Lluís I de Provença

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lluís I d'Anjou)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís I de Provença
Adoubement1.jpg
Nom original Louis Ier d'Anjou
 Governor of Brittany 

Dades biogràfiques
Naixement 23 de juliol de 1339
Vincennes
Mort 20 de setembre de 1384 (45 anys)
Bisceglie
Activitat professional
Ocupació Monarca
Altres dades
Títol Q21099923, count of Maine, duke of Anjou, lord of Guisa, Duke of Calabria, Q21099946 i count of Provence and Forcalquier
Dinastia House of Valois-Anjou
Cònjuge Maria Chatillon-Blois
Fills
Pares Joan II de FrançaBona de Luxemburg
Germans

Escut d'armes de Lluís I de Provença
Modifica dades a Wikidata
Retrat de Lluís I

Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384 ), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.

Orígens familiars[modifica]

Nasqué el 23 de juliol de 1339 sent el segon fill mascle del rei Joan II de França i Judit de Bohèmia.

Joventut[modifica]

Escut d'Armes dels Ducs d'Anjou

A petició seva, el juny de 1374, un exèrcit castellà i francès va posar setge a Baiona, punt clau de comunicació entre el Regne de Navarra i el Regne d'Anglaterra.[1] Els castellans van posar setge per mar i per terra, però la resistència de la ciutat i la manca de col·laboració francesa va obligar a aixecar el setge.

Ascens al tron[modifica]

A la mort del seu germà, el rei Carles V de França, el 1380 va presidir el consell de regència, sent regent del seu nebot, Carles VI de França, fins al 1382. Va abandonar França per esdevenir rei de Nàpols a la mort de la reina Joana I de Nàpols, que l'havia adoptat el 1380 com a successor del seu reialme.

Aquesta anòmala successió comportà que Lluís I només pogué heretar el comtat de Provença deixant el Regne de Nàpols en mans del cosí segon de la reina Joana, Carles III de Nàpols. Però el 30 d'agost de 1383 Lluís I va prendre el títol de Rei de Sicília, sent rei de Nàpols i de Jerusalem, cosa que comportà una dualitat reialística en el regne de Nàpols.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà el 1360 amb Maria Chatillon-Blois, filla de Carles de Blois i Joana de Penthièvre. D'aquest matrimoni en nasqueren tres fills:

Fou succeït pel seu fill segon Lluís II d'Anjou, que lluità contra els seus cosins Anjou-Durazzo pel Regne de Nàpols.



Precedit per:
Joana I
Rei titular de Nàpols
Comte de Provença

13831384
Succeït per:
Lluís II
oposat a
Carles, duc de Durazzo


Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluís I de Provença Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). Rialp, 1981, p.305. ISBN 8432121002.