Arnau de Vilanova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova
Arnau de Vilanova
Naixement Arnau de Vilanova
1238?-1240?
??
Mort 1311
prop de Gènova
Ocupació teòleg
Obres notables Regimen Sanitatis ad regum Aragonum o Speculum medicinae
Modifica dades a Wikidata

Arnau de Vilanova (desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.[1]

Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple Regimen Sanitatis ad regum Aragonum o Speculum medicinae. Se'l coneixia com el "metge de reis i papes", i va tenir la fama de ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que en realitat no es va dedicar a l'alquímia i totes les obres que se li atribueixen en aquest camp són apòcrifes.[2]

De formació poliglota, dominava l'hebreu, l'àrab, probablement el grec, algunes llengües vulgars de França i Itàlia i, el llatí i català, essent aquestes dues últimes les que va usar per escriure les seves obres.

Origen[modifica | modifica el codi]

No se sap on va néixer. El nom de Vilanova prové del fet que possiblement va néixer a un lloc anomenat Vilanova, que per a alguns es tracta de Vilanova del Grau, actual Grau de València, i per a d'altres es tracta de Villanueva de Jiloca (Aragó).

Avui han quedat descartades hipòtesis anteriors que situen el seu lloc de naixement al Llenguadoc recentment conquerit pel rei de França (Vilanova de Magalona, en francès Villeneuve-lès-Maguelone, a prop de Montpeller) o en altres territoris de la Corona d'Aragó, com Provença, Aragó (a Villanueva de Jiloca) o Catalunya (a Vilanova i la Geltrú, per exemple).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià medicina, filosofia i teologia. Cap al 1260 estudià a Montpeller on es graduà de mestre en medicina. Actualment està descartat que estudiés amb Giovanni de Casamicciola, professor de medicina a la universitat de Nàpols. Va estar al servei dels reis Pere II i Jaume II de la Corona d'Aragó com a metge i va ensenyar a la Facultat de Medicina de Montpeller. Cap al 1300 es va desplaçar a la ciutat de París, on es va enfrontar amb els teòlegs de la universitat, que el van obligar a fugir precipitadament (a causa de les seves profecies i de les crítiques a la riquesa de l'Església i a la intolerància dels dominicans). Va ser metge del papa Bonifaci VIII. Quan el nou papa Benet XI pujà al poder (1303), Arnau buscà la seva amistat, i, quan aquest va morir, es va sospitar sense fonament d'haver-li provocat la mort en una conspiració amb el fraticel Bernat Deliciós. Després d'haver caigut en desgràcia davant Jaume II, es va refugiar a Sicília, sota la protecció del rei Frederic. El 1311 va ser convidat a anar a la cort d'Avinyó pel Papa Climent V, i, durant el viatge, va emmalaltir i va morir davant Gènova.

No s'ha d'oblidar el seu paper polític: va exercir d'ambaixador del rei Jaume el Just i, en nom seu, va negociar amb el rei Felip IV de França l'estatus d'Andorra; va ser conseller espiritual de la família reial catalana i de la siciliana; va aconsellar Jaume II i Frederic II de Sicília sobre la croada, sobre la política que calia seguir amb els jueus, sobre mesures de salut pública, sobre la interpretació d'alguns somnis dels dos germans i sobre la moral personal i familiar que havien de seguir.

Sepulcre d'Arnau de Vilanova, procedent del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs (Avinyonet del Penedès). Primera meitat del segle XIII. Actualment al museu Diocesà de Barcelona

Va escriure moltes obres teològiques, anticipant l'arribada de l'Anticrist, profetitzant la fi del món, proposant una reforma de l'Església Catòlica i del papat. Va defensar aferrissadament el corrent espiritual dels franciscans, que estava essent atacat i del qual es demanava la dissolució.

Estava convençut que els dos germans (Jaume II i Frederic II) havien de tenir un paper fonamental en la salvació de la cristiandat (fet que cal posar en relació amb les propostes de Ramon Llull en el projecte Rex bellator).

D'una longevitat inusual per a l'època, va morir septuagenari a Gènova el 8 de setembre de 1311, quan realitzava gestions per evitar l'inici d'hostilitats contra Robert I de Nàpols.

