Bany maria
 | |
| Origen | |
|---|---|
| Epònim | Maria la Jueva  |
| Inventor | Maria la Jueva |
| Detalls | |
| Tipus | bany termostàtic |
El bany maria és una tècnica utilitzada a la indústria (farmacèutica, cosmètica, d'aliments i conserves), en laboratoris de química i a la cuina per conferir temperatura uniforme a una substància líquida o sòlida o per escalfar-la lentament, submergint el recipient que la conté en un altre més gran amb aigua que es porta a, o està en ebullició.
La invenció del bany Maria s'atribueix a l'alquimista egípcia Maria d'Alexandria (s. III), la primera alquimista coneguda. Però fins a començaments del segle xiv no apareix esmentada per escrit en llatí amb el nom Balneum Mariae, dins l'obra Rosarium atribuïda al metge catalanopalant Arnau de Vilanova.[1][2]
S'acostuma a utilitzar com a mètode de conservant en fer conserves, melmelades i altres preparats de cuina.
Referències[modifica]
- ↑ Hermann Kopp. Beiträge zur Geschichte der Chemie. Vieweg, 1869, p. 405–.
- ↑ Renata Baruffi. Cucina mediterranea. la storia nel piatto. Renata Baruffi, 11 març 2013, p. 369–. ISBN 978-88-6755-676-2.[Enllaç no actiu]
