Clemàstecs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La llar de foc al Castell de Sant Martí Sarroca, amb una caldera penjant dels clemàstecs.

Els clemàstecs (clemascles, clemasques, clemalles, clemalls, clemastres, calamàstecs, calamastres, cremallers o cremalls, entre d'altres[1]) són cadenes que es pengen a la llar de foc per suspendre olles o calderes damunt de les brases. Abans de la creació de la cuina de fogó, eren molt emprades per cuinar a les terres fredes i de muntanya.[1]

Els clemàstecs eren fets de ferro forjat, amb baules amples i un sistema de ganxos que permetia de pujar o baixar les olles i així regular-ne la proximitat al foc. Es penjaven d'una estaca de ferro dins de la xemeneia al moment de construir la casa i es fixaven amb un rebló. Es consideraven com una part essencial de la llar i era molt mal vist despenjar-los.[2] A més a més de coure el menjar de les persones, servien per a fer calderades de menjar per al bestiar i per escalfar aigua per a altres usos.[2]

La mida dels clemàstecs també indicava la importància de la casa: si només s'hi podia penjar una olla, significava que la casa era pobra i hi havia poc per coure, i en aquest cas parlem de "cremalla"; si se'n podien penjar dos o tres, representava que la casa gaudia de més abundància.[2] A més a més, a algunes cases importants els clemàstecs eren ornamentats amb treballs de forja que servien per distingir-los encara més. Un dels cremalls més importants que es coneixen tenen 5 ganxos, en una estructura quadrada, amb un en cada extrem, i un altre al mig. Pertanyien a casa Montardit de Peramea (Pallars Sobirà), i els seus propietaris se'ls van vendre per les dificultats econòmiques de la postguerra. Segons sembla, l'estructura aguantava recta sense desnivellar-se pel pes, tot i tenir penjada una olla en un extrem. Estaven ricament treballats en forja i eren un element imprescindible en una gran i ampla xemeneia d'una casa molt puixant.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Clemàstecs» (en català). [Consulta: 16 abril 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Torres i Sociats, Jordi. La Casa Pairal (en català). Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2014, p. 47-48. ISBN 978-84-92811-64-9.