Robert I de Nàpols
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1277 Santa Maria Capua Vetere (Itàlia) |
| Mort | 20 gener 1343 (65/66 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Sepultura | basílica de Santa Clara |
| Monarca | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Comte de Provença Rei de Nàpols |
| Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
| Cònjuge | Violant d'Aragó i de Sicília (1297, 1297 (Gregorià)–1302) Sança de Mallorca (1304, 1305 (Gregorià)–1343) |
| Fills | Carles de Calàbria (  Violant d'Aragó i de Sicília)Charles d'Artois (en)  ( )Robert d'Anjou i Mallorca ( Sança de Mallorca) |
| Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria |
| Germans | Maria de Nàpols, Elionor d'Anjou, Blanca de Nàpols, Margarida d'Anjou, Lluís de Nàpols, Pere de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Ramon Berenguer de Nàpols, Joan I de Gravina i Felip I de Tàrent |
 | |
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Orígens familiars[modifica]
Fill quart del rei Carles II de Nàpols i la reina Maria d'Hongria, succeí al seu pare al tron de Nàpols el 1309. Era germà petit del rei d'Hongria Carles Martell.
Ascens al tron[modifica]
El 1309 fou nomenat hereu del seu pare al tron de Nàpols i comptà amb la benedicció del Papa Climent V. El seu nebot Carles I Robert d'Hongria, fill de Carles Martell i primogènit de Carles II de Nàpols, no reclamà la corona napolitana gràcies al fet de ser escollit hereu del regne hongarès a la mort del seu pare.
Cap del partit papal dels güelfs, no fou capaç d'evitar el trencament el 1330 amb el Papa Joan XXII.
Notable protector de les arts i dels seus estudis, fou amic personal de Boccaccio i Petrarca.
Núpcies i descendents[modifica]
El 1297 es casà a Roma amb Violant d'Aragó, filla de Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni en va néixer:
- l'infant Carles de Calàbria (1298-1328), nomenat duc de Calàbria i per tant hereu del regne.
- l'infant Lluís de Nàpols (1301-1310)
A la mort de Violant l'any 1302, Robert I es tornà a casar el 21 de juny de 1304 a Cotlliure (el Rosselló) amb Sança de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni en nasqueren varis fills [1] que moriren joves, després de l'any 1340 [a]:[2][3]
- l'infant Robert de Nàpols (? - abans de 1342)
- N. de Nàpols (Joan?[b]) (després de 1340)[4]
La successió del regne recaigué en la seva neta Joana I de Nàpols degut a la mort prematura del pare d'aquesta, Carles, duc de Calàbria el 1328.
Notes[modifica]
- ↑ Sabem, per un document d'aquest any, que Robert i Sança tenien varis fills, segons es diu: "domino rege Roberto, domina regina consorte sua et liberis eorum"
- ↑ Figura un Joan, fill del rei Robert, com a testimoni en un document de l'11 de setembre de 1333, junt amb l'infant Ferran de Mallorca (que seria un cosí seu). Tanmateix la data planteja certs dubtes, ja que aquest fill devia ser molt petit aleshores
Referències[modifica]
- ↑ Frühwirth, Franz Andreas. Acta capitulorum generalium Ordinis Praedicatorum, 1898, p. 265.
- ↑ de Saint-Marthe, Scévole. Histoire généalogique de la maison de France (en francès), 1619, p. 1129.
- ↑ Bouche, Honoré. La Chorographie ou Description de Provence et l'histoire chronologique du même pays. Tome premier (en francès), 1736, p. 359.
- ↑ Chevalier, Ulysse. Regeste dauphinois, ou Répertoire chronologique et analytique des documents imprimés et manuscrits relatifs à l'histoire du Dauphiné ... Tome 5 (Ann. 1330-1342), 1921, p. 186.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert I de Nàpols |
| Precedit per: Carles II d'Anjou |
Rei de Nàpols Comte de Provença 1309–1343 |
Succeït per: Joana I de Nàpols |
.svg){kind=small}
