Vés al contingut

Olla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb Calderó (atuell).
Aquest article tracta sobre l'estri. Si cerqueu la preparació gastronòmica, vegeu «Ollada».
Aquest article tracta sobre l'estri. Si cerqueu el poblat, vegeu «Torre Olla».
Olla d'acer inoxidable

Una olla és un estri de cuina rodó, de metall, terrissa o altre material, ventrut, generalment amb dues nanses, amb tapa opcional, que serveix per a cuinar, fer bullir líquids... L'olla de pressió és una olla especial per a la cocció ràpida dels aliments.

Olla de terrissa

[modifica]
Olla de terrissa preparada per a coure unes fesols.

L'olla de terrissa o olla de fang, elaborada en ceràmica a la qual s'ha donat forma mitjançant tècniques de terrisseria. El fang sol estar bullit en un forn entre els 1000 °C i 1100 °C. Les olles de terrissa estan associades a les gastronomies modernes a l'elaboració del menjar d'una forma clàssica i tradicional,[1] per regla general amb la preparació d'aliments d'una forma lenta: en la majoria dels casos de bullits. Se sol considerar al fang com el material més fidel a l'hora de cuinar llegums.

Tupí

[modifica]

Un tupí és una olla petita amb una sola ansa.[2] Els tupins estan fets habitualment de terrissa, i tenen la particularitat que reben la calor per la panxa en lloc de per la base com les olles. Els tupins són ventruts i tenen el coll i la base estrets. S'identifiquen tupins d'onze mesures, que són (de més petit a més gran): Caragolí, mitjancer, de presa, entravessadet, embrolla, abogassó, avançadet, entravessat, de viuda i aturgat. També hi havia l'anomenat "tupí mitjà", de mesura sense concretar, segons l'encàrrec.[3]

Referències

[modifica]
  1. Teodoro Bardají Mas, (2002), «La cocina de ellas», La Val de Onsera, Cap. "Cocido madrileño" (487)
  2. Tupí al DIEC
  3. Els ollers a la pàgina de La Selva del Camp

Vegeu també

[modifica]