Obra[modifica | modifica el codi]

Obres d'Arnau de Vilanova.

N'hi ha a l'obra religiosa de Vilanova més de zel indiscret, d'ingenuïtat idealista o de fantasia exaltada que d'heterodòxia formal. Implicat en el moviment dels espirituals, en la línia de les estranyes especulacions de Joaquim de Fiore, cerca la salvació del món a les seves elucubracions escatològiques, en les seves exigències de reforma eclesiàstica i en les seves exhortacions ascètiques. Però encara que les fantasies de l'especulació o les violències de la polèmica li portin a expressions desafortunades, mai no cau a l'heretgia. La sentència de la Junta de teòlegs de Tarragona, que el 1316 va ordenar la destrucció de les seves obres espirituals, va ser anticanònica i desmesurada.

Però Vilanova va ser davant tot magister medicinae. D'una banda, clínic pràctic d'àmplia experiència i fama ben acreditada. Per una altra, professor destacat de la millor Facultat de l'edat mitjana. Per una altra, autor d'una important obra mèdica, molt difosa i apreciada al llarg de tres segles i a l'ample de tota la cristiandat: gairebé no hi ha biblioteca important que no tingui còpies medievals o edicions renaixentistes d'alguns dels seus escrits científics; al segle XVI es va fer una col·lecció que tractava de recollir les seves obres completes, l'èxit de les quals denoten les reimpressions que es van succeir, en les que textos espuris es van allotjar a l'ombra del seu prestigi. Pot dir-se que l'obra mèdica de Vilanova respon a la seva condició de metge escolàstic, un savi format en els textos clàssics d'Hipòcrates i Galè, rebuts mitjançant la seva versió aràbiga i completats amb les millors produccions dels autors que van escriure en àrab. Encara que no l'hagués estat precís el coneixement d'aquesta llengua -perquè la major part d'aquests llibres havien estat ja traduïts al llatí-, sabem que Vilanova ho posseïa a la perfecció i que en els seus anys de metge regi a Barcelona havia traduït opuscles de Galè, Avicenna i d'altres.

El gruix de la seva obra original és el fruit de la seva època a Montpeller: hi ha un conjunt de tractats extensos i ben elaborats que reflecteixen l'estil i responen a la utilitat de la docència impartida a les Escoles de Medicina. Comentaris erudits -varis dels quals s'han perdut o romanen inèdits- als autors exigits en el pla d'estudis; col·leccions d'aforismes d'intenció mnemotècnica -entre els quals destaquen les popularíssimes Paràboles de la medicació, de les que es conserven 40 còpies dels segles XIV i XV i que van ser editades 15 vegades al segle XVI-; obres de doctrina mèdica, unes estrictament especulatives -De humido radicale-, d'altres que desemboquen àmpliament en la pràctica -com De considerationibus operis medicinae-, totes elles coronades per aquesta admirable síntesi dels principis de la ciència mèdica que és l'anomenada Speculum medicinae; denses exposicions de farmacologia bàsica, com el tractat De graduatibus medicinarum, tan important en la línia dels intents medievals d'una teorització del dosatge medicamentós. com el Breviarium Practicae, també són apòcrifes.

Coberta de la primera edició del Regimen Sanitatis Salernitanum (1480).

Han circulat moltes llegendes al voltant de la seva figura, com el descobriment del monòxid de carboni i l'obtenció d'alcohol etílic pur. Una altra de les seves innovacions és la introducció de l'alcohol com a agent medicinal, segons Dupuy.[3] A l'Àfrica escriu un tractat dels vins artificials i farmacèutics, entre els quals l'aiguardent i l'alcohol o esperit del vi, que va conèixer pels àrabs de la península i va ser el primer d'introduir a l'Occident.[4]

Al costat d'aquest bloc d'escrits està el tan conegut Règimen sanitatis, escrit el 1308, per tutelar la salut del rei d'Aragó, però que aviat es va difondre amb molta amplitud per tota Europa, estant traduït al valencià i a l'hebreu, i els extensos catàlegs de medicaments simples i composts -Simplicia i Antidotarium-, així com les monografies, breus i expressives, que aborden els més diversos problemes clínics. Tanmateix, pot afirmar-se el caràcter apòcrif d'obres tan lligades al nom de Villanova com són el Breviarium practicae i el comentari al Règimen sanitatis salernitanum.

