Vés al contingut

Bona de Luxemburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBona de Luxemburg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1315 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1349 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34 anys)
Abadia de Maubuisson Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Maubuisson Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprincesa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan II de França (1332 (Gregorià), 1332 (Gregorià)–1349 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarles V de França, Lluís I de Provença, Joan I de Berry, Felip l'Ardit, Joana de Valois, Maria de França, Isabel de Valois i de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan el Cec Modifica el valor a Wikidata  i Elisabet de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida de Bohèmia
Anna de Bohèmia
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Nicolau de Luxemburg
Venceslau I de Luxemburg
Joan Enric de Moràvia Modifica el valor a Wikidata
ParentsFelip VI de França, sogre Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 15996381Modifica el valor a Wikidata
Escut de Bona de Luxemburg en el seu saltiri

Bona de Luxemburg (20 de maig de 1315 - 11 de setembre de 1349, Abadia de Maubuisson) era una noble de la casa de Luxemburg. Va ser l'esposa de Joan de França dit el Bo, futur rei de França.

En aquesta època, els noms es traduïen. En francès és coneguda comme Bonne de Luxembourg, en alemany Jutta (Judith) von Luxemburg.[1] El seu nom Jutta es va traduir en francès com a Bonne.[2] La significació del nom alemany Jutta o Gutta és incert, podria ser una derivació del nom bíblic Judit o provenir dels Juts.

Biografia

[modifica]

És filla de Joan el Cec, comte de Luxemburg i rei de Bohèmia, i de la seva primera esposa Elisabet de Bohèmia. Era doncs la germana gran de l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic i neta per línia paterna de l'emperador Enric VII de Luxemburg i de Margarida de Brabant, i per línia materna de Vaclav II de Bohèmia i Judit d'Habsburg.

Joan el Cec era un bon diplomata i negociador. Va arranjar el casament de sa germana Maria amb Carles VI, de sa filla Bona amb Joan de França i de son fill Carles, el futur Carles VI amb Blanca de Valois.[3]

Dobles esposalles foren acordades entre el seu fill Carles i Blanca de Valois, així com entre Bona que tenia setze anys i Joan II de França, que en tenia tretze.[4] El matrimoni fou celebrat el 6 d'agost de 1332 a l'església de la Mare de Déu de Melun, en presència de sis mil invitats, seguit de festes que van durar dos mesos,[cal citació] fins que Joan de Valois fou armat cavaller a la catedral de Notre-Dame de París. Joan es va emancipar amb el títol de duc de Normandia, comte d'Anjou i comte del Maine. Bona va seduir igualment el seu entorn per l'educació que havia rebut i la cultura de la qual va fer prova.[cal citació] El saltiri que porta el seu nom, compost per Joan el Negre es conserva el The Cloisters Collection a Nova York.[4] Bona va apreciar especialment Guillem de Machaut que formava part del seu cercle més proper.[5]

Va morir en la pandèmia de pesta a l'edat de trenta-quatre anys, l'11 de setembre de 1349, a l'abadia de Maubuisson on fou sebollida. Mai va ser ser reina de França. El seu espòs es va casar de nou uns sis mesos més tard amb Joana d'Alvèrnia.

Ascendència

[modifica]
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodor Blanch Gallart
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Borràs
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Juliana Borràs Pla
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Casadevall
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llorenç Casadevall Tauler
 
 
 
 
 
 
 
Mercè Casadevall Vicens
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mercè Vicens Genover
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Barceló
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eugeni Barceló Castelló
 
 
 
 
 
 
 
Jacint Barceló Savalls
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jacinta Savalls Mascort
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Barceló Ferrer
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Josep Ferrer Llach
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Ferrer Bonany
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Bonany Sabater
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Bassols
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Moradell
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Fàbregas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Ona Fàbregas Feixas
 
 
 
 
 
 
 
Salvador Bassols Vilardell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jordi Vilardell Ayats
 
 
 
 
 
 
 
Coloma Vilardell Collellmir
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Coloma Collellmir Puigvert
 
 
 
 
 
 
 
Clara Bassols Teixidor
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel Teixidor Casabó
 
 
 
 
 
 
 
Joan Miquel Teixidor Clarà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Oriola Clarà Güell
 
 
 
 
 
 
 
Clara Maria Teixidor Masmitjà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lluís Pere Masmitjà Serarols
 
 
 
 
 
 
 
Margarida Masmitjà Puigdemont
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida Puigdemont Cabratosa
 
 
 
 
 
 
 
Bernat Blanch Bellver
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Josep Anton Bellver Valls
 
 
 
 
 
 
 
Josep Andreu Bellver Llobet
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Sibila Llobet Pastors
 
 
 
 
 
 
 
Josep Andreu Bellver Escursell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Escursell Comellas
 
 
 
 
 
 
 
Joana Escursell Abeyà
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Rosa Abeyà Rovira
 
 
 
 
 
 
 
Josep Enric Bellver Sellarès
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pompeu Sellarès Riera
 
 
 
 
 
 
 
Pompeu Sellarès Farell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antònia Farell Gamissans
 
 
 
 
 
 
 
Agnès Sellarès Colldeforns
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Colldeforns Puig
 
 
 
 
 
 
 
Catalina Colldeforns Corominas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Catalina Corominas Pladellorens
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Bellver Clusells
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Jaume Clusells Playà
 
 
 
 
 
 
 
Gerard Clusells Casajoana
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rosalia Casajoana Viladoms
 
 
 
 
 
 
 
Gerard Clusells Puigmartí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Valentí Puigmartí Oller
 
 
 
 
 
 
 
Valentina Puigmartí Camprubí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Dolors Camprubí Solervicens
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Clusells Puigdellívol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Puigdellívol Domènech
 
 
 
 
 
 
 
Joan Puigdellívol Soler
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Montserrat Soler Passarell
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Puigdellívol Casanovas
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Miquel Casanovas Canals
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Casanovas Serradell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eulàlia Serradell Guitart
 
 
 
 
 
 

Descèndència

[modifica]

Es va casar el 28 de juliol o 6 d'agost de 1332 a Melun amb el príncep i futur rei Joan II de França, del qual és la primera esposa. Van tenir onze nens, dels quals quatre Blanca (1336), Caterina (1338), Agnès (1345-1349) i Margarida (1347-1352) van morir molt jove.

Referències

[modifica]
  1. Hoensch, Jörg Konrad. Die Luxemburger: eine spätmittelalterliche Dynastie gesamteuropäischer Bedeutung 1308-1437. Stuttgart: W. Kohlhammer, 2000. ISBN 978-3-17-015159-8.
  2. «Jutta, von Luxemburg» (en alemany). Deutsche Biographie. [Consulta: 13 agost 2023].
  3. «Le Retour des Cendres de Jean l'Aveugle». Bulletin d'information, 2, 8, 31-08-1946, p. 8.
  4. 1 2 Le Noir, Jean (atribuït). «The Prayer Book of Bonne of Luxembourg, Duchess of Normandy | French» (Manuscrit) (en anglès). The Met. [Consulta: 13 agost 2023].
  5. Leo, Domenic «The Empty Bower and the Lone Fountain» (en anglès). Perspectives médiévales. Revue d'épistémologie des langues et littératures du Moyen Âge, 38, 01-01-2017. ISSN: 0338-2338.