A més a més, a algunes cases importants els clemàstecs eren ornamentats amb treballs de forja que servien per distingir-los encara més.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Clemàstecs» (en català). [Consulta: 16 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Torres i Sociats, Jordi. La Casa Pairal (en català). Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2014, p. 47-48. ISBN 978-84-92811-64-9.