I, per descomptat, del conjunt dels llibres d'alquímia que li han estat atribuïts; hi ha motius suficients per despullar la figura de Vilanova del mantell d'alquimista que va ser revestit per autors o copistes del segle XV i que tant s'acostuma a destacar en la visió habitual que es dóna de la seva persona. No sembla que fos alquimista, ni mag, ni rebel innovador. Més aviat, va ser un metge galenista que, sobre la base d'un profund coneixement de la ciència transmesa pels antics, va elaborar una doctrina tan pròpia com tradicional, que va procurar gelosament preservar de tota cavil·lació filosofizant -vegeu la seva obra De intentione medicorum- i dirigir a la pràctica clínica concreta. Les seves obres sobre medicina constitueixen una bé forjada anella] a la cadena de transmissió perfeccionadora del saber mèdic clàssic.

Se li van atribuir molts escrits d'alquímia, com els següents:

  • Tesaurus Thesaurorum o Rosarius Philosophorum
  • Novum Lumen
  • Flos Florum

Tanmateix la recerca recent ha arribat a la conclusió que no és seva cap de les obres alquímiques que se li atribueixen.

Es van publicar recopilacions d'una seixantena d'obres mèdiques i alquímiques que circulaven sota el seu nom a Lió en els anys 1504 i 1532 (amb una biografia de Symphorianus Campegius), a Basilea el 1585 i altra vegada a Lió el 1586. En resum, la seva obra mèdica consta de 27 títols autèntics més altres 51 atribuïbles al mestre, segons les recerques publicades en l'Arnaldi de Vilanova Opera Medica Omnia.[5] Versen sobre medicina teòrica amb fins docents (Speculum medicinae), aforismes (Aphorismi de gradibus), règims de sanitat (Regimen sanitatis ad regem Aragonum i Regimen Almeriae encarregats tots dos pel rei Jaume II), medicina pràctica, estudis monogràfics, farmàcia i traduccions (d'Avicenna, Galè, etc.). També es va ocupar de l'astrologia, la càbala i alquímia encara que, com ja s'ha advertit, la majoria de les obres que se li atribueixen en aquests camps es consideren apòcrifes. [n. 1][6]

Es conserven quatre obres i algunes cartes en català d'Arnau de Vilanova, de caràcter polèmic, espiritual i apocalíptic:

  • Confessió de Barcelona.
  • Lliço de Narbona.
  • Raonament d'Avinyó.
  • Informació espiritual.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Al contrari, l'investigador català Joaquim Carreras i Artau dóna com a certes algunes de les obres alquímiques atribuïdes

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Francesc Eiximenis i Arnau de Vilanova». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].
  2. Esculies, Joan. «Escrits d'Arnau de Vilanova» (paper). Revista Sàpiens [Barcelona], núm.136 editorial = Sàpiens Publicacions, Novembre 2013, p.18. ISSN: 1695-2014.
  3. Dupuy, André. Histoire chronologique de la civilisation occitane. Tomo I (en francès), 1980. 
  4. De vinis. Escrit en terres de Africa y i dedicat a Robert, rei de Napols. Tracta del vins artificials o farmacéutics, entre ells l'aiguardent i l'alcohol o esperit de ví, que Arnau conegé pels arabs i introduït, el primer, a Occident. Arnau de Vilanova. Obres catalanes. Barcelona, 1947. tomo II p. 38
  5. Fundació Noguera, Universitat de Barcelona y CSIC; desde 1975.
  6. Batllori; Carreras i Artau, 1950, p. 12 i ss..
  • El contingut d'aquest article incorpora material de la Gran Enciclopèdia Rialp que mitjançant una autorització permet agregar continguts i publicar-los sota llicència GFDL L'autorització va ser revocada l'abril del 2008, així que a partir d'aquesta data no és permès d'afegir més contingut d'aquesta enciclopèdia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Opere

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arnau de Vilanova Modifica l'enllaç a Wikidata