Vés al contingut

Lluís III de Provença

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluís III de Provença

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 setembre 1403 Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1434 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Cosenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalària Modifica el valor a Wikidata
Duc d'Anjou
Pretendent al tron d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Calàbria (1423–1434)
Comte de Provença i Forcalquer (1417–1434)
Duc d'Anjou (1417–1434) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Valois-Anjou Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Savoia Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís II de Provença Modifica el valor a Wikidata  i Violant d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
GermansRenat I d'Anjou
Carles IV del Maine
Maria d'Anjou i d'Aragó
Violant d'Anjou Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Orígens familiars

[modifica]

Fill primer de Lluís II de Provença i de Violant d'Aragó, heretà el comtat de Provença així com els drets sobre el Regne de Nàpols a la mort del seu pare.

Com a net de Joan I d'Aragó fou pretendent a la Corona d'Aragó a la mort de Martí l'Humà. El seu partit es va formar al voltant de la seva àvia Violant de Bar, vídua de Joan I, i en no prosperar la seva candidatura va passar a donar suport a Ferran d'Antequera.

Ascens al tron

[modifica]

El 4 de desembre de 1419 fou coronat rei de Nàpols pel Papa Martí V, amb l'oposició dels seus familiars Anjou-Durazzo.

Les disputes entre ambdues branques familiars sobre els drets dinàstics del Regne de Nàpols es remunten a la defunció de la reina Joana I de Nàpols sense descendència directa. L'adopció de Lluís I d'Anjou, per part de Joana I, com a hereu al tron de Provença i de Nàpols no va satisfer les aspiracions del seu cosí Carles de Durazzo, el futur Carles III de Nàpols, i durant cinquanta anys hi hagué dues línies reials a Nàpols.

En una aliança amb Milà i Venècia Lluís III aconseguí la reconciliació amb Joana II de Nàpols, i el 1423 el nomenà hereu directe. Però aquest fet comportà l'inici d'una nova disputa, ja que prèviament (1421) la reina Joana havia adoptat Alfons IV el Magnànim com a successor seu. Aquesta disputa amb el comte-rei català es traslladà fins a la veïna Provença.[1]

Núpcies

[modifica]

El 1432 es casà amb Margarida de Savoia, filla d'Amadeu VIII de Savoia. D'aquest matrimoni no en nasqué cap fill, ja que Lluís III va morir el 12 de novembre de 1434 víctima de la malària.

Sense descendència el seu germà Renat d'Anjou fou nomenat hereu.

Referències

[modifica]
  1. Christian Maurel, « Le sac de la ville en 1423 et sa renaissance » a Thierry, Pécout; Martin, Aurell [et al.].. Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons d'une ville portuaire (en francès). Désiris, 2009, p.417. ISBN 978-2-915418-35-4. 

Vegeu també

[modifica]


Precedit per:
Lluís II
en oposició a Nàpols:
Ladislau I i Joana II
Duc d'Anjou
Comte de Provença
Rei de Nàpols

1417-1434
Succeït per:
Renat I
en oposició a Nàpols:
Joana II