Robert I de Nàpols
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1277 Santa Maria Capua Vetere (Itàlia) |
| Mort | 20 gener 1343 (65/66 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Sepultura | basílica de Santa Clara |
| Monarca | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Comte de Provença Rei de Nàpols |
| Família | Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília |
| Cònjuge | Violant d'Aragó i de Sicília (1297, 1297 (Gregorià)–1302) Sança de Mallorca (1304, 1305 (Gregorià)–1343) |
| Fills | Carles de Calàbria (  Violant d'Aragó i de Sicília)Charles d'Artois (en)  ( )Robert d'Anjou i Mallorca ( Sança de Mallorca) |
| Pares | Carles II d'Anjou i Maria d'Hongria |
| Germans | Maria de Nàpols, Elionor d'Anjou, Blanca de Nàpols, Margarida d'Anjou, Lluís de Nàpols, Pere de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Ramon Berenguer de Nàpols, Joan I de Gravina i Felip I de Tàrent |
 | |
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Orígens familiars[modifica]
Fill quart del rei Carles II de Nàpols i la reina Maria d'Hongria, succeí al seu pare al tron de Nàpols el 1309. Era germà petit del rei d'Hongria Carles Martell.
Ascens al tron[modifica]
El 1309 fou nomenat hereu del seu pare al tron de Nàpols i comptà amb la benedicció del Papa Climent V. El seu nebot Carles I Robert d'Hongria, fill de Carles Martell i primogènit de Carles II de Nàpols, no reclamà la corona napolitana gràcies al fet de ser escollit hereu del regne hongarès a la mort del seu pare.
Cap del partit papal dels güelfs, no fou capaç d'evitar el trencament el 1330 amb el Papa Joan XXII.
Notable protector de les arts i dels seus estudis, fou amic personal de Boccaccio i Petrarca.
Núpcies i descendents[modifica]
El 1297 es casà a Roma amb Violant d'Aragó, filla de Pere III d'Aragó. D'aquest matrimoni en va néixer:
- l'infant Carles de Calàbria (1298-1328), nomenat duc de Calàbria i per tant hereu del regne.
- l'infant Lluís de Nàpols (1301-1310)
A la mort de Violant l'any 1302, Robert I es tornà a casar el 21 de juny de 1304 a Cotlliure (el Rosselló) amb Sança de Mallorca, filla del rei Jaume II de Mallorca. D'aquest matrimoni en nasqueren varis fills [1][2] que moriren joves, després de l'any 1340 [a]:[3][4]
La successió del regne recaigué en la seva neta Joana I de Nàpols degut a la mort prematura del pare d'aquesta, Carles, duc de Calàbria el 1328.
Notes[modifica]
- ↑ Sabem, per un document d'aquest any, que Robert i Sança tenien varis fills, segons es diu: "domino rege Roberto, domina regina consorte sua et liberis eorum"
- ↑ Se'l menciona com a testimoni en un document de l'11 de setembre de 1333,[5] junt amb l'infant Ferran de Mallorca (que seria un cosí seu). Joan tindria poc més de tres anys
Referències[modifica]
- ↑ Frühwirth, Franz Andreas. Acta capitulorum generalium Ordinis Praedicatorum, 1898, p. 265.
- ↑ «Foundation for Medieval Genealogy» (en anglès). Charles Cawley. [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ de Saint-Marthe, Scévole. Histoire généalogique de la maison de France (en francès), 1619, p. 1129.
- ↑ Bouche, Honoré. La Chorographie ou Description de Provence et l'histoire chronologique du même pays. Tome premier (en francès), 1736, p. 359.
- ↑ Chevalier, Ulysse. Regeste dauphinois, ou Répertoire chronologique et analytique des documents imprimés et manuscrits relatifs à l'histoire du Dauphiné ... Tome 5 (Ann. 1330-1342), 1921, p. 186.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert I de Nàpols |
| Precedit per: Carles II d'Anjou |
Rei de Nàpols Comte de Provença 1309–1343 |
Succeït per: Joana I de Nàpols |
.svg){kind=small}
